• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 172/2024, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 15 février 2024

Faits et procédure

Une société, Somoza, avait conclu avec la société ACG, SA, administratrice de l'immeuble R IV, des contrats de conservation d'un ascenseur. La date de ces contrats n'est pas précisée dans la décision.

Le 11 novembre 2019, M. Pérez, président de la communauté des copropriétaires, a signé un document de reconnaissance de dette. Ce document mentionne, dans son en-tête, que le signataire « interviene en nombre y representación de APARTAMENTS R IV ». Il reconnaît une dette de 11 950 euros, avec la mention manuscrite de 15 926,08 euros, et prévoit un paiement trimestriel de 746,88 euros par prélèvement bancaire. La décision indique que ce document a été rédigé par le service juridique de la société Vara, SA, à Madrid.

Somoza a assigné M. Pérez en paiement de 15 926,08 euros, avec intérêts légaux et dépens. M. Pérez a conclu au rejet intégral de la demande, à titre subsidiaire à la pluspétition, et à titre plus subsidiaire à la prescription de l'action. Ces deux derniers moyens ne sont pas repris dans les motifs de la décision d'appel.

Par jugement du 5 juillet 2023, le tribunal de première instance a débouté Somoza et mis les dépens à sa charge. La décision d'appel rapporte le dispositif de ce jugement, qui est numéroté « Sentència 54/2023 ». Somoza a interjeté appel. Elle soutenait que le signataire avait agi pour son compte propre, que le principe de l'autonomie de la volonté était méconnu et que la contrepartie devait justifier de la cause de l'engagement.

Question de droit

La cour devait déterminer si le signataire d'une reconnaissance de dette, établie au nom d'une communauté de copropriétaires, engageait sa responsabilité personnelle envers le créancier. Ce problème se déclinait en trois points :

1. L'effet subjectif de la reconnaissance de dette. Il s'agissait de savoir si le document désignait la communauté comme débitrice ou le signataire lui-même.
2. La charge de la preuve. Il fallait décider qui devait prouver soit une novation modificative par laquelle le signataire aurait repris la dette de la communauté, soit, à l'inverse, l'absence de cette novation.
3. La portée de l'autonomie de la volonté et de l'effet probatoire attaché à la reconnaissance de dette, en particulier la présomption de cause.

Solution et dispositif

La cour d'appel rejette le recours et confirme le jugement en toutes ses dispositions. Elle s'appuie sur plusieurs motifs.

Elle rappelle d'abord, en reprenant une décision antérieure (sentence du 20 décembre 2021, rouleau TSJC-180/2021), la nature de la reconnaissance de dette. Il s'agit d'un acte unilatéral du débiteur, qui emporte pour lui l'obligation d'exécuter la dette selon ses termes et une présomption iuris tantum d'existence de la cause, dont le créancier est dispensé de rapporter la preuve.

Elle relève ensuite que la mention « interviene en nombre y representación de APARTAMENTS R IV » situe la titularité de l'obligation dans la communauté de copropriétaires. La c

PARTS:

Apel·lant: Somoza

Representant: Sra. Marti

Advocat: Sr. Morell

Apel·lat: Sr. Pérez

Representant: Sra. Téllez

Advocat: Sr. Araujo

OBJECTE: Contracte de manteniment d'ascensors, manca de legitimació passiva del tercer que ha atorgat un reconeixement de deute front al prestador per compte de la persona obligada

SENTÈNCIA 000030/2024

Andorra la Vella, el 15 de febrer del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Sense que se'n pugui precisar exactament la data, entre la societat Somoza i la societat ACG, SA, administradora de l'edifici R IV, van intervenir uns contractes anomenats de conservació de l'ascensor instal·lat en aquest darrer.

L'11-11-2019, el Sr. Pérez atorgava un document de reconeixement de deute en mèrits del qual, en nom i representació dels apartaments R IV, reconeixia deure la quantitat pendent de pagament d'11.950.- EUR (al costat figura l'import manuscrit de 15.926,08.- EUR), convenint el seu pagament fraccionat de manera trimestral a alçada de 746,88.- EUR cadascun, mitjançant domiciliació bancària en el compte que s'indica.

En aquest context, la representació processal de Somoza formulava demanda de reclamació de quantitat contra el Sr. Pérez, sol·licitant es dictés Sentència condemnant aquest darrer a satisfer a la seva representada la suma de 15.926,08.- EUR, majorada dels interessos legals des de la presentació de la demanda i que se li imposi el pagament de la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i eventualment de perit.

2.- El 20-12-2022, la representació processal del Sr. Pérez contestava la demana articulada, oposant-se a les pretensions de la part demandant, sol·licitant que es dictés Sentència desestimant de forma íntegra les pretensions objecte de la demanda i condemni l'agent al pagament de les costes processals ocasionades. De forma subsidiària, que estimi l'existència d'una pluspetició i de forma encara més subsidiària, plantejava excepció de prescripció de l'acció, tot demanant la desestimació de la demanda amb imposició de les costes a la contrapart.

3.- Una volta substanciat el procediment en primera instància, el dia 5-7- 2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar de forma íntegra la demanda formulada per la representació processal de la societat Somoza contra el Sr. Pérez i absoldre aquest darrer de les pretensions dirigides en la seva contra.

Segon.- Fer imposició a la part agent del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Quart.- Fonament Jurídic de la present resolució judicial".

4.- La representació de la societat agent formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant que es dicti nova Sentència en aquesta alçada que revocant-la aculli íntegrament les pretensions que es contenien en el seu escrit rector.

Considera concretament que en la Sentència dictada incorria en error en la valoració de la prova i en infracció a la Llei. Recordava per això que la pretensió que s'exercitava es recolzava en un reconeixement de deute atorgat pel demandat que no s'havia impugnat en cap moment, d'on s'inferia que, actuava per compte propi atès que res en les actuacions permetia confirmar que ho fes per compte de la comunitat de propietaris. Afegia que el raonament contingut en la Sentència dictada menystenia el principi fonamental de l'autonomia de la voluntat en els contractes; que el Sr. Pérez en cap cas havia justificat que actués en nom de la comunitat de propietaris, el que comportava que el reconeixement de deute atorgat només podia ser-ho per compte propi i que mitjançant l'aportació del document de reconeixement de deute atorgat era la contrapart qui havia de justificar la concreta causa per la qual es va atorgar.

5.- La representació processal del Sr. Pérez s'oposa al recurs articulat, defensant que la Sentència dictada s'ajustava a dret i que els arguments esgrimits per la part recurrent no resultaven acceptables i que en tot cas, la Sentència no es pronunciava en el sentit que la part recurrent li retreia, insistint en el fet que mai el Sr. Pérez havia atorgat amb l'actora cap contracte o document en nom propi sostenint que sempre ho havia fet per compte de l'edifici R IV, evidenciant que no era titular de cap unitat immobiliària en el mateix. Subsidiàriament, denunciava la pluspetició que es contenia en la reclamació evidenciant que en el mateix reconeixement de deute s'indica que aquest ascendiria a 11.950. EUR en lloc de la quantitat de 15.926,08.- EUR que es reclamen.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució implicarà pronunciar-nos respecte de concreta eficàcia subjectiva del reconeixement de deute atorgat pel Sr. Pérez el dia 11-11-2019, respecte de la qual, la resolució dictada per l'òrgan judicial d'instància, considera que intervenia com a representant de la comunitat de propietaris, sense que s'hagués presentat prova que permetés concloure en l'existència d'una eventual novació modificativa en mèrits de la qual aquest assumia els deutes de la comunitat de propietaris, deutora originària.

Segon.- Respecte del reconeixement de deute

En la Sentència de 20-12-2021, rotlle TSJC-180/2021, precisarem que

"el reconeixement de deute és aquell negoci jurídic en mèrits del qual el deutor admet l'existència d'un deute en benefici d'un creditor que ostentarà una acció per a fer-ne efectiu el seu cobrament. Es tracta en definitiva d'un acte unilateral realitzat voluntàriament pel deutor que no comportarà cap obligació pel creditor que conté la voluntat negocial de delimitar i assumir una relació obligatòria preexistent i que comporta l'efecte material característic d'obligar el deutor en els seus termes al que s'associa un efecte processal: la dispensa del creditor de justificar la relació jurídica obligacional preexistent atès que cal reconèixer al reconeixement de deute una presumpció "iuris tantum" d'existència de la seva causa".

Malgrat la concreta naturalesa de la figura del reconeixement de deute a la que ens acabem de referir, en el present supòsit diferents arguments ens inclinen a confirmar el criteri adoptat en la resolució d'instància. En primer lloc, tal com molt encertadament es destaca en la resolució recorreguda, el mateix document de reconeixement de deute precisa en el seu encapçalament la intervenció del Sr. Pérez, indicant: "interviene en nombre y representación de APARTAMENTS R IV". La literalitat d'aquesta menció, lluny d'avalar la tesi de la societat recurrent respecte de la responsabilitat individual del demandat, situa la titularitat subjectiva de l'obligació que en el mateix s'assumia, en la comunitat de propietaris, sense que respecte d'aquesta darrera afirmació puguem passar per alt que el Sr. Pérez n'és el president (vegeu per això el certificat de la societat encarregada de l'administració de la comunitat de propietaris que ha estat incorporada en seu de contesta a la demanda).

Però és que fins i tot si es pogués considerar que la literalitat del precepte en relació amb la intervenció del demandat no fos prou clara (raonament aquest que només realitzem amb efectes argumentatius doncs considerem que el pacte resulta clar), no podem passar per alt que el document de reconeixement de deute va ser redactat pel departament jurídic de la societat Vara, SA a Madrid, i en aquesta eventualitat la seva interpretació hauria de realitzar-se "contra proferentem" o "contra stipulatorem", és a dir contra la part que l'ha redactat i que a través del mateix n'obtenia un benefici evident.

Tampoc podrà prosperar l'argument de la societat recurrent quan denuncia l'absència de prova específica respecte de la condició del demandat quan signava el reconeixement del deute atès que aquesta li va ser reconeguda per la societat demandant quan signava el document indicat tal com hem pogut argumentar anteriorment, i negar-li ara que la tingués en aquells moments, suposa anar contra els actes propis anteriors de la recurrent.

Idèntica sort desestimatòria mereix el greuge que s'estructura sobre el principi de l'autonomia de la voluntat a partir del moment en què la intervenció del demandat era per compte i representació d'un tercer.

Quant a la prova de l'existència d'una modificació subjectiva de la relació obligatòria en mèrits de la qual el Sr. Pérez assumia el deute de la comunitat, cap prova existeix d'aquesta, sense que el document constant referit el justifiqui. En tot cas, en tractar-se d'un fet constitutiu de la pretensió articulada, corresponia al demandant que pretenia prevaldre's de la seva existència justificar-ho però no al demandat ("ei incumbit probatio qui dicit non qui negat").

En atenció a tot el que hem tingut ocasió d'exposar, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la societat Somoza contra la Sentència 54/2023 que confirmem íntegrament.

Tercer.- La desestimació del recurs articulat comportarà que les costes ocasionades en aquesta alçada siguin imposades a la part recurrent (art. 354.2 del CPC).

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Somoza contra la Sentència 54/2023 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.