• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 151/2024 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 20 mars 2024)

Faits et procédure

Le Ministère Fiscal a saisi le juge d'instance, le 26 juillet 2023, d'une demande de mesures de soutien à la capacité juridique au profit de M. Briones, personne à capacité modifiée. Il a sollicité, à titre provisoire, l'audition de plusieurs personnes avant toute décision au fond. Par un premier Aute du 5 octobre 2023, le juge a adopté des mesures provisionnelles : la désignation provisoire d'une curatrice, Mme Puig, limitée aux fonctions d'assistance administrative et sanitaire, assortie d'un suivi de la prise de médicaments.

Par un second Aute du 11 octobre 2023, le juge d'instance a inadmis la demande de mesures de soutien et ordonné son archivage. Le motif tenait à l'absence, dans la demande, de l'adresse des personnes identifiées par le Ministère Fiscal comme titulaires d'une légitimation active, à savoir des membres de la famille directe de l'intéressé, exigée par l'article 310.1 du Code de procédure civile (CPC). Le Ministère Fiscal a interjeté appel, en soutenant que le premier juge avait procédé à une interprétation restrictive des droits et méconnu les garanties processuelles et constitutionnelles. Il demandait l'annulation de l'Aute et la reprise de la procédure selon la voie prévue à l'article 310 CPC. La défenseure judiciaire de M. Briones a conclu à la conformité de la décision attaquée.

La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était composée de M. Vincent Anière (président), de M. Carles Cruz Moratones et de Mme Alexandra Cornella Sola, rapporteure.

Question de droit

La question posée était de savoir si l'absence de communication de l'adresse des personnes légitimées à solliciter des mesures de soutien peut justifier l'inadmission de la demande, au regard de l'article 131 CPC, lorsque l'auteur de la demande a néanmoins fourni un numéro de téléphone permettant d'identifier ces personnes, et compte tenu de l'obligation pour l'organe juridictionnel de garantir l'accès effectif à la justice.

Subsidiairement, la juridiction devait déterminer à qui incombait la recherche des domiciles manquants : au Ministère Fiscal ou au juge d'instance. La Cour écarte expressément cette discussion comme « irrelevant » (fundament tercer).

Solution et dispositif

La Cour fonde sa solution sur la jurisprudence du Tribunal constitutionnel andorran, qu'elle reproduit longuement. Elle retient trois principes.

Premièrement, le droit d'accès à la juridiction constitue le « nucli fonamental » du droit constitutionnel à la juridiction. Il conditionne l'effectivité de tous les

Defensora Judicial : Sra. Marcos

OBJECTE: MESURES DE SUPORT a una persones amb capacitat modificada: inadmissió de la demanda per incompliment de l'obligació d'aportar l'adreça de les persones identificades per la part agent -el Ministeri Fiscal- per poder sol·licitar la provisió de les mesures

AUTE 000050/2024

Andorra la Vella, el 20 de març del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 26 de juliol de 2023, el Ministeri Fiscal interposà demanda de provisió de mesures de suport a la capacitat jurídica en interès del senyor Briones i demanda de mesures provisionals que, previ a l'estimació de les seves pretensions, es practiquessin les proves per ell sol·licitades, entre altres, que s'escoltés als senyors Morell i Quesada, Diez i Canals i al representant de la Puig.

2.- En data 5 d'octubre de 2023, el senyor Batlle d'instància dictà Aute amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Adoptar les mesures provisionals següents: Nomenar, amb caràcter provisional, a la Puig com a curadora del Sr. Briones únicament per funcions assistencials en l'àmbit administratiu i sanitari. En precisió de l'anterior la curatela assistencial constituïda es desplegarà en les següents activitats: - En l'àmbit administratiu: Gestions administratives prop d'Administracions Públiques, entitats bancàries i altres organismes i en particular, suport en l'expedient administratiu que té obert Govern d'Andorra quin afecta als seus interessos. - En l'àmbit de la salut: Suport en l'àmbit sanitari i de la salut. En particular, i se'ns perjudici que de la informació que faciliti la Puig dita mesura pugui ser modificada, seguiment de la presa de la medicació un cop per setmana per davant del Centre de Salut CS.

Segon.- Facultar a la Puig per tal que contacti al Dr. Nuñez, metge tractant del Sr. Briones, per tal que valori si és viable o no canviar l'horari de la medicació de tarda per tal de poder vehicular la seva presa pel Centre de Salut CS un cop per setmana.

Tercer.- No efectuar especial pronunciament en matèria de costes processals.

Quart.- Informar als intervinents que les mesures provisionals que el tribunal adopti queden sense efecte si en el termini de vint dies hàbils des que s'han pres qualsevol de les parts no presenta la demanda del procés de què porten causa. També queden sense efecte quan les mesures provisionals siguin substituïdes per les mesures que estableixi la sentència que dicti el tribunal al terme d'aquest procés, o quan finalitzi per qualsevol altre motiu. (art. 309.8 Cpc). Mentre no hagin quedat sense efecte, les mesures provisionals adoptades poden ser modificades pel tribunal si té lloc un canvi significatiu de les circumstàncies que es van tenir en compte per prendre-les (art. 309.9 Cpc)."

3.- En data 11 d'octubre de 2023, el senyor Batlle d'instància va dictar Aute amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X O

Primer.- No admetre la demanda de mesures de suport per a l'exercici de la capacitat en interès del Sr. Briones, procedint al seu arxiu.

Segon.- Notificar la present resolució al Ministeri Fiscal i a la Defensora Judicial."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació el Ministeri Públic en considerar, en síntesi, que el Batlle a quo efectua una interpretació restrictiva de drets, que infringeix les normes o garanties processals així com els drets constitucionals en primera instància, tot sol·licitant la nul·litat de l'Aute de data 11 d'octubre de 2023 i la retroacció de les actuacions fins al moment posterior (sic) a la inadmissió de la demanda, als efectes de què la mateixa sigui degudament tramitada de conformitat amb el procediment previst a l'article 310 del Codi de procediment civil.

5.- La defensora judicial del senyor Briones considera que l'Aute apel·lat és ajustat a dret, tot afegint la conveniència de no fer un ús desproporcionat dels recursos de l'administració de justícia.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació radica en la inadmissió i consegüent arxiu acordat per part del Batlle d'instància de la demanda de provisió de mesures de suport a la capacitat jurídica en interès del senyor Briones interposada en data 26 de juliol de 2023 pel Ministeri Fiscal, en considerar el jutge a quo que la mateixa contenia un defecte formal, consistent en no haver-se aportat el domicili de les persones -familiars directes del senyor ENTITY_4- que gaudien de legitimació activa per sol·licitar la provisió de les mesures, com exigeix l'article 310.1 del Codi de procediment civil.

Segon.- Diu el Tribunal Constitucional en la sentència STC 2014-9-RE de data 14.7.14 i en relació al dret a la jurisdicció:

" Ara bé, en aquest punt convé recordar que el Tribunal ha fixat, en diverses sentències, el cànon de constitucionalitat relatiu a l'accés a la jurisdicció (sentència del 13 de gener del 2014, recaiguda en la causa 2013-25 i 26-RE; sentència del 15 de juliol del 2013, recaiguda en la causa 2013-6-RE; sentència del 15 de març del 2013, recaiguda en la causa 2012-22-RE).

La sentència de principi va ser dictada el 14 de juliol del 2009 (causa 2009-4-RE) i determina en termes inequívocs aquest cànon de constitucionalitat: "Des de la perspectiva constitucional per la qual han de vetllar aquest Tribunal i tots els òrgans judicials, cal tenir present que el bé jurídic protegit té un relleu molt especial, ja que es tracta de garantir que tots els ciutadans tindran com a mínim la possibilitat d'accedir a la jurisdicció, de portar davant d'un jutge la defensa dels seus drets. Certament, un cop dins del procés caldrà que el Tribunal Constitucional continuï vetllant pel respecte del vessant constitucional dels drets processals, però el que és lògicament primordial des d'aquesta perspectiva és assegurar l'accés per primer cop al procediment: aquest és el nucli fonamental del dret constitucional a la jurisdicció."

D'aquest extracte es desprèn, sense ambigüitats, que poder accedir als tribunals és essencial per a una bona administració de la justícia. Efectivament, el dret d'accés condiciona l'efectivitat de tots els altres drets reconeguts en la Constitució. Per consegüent, a partir del moment en què l'accés a la jurisdicció entra en qüestió, correspon al conjunt dels òrgans judicials estar alhora particularment atents i diligents per tal de fer tot allò que estigui en les seves mans per permetre un accés efectiu dels justiciables als tribunals i d'aquesta manera poder-se defensar.

En aquest context, el Tribunal Constitucional ja va tenir l'oportunitat d'afirmar que els jutges han de tenir una actitud "especialment activa" o també "proactiva" (causa 2009-14-RE). Aquest aspecte de les coses és essencial quan es troba en joc la recerca de les coordenades exactes dels llocs de residència dels justiciables, ja que d'això depèn la seva capacitat a ser degudament informats de qualsevol acte de procediment, necessari ja sigui a la presentació de les seves demandes davant els tribunals, ja sigui -cas de ser demandats- a la seva defensa concreta i efectiva. Altrament dit, ha de quedar clar que "els demandats o defenents poden tenir, en determinades circumstàncies, certes obligacions d'informar del seu parador, però aquestes obligacions no excusen les dels òrgans judicials derivades del dret a la jurisdicció" (sentència del 14 de juliol del 2009, recaiguda en la causa 2009-4-RE precitada).

Segon. En el marc d'aquest recurs d'empara, l'anàlisi dels fets demostra que la part adversa no només sabia que la recurrent ja no vivia a l'adreça on la citació havia estat enviada (adreça que era la mateixa que la de la seu social de la seva pròpia empresa), sinó que tenia el seu número de telèfon personal on podia ser contactada en qualsevol moment i de manera molt més senzilla. Ara bé, com ho destaca encertadament el Ministeri Fiscal aquest número de telèfon havia de ser facilitat a la Batllia, juntament amb l'adreça de la persona quina citació es pretenia. (...) Perquè l'objecte de la citació no és altre que poder comunicar a la persona interessada la raó de la citació, i per aconseguir-ho, abans d'usar els edictes, cal utilitzar totes les vies possibles i necessàries.

En aquestes condicions, en la causa que ens ocupa es desprèn que s'ha vulnerat el dret a l'accés a la jurisdicció de la recurrent en la mesura en què no es va fer tot allò que es podia per tal que aquesta fos degudament informada de la seva citació a comparèixer i així fer valer els seus drets. Efectivament, 'les regles processals són garantia de principis i de valors constitucionals de primer ordre sobre els quals s'assenta l'Estat de Dret. El seu respecte és tan rellevant com el respecte a les normes substantives' (sentència del 15 de juliol del 2013, recaiguda en la causa 2013-6-RE).

Per aquests motius que s'acaben d'exposar, s'ha d'atorgar íntegrament l'empara sol·licitada, declarar nul el procediment endegat i ordenar la retroacció de la causa al moment de la citació de la recurrent per tal que aquesta sigui degudament informada del procediment, pugui presentar la seva contesta i fer valer els seus drets."

D'això n'hem de concloure que tal i com també recull el Codi de procediment civil, els Batlles i Tribunals han de procurar l'esmena dels defectes en què incorrin els actes processals de les parts, cas de ser esmenables.

Així, tot i que certament l'article 131 del Codi de procediment civil estableix que la demanda es pot inadmetre quan presenti defectes formals i després d'haver concedit el termini de 5 dies hàbils al demandant per a què procedeixi a esmenar-los, podent-se arxivar la causa en cas de no fer-ho; caldrà valorar si com afirma el Ministeri Fiscal la conseqüència de no aportar el domicili o residència de les altres persones legitimades per instar la provisió de mesures, no pot ser la inadmissió de la demanda. Màxim quan el mateix en va facilitar el número de telèfon, que permetia de ben segur la determinació dels seus respectius domicilis.

En aquest sentit i més enllà de qualificar en aquest cas si l'actuació del Ministeri Fiscal es pot considerar errònia o no pel fet de no haver aportat les adreces de les parts legitimades per instar la provisió de les mesures tal i com exigeix la llei, el cert és que en haver-les identificat i haver-ne aportat el número de telèfon, va posar a disposició de la Batllia la informació, mínima però suficient, per poder procedir a la deguda citació de les persones legitimades a participar en el procés de fixació de mesures de suport.

Tercer.- Resulta a aquests efectes irrellevant la discussió sobre si pertocava al Ministeri Fiscal o al Batlle d'instància la determinació dels domicilis mencionats. Perquè de conformitat amb el dret a la jurisdicció, a un judici de durada raonable i, sobre tot, en tractar-se d'una persona vulnerable i que requereix l'adopció de determinades mesures de protecció, amb la informació rebuda l'òrgan jurisdiccional de la instància podia i havia de suplir qualsevol mancança informativa i, en benefici del justiciable, obtenir els esmentats domicilis per poder continuar amb la tramitació de la causa. El que resulta inadmissible és que abans de mantenir una actuació proactiva es prefereixi arxivar la causa i retardar l'adopció de la provisió de les mesures que podrien resultar més adient a la persona amb la capacitat modificada.

Quart.- Procedeix, en conseqüència estimar el recurs interposat, declarar la nul·litat de l'Aute impugnat i retrotreure les actuacions al moment posterior a la demanda del Fiscal i procedir a la seva adequada tramitació, havent d'efectuar l'òrgan jurisdiccional d'instància en aquest cas i en base als telèfons facilitats pel Ministeri Públic, les tasques escaients per obtenir les dades necessàries per poder-se continuar amb la seva tramitació en breus terminis, als efectes de no ocasionar més perjudicis al justiciable respecte del que, a més, ja es va practicar l'audiència del senyor Briones i d'una de les seves filles, Quesada.

Cinquè.- No hi ha lloc a efectuar cap especial pronunciament en relació a les costes judicials ocasionades en aquesta alçada ni en l'anterior.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal contra l'Aute dictat en data 11 d'octubre de 2023 pel senyor Batlle d'instància, que declarem nul i havent-se de procedir a la seva retroacció fins al moment posterior a la presentació de la demanda del Ministeri Fiscal, havent d'efectuar l'òrgan jurisdiccional el necessari per continuar amb la seva tramitació i obtenir la seva resolució en breus terminis, tot mantenint la validesa de les actuacions ja practicades, incloses les mesures provisionals ja adoptades.

Segon.- No efectuar especial imposició del pagament de les costes generades en aquesta alçada, ni en la instància.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : L2018024-proc-civil.