Voisinage jurisprudentiel et doctrinal vérifié. Cliquez pour explorer.

• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 281/2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:281)

Faits et procédure

Une société chargée de travaux de construction, de fourniture et de pose de matériaux (ci-après « l'entreprise sous-traitante ») a assigné une société donneuse d'ordre en paiement de factures impayées, pour un principal de 47 041,04 EUR, majoré des intérêts légaux. Les travaux concernaient plusieurs chantiers (« Xalet X », « Col·legi D », « Anyós », « XXXX » et « Perfumeria E »), exécutés entre 2018 et 2020. La défenderesse ne reconnaissait qu'une dette de 2 787,33 EUR.

Par jugement du 8 janvier 2024, le Tribunal de Batlles (tribunal de première instance) a fait droit à la demande à hauteur de 46 497,64 EUR, après avoir écarté une facture de 543,40 EUR, faute de preuves complémentaires. Il a en outre mis les dépens à la charge de la défenderesse.

Celle-ci a interjeté appel. Elle soutenait, d'une part, une violation du principe d'immédiateté judiciaire, les preuves ayant été recueillies par un batlle ponent différent de celui qui a rendu la décision, un batlle de renfort ayant été désigné pour la rédaction du jugement. Elle invoquait, d'autre part, une erreur dans l'appréciation des preuves et l'absence de démonstration de la réalité des travaux. Elle demandait la condamnation à 2 787,33 EUR seulement, sans dépens. L'entreprise sous-traitante concluait à la confirmation.

La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée de MM. Vincent Anièire (président), Carles Cruz Moratones et de Mme Alexandra Cornella Solà (ponente), a rejeté l'appel.

Question de droit

La décision se prête à une double analyse, correspondant aux deux moyens d'appel.

Première question : la désignation d'un batlle de renfort pour rendre le jugement, après que la preuve a été administrée devant un autre batlle, porte-t-elle atteinte au principe d'immédiateté et, plus largement, au droit à un tribunal indépendant, impartial et prédéterminé par la loi, garanti par l'article 10 de la Constitution andorrane et par l'article 6 de la Convention européenne des droits de l'homme (CEDH) ?

Seconde question : une créance commerciale fondée sur des factures unilatérales, corroborées par d'autres éléments, peut-elle être regardée comme établie lorsque le débiteur conteste l'exécution des travaux et l'autorité des signatures figurant sur les bons de livraison (albarans) ?

Solution et dispositif

Sur la composition du tribunal

La Cour écarte le moyen. Elle relève que l'article 50 de la Loi qualifiée de la justice (LQJ), dans ses paragraphes 8 et 9, prévoit la figure du batlle de renfort, dont la conformité à la Constitution a été admise par l'Auto du Tribunal constitucional du 13 juin 2022 (2022-29-RE). Elle rappelle que la répartition des affaires relève de l'organisation interne de la juridiction, placée sous la responsabilité du président du Tribunal de Batlles, et qu'il n'existe pas de « droit acquis » à la composition du tribunal.

La Cour distingue l'assignation de la réassignation d'un dossier. Elle s'appuie sur la jur

Representant: Sra. Espada

Advocat: Sra. Girona

OBJECTE: Obres. Reclamació de quantitat per l'empresa sots contractada. Proves. Valoració de la prova practicada. Batlle de reforç. Principi d'immediació.

SENTÈNCIA 000183/2024

Andorra la Vella, 16 d'octubre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 18 de setembre de 2020, la representació processal de la ORG_0 interposà demanda en reclamació de quantitat, per impagament de factures, contra la ORG_1 tot sol·licitant la seva condemna a abonar-li la suma de 47.041,04 EUR, en concepte de principal i incrementada amb els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins al total pagament de la quantia reclamada. També demanava que se la condemnés a abonar les despeses processals i extra processals, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i de perit, de ser el cas, a acreditar en període d'execució de Sentència.

2.- En data 23 d'octubre de 2020, la representació processal de la ORG_1 contestà la demanda articulada de contrari oposant-se a la mateixa i demanant la imposició del pagament de les costes processals a l'agent, inclosos els honoraris d'advocada i procuradora.

En fase de conclusions, aquesta mateixa part va procedir a modificar parcialment el seu escrit de contesta, sol·licitant l'estimació parcial de la demanda, en el sentit de què se la condemnés al pagament de la suma de 2.787,33 EUR, sense efectuar-se especial imposició en relació al pagament de les costes processals ocasionades.

3.- En data 8 de gener de 2024, el Tribunal de Batlles va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Estimar substancialment la demanda formulada per la ORG_0 contra la ORG_1 i condemnar la darrera a abonar a la primera l'import total de 46.497,64EUR, en concepte de pagament de les factures detallades a l'apartat 2) del

Fonaments de dret

Fonament de dret segon d'aquesta resolució. Dit import haurà de ser incrementat amb els interessos legals que es meritin a comptar de la data de contesta a la demanda, a saber, a partir del 23.10.2020.

Segon.- Fer imposició a la part defenent del pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la ORG_1 en considerar que la Sentència conté una infracció de les normes o garanties processals i drets constitucionals, tot invocant concretament la vulneració del principi d'immediació judicial. També afirma l'existència d'error en la valoració de la prova i el fonamenta, en síntesi, en una manca d'acreditació de la realitat dels treballs pretesament efectuats per la part agent i avui recurrent. Demana l'estimació del seu recurs i la seva condemna a satisfer únicament la suma de 2.787,33 EUR, sense fer-se imposició de costes en no haver-se d'estimar ni íntegra ni substancialment les pretensions de la contrapart.

5.- Per la seva banda, la representació processal de la ORG_0 s'oposa al recurs d'apel·lació formulat i en demana la desestimació amb la confirmació de la Sentència apel·lada i la condemna a l'abonament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'ambdues instàncies, a determinar en període d'execució de Sentència.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació rau en determinar, d'una banda, si la resolució d'instància vulnera el principi d'immediació en haver-se practicat les proves front a una Batlle diferent de la que ha estat finalment ponent de la Sentència impugnada i, d'altra banda, si la ORG_1 ha d'abonar l'import reclamat per la ORG_0, en concepte de diferents obres executades per ordre de la primera i que no li haurien estat abonades.

Segon.- En relació a l'abast del principi d'immediació en els procediments on intervé el Batlle de reforç, ens remetem al contingut de la Sentència dictada en data 15 de febrer de 2024, en el marc del rotlle 167/2023, on vam dir:

"Respecte de la figura del Batlle de reforç i la seva adequació al dret fonamental al jutge independent, imparcial i predeterminat per la Llei, en la Sentència d'11-10-2023, rotlle TSJC-255/2022, sosteníem que:

"L'article 10 de la Constitució andorrana i l'article 6 CEDH garanteixen l'accés a un jutge independent, imparcial i predeterminat per la Llei. Es tracta d'assegurar la preeminència del dret i la separació dels poders, així com la confiança dels ciutadans en el sistema judicial, el tot mitjançant la recerca de l'equitat global del procediment.

S'ha de garantir l'existència d'una via judicial efectiva que permet reivindicar els seus drets civils però no es tracta d'un dret absolut doncs es pot veure limitat sempre i quan no es restringeix fins al punt de limitar la seva pròpia substància, i que aquestes limitacions persegueixen un objectiu legítim i si existeix una relació raonable de proporcionalitat entre els mitjans emprats i l'objectiu perseguit.

Per tant el tribunal ha de ser establert de manera conforme a la llei.

La noció de legalitat d'un tribunal es refereix tant a la seva composició en cada cas, com en la fase prèvia al procediment que va donar lloc al nomenament dels jutges a les seves funcions (TEDH Guurmundur Andri strstr'sson c. Islàndia ).

Fins i tot un òrgan establert per la llei a títol excepcional i transitori es pot considerar com un "tribunal establert per la llei" en el sentit de la Convenció (TEDH Xhoxhaj c. Albània, 2021, 28 284-288).

Correspon als tribunals organitzar els seus procediments per a garantir una bona administració de la justícia. L'assignació d'un cas a tal o tal altre jutge depèn del seu marge d'apreciació en la matèria. No obstant això, per ser compatible amb l'article 6, ha de complir els requisits d'independència i imparcialitat (TEDH Pasquini c. San Marino). El jutge assignat a l'afer ha de ser independent del poder executiu i la seva assignació a l'afer no pot dependre únicament de la discreció de les autoritats judicials, i s'ha de distingir entre l'assignació i la reassignació d'un cas.

Per tant, malgrat el que sembla considerar la part apel·lant, no existeix un dret adquirit a la composició del tribunal ja que la mateixa es pot modificar per raons organitzatives.

En el nostre cas, l'article 50 LQJ disposa que :

"1. El president del Tribunal de Batlles, com a responsable de l'organització i el bon funcionament de la Batllia d'Andorra, adopta les mesures oportunes a aquest efecte, i també per assegurar la continuïtat de les seves tasques. També assumeix la representació de la Batllia davant les institucions.

1. La Batllia queda estructurada en les seccions Civil, Administrativa i de Menors, i en dues seccions d'Instrucció, una de les quals és competent per conèixer de les infraccions penals (...)

2. En iniciar-se l'any judicial el president de la Batllia estableix, d'acord amb els nomenaments respectius acordats pel Consell Superior de la Justícia, l'adscripció principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions Civil, Administrativa i de Menors, i també decideix pel que fa a les funcions de batlles de les dues seccions d'Instrucció i, si escau, de batlle suplent o de reforç, en els termes que preveu l'apartat

3. El president adopta les decisions en aquest àmbit, després d'haver escoltat els altres batlles, amb la finalitat d'assegurar una durada suficient de les funcions confiades a aquests darrers i d'afavorir una justa distribució de les tasques.

4. El Consell Superior de la Justícia pot crear places a la Batllia per suplir provisionalment les baixes de batlles que es produeixin i per reforçar les oficines judicials que ho requereixin. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places de la Batllia.

5. El Consell Superior de la Justícia pot nomenar batlles substituts per cobrir provisionalment places vacants, en els termes de l'article 66 quater."

Per tant, sí que la possibilitat de designar un batlle de reforç com es va fer està legalment prevista i el Tribunal Constitucional va decidir en el seu Aute del 13 de juny del 2022 (causa 2022-29-RE), que :

"La designació i l'adscripció de la batlle de reforç s'han dut a terme de conformitat amb les exigències definides per la llei, que atorga al president del Tribunal de Batlles la responsabilitat de l'organització i del funcionament de la Batllia, sense que el dret a un tribunal imparcial predeterminat per la llei, ni el dret a un procés degut hagin estat vulnerats."

D'altra banda, tampoc el fet que el primer ponent hagi practicat les proves quan la Batlle de reforç es va designar ja acabat el procediment i essent el cas pendent de dictar sentència constitueix un obstacle legal a aquesta designació, sobre tot quan el procediment es va seguir segons el procediment escrit, com bé ho ha motivat el Tribunal en el seu Aute del 20-06-2022".

Abundant en aquest darrer sentit afegirem que el principi d'immediació pretén assegurar la presència de l'òrgan judicial, en la pràctica de la prova i restants audiències que es puguin celebrar. Aquest principi es troba actualment recollit en l'art. 10 del CPC que sanciona el seu incompliment amb la nul·litat de ple dret de les actuacions corresponents.

Això no obstant, en el present litigi per raons de temporalitat, el CPC no resulta d'aplicació, substanciant-se el procediment de conformitat amb la normativa anterior en què el procediment era imminentment escrit, i només en la pràctica de les proves quan eren de naturalesa personal (essencialment es tractava de les confessions en judici, testificals i inspeccions oculars), les mateixes es realitzaven davant del Batlle ponent designat (art. 2 del Decret d'1-5-1922), el que ja per si mateix determinava que l'abast d'aquest principi fos relatiu atès que en els procediments ordinaris, la prova es practicava al marge dels altres dos Batlles que conformaven el Tribunal. Tampoc podem obviar que al Principat d'Andorra, ateses les seves especificitats, la pràctica de prova personal a través dels mecanismes de cooperació internacional resulta freqüent, sense que en la seva pràctica intervingués el Batlle.

En aquesta alçada, la queixa del recurrent es planteja pel fet que malgrat que la prova es va practicar davant de la Batlle ponent a qui l'assumpte inicialment corresponia per torn, la Sentència definitiva va ser dictada per una Batlle de reforç, el què al seu criteri menystenia el seu dret al procés degut. Respecte d'aquesta qüestió hem d'incidir en el fet que la rellevància d'una infracció processal des de la perspectiva de l'art. 10 de la Constitució no deriva de la mateixa irregularitat processal, sinó de la incidència que sobre les facultats de la part reconegudes en aquest precepte ha tingut de manera efectiva. Des d'aquesta perspectiva assenyalarem que les facultats de proposar i practicar prova no s'han vist limitades i que la pràctica de les proves personals per part del Batlle ponent, va intervenir amb absoluta normalitat, sense que les parts experimentessin cap mena de limitació. Això no obstant, de les al·legacions de la part recurrent s'ha de considerar que l'afectació que es denuncia intervé respecte a la designació i redacció de la sentència de primera instància per un ponent diferent, radicant la irregularitat que es denuncia en definitiva en les condicions en què es dictava la Sentència.

Respecte d'aquesta qüestió no es pot oblidar que la ponència de la Sentència impugnada va ser assumida per la Batlle de reforç, figura aquesta que es troba contemplada en l'art. 50, apartats 8 i 9 de la Llei Qualificada de la Justícia, i quina conformitat a la constitució ha estat admesa pel Tribunal Constitucional en l'Aute de 13-6-2022, 2022-29-RE. D'altra banda, tampoc es pot obviar que les proves personals realitzades troben el seu reflex documental exacte en els autes, de forma que la totalitat del seu contingut ha pogut ser valorat per la Batlle de reforç, sense que aquest hagi conegut per aquesta raó cap limitació respecte del coneixement de les actuacions acomplertes.

D'altra banda, tampoc podem perdre de perspectiva que per Providència de 13-4-2023, la Batlle de reforç comunicava a les parts litigants que asseguraria les funcions de ponent en mèrits de l'Acord del Batlle president de 5--2023, sense que aquesta comunicació mereixés cap mena de protest per part de la representació processal de la societat recurrent, i no ha estat fins que requeia la Sentència que li ha resultat desfavorable, quan per primer cop se n'ha qüestionat la competència.

I traslladant aquesta nostra doctrina al supòsit d'autes en resulta que per Providència de data 11 de juliol de 2023, la senyora Batlle de reforç comunicava a les parts litigants que asseguraria les funcions de ponent en mèrits de l'Acord del Batlle President de data 7 de juliol de 2023, sense que aquesta comunicació fes objecte de cap mena de queixa per la representació processal de la societat recurrent fins que, en no compartir el resultat de la sentència, en pretén qüestionar la seva competència. I això encara sense perjudici de què, per raons també de temporalitat, el present judici no estava sotmès a la normativa imposada pel Codi de procediment civil, havent-se de practicar només les proves de naturalesa personal davant del Batlle, segons el procediment que resultava d'aplicació. I encara tot i així, en aquest cas la prova fou degudament gravada i la prova per millor proveir practicada sota la direcció de la senyora Batlle de reforç, havent resultat la immediació salvaguardada. En tot cas no oblidem que si la jutjadora a quo hagués tingut algun dubte en relació al resultat de la prova practicada amb anterioritat a la seva intervenció, gaudia de mecanismes legals per solventar-los.

En conseqüència, la intervenció de la Batlle de reforç no ha comportat cap vulneració de cap dret fonamental que pugui comportar la nul·litat de la resolució impugnada, malgrat la seva part decisòria no sigui del grat de la part recurrent.

Tercer.- En relació a la reclamació efectuada, la resolució d'instància, en base al resultat de la prova practicada considera que ha quedat acreditat que les parts litigants van mantenir diverses relacions contractuals entre els anys 2018 a 2020, havent encarregat la ORG_1 a la ORG_0 la realització de diferents treballs de construcció, subministrament i col·locació de materials a les obres anomenades "Xalet X", "Col·legi D", "Anyós", "XXXX" i "Perfumeria E".

En el marc d'aquestes relacions la ORG_1 va impagar diferents factures emeses per ORG_0 i derivades dels diferents treballs efectuats en les obres mencionades i pel retorn d'una lletra de canvi, per un import global de 47.041,04 EUR. Import del que la societat recurrent únicament reconeix endeutar la suma global de 2.787,33 EUR.

La resolució impugnada parteix de la nostra jurisprudència en relació a la valoració probatòria de les factures per sí soles i a la necessitat de posar-les en relació amb altres mitjans de prova, així com a la relaxació dels formalismes de prova relatius a una relació comercial continuada i també al valor de la prova practicada de contrari en relació a la veracitat del contingut dels documents privats, per concloure que malgrat la relació comercial continuada entre les dues societats litigants podia comportar una relaxació dels formalismes en la documentació de les relacions comercials entre ambdós, aquesta relaxació no permet obviar que la factura és un document privat realitzat unilateralment i, per tant, per donar validesa al seu contingut procedeix a valorar si la mateixa es troba recolzada per altres mitjans probatoris.

Així considera que:

• la reclamació de 543,40 EUR derivada de la factura 242-2018 relativa a l'obra "XXXX", no es troba acreditada ja que és negada per la part demandada i no es troba recolzada per cap altre mitjà probatori del que es pugui derivar la veracitat del seu contingut.

• les reclamacions de 10.290,73 EUR derivada de la factura 118/2019; de 5.720,59 derivada de la factura 126/19; i de 1.1158,38 EUR derivada de la factura 127/19 relatives a l'obra "Xalet X", les considera acreditades en venir recolzades per altres mitjans probatoris valorats en conjunt;

• la reclamació de 1.036,64 EUR derivada de la factura 170-19, relativa a l'obra "Anyós" la considera acreditada en venir recolzada per altres mitjans probatoris;

• les reclamacions de 9.787,47 EUR derivada de la factura 171-19; 7.146,91 EUR derivada de la factura 106-20; i de 9.875,25 EUR i 1.015,74 EUR derivats de les factures 107-20 i 109-20, corresponents a l'obra "E", les considera també procedents per venir les factures recolzades en altres mitjans probatoris.

Quart.- No podem fer altra cosa que fer nostra la valoració probatòria i l'argumentació continguda en la resolució d'instància, que no només aplica la nostra jurisprudència en relació, precisament, al valor probatori de les factures, a la necessitat de què el seu contingut resti acreditat per altres mitjans probatoris i fins i tot a la relaxació del formalisme en les relacions contractuals de llarga durada -manca de formalisme que en aquest supòsit, a més, s'ha acreditat que es va produir, segons les declaracions dels testimonis que afirmen que es contractava directament a través d'administració, sense altra documentació- i que no afecta però a la necessitat d'acreditació de la veracitat del contingut de les factures -que es manté-; sinó que efectua una adequada valoració del resultat de la prova obrant en autes i que dona suport a les conclusions contingudes en la mateixa.

Cinquè.- Així, la desestimació de la factura relativa a l'obra "XXXX" es fonamenta en la manca d'altres elements probatoris que permetin acreditar la veracitat de la factura aportada per la part agent i avui recurrent, a diferència del que succeeix amb la resta de factures reclamades. Per tant, la impugnació de la resta de factures no es pot fonamentar en l'argumentació que la Sentència efectua per desestimar aquesta reclamació, ja que com es deriva del seu contingut, totes les altres reclamacions es troben recolzades en diferents mitjans probatoris que la resolució d'instància valora en conjunt per cadascuna d'elles. I és important destacar que, com no pot ser d'altra manera, efectua una valoració conjunta del resultat de la prova practicada per cadascuna de les reclamacions que es realitzen, ja que un dels greuges de l'apel·lant es fonamenta en què un sol d'aquells mitjans probatoris no és suficient per acreditar la validesa de les factures, no essent aquesta una afirmació que es pugui correspondre amb el contingut de la resolució impugnada, que en cap cas es fonamenta en un sol mitjà probatori per fonamentar la seva decisió.

En un altre ordre de coses, la resolució d'instància ja s'encarrega d'explicar en els casos en què es produeix, el motiu pel que considera que cal tenir en compte les factures de tercers proveïdors que la ORG_1 ha procedit a abonar, per acreditar que ORG_0 va efectuar les obres concretes en què les mateixes foren lliurades.

Sisè.- Confirmem també la part de la resolució en què es posa de relleu que qui afirma ha de provar la realitat de les seves afirmacions. Sobre tot quan la part recurrent es nega a reconèixer l'autoria de les signatures de determinats albarans lliurats en el marc d'unes relacions mercantils duradores entre dues empreses, havent novament la Batlle d'instància aplicat adequadament la nostra jurisprudència consistent en què aquest motiu d'oposició resulta molt superficial, sobre tot quan l'empresa que nega l'autoria de la signatura podia acreditar a qui corresponia la mateixa, pot ser no a través d'una pericial cal·ligràfica com s'afirma en la resolució però sí ocupant-se ella mateixa de demanar-ho als seus treballadors o encarregats d'aquelles obres en qüestió, que en tot cas no eren ingents.

Afegirem encara que en aquest cas la referència que la part recurrent efectua a la nostra resolució dictada en data 17 de gener de 2024, sota el número de rotlle TSJC-163/2023, resulta en aquest supòsit desafortunada, per quant la desestimació de la reclamació que s'efectuava en aquell assumpte obeïa precisament a la manca d'una suficient activitat probatòria per part de l'agent, a diferència del que succeeix en el cas d'autes -en relació a les factures estimades-, en què la part agent i avui recorreguda ha efectuat un veritable esforç probatori aconseguint obtenir elements probatoris que -insistim- valorats conjuntament com detalla específicament la resolució impugnada -quin contingut en aquest sentit fem nostre i ens hi remetem- permeten donar validesa a les reclamacions que la mateixa procedeix a estimar.

En tot cas, no podem deixar de posar de relleu que, tal i com també especifica la resolució d'instància, com a mínim dos dels imports reclamats i quina procedència la part recurrent insisteix en negar, es corresponen amb imports que la ORG_1 va repercutir als seus clients, així com que varis dels continguts dels albarans que no obren signats es corresponen també amb la feina que s'ha acreditat que es va encomanar a la part recorreguda.

Procedeix, en conseqüència, la confirmació íntegra de la resolució d'instància.

Setè.- La desestimació del recurs d'apel·lació ha de comportar la condemna de la part apel·lant al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la ORG_1 contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 8 de gener de 2024, que confirmem.

SEGON.- IMPOSAR a la part recurrent el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : L2018024-proc-civil.