• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

STSJAD 340/2024 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 16 octobre 2024)

Faits et procédure

Les époux Barba et Suárez se sont mariés canoniquement le 12 septembre 1998 à Escaldes-Engordany. Deux enfants majeurs sont nés de cette union. Par jugement du 27 décembre 2021, la séparation des époux a été déclarée et une convention de séparation datée du 22 novembre 2021 a été approuvée. Selon la décision, les parties ont cessé de cohabiter le 3 mai 2021.

Le 11 janvier 2023, Mme Barba a formé une demande en divorce, sollicitant l'approbation de la convention de séparation comme régime des effets de la dissolution. Dans sa réponse du 13 février 2023, M. Suárez a acquiescé au divorce, mais a formé une demande reconventionnelle tendant à la modification de la convention : attribution de l'usage du domicile familial, réduction de la pension alimentaire des enfants à 350 euros au total, et fixation à sa charge d'une pension compensatoire de 3 000 euros mensuels au profit de Mme Barba. Mme Barba s'est opposée à cette demande reconventionnelle.

Par jugement du 28 juillet 2023, le Batlle a prononcé le divorce, ratifié la convention de séparation et rejeté intégralement la demande reconventionnelle, sans condamnation aux dépens hors ceux afférents à la demande reconventionnelle. M. Suárez a interjeté appel, invoquant une erreur dans l'appréciation de la preuve relative à sa capacité économique. Plusieurs décisions de gestion de la preuve ont été rendues en appel les 13 février, 12 juin et 15 juillet 2024, la première admettant une partie des preuves proposées par l'appelant et la dernière rejetant une demande de Mme Barba.

Question de droit

La décision pose deux questions principales.

En premier lieu, il s'agit de savoir si une pension compensatoire peut être accordée au conjoint à l'occasion d'une procédure de divorci, alors que la convention de séparation, conclue près de deux ans auparavant, n'en prévoyait aucune. La Cour examine pour cela la finalité de la pension compensatoire et le moment auquel le déséquilibre économique doit être apprécié.

En second lieu, la Cour doit déterminer si les conditions de modification de mesures définitives sont réunies, et si l'appréciation de la preuve par le premier juge est entachée d'erreur, en particulier au regard de la capacité économique de l'appelant.

Solution et dispositif

La Cour rejette l'appel. Elle reprend d'abord la définition de la pension compensatoire retenue dans sa jurisprudence (TSJC-183/2015). Selon cette définition, la pension « (···) té per finalitat la de procurar compensar al cònjuge més desfavorit per la pèrdua sobtada de l'estatus econòmic que li comporta la ruptura matrimonial », et elle « no té una finalitat d'igualar patrimonis entre els cònjuges ni tampoc obtenir una participació en els guanys de l'altre còniuge ». La Cour en déduit que le déséquilibre ouvrant droit à la pension doit exister au moment de la séparation, et non résulter d'événements postérieurs. Comme la convention de 2021 ne prévoyait rien à ce titre, et qu'il n'est pas démontré qu'une perte de niveau de vie soit née de la rupture à cette date, la demande ne peut prospérer.

La Cour rappelle ensuite les quatre conditions cumulatives de modification de mesures définitives (TSJC-170/2021) : une altération des circonstances entre l'adoption des mesures et la dem

Apel·lat: Sra. Barba

Advocat: Sr. Álvarez

S. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Divorci, modificació de mesures, pensió compensatòria, valoració de la prova.

SENTÈNCIA 000179/2024

Andorra la Vella, 16 d'octubre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 12-9-1998, els Srs. Barba i Suárez contreien matrimoni canònic a Escaldes-Engordany, naixent de dita unió dos fills (B i C), ambdós majors d'edat.

Per Sentència de data 27-12-2021 es declarava la separació dels cònjuges, aprovant-se el conveni de 22-11-2021 atorgat amb aquesta finalitat.

El dia 11-1-2023, la Sra. Barba formulava demanda de divorci sol·licitant l'aprovació del conveni de separació que regia les relacions entre les parts d'ençà de la Sentència de separació anterior.

2.- El 13-2-2023, la representació processal del Sr. Suárez contestava la demanda de separació oposant-se parcialment a les pretensions formulades per la Sra. Barba. També formulava demanda reconvencional sol·licitant es dictés Sentència declarant la dissolució per divorci del matrimoni contret per les parts, modificant el conveni regulador de la separació fixant el seu domicili en el xalet on s'havia ubicat el domicili familiar, reduint la pensió d'aliments a càrrec seu i en benefici dels fills en l'import global de 350.- EUR, sense que hagi de satisfer cap despesa amb relació als estudis o altra activitat i fixant a càrrec de la Sra. Barba i en el seu benefici una pensió compensatòria a alçada de 3.000.- EUR mensuals, incrementable anyalment segons IPC.

3.- La Sra. Barba contestava la demanda reconvencional, oposant-se al seu triomf, sol·licitant es dictés Sentència desestimant les pretensions de la part adversa i acollint exclusivament els termes de la demanda formulada, imposant a la part demandada el pagament de les costes ocasionades.

4.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el dia 28-7-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Que estimant la demanda de divorci formulada per la Sra. Barba contra el Sr. Suárez, a efectes civils, ha de declarar i declara dissolt, per raó de divorci, el matrimoni canònic celebrat entre els darrers en data 12 de setembre de 1998 a l'església de la Parròquia d'Escaldes-Engordany (Principat d'Andorra), i ha de rebutjar de ple en tots els seus extrems la demanda reconvencional pretesa i a tenor de la qual es reclamava la modificació dels domicilis dels litigants, la modificació del conveni privat regulador del règim de separació matrimonial datat del 22 de novembre del 2021 i que fou aprovat per sentència de separació matrimonial dictada el 27 de desembre del 2021 en els autes civils número 5000600/2021 i, una pensió compensatòria entre cònjuges. S'ha de ratificar doncs el conveni privat anterior i procedirà comunicar d'ofici al Registre Civil del Principat d'Andorra la present resolució.

Tot això sense fer declaració especial sobre les costes processals d'aquesta instància pel que fa a la tramitació de la demanda principal, si bé, imposant-les al defenent i alhora agent reconvencional per motiu del rebuig total de la reconvenció segons s'ha raonat en el darrer

Fonaments de dret

Fonament de dret de la present resolució".

5.- La representació processal del Sr. Suárez ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant que es dicti nova Sentència en aquesta alçada revocatòria de la d'instància i que en el seu lloc, aculli totes les pretensions que va articular en la seva demanda reconvencional. En suport a la seva pretensió, atribueix a la decisió recorreguda un error en la valoració de la prova considerant, en essència, que la seva capacitat econòmica el feia tributari tant de la pensió compensatòria que sol·licitava com de l'atribució de l'ús del domicili que havia estat familiar i de la reducció dels aliments dels seus fills com pretenia.

6.- La Sra. Barba ha contestat al recurs d'apel·lació formulat oposant-se a les pretensions de la part recurrent interessant la seva desestimació amb imposició a l'adversa de les costes ocasionades derivades del seu recurs.

7.- Per aute de 13-2-2024, es decidia l'admissió de tots un seguit de proves proposades per la part apel·lant, sense admetre's aquelles que havien estat proposades per la part apel·lada. La Sra. Barba va articular recurs de reposició contra aquesta decisió que va ser admès per aute de 12-6-2024, respecte de la còpia de l'escriptura pública de 25-7-2023 exclusivament.

Les parts s'han pronunciat respecte de la prova admesa en aquesta alçada

8.- El 23-4-2023, la Sra. Barba sol·licitava l'admissió de determinada prova, sol·licitud aquesta que ha estat rebutjada per aute de 15-7-2024.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la Sra. Barba formulava demanda de divorci contra el Sr. Suárez, demanant respecte dels efectes civils derivats d'aquesta declaració l'aprovació del conveni de separació atorgat el dia 22-11-2021. La representació processal del Sr. Suárez s'aquietava al pediment articulat respecte del divorci. Això no obstant, respecte de la seva regulació sol·licitava la modificació del conveni de separació en el sentit d'atribuir-li l'ús del domicili que havia estat familiar; reduint l'import de la pensió d'aliments en benefici dels seus fills majors d'edat fins a l'import de 175.- EUR per a cadascun i fixant una pensió compensatòria en el seu benefici a alçada de l'import de 3.000.- EUR mensuals revisables segons IPC.

La Sentència dictada el dia 28-7-2023 acull les pretensions de la Sra. Barba i desestima la demanda reconvencional formulada pel Sr. Suárez imposant-li el pagament de les costes ocasionades, exclusivament, però aquelles que derivaven de les pretensions reconvencionals.

I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal del Sr. Suárez, segons els següents motius de recurs.

Segon.- La part recurrent defensava, en primer lloc, que la decisió del Batlle de no admetre la majoria de la prova que havia proposat, menystenia el seu dret a la defensa i d'igualtat d'armes processals i li hauria impedit justificar que la seva pretensió es trobava fonamentada i havia de prosperar. Per aquesta raó insistia en la seva pràctica en aquesta alçada.

En l'aute de 13-2-2024 s'admetia diferent prova quina pràctica havia estat rebutjada en la instància. Per la resta, la pretensió exercida es rebutjava considerant o bé que la prova va ser aportada de manera extemporània en la instància o bé la part no justificava la utilitat que la seva aportació podia tenir per a la resolució de la controvèrsia que enfrontava les parts. La part recurrent no ha formulat recurs de reposició contra aquesta decisió.

Tercer.- Els motius de recurs que la representació processal del Sr. Suárez planteja intervenen en relació amb la valoració de la prova realitzada qüestionant els diferents pronunciaments que intervenien sobre la seva capacitat econòmica.

En primer lloc, defensa que els ingressos mensuals que derivaven de l'explotació de la ORG_0 eren d'aproximadament uns 800.- EUR en lloc dels 2.410.- EUR que s'indicaven; que si bé admetia un ingrés de 56.396.- EUR, aquest import es va destinar a liquidar deutes de l'estació de servei, el que fins i tot havia comportat un benefici a l'adversa atès que també n'era titular; quant a l'ingrés de 20.800.- EUR sosté que es tracta d'un préstec del seu germà.

D'altra part, nega percebre emoluments derivats del lloguer de l'immoble situat a Miami Platja, insistint que el tercer que l'ocupava ho feia amb caràcter gratuït per evitar que s'hi poguessin instal·lar "okupes".

En relació amb la titularitat sobre diferents vehicles, recorda que van ser embargats i subhastats pel ORG_1; que era el seu germà qui pagava les quotes del vehicle Toyota M d'un valor aproximat de 40.000.- EUR que emprava.

En relació amb el xalet que havia estat domicili familiar, mantenia que la Sra. Barba ja no hi residia i que ensems en dificultava qualsevol visita per poder ser venut.

Respecte de la venda de l'estació de servei, indicava que l'única que havia percebut algun import era l'adversa (60.000.- EUR) sense que ell hagués rebut res atès que la seva part va ser retinguda per la compradora per a liquidar eventuals deutes que poguessin sorgir.

Sobre la pensió d'aliments i despeses extraordinàries, recordava que havia liquidat més d'11.000.- EUR mitjançant la subhasta dels vehicles que havien estat de la seva titularitat; que la formació acadèmica que els fills realitzaven l'havien triat sols amb la seva mare sense consultar-lo, afegint que el seu cost no s'ajustava a la seva capacitat econòmica.

D'altra part, negava que la Sra. MR fos la seva parella sentimental, i que si bé convivien era per compartir despeses. Afegeix que en tot cas, els testimonis en què la decisió recolza aquesta conclusió, no resultaven idonis per a justificar l'existència d'una relació sentimental entre ells.

Sobre el conveni de separació atorgat en el seu dia sosté que va ser redactat per la Sra. Barba que és jurista de formació i li va ser imposat, sense que ell consultés cap lletrat; que l'aplicació dels pactes que s'hi contenien l'ofegava econòmicament. Si bé admet que el va signar, manté que ell sempre ha actuat de bona fe i que va considerar -erròniament- que més endavant podria tractar amicalment amb l'adversa sobre qualsevol qüestió que el pogués afectar, el que però no havia estat el cas.

En relació amb la pensió compensatòria que demanava, refereix que no pretenia compensar patrimonis sinó que pretenia poder viure amb una mínima dignitat; que si bé havia trobat una nova feina, els ingressos que obtenia tot just li permetien pagar la pensió d'aliments dels seus fills i el lloguer del pis que ocupava, podent viure mercès la contribució econòmica de la Sra. MR. Afegia que es trobava de baixa i que la seva situació econòmica actual era molt precària.

Quart.- Amb la finalitat de produir una anàlisi sistemàtica de les diferents pretensions que la part recurrent articula, examinarem, en primer lloc, la pretensió que s'articula respecte del reconeixement d'una pensió compensatòria a càrrec de la Sra. Barba.

Hem dit respecte de la pensió compensatòria que "(···) té per finalitat la de procurar compensar al cònjuge més desfavorit per la pèrdua sobtada de l'estatus econòmic que li comporta la ruptura matrimonial. Per fixar-la cal tenir present els diverses paràmetres que conté l’article 57 de la LQM i cal evitar sobrepassar dos límits: el nivell de vida que gaudia abans de la ruptura (doncs s'exigeix un "empitjorament respecte a la situació anterior") i que es pugui mantenir qui ha de pagar la pensió ("les necessitats de cada cònjuge"). Aquesta pensió tampoc té una finalitat d'igualar patrimonis entre els cònjuges ni tampoc obtenir una participació en els guanys de l'altre cònjuge. Es tracta d'evitar la pèrdua de la dignitat de vida per causes econòmiques un cop s'ha produït la ruptura. No hi ha cap mena de dubte que la ruptura matrimonial comporta una pèrdua de disponibilitats econòmiques en tots dos cònjuges perquè generalment augmenten les despeses familiars i, en canvi, els ingressos econòmics es mantenen. Per això la lletra d) de l'article 57 esmentat, disposa que un dels límits per fixar aquella pensió serà el nivell de vida o necessitats que li resta també a qui ha de pagar.

És evident que aquella pèrdua es fa més feixuga durant els primers temps posteriors a la ruptura perquè, a mesura que passa el temps, la persona afectada ja té possibilitats, segons l'edat, qualificació professional i aptituds de salut, de superar-la i anar integrant-se en la vida social i laboral. En coherència amb això, en alguns casos pot resultar més justificat que la pensió inicial sigui més elevada que passats uns anys des del trencament de la convivència. Fins i tot, explica que la doctrina dels Tribunals hagués anat fixant una data de caducitat al dret a ser creditor de la pensió compensatòria, com així ho preveu la nostra legislació (article 57 apartat 4art, quan preveu com a causa d'extinció el compliment del termini fixat).

Per tant, la pèrdua de nivell de vida que, de manera sobtada, pot suposar la ruptura matrimonial per a un dels cònjuges, ha de compensar-se d'acord amb els indicadors previstos en l'article 57 de la LQM" (TSJC-183/2015)·

Aquesta doctrina relativa a l'àmbit objectiu de la pensió compensatòria porta a considerar que el desequilibri que dóna lloc a la pensió ha de concórrer en el mateix moment de sol·licitar-se la separació sense que els esdeveniments posteriors que puguin sorgir puguin traduir-se en el reconeixement d'una pensió compensatòria, "doncs en el moment de la ruptura és quan s'exigeix aquella solidaritat post matrimonial que tampoc és il·limitada en el temps o vitalícia, llevat de supòsits molt excepcionals que ho justifiquin (Sentència de 17-7-2023, rotlle TSJC-2/2023).

Delimitat l'objectiu de la pensió compensatòria reclamada pel Sr. Suárez, s'ha de concloure que la mateixa no té cabuda en el present procediment de divorci. En efecte, s'infereix de les actuacions practicades que les parts cessaven en la seva convivència el 3 de maig del 2021, atorgant un conveni de separació el 22-11-2021 que res contempla respecte d'una pensió compensatòria. I si rés es va preveure en aquells moments, no es pot entendre com 2 anys més tard, es pugui sostenir que el trencament de la convivència comportava una pèrdua en l'estàndard de vida del sol·licitant.

Sense indicar-ho de manera expressa, el recurrent sembla qüestionar la validesa del conveni de separació atorgat indicant que el mateix hauria estat d'alguna manera imposat per la Sra. Barba i que el mateix hauria acceptat de bona fe, amb el convenciment que qualsevol disfunció que aparegués amb posterioritat podria ser reconduïda amistosament entre les parts, el què, però no havia estat el cas. Poc recorregut es pot atribuir a aquest argument atès que no tan sols es troba orfe de prova que el recolzi sinó que hem de recordar que la capacitat d'obrar es presumeix i en conseqüència s'ha de considerar que el Sr. Suárez, quan l'atorgava es trobava en disposició de discernir les conseqüències dels seus actes, havent així de presumir-se que les previsions del conveni quan s'atorgava s'ajustaven exactament a la voluntat real dels seus atorgants.

En conseqüència, des d'aquesta sola perspectiva la desestimació de la pensió compensatòria que es demanava es justificava i el recurs d'apel·lació, per aquesta raó no podrà prosperar.

Cinquè.- Quant a la modificació de la pensió d'aliments que es demanava, també hem pogut sostenir de manera reiterada que "Qualsevol pretensió modificativa d'unes mesures definitives preexistents requereix per a la seva admissió del concurs de les següents condicions:

a) Que es produeixi una alteració de les circumstàncies tingudes en compte pels cònjuges o pel Batlle per a l'adopció de les mesures establertes al conveni regulador de la separació o el divorci o en la corresponent resolució judicial, de manera que les existents al temps de sol·licitar la modificació d'aquelles mesures siguin diferents de les existents al temps de la seva adopció;

b) que l'alteració de les circumstàncies sigui substancial, és a dir, de tal importància que faci suposar que, d'haver concorregut al moment de la separació o el divorci, s'haguessin adoptat mesures diferents;

c) que aquesta modificació o alteració de les circumstàncies no sigui esporàdica o transitòria, sinó que es presenti amb un caràcter d'estabilitat o de permanència al llarg del temps;

d) i finalment evitar que l'alteració no hagi estat cercada voluntàriament per part de qui la sol·licita, a fi d'obtenir la modificació de mesures ja adoptades, substituint-se per altres que li resultin més beneficioses". (Sentència de 15/6/2022, rotlle TSJC-170/2021)

Des d'aquesta perspectiva, la part recurrent no podia limitar la prova a la seva actual capacitat econòmica, sinó que també havia d'acreditar -atesa la petició articulada- que es trobava en una pitjor situació d'aquella que tenia al moment en què el conveni de separació es va atorgar. En no haver-se proveït al Tribunal dels elements per a realitzar el judici de comparació necessari a la modificació de les mesures demanades, la demanda no podia prosperar.

En tot cas i amb la voluntat d'atorgar a la part recurrent una resposta completa, ressaltarem que tampoc considerem que la resolució dictada en la instància, incorri en els errors en la valoració de la prova que la part recurrent li atribueix.

En primer lloc, refereix que els seus ingressos pel període comprès entre l'agost del 2021 i el desembre del 2022 no ascendirien a 2.410.- EUR sinó que tan sols serien d'uns 800.- EUR mensuals. Aquesta afirmació la recolza en unes certificacions bancàries de F i G d'on s'inferiria que els ingressos que s'hi contemplen en concepte de nòmina ascendirien a la suma indicada. Ara bé, la informació que es conté en els documents, s'ha de ponderar amb les següents consideracions que permeten qüestionar-ne el contingut. En primer terme, no podem passar per alt que el Sr. Suárez era el gerent de l'estació de servei D de manera que, es trobava en disposició de decidir del concepte i imports de les transferències que es realitzaven, podent fins i tot decidir de pagar-se la seva nòmina de manera fraccionada, fins i tot en efectiu o en altres entitats bancàries. En aquesta eventualitat, poca rellevància es pot reconèixer a la prova indicada.

D'altra part, respecte de la transferència que va rebre al seu compte per import de 56.396,92.- EUR (recordarem que es tractava de la part que li corresponia per la venda d'un immoble que pertanyia a ambdós litigants), sosté la part recurrent que s'haurien destinat a cobrir passius que l'explotació de l'estació de serveis havia generat. Poc importa que el Sr. Suárez destinés l'esmentat import a cobrir passius de l'estació de serveis que explotava atès que en definitiva el mateix reduïa el seu passiu i en conseqüència també millorava la seva situació econòmica personal.

Respecte ara a la manca de rendiment que afirma tenir derivat de l'ocupació que un tercer realitzaria de l'habitatge de Miami Platja, l'explicació que es realitza en aquesta alçada resulta com a mínim inversemblant: cedir gratuïtament a una persona l'ús d'un habitatge per a evitar que altres puguin habitar-lo s'escapa a la lògica més elemental i dista del comportament que cal esperar d'una persona mínimament diligent que passa, a manca d'aprofitament personal, per perseguir obtenir un rendiment que s'ajusti a les condicions del mercat. I aquesta incúria resulta especialment significativa si es cohonesta amb l'estat de precarietat econòmica en què relata que es troba tot al llarg del procediment.

La part recurrent discrepa també de l'afirmació segons la qual tindria una relació sentimental amb la Sra. MR, qüestionant el valor probatori que s'havia produït als testimonis que així ho havien adverat. Tampoc aquestes indicacions poden prosperar doncs al marge de la relació que els testimonis puguin tenir amb les parts, la realitat de la relació sentimental que mantenen s'assoleix amb les fotografies de les xarxes socials del recurrent on ell mateix admet aquesta relació (vegeu en aquest sentit els folis 558 i ss).

I són aquestes xarxes socials del recurrent, les que ens aboquen a considerar que el seu nivell de vida dista enormement d'aquella dramàtica situació que relata. En efecte s'aprecia com el mateix publicava l'adquisició d'un vehicle esportiu amb plaques personalitzades (sense que ens pugui escapar que suposen un sobre cost important respecte de les plaques estàndards), la realització de viatges a Galícia, Menorca, restaurants diversos, etc.

Sisè.- Per tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat tot confirmant íntegrament la Sentència dictada pel batlle el dia 28-7-2023 en tots els seus extrems.

Setè.- Atesa la naturalesa familiar del present procediment, no escau fer especial pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació del Sr. Suárez contra la Sentència dictada pel Batlle el dia 28-7-2023 que confirmem íntegrament. I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.