• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

ATSJAD 67/2025 (ECLI:AD:TSJADAD:2025:67A), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala civil, 11 février 2025

Note : la métadonnée de référence fournie étant incomplète, la référence canonique ci-dessus a été établie à partir du texte intégral (identifiant ROJ, ECLI et numéro de recours).

Faits et procédure

La société B, établissement bancaire, a introduit en février 2014 l'exécution forcée d'une sentence du 3 septembre 2013 condamnant solidairement trois personnes, dont Mme Salas, au paiement d'environ 400 000 euros en principal, outre intérêts et frais. Une providence d'exécution a été rendue le 20 février 2014, puis une saisie conservatoire ordonnée le 9 avril 2014.

Par ordonnance du 27 juillet 2023, le juge d'instance a archivé la procédure d'exécution forcée, en rappelant que la mesure de saisie restait en vigueur à condition que l'exécutant saisisse le saïg. Le 13 octobre 2023, le saïg Palomo a rendu un « acord d'embargament » (acte de saisie) sur les biens et droits de Mme Salas, pour un montant de 486 055,65 euros.

Mme Salas a contesté cet acte. Elle soutenait que la créance avait été transférée, en application d'une résolution de l'AREB du 21 avril 2016, à une entité C, SAU, puis absorbée par fusion en 2022 par les sociétés D, SA et E, SL. Selon elle, B ne disposait donc plus de titre exécutoire et n'avait pas qualité pour poursuivre l'exécution. Le juge d'instance a déclaré son incident irrecevable par un aute du 5 avril 2024 et a condamné l'exécutant aux dépens.

La société ORG_0, agissant comme administratrice judiciaire de la cessation de paiements et de la faillite de B, s'est opposée à l'appel. Elle invoquait l'absence de motifs de forme ou de fond au sens de l'article 390 du Code de procédure civile (CPC), l'irrecevabilité d'une contestation dirigée contre l'acte de saisie plutôt que contre l'acte d'exécution, les actes propres de la débitrice et la persistance de la créance au bilan de B.

Saisie de l'appel, la Sala civil du Tribunal supérieur de justice a statué par un aute ferme et exécutoire.

Question de droit

La question posée est double.

En premier lieu, il s'agissait de savoir si le motif d'opposition tiré du défaut de capacité d'être partie ou de capacité processuelle de l'exécutant, prévu à l'article 390.2.a) du CPC, peut être apprécié à la lumière de la situation concrète de la créance, et non seulement à la date de la demande d'exécution. L'appelante se prévalait en ce sens d'une décision antérieure de la même Sala (rouleau TSJC-363/2021, 20 décembre 2021).

En second lieu, il fallait déterminer qui supporte la charge de la preuve de la qualité actuelle de créancier lorsque le débiteur allègue une succession de cessions de créance, et si la qualité de partie exécutante peut être remise en cause au stade de l'opposition à l'acte de saisie.

Solution et dispositif

La Sala retient, sur la première question, que la capacité prévue à l'article 390 du CPC doit être appréciée au regard de la qualité de « partie exécutante », définie à

en tant que administradora judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat ORG_0

Representant: Sra. Sandoval

Advocat: Sra. Miró

OBJECTE: Impugnació Acord d'embargament del saig. Discussió sobre l'actual legitimació activa de la part agent per reclamar el deute.

AUTE 000012/2025

Andorra la Vella, 11 de febrer del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 17 de febrer de 2014, la representació processal de l'entitat ORG_0 instà l'execució de la Sentència recaiguda en data 3 de setembre de 2013, per la que es condemnava solidàriament als senyors Girona, Salas i Vall a pagar-li la suma de 399.554,71 EUR, més els interessos bancaris generats a partir de l'1 d'abril de 2013 fins al seu total pagament i les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de Sentència.

2.- En data 20 de febrer de 2014, la senyora Batlle d'instància dictà Providència d'execució de Sentència tot requerint als condemnats el pagament de la suma global de 436.322,11 EUR, que derivava: 399.554,71 EUR en concepte de principal ; 28.394,44 EUR en concepte d'interessos bancaris fins el dia 4 de febrer de 2014 ; 7.335,98 EUR en concepte d'honoraris d'advocat, 435,98 EUR en concepte d'honoraris de procurador i 601 EUR en concepte de taxes judicials.

3.- En data 9 d'abril de 2014, la Batllia travà embargament preventiu sobre els béns, drets, negocis o altres dels mencionats Palomo.

4.- Per Aute de data 11 de gener de 2022, la senyora Batlle d'instància delegà al saig, Palomo, els actes d'execució referents a la subhasta de dos vehicles dels condemnats, que foren executats. Així mateix i a instància de l'entitat B, per Aute de data 27 de juliol de 2023, es procedí a l'arxiu del procediment d'execució forçosa, notificant a l'executant que s'havia de dirigir al saig per sol·licitar-ne l'execució i tot mantenint vigent la mesura d'embargament travada judicialment, sempre que la part executant acredités haver sol·licitat l'execució forçosa al saig, extrem que es va acreditar haver-se complert.

5.- En data 13 d'octubre de 2023 el saig, Palomo, dictà Acord d'embargament, per compte de l'entitat B sobre els béns i drets de la Salas, per un import de 486.055,65 EUR, amb els interessos legals pendents des del 13 d'octubre de 2023 (foli 9).

6.- El dit Acord d'embargament fou objecte d'impugnació per la representació processal de la Salas en entendre que s'havia produït un canvi de titularitat del crèdit objecte d'execució, ja que l'entitat B (B, a partir d'ara) no n'era la titular i, doncs, no en podia demanar l'execució. Considerava que la Sentència condemnatòria existent al seu favor va deixar de ser un títol executable per l'esmentada entitat bancària, donat que per causa de la seva posterior intervenció i subsegüent resolució, en data 21 d'abril de 2016 el dret de crèdit fou traspassat a C, SAU, a qui l'AREB en l'esmentada data acordà transferir el negoci bancari legítim de B, entre el que s'hi incloïen el crèdits de B. Afegeix, a més, que en data 22 de juny de 2022 es va formalitzar la fusió per absorció de D, SA i C, deixant fora part dels actius d'aquesta, que van passar a E, SL. Per tant, afirmava que es desconeixia si el creditor era D, SA o E però en cap cas podia ser B, que ja no disposava de cap títol executiu per fonamentar l'acció executiva exercida de conformitat amb el contingut de l'article 369 del Codi de procediment civil. Demanava l'estimació del seu incident i que es deixés sense efecte o que es manés al saig que deixés sense efecte l'Acord d'embargament i s'arxivés l'execució forçosa per haver esdevingut inexecutable per B.

7.- En data 27 de febrer de 2024, la representació processal de la societat ORG_0U hi oposà, principalment, que no es complien els requisits de forma i fons exigits per l'article 390 del Codi de procediment civil i, subsidiàriament, que la Salas havia d'haver impugnat l'acord d'execució del saig i no el seu Acord d'embargament. Encara més subsidiàriament, afirmava que l'import fixat per Sentència constituïa un crèdit a favor de B que existia al seu balanç.

Afirmava que el deute reclamat mai no es va traspassar a C, i que constituïa prova d'aquest extrem el fet que amb posterioritat a la resolució de B, la pròpia Salas va efectuar pagaments a favor de B, i mai no es va queixar.

Manifestava que l'exigència de provar la seva titularitat actual del crèdit constituïa una prova diabòlica per ella.

Demanava la desestimació de la impugnació efectuada. Amb caràcter principal per no fonamentar-se en cap dels motius de forma ni de fons, previstos a l'article 390.2 i 390.3 del Codi de procediment civil; subsidiàriament, perquè el que impugnava la Salas era el títol executiu que es troba en l'Acord d'execució del saig, que ja era ferm, i no l'Acord d'embargament del que només podia impugnar la mesura i no el contingut. Més subsidiàriament, perquè els actes propis de la part executada realitzats amb posterioritat a la resolució de l'AREB de data 21 d'abril de 2016 -pagant voluntàriament i parcialment el deute a B, sense oposar cap manca de legitimació activa de la dita entitat- confirmaven la seva legitimació i, encara més subsidiàriament, perquè el crèdit resultant de la Sentència continuava sent de titularitat de B, no havent estat mai traspassat a C en virtut de cap resolució de l'AREB, ja que en mèrits de les mateixes es van traspassar clients amb contractes actius, per continuar el negoci bancari de B.

Demanava la condemna de la Salas al pagament de les costes, inclosos els honoraris d'advocada i procurador, a acreditar en tràmit d'execució.

8.- En data 5 d'abril de 2024, la senyora Batlle d'instància dictà Aute amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Inadmetre a tràmit l'impugnació a l'execució forçosa plantejada per la representació processal de la Sra. Salas contra l'Acord del Saig de data 13 d'octubre del 2023.

Segon.- Donar trasllat de l'escrit d'oposició presentat en data 27 de febrer del 2024 a la part executant.

Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades i al Saig, Sr. Palomo.

Quart.- Condemnar a la part agent al pagament de les costes processals."

9.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Salas, en considerar que l'Acord d'embargament és impugnable i que, en tot cas, si només s'ha de fonamentar en els motius d'oposició contemplats a l'article 390 del Codi de procediment civil, aquests també concorren. Invoca d'una banda, la falta de capacitat per ser part que ha de ser valorada des del concret supòsit en què ens situem, recolzant la seva afirmació en la Sentència dictada en data 20 de desembre de 2021, rotlle TSJC-363/2021. Entén que el canvi sobrevingut en la titularitat del crèdit contra la Salas comporta que B deixi de ser part executant en el procediment, deixant de ser la Sentència condemnatòria a favor de B un títol executable per la mateixa, en haver-se traspassat el crèdit a un tercer. I d'altra banda, invoca la liquidació parcial del deute. Argumenta també la inexistència d'un Acord d'execució del saig que pogués haver estat impugnat de forma prèvia a la impugnació de l'Acord d'embargament ja que va ser dictat per la Batllia més de dos anys abans de la publicació de la resolució del 21 d'abril de 2016 de l'AREB. Al·lega que la cancel·lació del compte de titularitat del Bonet per part de B en data 18 de març de 2016 -ja que la Salas només n'era avaladora- no havia de provocar que el compte no fos traspassable a C, com afirma la representació lletrada de B, per quant s'ha acreditat que l'abast de la revisió dels comptes dels clients actius efectuada per F es va realitzar des del 24 de març de 2015. En conseqüència, el compte havia de ser apte i traspassable, en no tenir indicis d'operativa sospitosa en termes de blanqueig de capitals. Afegeix que el crèdit contra la Salas havia de formar part del negoci definit en la resolució de l'AREB, ja que en cas contrari s'hagués inclòs en el llistat d'exclusions expressament regulat en la resolució de constant referència. I afegeix encara, que el 21 d'abril de 2016 C va passar a subrogar-se en la posició de B, deixant aquesta darrera de ser creditora de la Salas. Demana la revocació de l'Aute impugnat, l'anul·lació de l'acord d'embargament dictat pel saig i que es decreti l'arxiu definitiu d'aquesta execució, per haver esdevingut inexecutable per B des del dia 21 d'abril de 2016, data de la resolució de l'AREB.

10.- La representació processal de ORG_0 s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari, i sol·licita la seva inadmissió o, en el seu cas, desestimació, i la confirmació del contingut de la resolució impugnada. Demana també la condemna de l'apel·lant al pagament de les costes processals produïdes en aquesta alçada, inclosos els honoraris de procuradora i advocada, a acreditar-se en període d'execució.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació radica en determinar si, en base al contingut de l'article 390 del Codi de procediment civil que estableix els motius de fons i de forma en què es pot fonamentar l'oposició a l'execució forçosa, pot resultar d'aplicació al present supòsit i, concretament, si concorre el previst a l'article 390.2.a) relatiu a la falta de capacitat per ser part o de capacitat processal de l'executant, que comportaria el venciment de la impugnació materialitzada.

Al respecte, mentre que la resolució d'instància considera que cap dels motius previstos en dit article han estat acreditats per la part avui apel·lant, havent de ser inadmesa la seva impugnació, sense haver executat tampoc l'acord d'execució previ realitzat pel saig; la part apel·lant entén que ja hem dit en almenys una ocasió que la falta de capacitat prevista a l'article 390 del Codi de procediment civil ha de ser valorada des de la perspectiva del supòsit concret analitzat; no essent en aquest cas B la part creditora, des d'almenys la resolució de l'AREB de 21 d'abril de 2016, per ella invocada.

Segon.- Efectivament, si traslladem la doctrina continguda en la resolució invocada per la part apel·lant, de data 20 de desembre de 2021, rotlle TSJC-363/2021, al concret supòsit que ens ocupa, arribem a la conclusió que la falta de capacitat prevista com a causa d'oposició a l'execució per l'article 390 del Codi de procediment civil, ha de valorar-se des de la perspectiva de la condició de part executant, que segons l'article 380 del mateix Codi, és la persona que demana i obté el despatx d'execució. Qualitat que, en un principi, en demanar-se l'execució ostentava efectivament l'entitat bancària B, però que el transcurs dels fets ocorreguts en relació a la mateixa des del mes de març de 2015, poden fer legítimament dubtar de la seva actual condició de creditora i, doncs, de legitimació per ostentar la condició processal de part executant.

En conseqüència, la resolució impugnada ha de ser revocada i s'ha de declarar l'admissibilitat de l'oposició a l'execució forçosa efectuada contra l'Acord d'embargament del saig.

I tot i que això hauria de comportar el retorn dels autes a la Batllia als efectes de què fos declarada l'admissió de l'oposició a l'execució i es pronunciés en relació al fons de la mateixa, entenem que el principi d'economia processal i els anys transcorreguts des de la Sentència i la petició d'execució de la mateixa, avalen sobradament que la Sala entri i resolgui sobre el fons de la qüestió sotmesa a valoració.

Tercer.- Un previ Acord d'execució del mateix saig no podia ser impugnat en aquest cas, ja que com s'ha acreditat en autes, aquest és inexistent. La Providència d'execució fou dictada en data 20 de febrer de 2014 per la Batllia, és a dir, de forma molt anterior a la resolució de l'entitat bancària, no tenint per tant en aquell moment la part executada cap motiu per procedir a la seva impugnació.

I malgrat l'Acord d'embargament del saig porti causa i substitueixi l'ordre d'embargament dictat per la Batllia el 9 d'abril de 2014, l'Acord d'embargament dictat pel saig al 2023 és la primera resolució dictada amb posterioritat a l'inici del procés de resolució de B, que és el que pot haver modificat la seva condició de creditora en el marc d'aquesta causa.

Quart.- I això per quant en la resolució de 21 d'abril de 2016 del Consell d'Administració de l'AREB, invocada per la part apel·lant, es posa de relleu en el paràgraf 45.- del seu Desè antecedent, el contingut del Pla de resolució que consistia en la segregació del conjunt d'actius i passius de B considerats legítims després de l'estricte procés de revisió de cada client per part d'experts independents en matèria de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. Per això es preveia transferir els actius i passius considerats aptes per l'AREB a una entitat pont, l'aleshores nou banc, C. Així, doncs, el procés de revisió dut a terme per F es va basar en una anàlisi de ponderació i avaluació de riscos en matèria de prevenció de blanqueig.

En conseqüència, d'aplicar-se el contingut de la suara calendada resolució, es pot arribar fàcilment a la conclusió de què el crèdit de B envers el Bonet i del qual la Salas hi consta com avaladora, havia de ser traspassat a C i no continuar en els balanços de B, com afirma la seva representació lletrada.

De fet, aquesta hi oposa que el Bonet ja no era client de l'entitat en haver-se cancel·lat el compte en data 18 de març de 2016, impedint això, al seu criteri, que el compte pogués ser traspassat.

El cas és, però, que de la pròpia resolució del Consell d'Administració de l'AREB es deriva que l'abast de la revisió dels comptes dels clients actius efectuada per F es va realitzar des d'una data anterior, des del 24 de març de 2015, havent de ser el compte, en conseqüència, apte i traspassable, en no tenir indicis d'operativa sospitosa en termes de blanqueig de capitals i no trobant-se tampoc inclòs entre les exclusions expressament determinades en la mateixa Resolució.

Per tant, de la pròpia successió dels fets produïts a partir del 10 de març de 2015 i, sobre tot, del 21 d'abril de 2016, en què es traspassen els comptes aptes de B a C, es deriven dubtes legítims del manteniment de la condició de creditora en l'entitat bancària B.

Al respecte, tot i que la part recorreguda afirmi que no pot acreditar el que sosté ja que constitueix per ella una prova diabòlica, el cert és que és ella mateixa la que manté que el crèdit forma part dels seus balanços i, per tant, hauria d'haver-ho pogut demostrar, sense necessitat de recórrer a cap mena de decisió de l'AREB, no procedint per tant tampoc que aquesta Sala practiqui la prova interessada en la instància com a millor proveir, en no ésser la seva finalitat suplir la imperícia de la part. En aquest cas, a més, no és la part avaladora la que té una major facilitat probatòria com afirma la part recorreguda -en no ser la titular del compte originari de B, sinó una avaladora del mateix-, sinó que l'ha de tenir B, quant a entitat creditora, tan originàriament com en l'actualitat, segons afirma i malgrat les successions produïdes en la seva posició. Certament, el contingut de la normativa existent en la matèria no avala la seva posició.

Cinquè.- La resolució del Consell d'administració de l'AREB és suficient per entendre legítimament que el crèdit de B fou traspassat almenys a C, i que a data d'avui el mateix es trobi a més en mans de D, SA o de E. En tot cas a la part executant li corresponia acreditar la seva posició, donada la successió de fets històrics i notòriament produïts.

Procedeix, per tant, desestimar la demanda interposada per l'entitat ORG_0, anul·lar l'Acord d'embargament del Saig i decretar l'arxiu definitiu d'aquesta execució, per no haver-se acreditat qui ostenta la qualitat de part creditora. L'estimació de la impugnació efectuada per la representació processal de la Salas ha de comportar que es revoqui també la condemna en costes imposada en la instància, que hauran de ser satisfetes per la part executant.

Sisè.- Per contra, l'estimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar que no s'efectuï un especial pronunciament en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Salas contra l'Aute dictat en data 5 d'abril de 2024 pel Tribunal unipersonal d'instància, que revoquem en el sentit de declarar la nul·litat de l'Acord d'embargament del Saig i decretar l'arxiu definitiu de l'execució interessada per l'entitat B, per no haver estat acreditada la seva condició de creditora.

SEGON.- Imposar a la part executant el pagament de les costes generades en la instància.

TERCER.- No efectuar especial condemna en costes en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : L2018024-proc-civil.