• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 mars 2025, STSJAD 81/2025

Faits et procédure

Les faits concernent une succession ouverte au XXe siècle au sein d'une famille dont le patrimoine provient d'un ensemble désigné « Casa SV ». Le défunt Galván est décédé le 5 septembre 1965, sans descendance. Sevillano, décédée le 23 mai 1969, est décédée intestat. Les héritiers de ces deux personnes, ou leurs ayants droit, ont engagé la procédure.

Le 27 mars 2019, les consorts Anaya et Pastor, ainsi que M. Estany, ont formé une demande tendant à voir déclarer leurs droits d'héritiers ab intestat sur les biens de Sevillano et de Galván. Ils sollicitaient également la nullité de la vente conclue le 30 mai 1983 entre Mme Calderón et M. Salas, portant sur des terres issues du patrimoine de Casa SV. Une première tentative de déclaration d'héritiers par la voie de la juridiction gracieuse, engagée en 2017, avait été classée en raison de l'opposition de M. Castillo, qui invoquait la prescription ou la caducité.

Le Tribunal de Batlles, par sentence du 25 avril 2024, a accueilli l'exception de prescription soulevée par les défendeurs. Il a en conséquence rejeté les demandes de déclaration d'héritiers ab intestat et la demande de nullité de la vente, pour prescription de l'action. Il a mis les dépens à la charge des parties succombantes.

Les consorts Anaya, Romeu, Alfaro et Estany ont interjeté appel. Ils soutenaient que les actions déclaratives sont imprescriptibles, que la qualité d'héritière de Mme Vaquero, déclarée incapable en 1994, faisait obstacle au cours de la prescription (contra non valentem agere non currit praescriptio), et que la vente de 1983 était nulle parce que la venderesse n'avait pas la qualité d'héritière au moment de l'acte.

Les intimés, les consorts Ruiz, Sainz, Ribes et Castillo, ont conclu au rejet de l'appel. M. Jover ne s'est pas prononcé.

Question de droit

La Cour devait d'abord déterminer si l'action en déclaration d'héritiers ab intestat est soumise à prescription. Elle devait ensuite, le cas échéant, examiner la validité de la vente conclue en 1983, c'est-à-dire la nullité de la vente de chose d'autrui et l'effet de la prescription acquisitive invoquée.

Le raisonnement tient d'abord à la loi applicable. La Cour relève que la succession est régie par la loi en vigueur à la date du décès, soit le droit catalan antérieur au Décret de Nova Planta de 1716 et le droit romain. Aucune disposition spécifique ne prévoyant de prescription pour l'action en cause, la Cour renvoie à l'Usatge Omnes causae, qui pose une prescription générale de trente ans pour toutes les causes « bonnes ou mauvaises, civiles ou criminelles ». Elle examine alors si l'action déclarative en constitue une exception.

Solution et dispositif

La Cour retient que l'action déclarative n'est pas prescriptible. Elle s'appuie sur la nature de la déclaration d'héritiers, qu'elle qualifie de déclarative et non constitutive. Elle cite à cet effet la sentence du Tribunal Superior de la Mitre du 15 mars 1993, selon laquelle la qualité d'héritier s'acquiert automatiquement, en application du dernier testament

Representant: Sra. Mercader

Advocat: Sra. SRS

Apel·lat: Srs. Jover

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

OBJECTE: SUCCESSIONS: Sol·licitud de declaració d'hereus intestada. Imprescriptibilitat acció. Prohibició de divisió de la continència de la causa

SENTÈNCIA 000044/2025

Andorra la Vella, 11 de març del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 27 de març de 2019, la representació processal dels senyors Anaya i Pastor i de Estany van interposar demanda contra els senyors Salas i Jover, tot sol·licitant, d'una banda, la declaració d'hereus universals de tots els béns i drets de la senyora Sevillano i per parts iguals, als seus fills Anaya, Pastor Salas. I, d'altra banda, la declaració d'hereus universals de la meitat de tots els béns i drets de Galván, i per parts iguals als seus nebots Jover i Estany i de l'altra meitat de tots els seus béns i drets i per parts iguals als senyors Anaya, Pastor i Salas. A més, demanaven també que es declarés la nul·litat total i absoluta de la compra atorgada pels senyors Calderón i Castillo en data 30 de maig de 1983 i s'imposessin les costes judicials als demandats, inclosos els honoraris d'advocat i procurador

2.- En data 17 d'abril de 2019, la representació processal del senyor Castillo contestà la demanda articulada de contrari oposant-se a la mateixa, tot invocant en primer lloc l'excepció de prescripció o caducitat de les declaracions de declaració d'hereus abintestat formulades per l'agent, en entendre que li era d'aplicació el termini de 30 anys previst per l'Usatge Omnes Causae. Considerava també que la senyora Calderón tenia legitimació per dur a terme la compravenda impugnada a favor del seu nebot Castillo en entendre que en el testament del senyor Cepeda -pare de la CCA- es va establir una substitució fideïcomissària de residu i no una substitució vulgar entre els seus fills. Afirmava també que, de ser el cas, la venda de cosa aliena es troba permesa en el Dret andorrà i que, com a molt, podia donar lloc a l'anul·labilitat que té establert un termini de prescripció de 4 anys i no de nul·litat que no té termini de prescripció. Criticava que els agents tinguin legitimació per impugnar aquesta compra en entendre que aquesta només correspon al comprador. Afegia, a més, que el senyor Castillo hauria igualment adquirit la propietat dels terrenys per usucapió. Demanava la íntegra desestimació de la demanda i la imposició de les costes processals als agents, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- En data 25 d'abril de 2024, el Tribunal de Batlles dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Estimar l'excepció de prescripció formulada per la representació processal de l'avui difunt Sr. Salas, succeït processalment pels seus fills els Srs. Ruiz, Sainz, Ribes i Castillo; havent conseqüentment de desestimar les declaracions ab intestat interessades per la representació processal dels Srs. Anaya, Estany i l'avui difunta Sra. Pastor, succeïda processalment pels seus fills Srs. Romeu i Alfaro.

Segon.- Desestimar la demanda de nul·litat de la compravenda atorgada pels Srs. Calderón i Salas en data 30 de maig de 1983, promoguda per la part agent, per prescripció de l'acció.

Tercer.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al VIII.- Fonament Jurídic de la present resolució judicial."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació lletrada dels senyors Anaya, Romeu i Alfaro i Estany, en considerar que la mateixa incorre en una errònia valoració de la prova i en una incorrecta aplicació del Dret i de la jurisprudència. En síntesi, entén que les accions merament declaratives són imprescriptibles, considerant que les accions de declaració d'hereus intestades dels difunts Galván i Sevillano són meres accions declaratives que no poden estar afectades per cap mena de prescripció. Considera que el Tribunal que resol una demanda de declaració d'hereus es limita a aplicar el dret per individualitzar els hereus de la successió, sense que la resolució tingui cap mena d'eficàcia jurídico-material. Afirma que la resolució d'instància no analitza ni resol l'argumentació relativa a què les demandes de declaració d'hereus intestades presentades foren també interposades en la seva qualitat d'hereus de la difunta senyora Vaquero, que fou declarada incapacitada per Aute de data 9 de juny de 1994, havent-se nomenat curador de la mateixa al senyor Salas. Al respecte pretén que en base a la regla contra non valentem agere non currit praescriptio, no podien córrer els terminis de prescripció invocats pels defenents en relació als drets de la mateixa ja que aquesta ja es trobava incapacitada a la data de la defunció dels causants i continuà incapacitada fins a la seva pròpia defunció, i això perquè els drets personalíssims es consideren imprescriptibles mentre el seu titular es troba incapacitat. Considera que aquest fet ha de comportar que als seus hereus intestats no els pot tampoc ser oposable la prescripció de l'acció de declaració d'hereus intestada per ells interposada perquè actuen per via de representació intestada de la mateixa. Afegeix que la resolució impugnada tampoc es pronuncia sobre el fet que el senyor Castillo no podia invocar l'excepció de prescripció en perjudici de tercers; a banda de què tampoc no podia anar en contra els seus propis actes ja que en altres expedients s'havia presentat com a hereu intestat dels senyors Sevillano i Galván.

Sosté també la part recurrent la nul·litat de la compra-venda atorgada entre els senyors Calderón i Salas en data 30 de maig de 1983, per no ostentar la senyora Calderón en el moment de la venda la qualitat d'hereva del seu pare, Cepeda. Al respecte afirma que en les disposicions de voluntat d'aquest darrer no es va establir una substitució preventiva de residu, com s'afirma en la resolució recorreguda, sinó una substitució vulgar entre els seus fills. Substitució que quedà sense efecte en el moment en què el senyor Galván acceptà l'herència al seu favor deferida i integrant el patrimoni de Casa SV. Per tant, s'oposa a l'argument contingut en la resolució d'instància segons el que en el moment de realitzar la venda impugnada, la senyora Calderón també realitzava una acceptació tàcita de l'herència del seu germà, ja que ella no n'era la única possible hereva, sinó que concorria amb els fills de la seva germana Sevillano.

Sol·licita la declaració d'hereus universals de tots els béns i drets de la senyora Sevillano i per parts iguals al senyor Anaya per 1/3 de l'herència; als senyors Romeu i Alfaro per l'altre 1/3 de l'herència i als senyors Ruiz, Sainz, Ribes i Castillo per l'altre 1/3.

També demana la declaració d'hereus universals de la meitat de tots els béns i drets del senyor Galván i per parts iguals als senyors Jover i Estany; i de l'altra meitat de tots els seus béns i drets per parts iguals al senyor Anaya i als senyors Romeu i Alfaro, fills de la difunta Pastor.

Vol també la declaració de nul·litat de la compravenda atorgada entre els senyors Calderón i Castillo en data 30 de maig de 1983 i la imposició de les costes judicials ocasionades en les dues instàncies a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.

5.- La representació processal dels senyors Ruiz, Sainz, Ribes i Castillo -successors del difunt senyor FCC-, s'oposa al recurs d'apel·lació articulat de contrari en considerar que el mateix no té cap base ni fonament. Entén que l'acció de declaració d'hereus intestada dels senyors Galván i Sevillano es troba prescrita per haver transcorregut amb escreix els 30 anys previstos a l'Usatge Omnes Causae que resulta d'aplicació, ja que ha transcorregut més de meitat de segle. Sosté també que el recurrent incorre en una mutatio libelli, prohibida pel nostre ordenament, en relació a la inoposibilitat de l'excepció de prescripció en pretendre no només actuar -des de la rèplica- en representació de la senyora Vaquero, que havia estat declarada incapacitada i haver mantingut aquesta condició fins al seu traspàs (produït abans de la interposició de la demanda) sinó que, precisament, per causa d'aquesta representació no pot ser-li oposable la invocada prescripció.

Afirma que entre els germans CA operava una substitució preventiva de residu i, per tant, la senyora Calderón en la venda impugnada actuava com a legítima propietària del patrimoni de Casa SV. Considera que així es deriva de la pròpia escriptura notarial, reconeixent-li el Notari actuant aquesta condició. Altrament afirma que la venda de cosa aliena no és causa de nul·litat de la venda, i que en tot cas si el venedor no és amo de la cosa venuda, aquest transferirà al comprador tot el poder i possessió que ell tingués sobre la cosa i, si sumant el temps de possessió de l'un i de l'altre, es produeix la usucapió, el mateix adquireix el domini.

Demana la desestimació del recurs d'apel·lació interposat i la confirmació de la resolució d'instància amb expressa imposició a la part apel·lant de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.

6.- El senyor Jover no s'ha pronunciat en relació al recurs d'apel·lació interposat.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació radica en determinar si l'acció de declaració d'hereus abintestat exercitada pels agents i avui recurrents és o pot ser objecte de prescripció. Així com si la venda atorgada entre la senyora Calderón i el senyor Castillo de part del patrimoni de Casa SV, és objecte de nul·litat per no ser en aquell moment la mateixa titular del béns objecte de la venda i, en el seu cas, l'eficàcia de la venda de cosa aliena en el nostre ordenament.

Segon.- Antecedents d'interès:

1.- Als efectes de tenir un millor coneixement de les persones intervinents o mencionades en la present causa i la seva relació amb l'objecte dels autes detallarem els membres de Casa SV, des dels senyors Cepeda i AAN.

D'aquest matrimoni van néixer 4 fills:

Galván (nascut en data 21 de febrer de 1926, causà defunció en data 5 de setembre de 1965 (f. 88), solter i sense descendència)

Vendrell (nascut en data 21 de maig de 1928, causà defunció en data 19 de juny de 1981 (f. 91), solter i sense descendència). Per Aute de declaració d'hereus abintestat de data 17 d'abril de 1989, es van declarar seus hereus a la senyora Calderón de la meitat de l'herència i als germans Salas, Anaya, Pastor i Vaquero per parts iguals, de l'altra meitat de l'herència.

Calderón (nascuda en data 19 de febrer de 1920, causà defunció en data 6 d'abril de 2002 (f. 92) i amb dos fills:

Jover

Estany

Sevillano (nascuda en data 20 d'agost de 1915 causà defunció en data 23 de maig de 1969 (f. 68), intestada, havent tingut 5 fills):

Luís, causà defunció a l'edat d'1 mes

Salas: causà defunció en data 8 de juliol de 2019 i amb 4 fills:

Ruiz

Sainz

Ribes

Castillo

Vaquero (nascuda el 17 de novembre de 1936, incapacitada per Aute de data 9 de juny de 1994, havent-se nomenat curador de la mateixa al senyor Salas, causà defunció en data 23 de novembre de 2017 i sense descendència)

Pastor: causà defunció en data 30 d'abril de 2021 i amb 2 fills:

Romeu

Alfaro

Anaya

2.- En data 28 d'agost de 1936, el senyor Cepeda atorgà testament per davant de l'Ecònom de La Massana, senyor JM amb entre d'altres la següent clàusula:

"6.- Nombro hereu de mos bens al fill mes gran de la rama dels varons anomenat Galván, sempre i quant faci bondat i segons lo dit en l'apartat 5 en totes ses parts. Amb la salvetat que si morís antes de poder heretar o portés mal comportament a la seva mare i germans segons lo dit en el mateix apartat número 5, vull que sigui el Vendrell i si aquest no pot esser per les causes esmentades, que sigui la Calderón i si tampoc no pot esser, que sigui la Sevillano." (foli 164)

3.- En data 26 de juliol de 2017, Anaya i Pastor instaren una demanda de declaració d'hereus intestada de la seva mare Sevillano pel procediment de jurisdicció voluntària, als efectes de què els quatre germans vius (Anaya, Pastor, Vaquero i Salas) fossin declarats hereus a parts iguals de tots els seus bens i drets, pel procediment de jurisdicció voluntària. En Castillo, després de sotmetre's al criteri del Tribunal, s'hi oposà en considerar que l'acció estava prescrita o caducada. El procediment fou arxivat per existència de contradicció.

4.- El mateix dia 26 de juliol de 2017, els mateixos germans també van instar un procediment, per la via de la jurisdicció voluntària, de declaració d'hereus intestada del senyor Galván, demanant que es declaressin hereus universals de la meitat dels seus béns i drets als seus nebots, els germans Jover i Estany i de l'altra meitat als altres nebots a parts iguals, els quatre germans CC. Castillo, després de sotmetre's al criteri del Tribunal, també s'hi oposà i, per tant, aquest procediment també fou arxivat.

5.- En data 30 de maig de 1983, per mitjà d'escriptura pública atorgada entre els senyors Calderón Salas, per davant del Notari senyor N i sota el número 0000 del seu protocol (foli 161 i ss.), el segon adquirí a la primera les següents finques formant part del patrimoni de Casa SV: les terres conegudes per PC, BL, PX, BS, Prat de BY i Prat RP.

Tercer.- En relació al fons dels greuges plantejats, procedirà analitzar en primer lloc la invocada prescripció de l'acció de declaració d'hereus intestada interposada pels germans Anaya i Pastor i el senyor Estany, en relació als béns i drets de la senyora Sevillano i del senyor Galván.

Segons hem fet constar en el Fonament de Dret anterior, consta acreditat en autes que el senyor Galván va causar defunció en data 5 de setembre de 1965 i la senyora Sevillano en data 23 de maig de 1969.

Com és ben sabut, la normativa que regula la successió és la vigent a la data de la defunció. I a la data de les respectives defuncions, el dret successori del Principat es regia pel Dret Català anterior al Decret de Nova Planta de 1716 i pel Dret Romà.

En relació a la prescripció de l'acció exercida, en no trobar-se la mateixa prevista en cap disposició legal específica, haurem de recórrer a les previsions de l'Usatge Omnes Causae que, com és sobradament conegut, forma part del nostre ordenament jurídic i estableix una prescripció genèrica de trenta anys en relació a totes les causes "bones o dolentes, civils o criminals"; i valorar si l'acció de declaració d'hereus intestada, de conformitat amb la seva naturalesa jurídica, en constitueix alguna excepció, com afirma la part recurrent en considerar que es tracta d'una acció imprescriptible, donada la seva naturalesa declarativa -segons la mateixa part afirma-.

Quart.- Tot i el caràcter genèric de la prescripció de les accions que sembla derivar-se del contingut literal de l'Usatge Omnes Causae, hi ha excepcions com les coses que no es troben en el comerç dels homes o, fins i tot i segons una majoritària corrent doctrinal -segons posa de relleu LPF en el volum 2 de l'obra "Fonaments de Dret"- que exclou de la prescripció les accions simplement declaratives. I és en base a aquesta afirmació, que la part recurrent afirma que, en tractar-se l'acció de declaració d'hereus intestada- d'una simple acció declarativa, aquesta s'ha de considerar imprescriptible.

Naturalesa declarativa de l'acció de declaració d'hereus intestada que compartim plenament, i que es troba reconeguda a més per la Sentència de 15 de març de 1993 del Tribunal Superior de la Mitra, que resa:

"que la condició d'hereus s'adquireix automàticament i sense necessitat de cap intervenció jurisdiccional, d'acord amb el que disposa el darrer testament o, a manca de testament, del que disposa la llei, de manera que la declaració que l'Hble. Batlle faci respecte de la successió abintestat no té natura constitutiva sinó merament declarativa i feta sense perjudici de qui ostenti millor dret(...)."

Les pretensions declaratives tenen per objecte l'obtenció d'un pronunciament judicial en el que es declari l'existència o inexistència d'un determinat dret subjectiu o relació jurídica, dirigint-se a obtenir el reconeixement judicial d'una relació jurídica.

En conseqüència, l'acció declarativa d'hereus intestats, que el que pretén és la confirmació judicial dels cridats a l'herència als efectes de què, de ser el cas, puguin procedir a la seva acceptació i convertir-se en hereus; en ser, a la data de la interposició de la demanda, entre altres, com l'acta de notorietat, el títol formal que necessiten les persones cridades a l'herència per obtenir el reconeixement dels drets a l'herència del causant; s'ha de considerar que no prescriu.

Conseqüència de l'exposat és que cal revocar aquest extrem de la resolució d'instància, havent-se de retornar les actuacions a la Secció competent de la Batllia, als efectes de què de dicti la declaració d'hereus intestada dels senyors Galván i Sevillano, de conformitat amb el contingut de la Disposició Transitòria Primera del Codi de procediment civil, tot restant tanmateix imprejutjades la resta de qüestions suscitades per evitar la divisió de la continència de la causa, prohibida en el nostre ordenament.

Setè.- L'estimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar que no s'efectuï un especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

I, en relació a les ocasionades en la instància, considerem que la complexitat jurídica dels fets objecte de la present causa ha de comportar que no s'efectuï una expressa imposició del pagament de les costes processals en ella ocasionades.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyors Anaya, Romeu i Alfaro i de Estany contra la Sentència dictada en data 25 d'abril de 2024 pel Tribunal de Batlles, que revoquem en el sentit de considerar que les accions de declaració d'hereus intestades interposades per la part agent i recurrent no es troben prescrites, havent-se de resoldre novament en la instància la resta de qüestions plantejades.

Segon.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals causades en cap de les dues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : L2018024-proc-civil.