• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, aute n° 000060/2025, 11 mars 2025 (ROJ : ATSJAD 84/2025 ; ECLI:AD:TSJADAD:2025:84A)

Faits et procédure

Par aute du 6 février 2020, le Tribunal de batlles a déclaré en état de cessation de paiements et de faillite la société ORG_0, SL. Un administrateur judiciaire (Mme Caro) et un contrôleur (M. Escolano, représentant la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ci-après « CASS ») ont été désignés. L'état des créances a été approuvé définitivement par aute du 10 janvier 2022, sur le fondement de l'article 38 du décret du 4 octobre 1969, en vigueur à la date de la cessation de paiements.

Le 10 mai 2022, la CASS, en qualité de contrôleur, a demandé l'extension des effets de la faillite à l'administrateur unique et dirigeant de la société, M. Rius. Celui-ci ne s'est pas prononcé, bien qu'il ait été mis en mesure de le faire.

Par aute du 27 février 2024, le juge de première instance (la Batllia) a rejeté cette demande. La CASS a interjeté appel en soutenant que l'administrateur avait poursuivi abusivement l'exploitation de la société, sans acquitter les cotisations salariales et sans produire la comptabilité exigée par le décret de 1969 (article 70.1). M. Rius a conclu au rejet de l'appel, contestant toute exploitation abusive et faisant valoir que la situation de la société s'était améliorée en 2018, avec une réduction de la dette envers la CASS de 35 000 euros.

La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée des magistrats Jaume Tor Porta (ponent), Vincent Anière et Carles Cruz Moratones, a statué par aute du 11 mars 2025.

Question de droit

La Cour devait déterminer si le refus d'étendre la faillite d'une société à son administrateur unique était conforme au droit, au regard des conditions légales de l'extension prévues par les articles 69 et 70 du décret du 4 octobre 1969. Elle devait en particulier apprécier si le comportement de l'administrateur relevait de l'imprudence inexcusable (article 69.5, en relation avec l'article 70.6), et si des considérations d'opportunité pouvaient justifier l'exclusion de l'extension.

Solution et dispositif

La Sala Civil accueille l'appel, infirme l'aute de première instance et déclare l'extension de la faillite à l'administrateur. Elle fonde sa décision sur trois points.

1. Le caractère sanctionnateur et conditionné de l'extension. Après avoir rappelé que l'extension a « une nature marcadament sancionadora » (considérant troisième), la Cour souligne qu'elle n'opère pas de manière générale, mais seulement lorsque l'administrateur a commis l'une des fautes qualifiées de graves par les articles 69 et 70 du décret.

2. La qualification d'imprudence inexcusable. La Cour reprend sa jurisprudence antérieure (aute du 20 décembre 2018, rotlle TSJC-296/2018) selon laquelle l'article 70.6 exige un élément subjectif : la poursuite abusive d'une activité déficitaire, jusqu'à la cessation de paiements, doit être appréciée in concreto.

Apel·lat: Sra. Caro

en tant que administradora judicial de la cessació de pagaments i fallida de la ORG_0

Apel·lat: Sr. Rius

Advocat: Sr. CGM

OBJECTE: Extensió dels efectes del procediment de fallida al seu administrador, requisits.

AUTE 000060/2025

Andorra la Vella, 11 de març del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per Aute de data 6 de febrer del 2020, dictat pel Tribunal de batlles, es declarà a la ORG_0, SL en estat de cessació de pagaments i fallida, nomenant administrador judicial a la Sra. Caro i controlador al Sr. Escolano, en representació de la CASS.

2.- Per Aute de data 10 de gener del 2022 s'aprovava de forma definitiva l'estat de crèdits de la cessació de pagaments i fallida de la ORG_0, SL, presentat per l'administradora judicial el 26 de febrer del 2021, de conformitat amb allò que estableix l'article 38 del Decret de data 4 d'octubre de 1969, vigent en el moment de la cessació de pagaments.

3.- Per escrit de data 10 de maig del 2022, la Sra. Alcalá, en representació de la CASS i en qualitat de controladora del present procediment concursal, interessava l'extensió personal de la present fallida i suspensió de pagaments al seu administrador únic i dirigent, el Sr. Rius.

4.- El Sr. Rius no s'ha manifestat respecte de la pretensió d'extensió de la fallida articulada per la CASS, malgrat haver-se-li donat l'oportunitat de fer-ho.

5.- Per aute de 27 de febrer del 2024, es decidia:

"Primer.- Desestimar la petició efectuada per la Sra. Alcalá en tant que controladora de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL consistent a estendre la fallida de la ORG_0, SL al seu administrador Sr. Rius.

Segon. Notificar la present resolució a les parts interessades".

6.- La representació processal de la CASS, ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació i en el seu lloc demana que es dicti resolució en aquesta alçada donant lloc a la demanda d'extensió de la fallida de la ORG_1, SL al seu administrador, segons l'argument següent que per la seva brevetat es transcriu: "Aquesta societat, de fet el seu administrador, va continuar amb l'explotació abusiva dels seus serveis sense satisfer les seves obligacions mensuals de pagament, entre altres de les cotitzacions del seu personal assalariat, i a banda no va presentar la comptabilitat tal i com exigeix el decret de fallides vigent a dia d'avui, de conformitat amb l'article 70.1 del mateix decret, fet que suposa l'extensió de la fallida al seu Administrador".

7.- El Sr. Rius s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat demanant es dictés resolució desestimant-lo i imposant a la part apel·lant, el pagament de les costes ocasionades. Fonamentalment, nega que continués de manera abusiva l'explotació de la societat, destacant que l'any 2018 fins i tot la seva situació havia millorat, reduint el deute que existia amb la CASS de 35.000.- EUR.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució exigeix determinar si la decisió de rebutjar l'extensió dels efectes de la fallida de la societat en concurs al seu administrador, Sr. Rius, s'ajusta a dret.

La representació processal de la CASS considera que la decisió de la Batllia no s'ajustava a dret defensant que l'administrador de la societat hauria continuat de manera abusiva amb l'explotació dels serveis prestats per la societat sense satisfer les seves obligacions mensuals de pagament per cotitzacions d'assalariats a la CASS.

Segon.- La Batllia desestima la sol·licitud d'extensió de la fallida articulada per la CASS entenent que no existia prova de cap mena que permetés considerar que el Sr. Rius havia continuat l'activitat de la societat de manera abusiva i que en qualsevol cas el temps transcorregut entre el moment en què cessava els pagaments a la CASS i la data en què aquesta va presentar la sol·licitud de cessació de pagaments (1 any després), no es podia considerar excessiu ni podia ser interpretat com un acte de mala fe. D'altra banda, considera que res es podia retreure al Sr. Rius quan no instava la cessació de pagaments de la societat fins a l'any 2019, considerant pel contrari que això evidenciava la voluntat que tenia de redreçar el seu negoci. En darrer lloc, s'argumentava que l'extensió de fallida demanada, comportaria situar el Sr. Rius en una situació complexa, sense sortida i desproporcionada.

Tercer.- L'extensió de la declaració de fallida d'una societat als seus administradors té una naturalesa marcadament sancionadora, erigint-se en el mecanisme que permet traslladar els efectes de la insolvència a aquells administradors la conducta dels quals hagi estat determinant en la generació o agreujament de la situació d'impagament de la societat. No obstant això, aquesta extensió no opera amb caràcter general davant qualsevol situació concursal, sinó únicament en aquells supòsits en què concorrin, per part de l'administrador, alguna de les conductes qualificades de greus segons la regulació establerta als articles 69 i 70 del Decret de 4 d'octubre de 1969.

L'article 69 del Decret de 4-10-1969 preveu l'extensió de la declaració de fallida als dirigents de la societat, de fet o de dret, aparents o ocults, remunerats o no, que hagin incorregut en alguna de les conductes descrites en aquest precepte. Entre aquestes, es troba la realització d'actes de mala fe, la imprudència inexcusable o la infracció greu de les regles o usos mercantils (article 69.5). Així mateix, l'article 70.6 considera que es produeix imprudència inexcusable quan s'ha prolongat de manera abusiva l'explotació d'una activitat deficitària, conduint irremeiablement la societat a la situació de cessació de pagaments.

Sobre aquesta causa concreta d'imprudència inexcusable dels administradors hem sostingut: "(···) està impregnada d'un element subjectiu en la conducta que no participa de tan evident en les altres cinc causes recollides en el mateix article 70 ja esmentat. No es tracta d'examinar actuacions o conductes que tenen un suport bàsicament objectiu com l'absència de comptabilitat, o les compres per revendre a un preu més baix o l'ús de mitjans ruïnosos per procurar-se fons o despeses personals o familiars excessives, o la inversió de quantitats elevades en operacions d'atzar o els compromisos excessivament importants tenint en compte la situació del negoci. En el cas de l'apartat 6 de l'article 70 es demana que de manera abusiva (element subjectiu) els administradors han continuat el negoci deficitari a cap altra situació que la cessació de pagaments. Cal examinar doncs la conducta dels administradors en cada cas per veure si realment la continuïtat era una imprudència que només podia conduir a agreujar la situació del negoci" (Aute de 20 de desembre del 2018, rotlle TSJC-296/2018).

Quart.- La ORG_0, SL va ser constituïda l'any 2010. Posteriorment, el 2 d'octubre de 2017, el Sr. Rius va adquirir 2.280 participacions socials de les 3.000 en què es divideix el capital social, esdevenint administrador únic de la societat a partir de l'endemà, tal com consta en la corresponent fitxa registral.

Pel que fa al passiu de la societat davant la CASS, es constata que, a 2 de novembre de 2018, aquesta acumulava un deute de 132.954,22 euros derivat de cotitzacions salarials impagades, a més d'un import addicional de 28.812,60 euros en concepte de recàrrecs i interessos meritats. Aquesta situació financera evidenciava un greu desequilibri patrimonial, especialment si es comparava amb el capital social de la societat (3.000 euros). Tot i que la comptabilitat de l'exercici reflectia uns actius corrents per import de 169.070,33 euros, aquesta informació quedava desautoritzada per les mateixes declaracions del Sr. Rius, qui, en la seva compareixença davant el Batlle el 10 de desembre de 2020, va reconèixer que la societat no disposava de cap actiu rellevant, més enllà d'un vehicle antic i material obsolet conservat en un local.

Durant aquesta compareixença es va posar de manifest que el punt d'inflexió econòmic de la societat es va produir quan, a conseqüència dels deutes contrets amb l'administració, es van dictar diversos embargaments. Aquesta situació va provocar que els seus clients principals-majoritàriament administracions públiques-ja no poguessin contractar amb la societat, agreujant encara més la seva situació financera. Malgrat aquest context, el Sr. Rius va continuar l'activitat de l'empresa durant més d'un any sense procedir a la sol·licitud de declaració de cessació de pagaments i fallida, tal com exigeix l'article 7 del Decret de referència, que estableix que: "Qualsevol comerciant que cessi d'una manera general en els pagaments ha de sol·licitar, dins els vuit dies hàbils següents, al batlle competent al qual correspongui per torn, d'acord amb les lleis aplicables, que declari aquesta situació a l'efecte d'iniciar el procediment d'arranjament judicial o de fallida".

A més d'incomplir aquesta obligació legal, l'administrador va subscriure acords amb la CASS per intentar reconduir el deute, tot i que, atesa la situació patrimonial i financera de la societat, les condicions pactades eren materialment inviables.

Ja hem tingut ocasió d'indicar que: "El fet d'haver demorat extraordinàriament la declaració de la cessació de pagaments d'una societat i d'haver permès entretemps la liquidació dels béns de la societat al marge de les regles fixades pel Decret de 4-10-1969, suposa un acte d'imprudència inexcusable i una infracció greu a les regles més elementals del comerç, que vertebra la causa prevista en l'art. 69.5 del Decret i justifiquen l'extensió de la cessació de pagaments i de fallida a l'administrador de dret" (Aute de 29-6-2020, rotlle TSJC-375/2019). Efectivament, aquesta declaració no es redueix a una mera formalitat sense contingut, sinó que, una vegada constatada pel Tribunal de Batlles, especialment en supòsits de fallida, comporta conseqüències transcendentals que afecten l'organització i la continuïtat de la societat. El seu objectiu essencial és permetre una liquidació ordenada dels actius i el repartiment del producte obtingut entre els creditors, conforme a les regles establertes pel Decret de 4 d'octubre de 1969.

En el present cas, el Sr. Rius no tan sols no va declarar dins del termini legal la cessació de pagaments de la societat, sinó que durant més d'un any mantenia la seva activitat malgrat que la situació econòmica de l'empresa era clarament irrecuperable atesa la impossibilitat de contractar amb les administracions públiques, les quals representaven el gruix de la seva clientela. A més, durant aquest període, es van dur a terme actes de gestió que van obstaculitzar l'ordenada tramitació de la fallida, en contravenció del que disposa el Decret de 4 d'octubre de 1969.

Aquest comportament de l'administrador s'ha de qualificar d'un acte d'imprudència inexcusable, així com una infracció greu de les normes fonamentals del comerç, fet que configura la causa prevista en l'article 69.5 del Decret, en relació amb l'article 70.6 en la seva modalitat específica.

Cinquè.- D'altra banda, no podem compartir els arguments exposats per l'òrgan "a quo", quan, basant-se en criteris d'oportunitat-com la presumpta inexistència de patrimoni o el caràcter desproporcionat de la mesura-descarta l'extensió de la fallida.

Tal com ja hem assenyalat anteriorment, el mecanisme d'extensió de la fallida té una funció essencialment sancionadora per als administradors, i quan concorrin els requisits legals que permetin fonamentar la seva responsabilitat, la seva declaració resulta obligada, sense que criteris d'oportunitat puguin justificar-ne l'exclusió.

En tot cas, serà en el marc del procediment concursal en curs on s'hauran de valorar i establir els mecanismes de ponderació adequats, amb la finalitat de compatibilitzar la protecció de les necessitats del Sr. Rius amb la defensa dels interessos econòmics dels creditors de la societat.

Sisè.- En atenció a tot el que ha estat exposat, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat per la CASS contra l'Aute de 27-2-2024 que es revoca i en el seu lloc es dona lloc a la petició efectuada declarant l'extensió de la fallida de la ORG_0, SL al seu administrador Sr. Rius.

Setè.- Atès l'èxit del recurs articulat, no ha de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la CASS contra l'Aute de 27-2-2024 que es revoca i en el seu lloc es dona lloc a la petició efectuada declarant l'extensió de la fallida de la ORG_0, SL al seu administrador Sr. Rius. Sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 38 del Decret de data 4 d'octubre de 1969.