• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD, Sala Civil, 11 juin 2025 (ROJ : STSJAD 13/2025)

Faits et procédure

Les époux Suárez et Ropero, alors mariés, ont souscrit le 15 mars 2021, auprès d'un établissement bancaire, un prêt de 27 000 euros destiné à financer l'acquisition d'un véhicule de marque ORG_0. Le remboursement a initialement été assuré au moyen des loyers d'un immeuble en copropriété des époux. À la fin de l'année 2021, les parties ont décidé de se séparer et ont formalisé un convenio regulador le 22 novembre 2021. À compter de janvier 2022, Mme Ropero a seule assumé le paiement des échéances. Selon le convenio, le véhicule, initialement inscrit au nom de Mme Ropero, devait rester sa propriété exclusive.

Le 22 septembre 2023, Mme Ropero a introduit, selon la procédure abrégée (procediment abreujat) indiquée par la décision, une action en répétition contre M. Suárez, en réclamant la moitié des échéances acquittées, soit 5 921,47 euros, avec intérêts légaux et dépens. M. Suárez a opposé l'inadéquation de la procédure à raison de la matière, le défaut de légitimation active et passive et, au fond, la propriété exclusive de la demanderesse sur le véhicule.

Par sentence du 20 novembre 2024, la juridiction de première instance a accueilli la demande et condamné M. Suárez au paiement de la somme réclamée, sans imposition des dépens. Les deux parties ont interjeté appel. Mme Ropero sollicitait la révocation partielle, la précision des paiements effectivement réalisés (de janvier 2022 à septembre 2023) et la condamnation de la partie adverse aux dépens. M. Suárez demandait la révocation intégrale, en soutenant que l'affaire relevait du droit de la famille et que le véhicule, propriété de l'appelante, devait aussi supporter la charge du prêt.

Question de droit

La Cour devait trancher trois questions. La première était celle de la voie procédurale : l'action en répétition fondée sur le paiement d'un prêt contracté par des époux pouvait-elle être exercée dans une instance autonome, ou devait-elle être rattachée à la procédure familiale déjà close ? La deuxième concernait la légitimation active et passive. La troisième, au fond, portait sur l'existence d'un droit à répétition au profit de l'époux qui a acquitté seul une dette commune, lorsque l'emprunt a financé un bien propre de l'autre époux.

Solution et dispositif

Sur la voie procédurale. La Cour confirme la décision de première instance en tant qu'elle rejette l'exception d'inadéquation de procédure. Elle considère que la pretensió de répétition ne constitue pas une prolongation de la procédure familiale,

Apel·lant: Sra. Ropero

Representant: Sra. Bermudez

Advocat: Sr. Gálvez

OBJECTE: Acció de repetició per quotes satisfetes d'un préstec per un dels membres del matrimoni en relació a l'altre, manca d'acció quan s'ha destinat a l'adquisició d'un bé propi.

SENTÈNCIA 000102/2025

Andorra la Vella, 11 de juny del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 15 de març del 2021, els senyors Suárez i Ropero, que en aquell moment es trobaven units en matrimoni, van subscriure amb una entitat bancària un contracte de préstec per un import de 27.000 euros, destinat a finançar l'adquisició d'un vehicle de la marca ORG_0, matrícula XXXX.

Inicialment, l'amortització del préstec es va efectuar mitjançant els ingressos procedents del lloguer d'un immoble de propietat conjunta dels cònjuges. No obstant això, a finals de l'any 2021, la parella va acordar la seva separació i, en data 22 de novembre del mateix any, van formalitzar el corresponent conveni regulador. A partir del gener del 2022, la Sra. Ropero ha anat assumint, de manera exclusiva el pagament de les quotes derivades del préstec esmentat, així que anaven vencent.

Convé posar de relleu que segons s'indica en el conveni atorgat, el vehicle referit va ser inscrit inicialment en el registre de Govern sota titularitat de la Sra. Ropero, restant després en mèrits dels acords assolits per les parts, en propietat de la mateixa.

2.- En aquest context, el 22 de setembre del 2023, la representació processal de la Sra. Ropero formula demanda pel procediment abreujat contra el Sr. Suárez, demanant es dictés Sentència condemnant-lo a satisfer a la seva representada l'import de 5.921,47.- EUR, equivalent a la meitat de les quotes satisfetes fins aquells moments, més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i la totalitat de les costes.

3.- La representació processal del Sr. Suárez contestava la demanda articulant excepcions d'inadequació de procediment per raó de la matèria, i de manca de legitimació activa i passiva i quant al fons s'oposava a la demanda, sostenint que la demandant s'havia quedat el vehicle ORG_0 i que en aquesta eventualitat havia d'assumir les quotes derivades del préstec contractat per la seva adquisició. En aquesta eventualitat, demana que es dicti Sentència acollint les excepcions articulades i subsidiàriament desestimant la demanda, imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

4.- Substanciat el litigi pels seus tràmits, el dia 20 de novembre del 2024 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar la demanda formulada per la senyora Ropero contra el senyor Suárez, i condemnar aquest darrer a satisfer a la primera la quantitat de 5.921,47 euros , que augmentaran de l'interès legal a comptar de la data prevista per la contesta a la demanda, i fins a total liquidació, el tot independentment que les parts litigants es puguin oposar eventuals compensacions en el marc de la liquidació del seu règim econòmic matrimonial.

Segon.- No es fa especial imposició de costes".

5.- Ambdues parts litigants han formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió.

La representació processal de la Sra. Ropero pretén la seva revocació parcial en el sentit que es precisi que al moment de presentar la demanda, havia pagat les quotes del préstec des del mes de gener del 2022 i fins el mes de setembre del 2023 i no pas la totalitat del préstec com assenyala la resolució recorreguda en diferents fonaments de dret i que s'imposin les costes ocasionades en ambdues instàncies a la part demandada, defensant que la petició articulada tenia un contingut econòmic, sense que es pogués considerar que es tractava d'un litigi de naturalesa familiar.

La representació processal del Sr. Suárez s'alça també contra aquesta decisió afirmant que no deu cap quantitat a la Sra. Ropero perquè el vehicle objecte del préstec és propietat exclusiva d'ella segons el conveni de separació, i per tant li corresponen també assumir les càrregues. Considera que el procediment utilitzat és inadequat i que la qüestió hauria d'haver-se tractat en l'àmbit del dret de família. Al·lega manca de legitimació activa de la demandant i de legitimació passiva seva. Assenyala un error en la identificació de la matrícula del vehicle al contracte de préstec. Defensa que els acords privats entre les parts han de tenir validesa jurídica encara que no estiguin homologats. Sosté que la sentència apel·lada no valora correctament la prova, el que comporta indefensió. Rebutja qualsevol obligació sobre un deute referit a un bé que no li pertany. Considera la reclamació com un abús de dret per part de l'adversa. Finalment, sol·licita la condemna en costes a la part contrària.

6.- Les parts litigants s'han oposat als recursos d'apel·lació articulats de contrari.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present litigi, la representació processal de la Sra. Ropero exercita contra el Sr. Suárez una acció en repetició per l'import de 5.921,47.- EUR equivalent a la meitat de les quantitats per la primera satisfetes amb relació al préstec atorgat el 15 de març del 2021, durant el període gener del 2022 a setembre del 2023 (ambdues mensualitats incloses).

La Sentència d'instància posa en relleu que el conveni de separació no feia cap menció al préstec concret que s'examinava i que en aquesta eventualitat, malgrat la titularitat definitiva del bé correspongués a la Sra. Ropero, l'obligació era solidària i la coprestatària podia reclamar la restitució de la meitat abonada a l'altre deutor solidari. Segons aquest aparell argumental, desestimava les excepcions de manca de legitimació activa i passiva i d'inadequació de procediment, defensant que la reclamació no podia ventilar-se en execució de la separació perquè aquesta no incloïa el repartiment de béns. En conseqüència, s'estimà la demanda i es condemnà el demandat a pagar 5.921,47 EUR més interessos, sense imposició de costes per tractar-se d'un assumpte de família.

I és contra aquesta decisió que ambdues parts litigants formulen recurs d'apel·lació, que examinarem seguidament, iniciant per raons sistemàtiques pels motius de recurs formulat pel Sr. Suárez, atès que el seu eventual triomf comportaria la pèrdua d'objecte del recurs formulat per la representació processal de la Sra. Ropero.

Segon.- La representació processal del Sr. Suárez insisteix amb vehemència, en les excepcions que en la contesta a la demanda va articular i que considera determinants (inadequació de procediment i manca de legitimació activa i passiva). La seva tesi se sustenta en la consideració que la via processal idònia per conèixer de les pretensions formulades per la Sra. Ropero no és l'emprada per aquesta en el present procediment, sinó el procés de família anteriorment tramitat entre ambdues parts. Per fonamentar aquesta posició, es remet al conveni regulador que va culminar en l'atorgament del seu acord de separació, en el qual es preveia expressament que la titularitat del vehicle marca ORG_0 corresponia a la demandant. D'aquí dedueix que era també responsabilitat exclusiva d'aquesta tota qüestió derivada del domini del vehicle, inclòs el pagament del préstec subscrit per a la seva adquisició.

Aquest aparell argumental exigeix examinar amb atenció, el contingut del conveni de separació subscrit entre les parts perquè constitueix el nucli de la fonamentació de les excepcions articulades. Del mateix s'infereix que la qüestió que ara la representació processal de la Sra. Ropero suscita no es contemplava en cap moment, sense que per tant la seva resolució pugui ara trobar resposta en el procediment de família ja finalitzat. Qualsevol intent d'incloure aquesta reclamació dins del procediment anterior seria, a més d'improcedent, contrari al principi de seguretat jurídica, en la modalitat d'intangibilitat de les sentències fermes i a la tutela judicial efectiva, en tant que impediria a les parts fer valdre els seus drets en un procés amb les garanties que el dret fonamental al procés degut incorpora. És per aquest motiu que l'acció de repetició exercitada per la Sra. Ropero no pot ser entesa com una prolongació del procediment familiar, sinó que la seva substanciació s'ha de vehicular a través d'un procediment "ex novo", el que ens aboca a confirmar la decisió 'instància quan desestima l'excepció d'inadequació de procediment.

Pel que es refereix a l'excepció de manca de legitimació activa i passiva que s'interposa, la part recurrent discuteix que la Sra. Ropero pugui reclamar la part del préstec satisfet en relació a l'adquisició del vehicle perquè en definitiva, entén que es tracta d'un deute personal exclusiu, respecte del qual res es pot reclamar al Sr. Suárez. D'aquest raonament s'ha de concloure que en realitat, la part recurrent no qüestiona la legitimació de les parts litigants, sinó que el que en realitat s'està posant en dubte és l'existència estricta del dret material que la part actora pretén fer valer, és a dir el conseqüent dret d'acció que en derivaria. És doctrina consolidada que la manca d'acció -en el sentit clàssic de carència de fonament jurídic per a sostenir la pretensió- no pot ésser tractada com a qüestió prèvia ni resolta amb caràcter preliminar, ja que exigeix una valoració integrada dins el marc de la decisió de fons, el què en conseqüència ens aboca a desestimar, si bé per raons diferents, i sense perjudici del seu examen material en l'apartat següent, les excepcions de manca de legitimació que la representació processal del Sr. Suárez articulava.

Tercer.- En quant al fons, ja hem tingut ocasió d'apuntar amb anterioritat que el préstec origen de la reclamació que s'articula va ser concertat per ambdós litigants, i segons en aquesta alçada admet la part demandant (escrit de 12-3-2025, fet segon) està vinculat a l'adquisició del vehicle XXXX. Segons es descriu en el conveni de separació, aquest vehicle ha estat sempre inscrit sota titularitat de la Sra. Ropero en els registres públics de Govern, amb el benentès que les parts convingueren que restaria propietat de la mateixa. Aquesta darrera precisió resulta transcendental perquè ens aboca a considerar que ja des d'un bon inici, el vehicle indicat ha estat propietat de la Sra. Ropero, i en aquest context, malgrat el préstec es concedís per l'entitat de crèdit a ambdós litigants, en realitat es va destinar a finançar un bé privatiu que ha estat, sempre, titularitat exclusiva de la Sra. Ropero.

En l'escenari que es planteja, s'ha de concloure que el deute derivat de la pòlissa de préstec concertada durant la convivència de les parts, pel que fa estrictament a les relacions internes entre prestataris, no podia generar cap obligació exigible enfront del Sr. Suárez. I és que, tot i que formalment ambdós consten com a co-prestataris, la realitat econòmica i funcional del préstec revela que aquest fou contret exclusivament en benefici personal de la Sra. Ropero, sense que per l'altre cònjuge, en derivés cap avantatge patrimonial ni interès directe. En aquest context, no es pot reconèixer a favor de l'esposa una acció de repetició orientada a reclamar del Sr. Suárez la meitat dels pagaments efectuats en execució del contracte de préstec. L'exercici d'aquesta acció pressuposa, necessàriament, l'existència d'un deute compartit o, com a mínim, la concurrència d'un interès comú en l'obligació satisfeta. Però, en el cas present, aquesta premissa no es compleix. L'obligació, si bé assumida formalment de manera conjunta front a l'entitat prestamista, no respon a cap necessitat familiar ni a un projecte comú, sinó que fou subscrita per atendre una finalitat d'interès exclusivament particular.

Admetre l'acció de repetició en aquetes coordenades suposaria validar que qui ha satisfet una obligació en interès propi, amb càrrec a recursos propis o comuns, pot exigir una contribució econòmica a qui no n'era beneficiari ni deutor, cosa que contravé els principis generals que regeixen la responsabilitat patrimonial. A més, en permetre una pretensió d'aquest ordre, s'estaria consagrant una situació d'enriquiment injust de la part actora -en aquest cas, la Sra. LAM- a càrrec del Sr. Suárez, qui es veuria obligat a suportar econòmicament una obligació que no li correspon materialment ni jurídicament. I és que, tal com la jurisprudència i la doctrina reiteradament han establert, l'enriquiment injustificat opera com a límit a l'exercici de pretensions que, sota una aparença formal de correcció, encobreixen una manca de causa legítima o suposen una atribució patrimonial injusta. En aquest cas, permetre la repetició sol·licitada no faria sinó traslladar al demandat la càrrega d'un deute aliè, vulnerant així el principi d'equitat i de just repartiment de les càrregues derivades de les obligacions entre particulars.

Ateses aquestes indicacions, el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Suárez haurà de prosperar, havent-se de revocar la Sentència dictada en la instància, disposant en el seu lloc la desestimació de la demanda, imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades en la instància (art. 350.1 CPC).

Quart.- Recurs de la Sra. Ropero.

L'objecte del recurs de la Sra. Ropero en circumscriu a determinada rectificació material de la Sentència dictada i a combatre la decisió adoptada de no imposar al Sr. Suárez les costes causades en la instància.

Atès però el raonament introduït en el FD anterior en què hem tingut ocasió d'apreciar la manca d'acció de la Sra. Ropero per a articular una acció de repetició envers el demandat en considerar que el préstec satisfet ho era en interès exclusiu propi, el recurs que articulava contra la Sentència de la Batllia es veurà inexorablement abocat al fracàs.

Cinquè.- Costes

L'èxit del recurs articulat pel Sr. Suárez comportarà que no hagi de fer-se pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada. En relació al recurs articulat per la Sra. Ropero, la seva desestimació comportarà que li hagin de ser imposades aquelles que en derivin (art. 354.2 CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Suárez contra la Sentència 112/2024 dictada per la Sra. Batlle el dia 20 de novembre del 2024 que es revoca íntegrament, disposant en el seu lloc la desestimació íntegra de la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Ropero, imposant a aquesta darrera el pagament de les costes ocasionades en la instància.

SEGON.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Ropero.

TERCER.- Imposar a la Sra. Ropero el pagament de les costes derivades del seu recurs i no fer pronunciament en quant a les costes generades pel recurs del Sr. Suárez.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.