• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 46/2025, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 juin 2025 (ECLI:AD:TSJADAD:2025:46)

Faits et procédure

Le litige oppose M. Garzón, père, à Mme Núñez, mère, dans le cadre d'une procédure de divorce. Le mariage civil, célébré le 3 janvier 2005 à V (Portugal), n'est pas contesté : Mme Núñez ne s'oppose pas à la dissolution, mais conteste la modification des mesures paternofilles. Deux enfants sont concernés, B, né le 11 août 2012, et C, née le 1er avril 2017.

Une sentence de séparation du 8 février 2022 avait homologué un accord privé des époux. Cet accord prévoyait une autorité parentale partagée, une garde et une tutelle confiées à la mère, une pension alimentaire de 400 EUR mensuels pour chacun des enfants, un partage à 50 % des dépenses extraordinaires, ainsi qu'un droit de visite et d'hébergement au profit du parent non gardien. Une sentence du 18 juillet 2024 (autes n° 4000315/2022) avait ensuite autorisé la mère à transférer les enfants au Portugal, en maintenant les autres mesures et en aménageant les communications avec le père.

Dans la présente instance, M. Garzón a sollicité la prononciation du divorce ainsi que la modification des mesures paternofilles, en demandant une garde partagée par semaines alternées et la suppression de l'obligation alimentaire à sa charge. Par sentence du 7 février 2025, le Tribunal unipersonnel du Batlle a prononcé le divorce mais a rejeté la demande de modification des mesures. M. Garzón a interjeté appel en invoquant une appréciation erronée des preuves. Le ministère public s'est opposé au recours, estimant que le régime de garde en vigueur n'était pas le plus adapté aux mineurs. Mme Núñez a également conclu au rejet de l'appel.

Le Tribunal supérieur de justice, Sala Civil, composé des magistrats Vincent Anière (président en fonctions), Carles Cruz Moratones et Alexandra Cornella Solà (ponente), a statué par sentence du 11 juin 2025 (recours n° 54/2025).

Question de droit

La question posée était de déterminer si une modification des mesures paternofilles, fixées par un accord homologué, pouvait être accordée à l'occasion d'une action en divorce, lorsque le parent demandeur invoque l'amélioration de sa situation matérielle et de son logement. Plus précisément, la juridiction devait apprécier si la demande de garde partagée et la suppression de la pension alimentaire étaient justifiées au regard de l'intérêt supérieur des mineurs.

Solution et dispositif

La Cour rejette l'appel et confirme

MINISTERI FISCAL

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

OBJECTE: FAMILIA: pretensió modificació mesures paternofilials en la demanda de divorci. Necessitat de què la modificació intervingui en interès dels menors

SENTÈNCIA 000111/2025

Andorra la Vella, 11 de juny del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 11 de juliol de 2024, el senyor Garzón interposà demanda de divorci i de modificació de mesures paternofilials envers la senyora Nuñez, tot sol·licitant la declaració de la dissolució del matrimoni per declaració de divorci i la modificació de les mesures paternolfilials acordades per Sentència de data 8 de febrer de 2022, en el sentit per ell interessat.

2.- La senyora Nuñez no s'oposa a la declaració de divorci però s'oposa a la modificació de les mesures paternofilials per ell interessada. Demana l'estimació parcial de la demanda, sense que s'efectuï especial pronunciament respecte de les costes, donada la naturalesa del procediment.

3.- Per Sentència de data 7 de febrer de 2025, el Tribunal unipersonal del Batlle decidí, entre altres:

"Primer.- que estimant la demanda de divorci formulada pel Sr. Garzón contra la Sra. Nuñez, ha de declarar i declara dissolt, per raó de divorci, el matrimoni civil celebrat entre els darrers en data 3 de gener del 2005 a la localitat de V (Portugal), i ha de rebutjar de ple la petició de modificació de les mesures primitives ja decidides en la sentència de separació matrimonial dictada el 8 de febrer del 2022 en els autes civils número 3000007/2022, consistint particularment aquesta en pretendre la modificació del règim de guarda i custòdia dels fills menors B i C fins ara vigent. Tot això sense fer declaració especial sobre les costes processals d'aquesta instància pel que fa a la tramitació de la demanda segons s'ha raonat en el darrer Fonament de dret de la present resolució."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Garzón en considerar que la mateixa ha incorregut en una errònia valoració de la prova practicada. En síntesi, entén que el fet que en un conveni atorgat més de tres anys enrere s'acordés un règim de custòdia dels menors a favor de la mare no ha de ser impediment per modificar-lo si es produeix un canvi de les circumstàncies concurrents. Que tot i que les circumstàncies que s'han modificat són les pròpies del senyor Garzón, per haver aconseguit estabilitat laboral, econòmica i gaudir d'un domicili en condicions per poder acollir al seus fills; tot afirmant que el fet de no haver gaudit tres anys abans d'un domicili adequat és l'únic motiu pel que va accedir a atribuir la guarda i custòdia dels menors exclusivament a la mare; i finalment pel que fa a l'entorn i tractaments específics que necessita en B per no desestabilitzar-se per les patologies que pateix, es considera perfectament apte per poder-li oferir.

Demana la revocació de la resolució d'instància i l'atorgament d'un règim de guarda i custòdia compartida per setmanes alternes dels menors entre els progenitors, així com l'extinció de la seva obligació de satisfer una pensió d'aliments en el seu benefici.

5.- El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la seva íntegra desestimació. Entén que del resultat de les proves practicades es deriva que el règim de guarda i custòdia dels menors no és el sistema més idoni pels mateixos.

6.- La senyora Nuñez s'oposa al recurs d'apel·lació interposat pel senyor Garzón. Demana la seva íntegra desestimació i la confirmació de la Sentència impugnada, amb condemna al pagament de les costes processals i judicials, inclosos els honoraris d'advocat.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat radica en determinar si procedeix la modificació de les mesures paternofilials que afecten als menors B, nascut en data 11 d'agost de 2012, i C, nascuda en data 1 d'abril de 2017, interessades pel senyor Garzón en el procediment pel que sol·licita la dissolució del matrimoni per causa de divorci.

Segon.- Per Sentència de separació, de data 8 de febrer de 2022, es va homologar el conveni privat aportat de mutu acord entre els consorts, que havien acordat l'establiment de l'autoritat parental compartida sobre els menors, l'atribució de la seva guarda i custòdia a favor de la mare, la fixació d'una pensió d'aliments de 400 EUR mensuals per ambdós menors, el repartiment de les despeses extraordinàries generades pels mateixos a raó del 50 % entre els pares, i l'establiment d'un règim de visites i companyia del progenitor no custodi envers els mateixos, així com el repartiment de les seves vacances.

Per Sentència de data 18 de juliol de 2024, dictada en el marc dels autes referenciats de número 4000315/2022, es va procedir a modificar les mesures establertes en la Sentència de 8 de febrer de 2022, en el sentit d'autoritzar a la senyora Nuñez a traslladar als menors a Portugal, tot establint un règim de comunicacions del senyor Garzón amb els mateixos, tot mantenint la resta de mesures paternofilials ja existents.

A data d'avui el senyor Garzón demana que s'atribueixi la guarda i custòdia dels menors de forma compartida entre els progenitors per setmanes alternes i que, en coherència amb el sistema sol·licitat, es deixi sense efecte el règim de contactes i visites intersetmanal i de caps de setmana. Demana també l'extinció de l'obligació de pagament de la pensió d'aliments fixada.

Aquesta petició de modificació el senyor Garzón la fonamenta en què actualment disposa d'estabilitat laboral i econòmica, disposa d'un horari laboral que li permet fer-se càrrec dels menors i un domicili apte per acollir-los.

Tercer.- Tot i que certament s'ha acreditat en autes una millora de les condicions del domicili del senyor Garzón, que li permet acollir als seus fills, el que no s'ha acreditat és que a hores d'ara el règim de guarda i custòdia més adient pels menors B i C sigui el de guarda i custòdia compartida. No oblidem que totes les mesures paternofilials s'adopten en interès dels menors. En relació a aquest interès primordial, ja hem tingut ocasió de pronunciar-nos en diferents ocasions, com per exemple en l'Aute dictat en data 25 de juliol de 2019, rotlle TSJC-139/2019, que posa en relleu que cal entendre'l com "(···) un concepte jurídic indeterminat que cal relacionar amb el desenvolupament lliure i integral de la personalitat del menor i la supremacia de tot el que el beneficiï més en enllà de les pròpies preferències dels seus pares, guardadors o àdhuc administracions publiques en ordre tant al seu desenvolupament físic, ètic i cultural com de la seva salut, benestar psíquic i afectiu, juntament amb altres aspectes de tipus material o fins i tot simplement amb la protecció dels seus interessos fonamentals" (Sentència de 4-12-2018, rotlle TSJC-257/18). Esmenant la llacuna legal que fins ara concorria, la Llei 14/2019 qualificada dels Drets dels Infants i els Adolescents, regula el principi de l'interès superior de l'infant i l'adolescent disposant en el seu article 13:

"1. L'interès superior de l'infant i l'adolescent ha de regir qualsevol disposició normativa o resolució administrativa o judicial que es refereixi als infants i els adolescents, així com qualsevol actuació duta a terme en el si de la seva família, el seu centre educatiu o el seu entorn social.

1. S'ha d'entendre per interès superior de l'infant i l'adolescent la consideració i la supremacia imperativa de les condicions més adients per garantir el ple respecte i l'acompliment efectiu dels drets de cada infant o adolescent, així com de les circumstàncies que afavoreixin el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

2. D'acord amb les Observacions generals del Comitè dels Drets de l'Infant, s'ha d'aplicar de manera primordial el principi de l'interès superior dels infants i els adolescents, des de la triple vessant:

a) Com a dret substantiu, fet que suposa una garantia per a l'infant i l'adolescent, ja que tota decisió que l'afecti ha de considerar fonamentalment els seus millors interessos.

b) Com a principi interpretatiu i de resolució de conflictes, en el sentit que si una disposició jurídica admet diverses interpretacions, s'ha d'escollir la que sigui més favorable des de la perspectiva de la garantia dels drets dels infants i els adolescents.

c) Com a regla processal, en el sentit que qualsevol decisió que s'hagi de prendre en relació amb un infant o adolescent ha de seguir el raonament i la fonamentació basats en el seu interès superior, i ha de comptar, sempre que sigui possible, amb la seva opinió".

En definitiva, l'interès superior del menor opera com una noció d'ordre públic, de manera que ha de ser observada necessàriament pels Batlles i tribunals en les decisions que es puguin adoptar quan els concerneixin. En aquest sentit, hem pogut precisar que el principi dispositiu i de congruència es veu atenuat, de manera que els Tribunals poden àdhuc d'ofici, adoptar totes les mesures necessàries per a la protecció d'aquest interès, considerant sempre les circumstàncies personals del menor en cada cas, podent fins i tot amb aquesta finalitat, substituir la voluntat dels titulars de la pàtria potestat.

En matèria de relacions personals, és el benefici dels menors què s'ha de valorar en cada cas, amb el benentès que no es tracta d'un benefici genèric i difús, sinó que s'ha de materialitzar i determinar a través d'una valoració judicial que ha de tenir com límits: la racionalitat en l'apreciació dels fets i la protecció del benestar espiritual i material del menor; atribuint, per això, al jutjador, com abans hem recollit, un ampli ventall de facultats discrecionals per fixar el règim de comunicació convivència i visites, així com per resoldre en cada cas i moment concret el més convenient per al menor. Recordarem que dins d'aquest cànon d'enjudiciament, de manera recent hem pogut recordar que l'interès del menor exigeix donar-li l'oportunitat de ser judicialment escoltat tant en relació al seu estat personal com al respecte de les inquietuds o anhels fruit del procés en que es troba immers. Es tracta però, d'un dret d'opinió en relació als seus interessos que no vincula els Tribunals, la decisió dels quals vindrà emparada per la recerca raonada del seu interès prevalent".

Quart.- Per contra, l'únic informe que obra als autes que pot aportar una mica de llum sobre el que pugui ser millor pels infants, és l'informe pericial psicològic (foli 130 i ss.) efectuat per la psicòloga senyora Sainz en data 15 de gener de 2024, que evidencia que calia que es millorés la implicació del senyor Garzón en relació al seguiment de les necessitats educatives dels menors. Extrem que es desconeix si ha millorat, a banda de què, segons apunta el Ministeri Fiscal, va descuidar el seguiment d'en B per part dels psicòlegs d'Autea en relació a les visites domiciliàries que aquests li havien d'efectuar i que ni tan sols quan el senyor Garzón va obtenir un domicili propi, no va reiniciar. A més, el mateix ha deixat de satisfer la pensió d'aliments a favor dels seus fills, que justament ha de permetre la seva supervivència i correcte desenvolupament. I això sense perjudici de què afirmi que la impagà per poder satisfer el lloguer del seu pis, perquè per molt que sembli una conducta honorable, ja que va destinada a poder tenir-los en la seva companyia, al mateix temps deixa de cobrir les seves necessitats.

Procedeix en conseqüència, a hores d'ara mantenir les mesures paternofilials vigents, en no haver-se acreditat que el canvi interessat pel progenitor sigui en interès dels menors i permeti una millora en el seu correcte desenvolupament. Sense perjudici de què les mateixes puguin ser modificades, d'acreditar-se en un futur que la seva pretensió és en benefici dels seus fills menors.

Cinquè.- No hi ha lloc a efectuar especial imposició en relació al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada, donada la naturalesa de la matèria.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Garzón contra la Sentència dictada en data 7 de febrer de 2025 pel Tribunal unipersonal del Batlle, que confirmem.

SEGON.- No efectuar especial imposició en relació al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 14/2019.