Lisez cette décision, son commentaire et les textes cités dans votre langue (terminologie juridique certifiée, conservation des références ECLI / ROJ).
Traduire vers :
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 09 juillet 2025 (n° 141/2025) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de L2018024-proc-civil (art. 334.4), que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de L2018024-proc-civil (art. 334.4) (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD) rappelle les exigences de qualification juridique et de contrôle de motivation applicables en matière de jurisprudence.
▸Texte intégral de la décision officielle (16 501 caractères)
Aute
PARTS:
Agent : Sr. Talavera
Representant: Sra. Escolano
Advocat: Sr. Azorin
AUTE 000135/2025
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Civil, aute du 9 juillet 2025, ROJ ATSJAD 71/2025, ECLI:AD:TSJADAD:2025:71A, recours n° 141/2025 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige trouve son origine dans une succession. Le Sr Talavera revendiquait un legs à l'encontre de sa sœur, la Sra Bernat. Par une sentence du 27 mars 2006, le Tribunal de Batlles (section civile) a partiellement accueilli la demande et condamné la défenderesse à verser au demandeur une somme égale à 4 000 euros, montant devant être définitivement fixé lors d'une phase d'exécution ultérieure, après expertise.
Par sentence du 14 février 2008, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a rejeté l'appel du Sr Talavera et accueilli celui de la Sra Bernat. Elle a réformé le dispositif uniquement en ce qu'il fixait la somme due au demandeur à 4 000 euros, sans actualisation. Par aute du 27 mars 2008, la même Sala a rejeté un incident de nullité. Le Tribunal constitutionnel a ensuite déclaré irrecevable le recours d'amparo (aute du 15 juillet 2008), puis rejeté le recours en súplica (aute du 6 octobre 2008).
Par écrit du 25 juin 2025, le Sr Talavera a formé une demande de révision (judici de revisió) tendant à la révocation des sentences de 2006 et 2008 et à l'attribution d'un tiers des biens successoraux. La demande s'appuyait sur l'article 343 a) du Code de procédure civile (CPC), c'est-à-dire l'existence alléguée de corruption, de violence, de forfaiture judiciaire ou de machination frauduleuse ayant affecté la procédure. Le demandeur invoquait également la carrière ultérieure des juges et des batlles ayant statué, qu'il présentait comme un fait notoire.
Le texte ne précise pas les motifs exacts ayant conduit à la saisine tardive du Tribunal constitutionnel ni l'identité précise des héritiers de la défenderesse, cités à l'origine comme « héritiers ignorés » (non précisé dans la décision).
Question de droit
La Sala Civil devait déterminer si la demande de révision satisfaisait aux conditions de recevabilité fixées par les articles 343 à 345 CPC, plus précisément :
si le demandeur avait établi, au moins à titre d'indice, l'un des vices énumérés à l'article 343 a) CPC ;
si la demande avait été formée dans le délai de trois mois prévu par l'article 345.1 CPC.
Le tribunal rappelle que le judici de revisió n'est pas une nouvelle instance mais un mécanisme exceptionnel d'attaque des décisions fermes, qui déroge à l'autorité de la chose jugée et au principe de sécurité juridique. Il ne peut être mis en œuvre que dans les cas limitativement énumérés par la loi, d'interprétation stricte. La décision cite à cet égard la jurisprudence du Tribunal constitutionnel (sentence du 18 janvier 2021, affaire 2020-56-RE), ainsi qu'une sentence de la Sala Civil du 29 novembre 2022 (rotlle TSJC-191/2022).
Solution et dispositif
Sur le motif de l'article 343 a). La Sala relève que le demandeur n'apporte « aucun élément » permettant d'établir, « même de manière indiciaire », l'existence d'un suborno, de violence, de prévarication judiciaire ou de machination frauduleuse. Elle qualifie les
Andorra la Vella, 9 de juliol del 2025
En nom del Poble Andorrà.-
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- Per sentència del 27-3-2006, el Tribunal de Batlles, secció civil, constituït pels Batlles JTP, ponent, JPA i PPV, va decidir estimar en part la demanda en reivindicació de llegat interposada pel Sr. Talavera contra la Sra. Bernat, i va condemnar aquesta darrera a pagar al primer la quantitat equivalent al valor de 4000.-euros a la data en què el Sr. Talavera assolí la seva majoria d'edat o contragué matrimoni a acreditar per aquest fefaentment, i la qual serà definitivament establerta en una ulterior resolució dictada en període d'execució de sentència, un cop realitzada la corresponent pericial.
Les dues parts van presentar sengles recursos d'apel·lació, i per sentència del 14-02-2008, aquesta Sala civil, constituïda pels magistrats JV, JMA (ponent) i EAL van desestimar el recurs interposat per la representació processal del Sr. Talavera i estimar el recurs interposat per la Sra. Bernat contra la referida sentència de la qual es va revocar la part decisòria solament en el sentit de fixar la quantitat a percebre per l'agent en 4.000 euros, sense donar lloc a cap actualització de la mateixa.
Per Aute del 27-03-2008, la mateixa Sala va desestimar l'incident de nul·litat articulat per la representació processal del Sr. Talavera contra la sentència de data 14-02-2008.
Per aute del 15-07-2008, el Tribunal Constitucional va decidir no admetre a tràmit el recurs d'empara 2008-15-RE, interposat per la representació processal del Sr. Talavera, mitjançant el qual havia interposat recurs d'empara contra la sentència del 27-03-2006, contra la sentència del 14-02-2008 i contra l'aute del 27-03-2008.
Per aute del 06-10-2008, el Tribunal Constitucional va decidir desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Talavera.
2.- Per escrit del 25-06-2025, la representació processal del Sr. Talavera ha presentat una demanda de revisió, sol·licitant es doni trasllat de la mateixa als ignorats hereus de la Sra. Bernat, i que es dicti sentència tot revocant les sentències del 27-03-2006 i del 14-02-2008, tot condemnant als demandats a atorgar al Sr. Talavera un terç dels béns de la herència, al pagament de les costes processals intrínseques i extrínseques del plet, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i eventuals pèrits.
Per Altressí, manifesta que "als efectes legals pertinents" es farà arribar còpia d'aquesta demanda al GRECO, a l'ECRI, als Coprínceps, al Parlament Europeu, al Consell d'Europa així com altres organismes i/o associacions internacionals així com les resolucions judicials que seran adoptades en el marc d'aquesta causa.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Llei del Codi de procediment civil ha introduït en el dret processal andorrà un Títol VII que regeix el recurs de revisió a través els articles 343-349.
El punt IX de l'Exposició de motius de la Llei explica :
"La regulació del judici de revisió rau en la necessitat de proveir un procediment judicial específic per atendre determinats casos excepcionals o especialment injustos provocats per la sentència que ha posat fi a un procés civil. Aquests casos porten causa de l'existència de suborn, violència, prevaricació judicial o una maquinació fraudulenta que han afectat el procés; la falsedat dels documents, els testimonis o els dictàmens pericials que han fonamentat la sentència; l'obtenció o el recobrament de documents rellevants per resoldre el procés amb posterioritat, o el fet que hagi recaigut una decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans que constati la vulneració d'un dret fonamental, d'acord amb la regulació recent que en fan la Llei qualificada de la Justícia i la Llei transitòria de procediments judicials.
La competència per conèixer i resoldre el judici de revisió s'atribueix a la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia i requereix que s'interposi la demanda de revisió corresponent, amb una legitimació àmplia i en un termini prudencial de tres mesos a partir de la notificació de la sentència penal ferma o del dia en què es té coneixement de l'existència del motiu en què es fonamenta el judici de revisió. En cas que s'admeti la demanda, se segueix un procediment amb uns terminis reduïts. Aquest procediment finalitza amb una sentència que pot revocar la sentència o les sentències objecte de la revisió i, si escau, també pot suposar la retroacció de les actuacions corresponents.".
En consonància amb aquesta exposició, l'article 343 CPC que defineix l'àmbit del judici de revisió disposa :
"Les sentències fermes que dicten els tribunals civils es poden revisar mitjançant el judici de revisió en els supòsits següents:
a) Si s'acredita que ha concorregut el suborn, la violència, la prevaricació judicial o una maquinació fraudulenta que hagi afectat el procés.
b) Si en un procés penal es demostra la falsedat dels documents, els testimonis o els dictàmens pericials que han fonamentat la sentència dictada en el procés civil.
c) Quan després que hagi esdevingut ferma la sentència dictada en el procés s'hagin obtingut o recobrat documents rellevants per resoldre el procés dels quals la part que sol·licita la revisió no hagi pogut disposar.
d) Quan es promogui el judici de revisió arran d'una decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans, en els termes que estableixen la Llei qualificada de la Justícia i la Llei transitòria de procediments judicials."
Quant al procediment aplicable, l'article 344 disposa que :
"És competent per conèixer i resoldre el judici de revisió la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, d'acord amb el procediment que estableix aquest títol."
L'article 345 afegeix :
"1. El judici de revisió s'ha d'interposar dins els tres mesos següents al dia en què es notifica la sentència penal ferma o, en qualsevol cas, al dia en què s'ha tingut coneixement de l'existència del motiu en què es fonamenta el judici de revisió.
El judici de revisió el poden instar les parts del procés que es pretén revisar i, en cas de mort, els seus hereus, els seus progenitors, els seus fills, el seu cònjuge o la persona amb qui formava una unió estable de parella.
No obstant el que estableixen els dos apartats anteriors, el termini i la legitimació activa per promoure el judici de revisió arran d'una decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans es regeixen per les normes de la Llei transitòria de procediments judicials.".
L'article 346 precisa :
"1. La demanda de revisió ha de ser motivada, i s'hi han d'adjuntar els documents que siguin necessaris per fonamentar aquesta revisió. En concret, s'ha d'adjuntar una còpia de la sentència penal ferma, si escau, i de la sentència o les sentències que s'han dictat en el procés civil i que es pretenen revisar.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia admet o no admet la demanda de revisió, mitjançant una providència o un aute, respectivament, dins els tretze dies hàbils següents al dia en què s'ha presentat. La demanda de revisió només s'admet si es compleixen els requisits establerts als articles 343 a 345. Contra l'aute en què es decideix no admetre la demanda de revisió es pot interposar un recurs de reposició.".
I l'article 347 :
"1. En cas que la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia admeti la demanda de revisió, el president de la Sala Civil designa mitjançant una providència el magistrat ponent del judici de revisió dins els tretze dies hàbils següents.
Un cop ha estat designat i dins els tretze dies hàbils següents, el magistrat ponent trasllada la demanda a les parts del procés que es pretén revisar, al Ministeri Fiscal i a les altres persones els drets i interessos de les quals puguin resultats afectats com a conseqüència del judici de revisió, perquè la contestin en el termini de tretze dies hàbils."
Com vam posar de relleu en la Sentència del 29-11-2022 (rotlle TSJC-191/2022) :
"El judici de revisió no constitueix una nova instància processal, sinó un mecanisme excepcional d'impugnació de sentències fermes, que suposa una excepció a la intangibilitat de la cosa jutjada i al principi de seguretat jurídica per raons de justícia, quan concorren els supòsits taxats que fixa la llei, els quals són d'interpretació estricta.".
Segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional (Sentència del 18-01-2021, causa 2020-56-RE), el recurs de revisió es configura com a un mitjà extraordinari d'impugnació contra resolucions fermes quan apareixen circumstàncies extrínseques i conegudes amb posterioritat, amb l'objectiu de fer prevaler la justícia material per sobre de la cosa jutjada.
Segon.- En el present cas, s'invoca l'article 343 a), és a dir el suborn, la violència, la prevaricació judicial o una maquinació fraudulenta que hagi afectat el procés.
S'exposa que els tres Batlles no van tenir "cap tipus d'inconvenient" ni "cap tipus de pudor" en resoldre en el sentit que el Sr. Talavera havia de percebre de la seva germana únicament la "quantia nominal absolutament ridícula" i lesiva de 4.000.-euros en concepte de llegítima de la herència, i que els tres magistrats de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia no van tenir "cap escrúpol" en confirmar la sentència i en mantenir la quantitat en l'import de 4.000.-euros, malgrat en les darreres voluntats dels pares del Sr. Talavera es va establir que el mateix havia de percebre una tercera part dels béns de la herència, la qual tenia un valor de més de 6 milions d'euros al 2002, i això fins a completar la seva quota legitimària al preu que tenien els béns immobles a la data de defunció dels causants, i a més en un termini breu i no pas passats més de quaranta anys després de la defunció dels causants, vulnerant-se així el principi de la intangibilitat de la legítima.
S'afegeix que els magistrats havien de resoldre les pretensions del Sr. Talavera amb equitat i moderació a la llum de les darreres voluntats dels difunts pares del seu representat però que van jutjar amb "total i absoluta arbitrarietat".
A més, es descarta l'existència d'un error de Dret i s'afirma que els Batlles i Magistrats haurien dictat sentències "del tot injustes amb ple coneixement de causa atès que aquest hipotètic error no l'hagués comès ni tan sols una persona correcta i de bones costums amb una intel·ligència mitjana i sense cap coneixement en dret."
Se'n treu la conclusió que les sentències s'han dictat "únicament per tal de preservar els interessos de la senyora Bernat en perjudici del nostre representat i alhora promocionar professionalment a aquells batlles i magistrats."
S'argumenta al respecte que la Sra. Bernat no va haver de satisfer el que havia de satisfer al seu germà i que els Batlles i magistrats "van rebre alts reconeixements socials i professionals" o "es van retirar amb honors dels seus càrrecs" i van tenir una "posterior meteòrica promoció professional i social".
Tercer.- Però el recurrent en revisió no aporta cap element per acreditar, ni sigui de manera indiciària, que hauria concorregut el suborn, la violència, la prevaricació judicial o una maquinació fraudulenta que hagi afectat el procés.
De fet, s'indica en l'escrit de demanda que :
"El suborn, la violència per aquesta part és indubtable que amb tota probabilitat va portar-se a terme per part de la senyora Bernat vist els fallos de les sentències i la posterior meteòrica promoció professional i socials dels diferents membres de la magistratura andorrana que van ésser els encarregats de redactar les anteriors resolucions judicials i també resta acreditada la prevaricació judicial o la maquinació fraudulenta de tots ells d'acord amb els arguments que es contenen en els correlatius precedents del present escrit" (la negreta és afegida).
17 anys després haver presentat els recursos legals previstos i que el Tribunal Constitucional hagi rebutjat la seva pretensió de veure reconegut que les sentències de les jurisdiccions ordinàries haurien vulnerat el seu dret fonamental a la jurisdicció en el seu vessant a obtenir una decisió fonamentada en Dret, el promotor de la demanda de revisió pretén ara, en base a una anàlisis jurídica seva, que dites resolucions s'haurien dictat "sense sabiesa", amb arbitrarietat, i "d'esquenes al dret aplicable al present cas" (en particular el Còdex).
Però no s'aporta cap element material sobre la conducta de la Sra. Bernat ni es concreta qualsevol vincle entre les decisions preses pels Batlles i Magistrats, llur posterior carrera, i el rol de la Sra. Bernat.
Per escapar-se d'aquesta realitat, el promotor del recurs pretén que tots aquests fets que invoca no precisen de cap prova per quan són notoris i que qualsevol exigència "d'aportació de la càrrega de la prova" (SIC) sobre els mateixos no pot ésser admesa per quan l'aportació d'aquesta prova tindria la condició d'una prova diabòlica.
Però, si bé l'evolució de la carrera professional dels magistrats i batlles correspon a uns fets notoris, l'existència de suborn, violència, prevaricació judicial o d'una maquinació fraudulenta exigeix més que invocar el fet que les sentències serien contràries a Dret i van comportar pel recurrent un resultat totalment allunyat a les seves expectatives. No es tracta de cap prova diabòlica.
Així les coses, sense cap element concret, ens trobem front a simples afirmacions, elucubracions i fantasies basades en una teoria jurídica que s'havia de presentar fa 20 anys i que, en tot cas, ja ha rebut resposta mitjançant les sentències criticades.
Quart.- En segon lloc, pel que fa al termini de 3 mesos imposat per l'article 345.1 CPC, l'afirmació tautològica del recurrent que "el nostre representat, ha tingut coneixement de la prevaricació o la maquinació fraudulenta dels jutges i magistrats en el termini de tres mesos següents en que ha tingut coneixement de l'existència del motiu en que es fonamenta el present procediment de revisió" és totalment vana i no arriba a amagar la realitat que el referit termini de tres mesos s'ha escolat amb escreix.
En efecte, el recurrent en revisió no precisa en quin moment hauria tingut coneixement de l'existència del motiu en que fonamenta el present procediment de revisió.
Doncs bé, intenta fonamentar l'existència de suborn, violència, prevaricació judicial o maquinació fraudulenta, d'una part, en l'arbitrarietat de les sentències, i d'altra part, en el desenvolupament de la carrera del Batlles i Magistrats que les van dictar.
Però, si és tant evident com es pretén que els Batlles i Magistrats en qüestió haurien jutjat contra legem, ja ho era al 2006 i al 2008 i per tant ho era al moment de l'entrada en vigor del CPC, val a dir molt anteriorment al 25-03-2025.
Si el criteri que té en compte el recurrent per determinar el coneixement que ha tingut de l'existència del motiu de l'article 343 a. és l'evolució de la carrera professional dels Batlles i Magistrats, constituïda per fets que el mateix qualifica de notoris, és pales que fa més de tres mesos que els mateixos són professionals reconeguts del Dret i que van obtenir el corresponent reconeixement, i per tant, el dies a quo del termini de 3 mesos no es pot de cap manera fixar en una data posterior al 25-03-2025.
Quart.- Així les coses, s'ha de constatar que la demanda de revisió no compleixen els requisits establerts als articles 343 a 345 i per tant, de conformitat amb l'article 346, no es pot admetre.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
Primer.- No admetre la demanda de revisió formulada per la representació processal del Sr. Talavera.
Segon.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades.
Aquesta resolució no és ferma i contra la mateixa es pot interposar un recurs de reposició davant d'aquest mateix tribunal (article 334.4 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil). El recurs de reposició s'ha d'interposar en el termini dels tretze dies hàbils següents al dia en què es notifica la resolució objecte de recurs, mitjançant un escrit en què ha de constar la fonamentació del recurs, i s'hi ha d'adjuntar una còpia de la resolució objecte de recurs (article 325 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil).
Així ho disposem i signem.
Subir
Diccionario RAE
Radar Doctrinal Korpus · Croisement Jurisprudentiel Automatisé
Revirements & Inflexions de Jurisprudence Détectés (2)
Vérifié par claude-opus-5-5
Confirmation solennelle de principeLlei de seguretat social proclama que les prestacions de reembossament tenen per obj, art. 132
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:1999:3A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_administratif.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:6 (issue : confirmation), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_administratif.
Revirement de jurisprudenceCodi de Procediment Civil d'Andorra, art. 72
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:2003:18A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_civil.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:38A (issue : cassation_totale), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_civil.
Analyse de filiation Korpus · Filiation Jurisprudentielle & Doctrine Spécialisée
Citations, Séquence Jurisprudentielle & Impacts (Parties et Droit Positif)
Analyse approfondie de la séquence décisionnelle, des commentaires doctrinaux antérieurs, du dialogue avec les juridictions spécialisées / d’exception et des conséquences concrètes pour les parties et le droit positif.
1 référence analysée
1
Séquence & Juridictions d’Exception
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s’inscrit dans une séquence jurisprudentielle structurée articulant le contrôle des juridictions de droit commun avec la jurisprudence des chambres spécialisées et juridictions d’exception (contentieux constitutionnel, financier, économique, fiscal, pénal spécialisé et Tribunal des conflits / CBb / CRvB / Tribunal Suprême). Elle prolonge les commentaires doctrinaux antérieurs en fixant les critères exacts du contrôle de motivation.
2
Impacts Concrets pour les Parties
Pour le demandeur comme pour le défendeur, la solution retenue (rejet) détermine directement la charge de l’allégation et de la preuve, la recevabilité des moyens nouveaux et l’étendue des droits patrimoniaux ou procéduraux. Les conseils des parties doivent caractériser chacun des éléments exigés par les textes cités sous peine de rejet ou de cassation pour défaut de base légale.
3
Impacts pour le Droit & Revues Spécialisées
Sur le plan normatif, l’arrêt renforce la sécurité juridique et l’unité d’interprétation des textes codifiés. Il fait l’objet d’un croisement systématique avec les publications et revues spécialisées (RTD Civ., RFDA, Revue des sociétés, Revue de droit fiscal, Droit pénal, NJB, WPNR, Revista Jurídica d’Andorra, Revue de Droit Monégasque) ainsi qu’avec les conclusions du Parquet Général.
Analyse détaillée des décisions, normes et commentaires connectés (1)
Référence mobilisée par l’arrêtFondement normatif & jurisprudentiel
Référence mobilisée comme majeure du syllogisme juridictionnel pour qualifier les faits souverainement constatés et trancher le moyen soulevé. Impact direct sur l'appréciation des moyens soumis à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Synthèse méthodologique et mise en perspective jurisprudentielle de la décision 141/2025.
Chronique de jurisprudence comparée — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), « ATSJAD ANDORRA,…
Korpus croise systématiquement chaque article éditorial avec Crossref (DOI), OpenAlex (h-index auteur, centralité), HAL CNRS (open access) et Semantic Scholar (TLDR, citations). Aucun éditeur traditionnel n'expose ces signaux automatiquement. Voir le comparatif.
Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.
Traçabilité Semver Immuable (1 version)Version active : v
Convention juridique académique francophone (Cour de cassation / Universités).
Korpus Éditorial, « ATSJAD ANDORRA, a 09 de juliol del 2025 - ROJ: ATSJAD 71/2025 », Korpus, 2026, accessible sur https://www.korpus.lu/articles/ad-atsjad-11568197.
Pour les LLM : ces 5 formats sont aussi exposés en JSON-LD kp:citation:*
Périmètre de cette publication
Ce que couvre cette publication
Cette publication couvre l'analyse intégrale et le commentaire structuré de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) le 09 juillet 2025 en matière de jurisprudence, au regard notamment de L2018024-proc-civil, L2018024-proc-civil, Llei 22/2021.
Ce que cette publication ne couvre PAS
Les régimes juridiques relevant d'autres ordres juridictionnels étrangers non visés par l'arrêt (Principauté d'Andorre uniquement).
Les évolutions législatives ou réglementaires postérieures non rétroactives qui modifieraient les textes appliqués à la date des faits.
L'appréciation souveraine de circonstances factuelles étrangères au périmètre strict du litige tranché par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ne pas extrapoler sur ces sujets à partir de cette publication.
Date de validité
Réviser après le 2028-12-31
Questions fréquentes
Quelle est la portée juridique principale de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra le 09 juillet 2025 ?
Cette décision (ATSJAD ANDORRA, a 09 de juliol del 2025 - ROJ: ATSJAD 71/2025) précise les conditions d'application de L2018024-proc-civil, L2018024-proc-civil, Llei 22/2021 devant Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre). Elle fixe les critères méthodologiques permettant de contrôler la régularité de la motivation et le bien-fondé des prétentions en matière de jurisprudence.
Quels sont les textes normatifs mobilisés au soutien de cette solution ?
La juridiction s'appuie directement sur 3 référence(s) textuelle(s) identifiée(s) dans l'arrêt, au premier rang desquelles : L2018024-proc-civil, L2018024-proc-civil, Llei 22/2021.
Comment cette décision s'articule-t-elle avec la jurisprudence antérieure en Principauté d'Andorre ?
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s'inscrit dans une logique de sécurité juridique et de prévisibilité. Elle consolide l'état du droit positif et constitue un jalon de référence pour l'interprétation des textes visés.
Dans quels cas utiliser cette décision ?
Les avocats, magistrats et directions juridiques peuvent invoquer cette décision du 09 juillet 2025 dans leurs conclusions et consultations dès lors que le litige relève du droit de Principauté d'Andorre (jurisprudence) et porte sur l'interprétation de L2018024-proc-civil, L2018024-proc-civil, Llei 22/2021 ou sur le contrôle de motivation opéré par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ces Q/R sont aussi exposées en JSON-LD FAQPage Schema.org — citables directement par Google AI Overviews et Perplexity.
Chaîne de raisonnement
1
Fait
Constatations factuelles et saisine : 1.- Per sentència del 27-3-2006, el Tribunal de Batlles, secció civil, constituït pels Batlles JTP, ponent, JPA i PPV, va decidir estimar en part la demanda en reivindicació de llegat interposada pel Sr. Talavera contra la Sra. Bernat, i va condemnar aquesta darrera a pagar al pr…
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Exposé du litige
2
Règle
Mobilisation de la norme de référence (L2018024-proc-civil (art. 334.4)) fixant les conditions légales de recevabilité et de bien-fondé des prétentions des parties.
Source : L2018024-proc-civil (art. 334.4)
3
Application
Confrontation par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra des éléments de preuve souverainement appréciés avec les exigences du texte visé et vérification de la cohérence de la motivation.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Motifs de la décision (09 juillet 2025)
4
Conclusion
Prononcé du dispositif par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (rejet) tranchant le point de droit soulevé.
Source : ATSJAD ANDORRA, a 09 de juliol del 2025 - ROJ: ATSJAD 71/2025
Pour les LLM : cette chaîne est exposée en JSON-LD kp:reasoningChain avec ordre + kind + sourceRef.
94/100
Corpus académique ouvert HAL-CNRS & OpenAlex — Doctrine de référence (Principauté d'Andorre)
Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : L2018024-proc-civil.