• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), aute n° 000002/2026 du 13 janvier 2026 (ROJ : ATSJAD 12/2026)

Note de référence : la référence « Juridiction andorrane, — » fournie avec la décision étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est reconstituée à partir des métadonnées du texte intégral. Le texte indique deux identifiants ECLI distincts (ECLI:AD:TSJADAD:2026:12A dans l'en-tête ; ECLI:AD:TSJC:2026:00002A dans l'encabezamiento). Cette divergence n'est pas explicitée dans la décision.

Faits et procédure

Par demande du 3 octobre 2025, la requérante, Mme Criado, a sollicité des diligences préliminaires à l'encontre de Mme Girona, héritière de M. Galan. Elle demandait qu'il soit enjoint à l'héritière de lui communiquer des informations relatives à la composition du cabal relicte (masse successorale), afin de préparer une action en suplement de legítima (complément de réserve héréditaire).

Le juge de la Batllia a rendu un aute le 27 octobre 2025 dont le dispositif est ainsi rédigé (traduction fidèle du catalan) :

Mme Criado a interjeté appel. Elle soutenait que les mesures étaient indispensables à l'exercice de son action, l'héritière n'ayant produit qu'une documentation qualifiée d'incomplète, partielle et dépourvue de justificatifs (absence de titres, inventaires, relevés bancaires, expertises), et contenant des contradictions. Elle invoquait en outre l'impossibilité d'obtenir certaines preuves dans le cadre de la procédure au fond, telle l'expertise du chalet vendu, et l'impossibilité corrélative de quantifier la réserve et de déterminer la taxe judiciaire. Elle faisait valoir que les mesures demandées ne constituaient pas une preuve préconstituée, mais tendaient à obtenir des documents préexistants détenus par l'héritière.

La requérante se prévalait également d'un aute antérieur du 18 janvier 2024, qui subordonnait selon elle l'accès aux diligences à la qualité d'héritière réservataire, qualité qu'elle estimait acquise depuis le jugement définitif déclarant injuste le déshéritement opéré par son père.

Le recours a été examiné par la Sala Civil, composée des magistrats Jaume Tor Porta (ponent), Vincent Anière et Carles Cruz Moratones.

Question de droit

La Cour devait déterminer si des diligences préliminaires peuvent être ordonnées pour obtenir des informations sur la composition d'une succession, en vue de préparer une action en complément de réserve, alors que le demandeur ne dispose pas des éléments chiffrés de la masse et que certains biens ont été aliénés.

Cette question se décline en trois interrogations :

1. Les conditions d'admissibilité des diligences préliminaires (instrumentalité et nécessité) sont-elles réunies ?
2. L'éventuelle qualité d'héritier réservataire, reconnue par une décision antérieure, suffit-elle à fonder la mesure ?
3. Le mécanisme peut-il servir à anticiper ou sécuriser une preuve, notamment en cas de bien aliéné ?

Solution et dispositif

La Cour rejette l'appel et confirme intégralement l'aute de première instance. Elle condamne l'appelante aux dépens d'appel. Le dispositif est ainsi rédigé (traduction fidèle du catalan) :

Nig : 5300542120250001991

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00002A

AUTE 000002/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Criado

Representant: Sr. Escudero

Advocada: Sra. Canales

OBJECTE: Diligències preliminars, no permeten obtenir prova relativa a la composició del cabal relicte d'una successió i articular una acció en suplement de llegítima.

Andorra la Vella, 13 de gener del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 03/10/2025, la representació processal de la Sra. Criado formulava demanda de diligències preliminars contra la Sra. Girona a través de la qual sol·licitava que se la requerís perquè lliurés informació relativa a la composició del cabal relicte de la successió de qui fou el Sr. Galan amb la finalitat de poder iniciar un procediment declaratiu en reclamació de suplement de legítima.

2.- El dia 27/10/2025, requeia aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar la sol·licitud de diligències preliminars promoguda per la Sra. Criado el 03/10/2025.

Segon.- Una volta sigui ferma la present resolució, procedir a l'arxiu dels presents autes".

3.- La representació processal de la Sra. Criado s'alça contra aquesta resolució, demanant es dicti resolució en aquesta alçada revocant-la i en el seu lloc acordant la pràctica de les Diligències preliminars que se sol·licitaven.

Sosté, amb aquesta finalitat, que les diligències interessades eren imprescindibles per poder articular l'acció de complement de legítima que pretenia exercir, especialment tenint en compte que l'hereva, tot i estar-hi legalment obligada, no havia aportat cap documentació fefaent relativa al cabal relicte. Retreu a l'òrgan a quo haver ignorat les previsions contingudes en l'aute de 18/01/2024, en el qual ja es condicionava l'obtenció de la informació sol·licitada mitjançant diligències preliminars a la condició d'hereu legitimari; condició que, en el cas examinat, concorria plenament, atès el pronunciament ferm que havia declarat injust el desheretament acordat pel seu pare.

Pel que fa a la documentació facilitada per la part contrària, afirma que era incompleta, parcial i mancada de suport acreditatiu, ja que no s'hi annexaven títols, inventaris, extractes bancaris, valoracions ni altres elements essencials. Afegeix que, a més, la informació facilitada contenia contradiccions flagrants que incidien de manera determinant, en el càlcul de la legítima.

Afirma, d'altra part, que l'obtenció d'algunes proves resultava impossible en el sí del procediment principal -com ara la taxació del xalet venut- i que la decisió apel·lada impedia quantificar degudament la legítima i satisfer la taxa judicial corresponent.

Conclou, finalment, que les diligències sol·licitades no constituïen prova preconstituïda, sinó el que es pretenia a través de les mateixes era obtenir documentació preexistent que es trobava íntegrament en mans de l'hereva i que aquesta es negava a facilitar.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present recurs la part demandant reclama unes diligències preliminars per tal de conèixer el cabal relicte de la successió del seu pare, i poder articular un procediment en reclamació de suplement de llegítima contra l'hereva designada. La Batllia desestima aquesta sol·licitud entenent que no resultaven procedents per preparar el futur plet.

La part sol·licitant insisteix en la seva petició en aquesta alçada.

Segon.- les diligències preliminars que la part demandant sol·licitava són les següents:

"1. Que es requereixi a la hereva, la Sra. Girona per tal que exhibeixi per davant d'aquest Tribunal, en el termini improrrogable de tres mesos, els originals, i que seguidament s'estengui testimoni dels mateixos i s'entregui a aquesta part una còpia d'aquests, de la documentació següent:

a. Documents públics i privats d'acceptació d'herència de la hereva, de totes les adjudicacions (tant formals com informals) que va realitzar a Andorra i a l'estranger en relació als béns heretats des de la defunció del Sr. DIET.

b. L'inventari dels béns formant part de la successió amb els seus valors, documentant els valors mencionats.

c. Igualment que aporti si s'escau tota la documentació tant publica com privada en relació a possibles llegats o donacions que hagi consentit a terceres persones en relació als béns provinents de la herència del Sr. DIET

d. En relació als béns immobles propietat del Sr. Galan en el moment de la seva defunció, tant en territori andorrà com a l'estranger, que s'aporti o el títol de propietat o un certificat del cadastre comunal o un certificat del registre de la propietat del país concernit, que acrediti el seu títol i on es descriguin les característiques de cada un dels immobles.

e. En relació als béns immobles sobre els quals el Sr. Galan ostentava qualsevol altre dret real diferent del dret de propietat, en el moment de la seva defunció, tant en territori andorrà com a l'estranger, indicant el títol que ostentava sobre el mateix, que s'aporti o el títol de propietat o un certificat del cadastre comunal o un certificat del registre de la propietat del país concernit, que acrediti el seu títol i on es descriguin les característiques de cada un dels immobles

f. En relació a les participacions, accions o drets de qualsevol tipus que ostentava el Sr. Galan sobre qualsevol societat (tret de la CLINICA DIET KAHN), tant andorrana com estrangera, civil com mercantil, així com comerços o negocis similars, en el moment de la seva defunció; que ens sigui aportat un certificat del registre de societats, del comerç o anàleg que acrediti el seu títol, amb els documents comptables de valoració de dites participacions, accions o drets.

g. En relació als vehicles de la titularitat del Sr. Galan en el moment de la seva defunció, tant a Andorra com a l'estranger, que ens sigui aportat una còpia de la carta groga de cada vehicle, així i com còpia dels documents de compravenda si la hereva els va vendre d'ençà la defunció amb indicació del preu de venda.

h. En relació als comptes bancaris andorrans de la titularitat exclusiva o conjunta amb terceres persones del Sr. Galan (tret dels comptes bancaris en els quals la meva mandant sigui cotitular), que s'aportin els extractes bancaris de tots els comptes bancaris oberts a nom del Sr. Galan, de titularitat única o conjunta amb terceres persones d'ençà el dia 1 de gener de 2020 fins a l'actualitat, amb indicació del saldo a data 1 de desembre de 2020 de les entitats ORG_4, ORG_6, ORG_1, ORG_2, ORG_3, ORG_8.

i. En relació als comptes bancaris estrangers de la titularitat exclusiva o conjunta amb terceres persones del Sr. Galan (tret dels comptes bancaris en els quals la meva mandant sigui cotitular), que s'aportin els extractes bancaris de tots els comptes bancaris oberts a nom del Sr. Galan, de titularitat única o conjunta amb terceres persones d'ençà el dia 1 de gener de 2020 fins a l'actualitat, amb indicació del saldo a data 1 de desembre de 2020 de les entitats bancàries estrangeres i, en entre altres, de França (entre altres ORG_0 o banc postal francès), Espanya (ORG_7 i altres), Suïssa, etc.

j. Títol de propietat del vaixell propietat del Sr. Galan, contracte signat amb el port on està amarat (indicant la quota a pagar), contracte de l'amarra (indicant el valor de l'amarra), contracte de compravenda d'adquisició amb indicació del preu i valoració del preu actual del valor venal del mateix segons valoració oficial.

k. Pericials que determinin el valor de mercat de tots els béns referits en els anteriors apartats b a h i dels altres béns mobles o drets indicats a l'inventari, que li ha servit a la hereva per poder calcular el cabdal relicte i la quota que suposadament li correspondria a la meva poderdant.

l. En relació als béns mobles de tot tipus i immobles, així com diners, que el Sr. Herrera va alienar (també mitjançant donació), durant els darrers 10 anys abans de la seva defunció, que s'aporti el document de l'alienació i comprovant del valor de l'operació realitzada de forma a que es determini amb claredat el valor d'aquell bé, en el moment de la seva alienació. Aquest requeriment inclou qualsevol alienació fins i tot en benefici de la hereva.

2.- Que es requereixi a la hereva, la Sra. Girona per a que faciliti l'entrada al xalet ubicat a la Pleta, Urbanització "la Pleta d'Ordino", Casa E, Ordino, on resideix, al perit designat per aquesta part, el Sr. Ferrer, amb domicili carretera general 5, núm. 39, 3r B, ED. Areny Bloc E, Arinsal, La Massana, Tel. 661 658, enginyer industrial i API, taxador immobiliari, o qualsevol altre designat per la meva mandant, per a que el mateix pugui efectuar taxació de dit domicili, amb expressa menció de que la mateixa haurà de facilitar al perit la documentació que el mateix necessiti de cara a la realització del seu peritatge.

En el cas de que hagi venut el xalet que aporti escriptura publica de compravenda del xalet ubicat a la Pleta, Urbanització "la Pleta d'Ordino", Casa E, Ordino, on residia la parella quan era viu el Sr. DIET, atorgada aquest any per la Sra. Girona a favor de tercers. A la vista de la documentació esmentada i dels plànols del xalet que es requeriran prèviament a la Sra. Girona, que es designi, el Sr. Ferrer, amb domicili carretera general 5, núm. 39, 3r B, ED. Areny Bloc E, Arinsal, La Massana, Tel. 661658, enginyer industrial i API, taxador immobiliari, o qualsevol altre designat per la meva mandant, per a que el mateix pugui efectuar taxació de dit domicili el dia de la defunció del causant el dia 1/12/2020, amb expressa menció de que la mateixa haurà de facilitar al perit la documentació que el mateix necessiti de cara a la

realització del seu peritatge.

3.- Que aporti la hereva la documentació i informació sobre la venda de les bicicletes, la motocicleta i els rellotges del Sr. DIET a terceres persones."

Tercer.- marc general de les diligències preliminars

Hem reiterat en nombroses ocasions -vegeu, entre d'altres, les resolucions dictades en els rotlles TSJC 114/2022, TSJC 118/2022 i TSJC 126/2023- que les diligències preliminars constitueixen un mecanisme de caràcter excepcional destinat únicament a permetre la preparació d'un futur procés. La seva admissibilitat es fonamenta en dos pilars essencials i complementaris: la instrumentalitat i la necessitat.

El requisit de la instrumentalitat implica que les diligències sol·licitades han de guardar una relació directa, estreta i immediata amb l'acció que es pretén exercitar. No n'hi ha prou amb una utilitat potencial o merament eventual: cal que la informació reclamada serveixi realment per configurar els elements essencials de la relació processal futura, ja sigui per identificar correctament les parts, delimitar l'objecte de la pretensió o determinar les bases jurídiques mínimes sobre les quals es construirà la demanda.

Quant al requisit de la necessitat exigeix que les dades preteses no siguin accessibles per altres vies i que resultin indispensables per a la interposició mateixa de la demanda. Això significa que, sense aquesta informació, la part no podria exercitar l'acció de manera mínimament fonamentada o no podria especificar els elements essencials del litigi.

A aquests dos requisits estructurals, la jurisprudència d'aquest Tribunal n'hi ha afegit tradicionalment un tercer, de naturalesa negativa o limitadora, d'acord amb el qual les diligències preliminars no poden convertir-se en un mecanisme d'obtenció de prova anticipada o preconstituïda. La seva funció no és assegurar un mecanisme prospectiu de prova previ al procés, sinó simplement possibilitar-ne la interposició. Aquest marc delimitador té com a finalitat preservar la naturalesa excepcional de les diligències preliminars i garantir que el procés es desenvolupi amb plenitud de garanties, evitant que aquest instrument esdevingui una via indirecta per obtenir informació o documentació que només pot ser aportada i valorada en el si del procediment principal, i respectant en tot cas els principis d'igualtat d'armes i contradicció.

Quart.- La concreta quaestio iuris suscitada pel recurs de la Sra. DIET ja ha estat abordat per aquesta Sala en l'aute dictat en el rotlle TSJC 182/2023 recaigut en un supòsit idèntic al present (articulació d'unes diligències preliminars per a conèixer el cabal successori d'una persona i poder articular una reclamació de la legítima a l'hereu) i en aquest cas ja les poguérem descartar fonamentant en essència que la part sol·licitant sabia com configurar la relació processal (instrumentalitzat) i "en quant a la necessitat tampoc apareix tal característica, doncs es pot formular la demanda amb les dades que es coneguin i amb reserva d'aquelles altres que en el sí del procés la pràctica de la prova pugui proporcionar. En altres paraules, les dades que es demanen no justifiquen una mesura inaudita parte com la de l'aportació de proves sense les quals la part no pugui exercir una acció davant els Tribunals. L'acció es pot exercitar igualment sense que sigui necessari que s'hagi de precisar al detall a priori d'allò que es demana doncs caldrà estar al resultat de la prova proposada i d'aquesta manera poder-ho concretar en fase de conclusions. Però la prova haurà d'haver estat sotmesa a contradicció i admesa pel Tribunal a la vista d'allò que resulti útil i pertinent ateses les al·legacions de les dues parts. Les diligències preliminars no poden convertir-se en un xec en blanc per a qui les proposa, sense que s'hagi escoltat a la part contrària. Altra cosa serà que la no disposició de determinades dades de la part contrària que no estiguin a l'abast de la part agent, pugui resultar decisiva en el moment de la imposició o no de costes, perquè aquesta qüestió és aliena al que ara toca decidir".

I aquestes mateixes conclusions esdevenen d'aplicació al supòsit examinat: la Sra. DIET ja disposa de tots els elements necessaris per a articular el procediment declaratiu que pretén instar: coneix la identitat i domicili de la persona contra qui la vol adreçar i té perfectament delimitada l'acció que pretén instar. Quant a la quantificació de la seva pretensió, tampoc no es detecta cap obstacle que en justifiqui l'obtenció mitjançant diligències preliminars. El nostre ordenament processal no exigeix una determinació exacta i definitiva de la quantia en el moment inicial de la demanda, sinó que admet la formulació d'una pretensió indefinida o merament estimativa, susceptible de ser concretada o ajustada en fase de conclusions, una vegada practicada la prova pertinent.

Cinquè.- La part recurrent sembla atribuir una rellevància determinant a les indicacions contingudes en l'aute de 18/01/2024, dictat en ocasió de la seva primera sol·licitud de diligències preliminars. Això no obstant, el que allí s'hi va establir no constituïa en cap cas un dret automàtic a obtenir la informació sol·licitada, com ara sembla sostenir la recurrent. El que s'hi afirmava és que, mentre no fos declarat el caràcter injust del desheretament, la petició de diligències preliminars era manifestament improcedent, atès que mancava la qualitat d'hereva legitimària que la part invocava com a fonament del seu interès. Un cop superat aquest pressupòsit, la petició havia de ser igualment sotmesa a l'examen dels requisits materials de les diligències preliminars.

Pel que fa a les dificultats probatòries que la recurrent exposa, especialment en relació amb la valoració de determinats béns mobles i immobles que ja haurien estat alienats, cal afirmar que el recurs a les diligències preliminars no és l'instrument jurídic idoni per satisfer aquest objectiu. Les diligències preliminars tenen una funció estrictament delimitada: permetre a la part obtenir les dades imprescindibles per a la interposició de la demanda, però no habiliten a anticipar o assegurar proves que hauran de ser incorporades al procediment declaratiu amb sotmetiment al principi de contradicció. Quan la part es troba amb dificultats objectives per a la conservació o pràctica futura d'un mitjà de prova, ja sigui perquè el bé ha estat venut, modificat o pot desaparèixer, la via processal adequada és la prevista als articles 71 i següents del CPC, relatius a les mesures d'assegurament de la prova. Aquestes mesures, a diferència de les diligències preliminars, estan concebudes precisament per permetre la conservació o constatació d'aquelles proves que, per la seva naturalesa o situació, podrien resultar impracticables o d'obtenció impossible en el moment ordinari del procediment.

Per tot el que s'ha exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. DIET contra l'aute de la Batllia de 27/10/2025.

Sisè.- La desestimació del recurs comportarà que hagin d'imposar-se a la part recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada (art. 354.2 del CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Criado contra l'aute de la Batllia de 27/10/2025 que es confirma íntegrament.

SEGON.- Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.