• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 10 mars 2026, n° 31/2026 (ROJ : STSJAD 55/2026 ; ECLI:AD:TSJADAD:2026:55)

Note éditoriale : la référence canonique fournie dans les métadonnées de saisie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été complétée à partir des éléments d'identification figurant dans le texte intégral (sentence n° 000031/2026, recours TSJC 0000228/2025). La traduction des passages cités est personnelle, le texte original étant rédigé en catalan.

Faits et procédure

Par une sentence rendue le 8 décembre 2022 dans le cadre de l'expédient 1856-2022-ENNC-2768, la Segunda Sala Civil du Tribunal de Niños, Niñas y Adolescentes du district judiciaire de Santo Domingo (République dominicaine) a homologué un accord conclu devant le ministère public dominicain. Aux termes de cet accord, la mère et le père d'une enfant de quatre ans confiaient la garde et la custodie de celle-ci à sa tante maternelle, Mme Morales, pour les actes relatifs à la santé, à la scolarité, aux documents d'identité et au patrimoine de l'enfant. La décision dominicaine a été certifiée définitive le 26 février 2024.

Mme Morales a formé une demande d'exequatur en Andorre le 11 octobre 2024. Les parents ont déclaré leur accord avec la demande le 23 juillet 2025. Le ministère public, saisi en qualité de partie, n'a pas formulé d'opposition, estimant que les pièces produites satisfaisaient aux exigences des articles 427 et 428 du Code de procédure civile (CPC).

Par jugement du 21 septembre 2025, la juridiction de première instance a rejeté la demande. Elle a considéré que la délégation de garde constituait une forme dissimulée d'adoption destinée à permettre un regroupement familial, ce qui caractérisait à la fois une fraude à la loi et une contrariété à l'ordre public. Le ministère public a interjeté appel. Les parties intimées n'ont pas conclu dans le délai qui leur était imparti.

Question de droit

La question posée était de savoir si l'exequatur d'une décision étrangère homologuant une délégation de garde et de custodie d'un mineur peut être refusé au motif d'une fraude à la loi ou d'une contrariété à l'ordre public, lorsque le juge de première instance soupçonne que la mesure n'a pour objet que de faciliter ultérieurement un regroupement familial. Se posait, en second lieu, la question de savoir si les conséquences administratives de la reconnaissance, notamment sur le séjour de l'enfant, peuvent être prises en compte par le juge de l'exequatur.

Le cadre normatif est fourni par l'article 248 du CPC, qui pose le principe de l'exécution en Andorre des décisions judiciaires étrangères fermes, sous réserve d'une vérification cumulative de cinq conditions : a) la compétence de la juridiction ayant statué ; b) la régularité de la procédure ; c) l'application de la loi désignée par les règles nationales de conflit de lois ; d) la conformité à l'ordre public national et international (article 428 d) CPC) ; e) l'absence de fraude à la loi (article 428 e) CPC). La procédure est régie par l'article 429 CPC.

Solution et dispositif

Le Tribunal Superior de Justícia infirme intégralement le jugement de première instance. Il retient que les quatre premières conditions sont réunies, ce que le premier juge avait lui-même reconnu, et estime que les motifs tirés de la fraude et de l'ordre public ne sont pas établis. Il accorde l'exequatur.

Le dispositif est ainsi rédigé (traduction) :

Nig : 5300542120240002279

SENTÈNCIA 000031/2026

PARTS:

Apel·lant: MINISTERI FISCAL

Apel·lat: Srs. Morales,

Diez, i

Cepeda

Advocat: Sr. Daza

OBJECTE: Exequàtur- Santo Domingo-Noció d'ordre públic nacional i internacional

Andorra la Vella, a 10 de març del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 08/12/2022 en el marc de l'expedient 1856-2022-ENNC-2768 es va dictar la Sentència civil número 1856-2022-SSEN-2551 per part de la Segunda Sala Civil del Tribunal de Niños, Niñas y Adolescentes del Distrito Judicial de Santo Domingo, Republica dominicana, resolent la petició d'homologació introduïda par la Procuraduría Fiscal de Niños, Niñas i Adolescentes de la Provincia de Santo Domingo, decidint :

"PRIMERO: HOMOLOGA el acuerdo de fecha veinte (20) del mes de octubre del año dos mil veintidós (2022), intervenido entre los señores, Cepeda, Diez y Morales, en calidades de madre, padre y tía materna, respectivamente, del (de los, de la) menor (es) de edad, Recio, por ante la Fiscalía de niños, niñas y adolescentes de Santo Domingo, quienes en una preliminar de conciliación acordaron lo siguiente: "Primero: La señora Morales, tía materna de la menor de nombre Recio de 4 años de edad.; Segundo: La señora Morales, solicita la Guarda y Custodia legal, del menor Recio de 4 años de edad, ya sea, para gestionarle cualquier documentación o procedimiento judicial o extrajudicial conforme a las asistencias de salud (seguro médico, atenciones médicas, administración de medicamentos en caso de ser necesarios), académicas (educación escolar, educación universitaria en caso de graduarse de la secundaria antes de la mayoría de edad, cursos técnicos), pasaporte y visado, a su vez tutelar y valor monetario, o cualquier otro bien que le sea adquirido; Tercero: Lo señores, Cepeda y Diez manifiesta que le cedió voluntariamente la guarda y custodia del menor Recio a la señora, Morales ya que ella ha sido responsable del cuidado y protección del menor". (Sic)

SEGUNDO: HACE del conocimiento a los señores Cepeda y Diez, su obligación de respetar las disposiciones contenidas en el acuerdo por ellos arribados, informándoles que el incumplimiento de la orden provisional de la guarda o de cuidado personal y las obligaciones contraídas y registradas en el acta de acuerdo en guarda y custodia y régimen de visitas, dará lugar a multas de uno (l) a tres (3) salarios mínimos oficial, las que serán impuestas por el o la Juez de Niños, Niñas y Adolescentes a requerimiento del Ministerio Público de Niños, Niñas y Adolescentes o de parte interesada; y del carácter provisional de la guarda y custodia y régimen de visitas, otorgados por lo que pueden ser revocados en cualquier momento por el Tribunal de Niños, Niñas y Adolescentes, a solicitud de parte interesada.

TERCERO: ORDENA la ejecutoriedad de esta sentencia no obstante cualquier recurso que contra la misma se interponga.

CUARTO: ORDENA notificar por secretaría la presente sentencia a las partes y al Procurador fiscal de niños, niñas y adolescentes del Distrito Judicial de Santo Domingo".

En data 26/02/2024, la Secretaria de la Corte de Apelación de Niños, Niñas y Adolescentes el Departamento judicial de Santo Domingo va certificar que la sentència era ferma.

2.- Per escrit enregistrat el 11/10/2024, la Sra. Morales va formular demanda de reconeixement de la referida resolució.

3.- Per escrit del 23/07/2025, la representació lletrada dels Srs. Diez i Cepeda va manifestar el seu acord amb la demanda d'exequàtur.

4.- Per escrit de data 02/06/2025, el Ministeri Fiscal va contestar la demanda sense oposar-s'hi manifestant que la documentació adjunta a la demanda compleix els requisits establerts en els articles 427 i 428 del Codi de procediment civil.

5.- Per Sentència del 21/09/2025, la Sra. Batlle va decidir :

"No donar lloc a la demanda de reconeixement de la Sentencia civil número 1856-2022-SSEN-2551 de homologación de acuerdo en guarda, custodia y régimen de visitas dictada per la Segunda Sala Civil del Tribunal de Niños, Niñas y Adolescentes del Distrito Judicial de Santo Domingo en data 8 de desembre de 2022 en el marc de l'expedient 18562022-ENNC-2768 promoguda per la Sra. Morales, fent-li expressa condemna en costes judicials segons allò previst al darrer

Fonaments de dret

Fonament de dret de la present decisió.".

6.- En contra d'aquesta sentència ha interposat un recurs d'apel·lació el Ministeri Fiscal demanant la seva revocació i, en conseqüència, es declari executòria a Andorra la Sentència número 1856-2022-SEN-2551 de "homologación de acuerdo en guarda, custodia y regimen de visites" dictada per la Segunda Sala Civil del Tribunal de Niños, Niñas y Adolescentes del Distrito Judicial de Santo Domingo del 08/12/2022 en el marc de l'expedient 1856-2022-ENNC-2768 promoguda per la Sra. Morales i els progenitors.

Fonamenta el seu recurs en que existeix una inadequada interpretació sobre el frau de llei i l'ordre públic nacional i internacional, així com de la jurisprudència existent al respecte (entre altres, TSJC 362/2023).

De forma resumida, argumenta, en primer lloc, que la interpretació que es fa en la sentència va més enllà del que correspondria dur a terme en aquest procediment d'exequàtur, i que, tractant-se d'un procediment on hi ha una menor, cal tenir present el seu interès superior.

En segon lloc, argumenta que no acaba de precisar la Sentència què és el que és contrari a l'ordre públic nacional i internacional, ni quin és el frau de llei, doncs són dos requisits diferents, i que no veu quina és l'aplicació de la normativa nacional estrangera que pugui fer escapar l'aplicació de la normativa nacional contrària.

En tercer lloc, afirma que no es tracta d'una delegació d'autoritat parental sinó d'una delegació de la guarda, que ambdues figures existeixen en les dues legislacions, i que no és una forma coberta d'adopció.

Quant al frau de Llei sosté que escapa del control de l'Hble. Batlle haver de considerar si la menor pot ser reagrupada o no, que és una qüestió de caràcter administratiu que ja es valorarà a posteriori per les autoritats que correspongui.

Quant a l'ordre públic nacional i internacional, sosté que el cas que ens ocupa té encaix en l'article 20 de la Convenció sobre els drets dels infants de la ONU, ratificada també per la República Dominicana.

7.- Les parts apel·lades no han presentat al·legacions en el termini de 20 dies hàbils que se'ls hi ha notificat el 20/11/2025.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa als criteris fixats pel Codi de procediment civil, l'article 427 del Codi de procediment civil preveu la possibilitat del reconeixement i de l'execució de resolucions judicials fermes estrangeres i l'article 248 del Codi de procediment civil relatiu als criteris aplicables disposa que les resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers es poden executar a Andorra d'acord amb els convenis internacionals que formen part de l'ordenament jurídic andorrà i que, en absència de conveni internacional, les resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers es poden executar a Andorra en cas que així ho decideixi el tribunal competent en virtut del procediment d'exequàtur que estableix l'article 429 del Codi de procediment civil i que té com a objecte verificar i controlar que la resolució judicial estrangera que es pretén reconèixer compleixi cumulativament els requisits següents:

a) La competència de la jurisdicció que ha dictat la resolució.

b) La regularitat del procediment que s'ha seguit davant aquesta jurisdicció.

c) L'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte.

d) La conformitat amb l'ordre públic nacional i internacional.

e) L'absència de qualsevol frau a la llei nacional.

L'article 429 del Codi de procediment civil regula el procediment d'exequàtur que s'ha de seguir al davant de les jurisdiccions andorranes.

Així, les causes que impedeixen el reconeixement com a executiva d'una resolució estrangera són taxades, en consonància amb l'afavoriment de la cooperació jurídica internacional. Al respecte, és de remarcar que el 07/11/2024, el Consell General ha aprovat l'adhesió del Principat d'Andorra al Conveni de la Haya sobre el reconeixement i l'execució de sentències estrangeres en matèria civil o comercial, i que el mateix esta destinat a afavorir la circulació de les sentències en matèria civil.

A més a més, la jurisdicció que ha d'atorgar o no valor executiu a la resolució no pot entrar a conèixer el fons de l'afer i ha de considerar la sentència en tots els seus extrems.

Per tant, l'objecte de la present demanda d'exequàtur no és cap altre que el de determinar si la Sentència dictada el 08/12/2022 en el marc de l'expedient 1856-2022-ENNC-2768 es pot reconèixer i executar a Andorra segons els criteris que fixa la Llei i en base a la prova aportada.

Segon.- En el present cas, la Sra. Batlle ha considerat que :

• la Sala Segunda Civil del Tribunal de Niños, Niñas y Adolescentes del Distrito Judicial de Santo Domingo era competent per homologar l'acord pres entre la part demandant i els defenents doncs es troba prevista a l'article 21 literal O de la Ley No. 136-03 Código para la protección de los derechos de los Niños, Niñas y Adolescentes,

• el procediment seguit davant dita jurisdicció fou regular,

• es va aplicar la llei "competent" segons les regles nacionals de conflicte,

• la sentència és ferma.

La Sra. Batlle, però, ha considerat que no es donaven ni al requisit de conformitat a l'ordre públic nacional i internacional i ni tampoc el requisit d'absència de tot frau a la llei nacional, tota vegada que ens trobem front a una cessió de l'autoritat parental que constitueix una forma encoberta d'adopció i que es vol utilitzar a Andorra per permetre el reagrupament familiar de la menor, havent-se de seguir a Andorra un procediment de jurisdicció voluntària.

Tercer.- En primer lloc, hem de constatar que, tal com ha reconegut el Tribunal, i ningú ho discuteix, que el procediment seguit a Santo Domingo es va tramitar seguint la llei aplicable, és a dir la Llei dominicana, al davant d'una jurisdicció competent, i segons un procediment regular que ha garantit tots els drets de les parts, en particular els drets dels pares biològics, el tot en presència del Ministeri Fiscal, qui va ser el promotor de la petició d'homologació.

Quart- Però la conclusió de la Sra. Batlle que ens trobaríem front a una forma encoberta d'adopció destinada a permetre un reagrupament familiar es fonamenta en unes suposicions que no queden establertes i no encaixen amb les nocions de frau de llei o d'ordre públic.

En efecte, pel que fa al frau de Llei, s'hauria d'haver constatat l'aplicació d'una normativa nacional estrangera per a escapar a l'aplicació d'una normativa nacional contrària.

Doncs bé, la sentència d'instància no explica quina és l'aplicació de la normativa nacional estrangera que pugui fer escapar l'aplicació de la normativa nacional contrària.

Pel que fa a l'ordre públic, aquesta Sala ja va tenir la oportunitat de pronunciar-se en un cas similar relatiu a una "medida de protección COLOCACIÓN FAMILIAR DEFINITIVA" pronunciada a Venezuela, i on el Servei d'immigració andorrà exigia a la persona responsable de la menor que obtingues l'exequàtur de la resolució estrangera.

Així, en la nostra sentència de data 11/06/2024 (TSJC.- 0000362/2023) vam poder motivar que :

"Cinquè.- Quant a l'ordre públic, l'article 428 d) del CPC ha conservat el criteri tradicional en matèria d'exequàtur de la conformitat amb l'ordre públic nacional i internacional.

Aquestes nocions mereixen no obstant certes precisions.

Sisè.- La primera precisió és que l'ordre públic nacional i internacional al qual es refereix l'article 428 CPC correspon a nocions de Dret internacional privat i no s'ha de confondre amb l'ordre públic quan es tracta de la qüestió del manteniment de l'ordre en la societat i la salvaguarda de la seguretat interior.

Constatem amb el Ministeri Fiscal que la Sra. Batlle, referint-se a la qüestió de la legislació sobre el reagrupament familiar ha invocat una eventual i hipotètic vulneració de la legalitat vigent al respecte "o altres", sense però concretar quina.

En tot cas, tal sospita en res permet establir una manca de conformitat amb l'ordre públic nacional o internacional.

La sentència d'instància invoca un eventual conculcació de les regles administratives en matèria de reagrupament familiar. Però, salvat en cas de frau a la Llei nacional (que ni la Sra. Batlle ni aquesta Sala consideren com a establerta), no és en el marc d'un procediment d'exequàtur que s'ha de recercar si s'està contravenint a les regles administratives, extrem que pertany a l'Administració i en particular al Servei d'immigració.

De fet, la sentència ho considera tàcitament així quan indica que la decisió de refús de l'exequàtur és sense perjudici de tramitar una demanda de reagrupament familiar.

Dit d'una altra manera, a partir del moment on els Srs. Pombo i Vanesa del Arcos ja es troben regularment a Andorra, el fet de permetre que la menor vingui unir-se amb ells (s'entén de les manifestacions dels recurrents que ja s'hi trobaria) depèn dels Servei d'immigració. Però aquesta circumstància no pot determinar l'atorgament de l'exequàtur.

Si l'eventualitat que ha considerat la Sra. Batlle, sense dir-ho és que, un cop la menor instal·lada a Andorra, els seus pares biològics aprofitin aquesta circumstància per fonamentar al seu torn una demanda de reagrupament, això és summament hipotètic i comportaria un frau de Llei que es podria constatar i sancionar.

En tot cas, la mala fe no es pot pronunciar.

Setè.- La segona precisió és que l'ordre públic nacional i internacional té dos vessants.

Des de de una perspectiva més interna correspon a totes les matèries que interessen el correcte funcionament de la Societat i a les quals l'Estat i el Legislador reconeixen un caràcter essencial i superior als interessos particulars, no podent les persones privades derogar a l'aplicació de les Lleis que regulen aquestes matèries.

De manera tradicional, les Lleis que regulen l'assistència educativa i l'autoritat parental són d'aquestes Lleis d'obligatori compliment a les quals els particulars no poden derogar.

Des de la perspectiva del conflictes de Lleis, l'ordre públic internacional (és "internacional" perquè és relatiu a un supòsit de conflicte entre una Llei estrangera i una Llei nacional) correspon a una excepció que el jutge de l'exequàtur pot invocar per rebutjar la Llei estrangera que seria en principi aplicable quan l'aplicació concreta de la mateixa contradiu els principis essencials del país on la sentència s'ha d'executar.

El que és contrari a l'ordre públic és el que xoca les nostres concepcions socials i jurídiques fonamentals i rectores.

Vam poder motivar que el mateix no és fix o immutable sinó que pot evolucionar al llarg de temps, i que s'havia d'entendre com a integrat pel sistema o conjunt de drets i llibertats garantits per la Constitució Andorrana i pels convenis internacionals de drets humans que han estat ratificats per Andorra.

És important ressaltar que en aquest sentit ens referíem en primer lloc, a la CEDH i al seu article 8 tal com interpretat pel TEDH en relació a la protecció de l'infant, en segon lloc, a l'article 3 de la Convenció de les Nacions Unides, feta a Nova York el 20-11-1989, sobre els drets de l'Infant, que preveu que l'interès superior del menor ha de ser el criteri primordial a adoptar en totes aquelles decisions que afecten als menors, i en tercer lloc, a l'article 13.2 de la Constitució d'Andorra que ordena als poders públics la protecció de la família.

Vuitè.- La qüestió essencial per resoldre és per tant la de dir si la mesura adoptada per la sentència veneçolana contradiu l'ordre públic andorrà tal com definit en els dos Fonaments anteriors.

Justament, en relació a la Convenció sobre els drets dels infants de la ONU, i en el cas d'una kafalah, havíem determinat ( Sentència de la Sala de data rotlle 219/08 i no pas 218/08 com es diu en la sentència recorreguda) :

"No obstant això, el Principat d'ANDORRA i el Regne de MARROC han ratificat la Convenció sobre els drets dels infants de la ONU que estipula en el seu article 20 que els infants que de manera temporal o definitiva siguin privats del seu entorn familiar, o que en llur propi interès no puguin esser deixats en aquest entorn, tenen dret a una protecció i a una ajuda especial de l'estat. Els Estats preveuen per aquests infants una protecció de substitució, de conformitat amb llur legislació nacional. Aquesta protecció de substitució pot tenir la forma de la col·locació en una família, de la kafalah del dret islàmic, de l'adopció, o, en cas de necessitat, de la col·locació en un establiment per a infants apropiat. L'adhesió a aquest conveni obliga els Estats que l'han aprovat a reconèixer en el seu territori tots els actes de protecció de menors dictats per les autoritats estrangeres competents d'un país que ha ratificat la referida convenció. Això determina la condició de reciprocitat exigida per la normativa andorrana". (La negreta és nostra).

En el present cas, ens trobem al davant d'una mesura d'acolliment o col·locació familiar adoptada com a mesura de protecció.

Per tant, ens trobem a priori en un cas on s'ha de reconèixer la mesura de protecció de menor regularment adoptada a l'estranger.

Novè.- No obstant, hem de recercar si la referida mesura podria comportar una disconformitat amb l'ordre públic nacional i internacional.

Això implica procedir al seu estudi concret i comparar-lo amb els principis de l'ordre públic nacional andorrà.

Pel que fa a la mesura litigiosa, es tracta d'una mesura de protecció d'una menor en situació de desemparament, adoptada judicialment amb el consentiment dels progenitors, consistint en un acolliment familiar definitiu en la família del oncle matern de la menor, amb transferència dels atributs de l'autoritat parental, tot i preveient un dret de visites als progenitors i un seguiment per part del Servei de menors competent.

És amb la finalitat d'evitar tot dubte d'interpretació que remarquem el fet que la sentència estrangera comporta la transferència dels atributs de l'autoritat parental a la família acollidora, ja que aquest aspecte de la mesura és especialment rellevant per comprovar la seva conformitat amb l'ordre públic nacional andorrà.

En efecte, segons l'article 126 i l'article 396 de la Ley Orgànica para protección de Niños, Niñas i Adolescentes de Veneçuela (LOPNNA), la mateixa constitueix una mesura de protecció que té per objecte atorgar la responsabilitat de criança d'un menor que necessita una mesura de protecció.

Quant al seu caràcter definitiu, en principi, la col·locació és temporal. Mentre que l'adopció és una mesura irrevocable i irreversible ja que el menor adquireix l'estatus de fill, l'acolliment familiar és una mesura provisional on el nen pot créixer com un membre més d'aquesta família, però mantenint algun tipus de vincle amb la seva família biològica. Excepcionalment pot passar-se de la col·locació a l'adopció. Però en el present cas, com ho precisa la sentència veneçolana i ho indica la resolució recorreguda, es tracta d'un acolliment familiar definitiu.

A més, dita mesura de col·locació està aquí combinada amb la possibilitat que preveu l'article 400 de la referida Llei per uns pares d'entregar un menor a uns tercers per la seva criança.

(Artículo 400. Entrega por los padres o madres a un tercero: Cuando un niño, niña o adolescente ha sido entregado o entregada para su crianza por su padre o su madre, o por ambos, a un tercero apto o apta para ejercer la Responsabilidad de Crianza, el juez o jueza, previo el informe respectivo, considerará ésta como la primera opción para el otorgamiento de la colocación familiar de ese niño, niña o adolescente.).

Pel que fa al nostre ordre públic nacional, hem de tenir en compte en primer lloc les disposicions de la CEDH relatives a la protecció de l'infant, a les de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'Infant relatives a l'interès superior del menor i al seu dret a beneficiar-se de mesures de protecció adequades, i de l'article 13.2 de la Constitució d'Andorra relatiu a la protecció de la família. Totes porten a privilegiar la mesura que permet al menor gaudir de la protecció adequada i viure amb les persones reconegudes judicialment com constituint la família idònia que permet el seu íntegre desenvolupament.

En segon lloc, hem de tenir en compte, les disposicions nacionals sobre l'autoritat parental i els drets dels infants i adolescents.

Al respecte, la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, disposa que l'autoritat parental, que hem definit un dret-deure, és exercida conjuntament pels progenitors de forma personal en benefici dels fills per facilitar el ple desenvolupament de la seva personalitat i proporcionar-los una formació general i professional adequada a les seves aptituds, d'acord amb les possibilitats i mitjans de què disposin.

Afegeix que els progenitors i els fills tenen dret a relacionar-se personalment, encara que els primers no tinguin l'exercici de l'autoritat parental ni la guarda, a menys que la llei o una resolució judicial estableixin una altra cosa, però que l'autoritat judicial en cada cas pot adoptar les mesures necessàries per limitar o suprimir dites relacions si els progenitors o les altres persones incompleixen els seus deures o si concorre qualsevol altra causa justa.

Els articles 226 i següents regulen la privació, recuperació, suspensió i extinció de l'autoritat parental.

Els progenitors poden ser privats totalment o parcialment de la seva autoritat parental, entre altres motius, en cas d'incompliment greu o reiterat dels seus deures. També l'autoritat dels progenitors potser suspesa temporalment si les seves funcions no es poden exercir correctament durant un període de temps raonable, ateses les circumstàncies del cas.

L'autoritat parental s'extingeix per la mort dels progenitors o del fill, l'adopció del fill, llevat que l'adopti el cònjuge o la parella d'un dels progenitors, l'emancipació o la majoria d'edat del fill i la declaració d'absència dels progenitors o del fill.

Pel que fa a la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents disposa en el seu article 33 relatiu a la responsabilitat en la criança i en el desenvolupament integral disposa que:

"1. La millor atenció a les necessitats dels infants i els adolescents es dona de manera natural en el si de la seva família. La responsabilitat primordial de la cura, la criança i la formació integral dels infants i els adolescents correspon als progenitors o a les persones que en tinguin atribuïda la tutela o la guarda, d'acord amb el que disposa la normativa aplicable.

1. Els progenitors i les persones que tenen atribuïda la tutela o la guarda dels infants i els adolescents han de garantir el seu benestar i han de procurar-los un entorn de vida adequat i saludable, sempre d'acord amb les seves possibilitats.

2. Els progenitors o les persones que tenen atribuïda la tutela o la guarda dels infants i els adolescents tenen l'obligació d'exercir responsablement les seves funcions, sense perjudici de l'actuació subsidiària de les administracions públiques, en els termes que estableixi la normativa aplicable.".

D'altra banda, els articles 86 i següents de dita Llei, defineix la situació de desemparament com la situació on cal imprescindiblement separar l'infant del seu nucli familiar com a mesura adient per garantir la seva atenció adequada, amb la corresponent suspensió de l'autoritat parental i la possibilitat de confiar la guarda i custodia a un familiar, sense perjudici de la fixació pel Batlle de menors de les comunicacions i trobades de l'infant amb els seus progenitors.

Quant a les mesures de protecció als infants i adolescents en situació de desemparament, l'article 95 disposa :

" Article 95. Tipologia de les mesures de protecció

1. Les mesures de protecció que es poden adoptar en el cas d'un infant o un adolescent en situació de desemparament, en virtut d'una resolució judicial motivada, són les següents:

a) La suspensió de l'autoritat parental del progenitor que posa en perill l'infant o l'adolescent i l'atribució exclusiva a l'altre progenitor.

b) L'acolliment familiar temporal per una persona o una família.

c) L'acolliment familiar permanent per una persona o una família.

d) L'acolliment familiar especialitzat.

e) L'acolliment residencial.

f) La supervisió de les visites de l'infant o adolescent amb els progenitors, el tutor, el guardador o altres familiars a través del Servei de Trobada Familiar.

g) La suspensió de les visites de l'infant o l'adolescent amb els progenitors, el tutor, el guardador o altres familiars.

h) L'adopció com a filiació constituïda judicialment, que pot ser la conseqüència de l'adopció prèvia d'altres mesures de protecció.

i) Qualsevol altra mesura de tipus social, educatiu o terapèutic que sigui aconsellable d'acord amb les circumstàncies de l'infant o l'adolescent, així com les mesures de transició a la vida adulta i de suport a l'autonomia personal.

1. Les mesures d'acolliment familiar, sempre que sigui possible, tenen preferència respecte de les mesures d'acolliment residencial, especialment en la primera infància.".

Segons els articles 96 i 97 l'acolliment familiar s'entén per la mesura de protecció d'un infant o un adolescent en situació de desemparament en virtut de la qual es produeix la plena participació d'aquest infant o adolescent en la vida d'una família, que assumeix les obligacions de vetllar per ell, tenir-lo en la seva companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació completa en un entorn afectiu estable que faci possible el desenvolupament integral de la seva personalitat.

La família acollidora té el deure, entre altres, de vetllar pel benestar, la salut i l'interès superior de l'infant o l'adolescent acollit, tenir-lo en la seva companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació completa en un entorn afectiu estable que faci possible el desenvolupament integral de la seva personalitat.

L'acolliment familiar pot ser temporal o permanent. El permanent s'ha de decidir si es preveu que la situació de desemparament sigui definitiva i no es donen les circumstàncies apropiades o no és possible, d'acord amb l'interès superior de l'infant o l'adolescent, de procedir a la preadopció, en els termes que estableixi la normativa aplicable i qualsevol altre deure o obligació respecte de l'infant o l'adolescent acollit que la normativa aplicable estableixi per als titulars de l'autoritat parental.

En fi, segons l'article 103, la família acollidora té, entre altres, exercir tots els drets inherents a la guarda de l'infant o l'adolescent acollit. En cas que es tracti d'un acolliment familiar permanent, aquests drets es fan extensius a la tutela.

D'altra banda, segons l'article 122, l'adopció, que l'article 95 h) defineix com a possible mesura de protecció d'un menor en situació de desemparament, es pot constituir mitjançant un aute del batlle competent de la jurisdicció de menors i té en compte sempre l'interès superior de l'infant o l'adolescent adoptat i la idoneïtat de la persona o les persones adoptants per exercir l'autoritat parental.".

Cinquè.- Aquestes consideracions es poden traslladar al present cas mutatis mutandis, en particular en atenció als articles 82 i ss de la Ley 136-03 Código para la protección de los derechos de los Niños, Niñas y Adolescentes posats en relació amb l'article 140 del Codi de persona i família i amb l'article 33 de la Llei 14/2019 qualificada dels drets dels infants i els adolescents.

I no adverem cap disconformitat amb l'ordre públic nacional i internacional, ni cap frau de llei. La mesura de delegació de guarda i custòdia homologada a Santo Domingo, i que no comporta cap conseqüència pròpia d'una adopció sinó que constitueix la mesura que permet a la menor gaudir de la protecció adequada i viure amb la persona reconeguda judicialment com constituint l'entorn familiar idoni que permet el seu íntegre desenvolupament, és compatible amb els nostres principis fonamentals i no comporta cap vulneració d'una llibertat o d'un dret fonamental reconegut per l'ordenament jurídic andorrà.

Al contrari, compartim l'afirmació del Ministeri fiscal quan diu :

"el cas que ens ocupa té encaix en l'article 20 de la Convenció sobre els drets dels infants de la ONU -ratificada també per la República Dominicana-, obliga als estats a una protecció i ajuda especial per parts dels estats davant dels infants que de manera temporal o definitiva han estat separats de l'entorn o quan, en el seu interès, no s'han deixat en aquest entorn (com en el cas que ens ocupa, on després de valorar l'interès de la menor, s'atorga la guarda a la seva tieta).".

Quant a la qüestió dels efectes que pot tenir l'exequàtur sobre el reagrupament, de cap manera es tracta per l'òrgan judicial encarregat d'atorgar o no l'exequàtur de pronunciar-se sobre la regularització de la situació de la menor, qüestió que l'autoritat administrativa valorarà segons els seus criteris.

Per consegüent, hem d'estimar íntegrament el recurs, i acordar l'exequàtur.

Sisè.- Donat que es dona lloc a la demanda d'exequàtur a la qual no s'havia oposat cap de les parts, és procedent no efectuar cap imposició de les costes de primera instància.

Setè.- En aplicació de l'article 354 del Codi de procediment civil, l'estimació íntegra del recurs d'apel·lació comporta no efectuar cap imposició de les costes processals de segona instància.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar el recurs d'apel·lació del Ministeri fiscal en contra de la Sentència del 21/09/2025, que revoquem íntegrament, i estimem la demanda d'exequàtur i declarem executòria a Andorra la Sentència civil 1856-2022-SSEN-2551 pronunciada en data 08/12/2022 per la Segunda Sala Civil del Tribunal de Niños y Adolescentes del Distrito Judicial de Santo Domingo en el expediente núm. 1856-2022-ENNC-2768, sense imposició de les costes de primera instància.

SEGON.- No efectuar cap imposició de les costes processals de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : L2018024-proc-civil.