Sentència

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Aguilar

Puga

Jean-Marie Ferrandez

A la Vila d'Andorra la Vella, set d'abril de mil nou-cents noranta-nou.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 153-1/96, seguida pel presumpte delicte major de lesions per imprudència, contra Seco, nascut el dia 9 d'octubre de 1.975 a Hoibek (Dinamarca), fill d'Pérez i d'Canals, de nacionalitat danesa, solter, de professió monitor d'esquí, i contra Barberá, nascut el dia 29 de juny de 1.953 a Mendoza (Argentina), fill d'Herrera i de Conde, de nacionalitat argentina, solter, de professió encarregat de material, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Galan i Advocat defensor del primer processat, així com de la Cia. d'Assegurances "Le Patrimoine" i de l'escola d'esquí ORG_1, el Sr. Talavera, mentre que el Lletrat Sr. Pérez defensa al segon processat i a la raó social ORG_2, altrament, la Lletrada Sra. Peña representa a la Cia. d'Assegurances "Lepanto'', representant als perjudicats Hoyos i a la menor Ramirez, el Lletrat Sr. Cañete i actuant de Ponent el Magistrat Sr. Aguilar.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara, que a finals del mes de desembre de 1.995, durant les vacances de Nadal, Hoyos va contractar prop de l'escola d'esquí ORG_1 radicada a l'estació d'esquí Grau Roig-Pas de la Casa un curset d'esquí per la seva filla Ramirez de 12 anys d'edat, havent escollit com a monitor particular Seco.

El 27 de desembre, Seco donà la primera classe a la menor sense que es produís cap incident particular, fent-li fer pistes fins el nivell vermell. L'endemà, després que Irene hagués baixat uns trams de dificultat vermella i hagués caigut vàries vegades, Seco la portà a la pista de dificultat negra anomenada "Jordi Anglès" de la citada estació i això malgrat les reticències de la menor que li digué que tenia por.

Arribats a un lloc d'important desnivell, amb una neu molt dura, Ramirez perdé l'equilibri precipitant-se pendent avall i topant finalment contra les proteccions del costat dret de la pista, aturant-se prop de la balisa núm. 10, restant els esquís uns tres metres per sobre i sortint-li ambdues botes dels peus en el decurs de la caiguda, sofrint una fractura de tíbia i peroné, així com una commoció cerebral, lesions que tardaren uns tres mesos en curar.

Seco, de 20 anys d'edat al moment dels fets, treballava com a monitor d'esquí des de l'anterior temporada, en el curs de la qual va fer classes d'iniciador, obtenint el seu diploma, lliurat pel Ministeri de Turisme i Esports.

Aquest diploma el facultava per a donar classes fins a nivell de paral·lel de base i baixar per pistes de dificultat blava.

La menor havia esquiat l'any anterior uns tres dies, sempre amb cursets individuals, començant a fer una mica de paral·lel.

Ramirez havia llogat el material que duia a la botiga ORG_2 situada a peu de pista de l'estació Grau Roig, l'encarregat de la qual era Barberá.

Ramirez calçava un 37, constatant-se, però, que el dia de l'accident portava un 39. La seva alçada era de 157 cm. i pesava 53 kg., malgrat això duia uns esquís calculats per una talla de 170 cm.

Altrament, cal esmentar que aquests esquís no estaven ni encerats ni correctament afilats, amb tot, Seco afirma haver verificat els esquís i fixacions abans de començar els cursos del que no es recorda la menor. Malgrat les cinc caigudes sofertes per Irene el mateix dia d'autes, no es produí cap incident particular ni quant a les fixacions o les botes.

CONSIDERANT:

que es desprèn de les actuacions i especialment dels fets declarats provats, que Seco ha comès una sèrie de culpes en relació de causalitat amb l'accident arrel del qual Ramirez ha sofert lesions que han tardat més de tres mesos en curar:

Culpes en relació amb el contingut dels cursets: monitor "iniciador" amb només un any d'antiguitat en aquesta feina, Seco no tenia el nivell suficient per fer front a les dificultats d'ensenyament a una nena de 12 anys, menor que no tenia una gran experiència de la neu i això per una pista negra. Poc importa en aquest sentit que la llei o els reglaments no limitessin en el moment dels fets l'actuació de! processat a les pistes blaves ja que es tracta d'una regla de sentit comú, d'adaptar les capacitats del mestre a les dificultats de l'ensenyament sigui en matèria d'esquí com en altres matèries.

Per altra banda, tampoc Ramirez no tenia el nivell suficient per baixar una pista negra sense córrer un perill innecessari. En aquest sentit, el Tribunal ha de subratllar que si certes parts de qualsevol pista negra no són pas més difícils que les pistes vermelles, e! cert és que l'esquiador ha de baixar tota la pista sense poder escollir i que la classificació, qual repercussió psicològica és òbvia pels joves practicants, no és fruit de l'atzar i correspon, en general, a una escala ascendent, essent la pista negra considerada com tenint el grau de dificultat més elevat.

A més també s'ha de subratllar que el fort pendent no solament afavoreix les caigudes pels esquiadors de baix nivell, sinó que agreuja la gravetat dels accidents degut a la velocitat adquirida ràpidament.

Culpes en relació amb el comportament durant els cursets : de les declaracions del processat, es desprèn que va verificar l'equip d'esquí de la perjudicada no trobant-hi res d'especial i no podent avaluar si les botes eren massa grans o no. Tanmateix, les fotografies de les botes obrant en autes (folis 72 i 73) permeten de comprendre com a resultes del xoc, la nena les va perdre. Les circumstàncies de l'accident només poden explicar-se pel fet que Ramirez esquiés amb les tanques obertes o mal tancades.

En efecte, malgrat vàries caigudes de la seva alumna el dia anterior, així com el dia de l'accident, Seco no havia notat res d'estrany al nivell de les botes que no s'havien pas obert.

En aquest sentit, el Tribunal ha de subratllar que és molt freqüent que els esquiadors, sobretot joves i debutants, portin botes més grans sense que per això es descalcin al primer xoc, circumstància inversemblant, com ho han declarat els varis testimonis d'autes.

Aquests elements evidencien que Seco no va revisar l'equip de la menor després d'una caiguda, com ho havia fet abans de començar el curset i degut a la seva inexperiència, la menor es trobà baixant recte sobre una pista negra amb neu dura i amb les botes obertes o mal tancades.

Tractant-se d'una nena de 12 anys sense experiència en l'esquí, sota la responsabilitat d'un monitor, el descuit de la menor no pot ésser considerat com una culpa podent disminuir la responsabilitat d'Seco.

CONSIDERANT: que hi ha dones lloc de declarar aquest autor responsable d'un delicte major de lesions per imprudència de l'article 197 del Codi Penal, concorrent la circumstància atenuant de tenir menys de 21 anys de l'article 23 del mateix Codi.

CONSIDERANT: que la manca d'antecedents, l'edat del processat i l'absència de qualsevol temeritat en el seu comportament aconsellen segons el que disposa l'article 53.1 del Codi Penal, una aplicació molt moderada de la llei penal, havent-se'l així de condemnar a la pena d'un mes de presó condicional i pagament de les despeses processals causades.

CONSIDERANT: pel que fa a Barberá, que les culpes que se li imputen són de dos tipus diferents:

D'una part, uns esquís massa llargs, manca de visos i fixacions amb regulació lateral lleugerament incorrectes, defectes sense gran transcendència tal com ho aprecià el propi Seco al verificar l'equip de la perjudicada per dues vegades.

D'altra part, unes botes massa grans : en aquest aspecte, ultra el fet que no se sap realment com la menor i el seu pare van procedir al lloguer d'aquests i quines informacions van donar als dependents de la botiga, ja ha estat precisat que la relació de causalitat entre aquest defecte i l'accident no queda suficientment provada, essent la causa efectiva el fet de portar les botes obertes o fluixes, l'única explicació racional al fet que s'hagi descalçat la menor al moment de l'impacte.

CONSIDERANT: que procedeix així absoldre Barberá de! delicte que se li imputava.

CONSIDERANT: que l'apreciació del perjudici corporal de la menor resulta prematura a la vista de l'informe del Dr. Barba. Pel que fa a les seqüeles funcionals, l'expert que ha examinat Ramirez el 19 de novembre de 1.997 precisa que la gonalgia que justifica una IPP del 5% podria desaparèixer abans de 2 anys i que els problemes de la tíbia esquerra també haurien d'ésser compensats en el mateix termini.

També s'ha de subratllar que segons el Dr. Barba, el perjudici de lleure catalogat com a mitjà 4/7 podria ésser purament transitori i no existir d'ací dos anys. A més el perjudici estètic pot igualment evolucionar.

Tenint en compte !a data a la qual jutja el Tribunal, la prudència exigeix que aquest perjudici global sigui determinat en període d'execució de sentència previ peritatge mèdic a realitzar d'ací sis mesos, no podent el Tribunal donar per certa !'evolució favorable prevista pel Dr. Barba, com tampoc !'agreujament de les seqüeles al·legat pels perjudicats.

La certesa de certs perjudicis relativament important permet tanmateix d'abonar a la perjudicada una provisió de 2.000.000 de pessetes.

CONSIDERANT: que les despeses al·legades per Hoyos mereixen justificants més precisos i explicacions més coherents que les que ha pogut donar al Tribunal. Hoyos és assessor fiscal i és sorprenent que no fos cobert ni per la Seguretat Social ni per una mútua, més tenint fills. De la mateixa manera invoca despeses molt importants per la cura i educació de la menor (2.230.000 Pta. més 400.000 Pta.) portant en autes, especialment per les primeres, simples rebuts i no les declaracions de la Seguretat Social de l'assalariada. Finalment, la demanda en concepte de lucrum cessans pel transport de la seva filla a l'escota durant 4 mesos no és acompanyada dels documents fiscals, evidenciant una baixa d'ingressos de tal importància (1.200.000) durant aquest període.

És doncs de manera encertada que les defenses sol·liciten que aquestes qüestions siguin deixades pel període d'execució de sentència, prèvia aportació en autes per part d'Hoyos de documents oficials o suficientment provants de l'absència de cobertura social i de la realitat de les despeses al·legades.

VIST

les disposicions legals aplicables a! present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Seco com autor d'un delicte major de lesions per imprudència de l'article 197 del Codi Penal a la pena d'UN MES DE PRESÓ CONDICIONAL i pagament de les despeses processals causades.

Absolem Barberá del mateix delicte que se li imputa i posant-se fora de causa el negoci ORG_2 i la Cia. "Lepanto, S.A.*".

En concepte de responsabilitat civil, condemnem solidàriament Seco i la Cia. "Le Patrimoine" a indemnitzar Hoyos i la seva filla Ramirez dels perjudicis soferts arrel de l'accident del 28 de desembre de 1.995.

Els condemnem solidàriament a pagar a Hoyos, representant legal de la seva filla menor Ramirez la quantitat de 2.000.000 de pessetes a títol de provisió.

Deixem pel període d'execució de sentència la determinació del perjudici corporal de la menor, previ nou peritatge mèdic que haurà d'intervenir en els 6 mesos següents a la present sentència.

Diem que l'avaluació de les diverses despeses al·legades per Hoyos serà realitzada en el mateix tràmit processal, després de l'aportació per aquest dels justificants oficials o proves suficients d'absència de cobertura social i de les altres despeses al·legades.

Així per aquesta postra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE