Sentència
S E N T E N C I A
Magistrats Srs.
Zapata Concepció BARON MORA Jacques RICHIARDI
Andorra la Vella, vint-i-nou de juny del dos mil onze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts el recurs d'audiència formulat contra la sentència dictada en la causa núm. TC-167-3/00, seguida pels presumptes delictes majors de robatori, furt, amenaces envers un funcionari de Justícia i delictes menors de furts i d'injúries lleus contra els agents de l'autoritat, contra Badía, anomenat avui Sevillano, nascut el 13 d'octubre de 1978 a Arad (Romania), de nacionalitat romanesa, fill d'Àngel i d'Eugènia, casat, de professió compra venda d'automòbils, pres per raó de la present causa, i defensat per la lletrada Sra. Julián, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Serra, i actuant de Ponent el Magistrat Sr. Zapata, havent estat designat pel Tribunal com a Ponent de la redacció de la sentència la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.
RESULTANT:
són fets provats que el 21 d'agost de 2000, els acusats Badía, nascut el 13 d'octubre de 1978, Romeu, nascuda el 4 d'octubre de 1981, Pombo, nascuda el 9 d'agost de 1954 i Salcedo, nascuda el 1er. de gener de 1980, tots ells de nacionalitat romanesa i sense antecedents penals, decidiren de comú acord desplaçar-se al Principat en companyia d'un cinquè adult que no ha estat identificat i dels menors Andrade i Sancho, amb el vehicle ORG_0 325 i matricula (F) XXXX, per tal de sostreure joies i diners en diferents establiments comercials.
El mètode utilitzat pels acusats per aconseguir les sostraccions, consistia en entrar en grup als comerços, estant encarregats els uns de distreure els empleats fent-se mostrar divers tipus de mercaderia que no compraven, mentre que els altres aprofitaven per obrir les vitrines o accedir a les dependències prohibides als clients.
Així, aconseguiren agafar:
Vers les 13'30 hores, en una vitrina no tancada de la j.a L., mercaderia per valor de 276.179 pessetes.
Vers les 14'30 hores, en una vitrina no tancada de la botiga F. 10, mercaderia per valor de 180.000 pessetes.
Vers les 18'15 hores, del despatx de la joieria F. D. L., mercaderia per valor de 630.000 pessetes, un rellotge Cartier que tenien allí per reparar d'un valor desconegut i l'import de 349.040 pessetes.
Vers les 19'15 hores, de la caixa forta oberta al despatx de la joieria L'A. D'O., on un d'ells havia accedit des de l'exterior per una finestra entreoberta situada a 1'5 metres d'alçada, mercaderia per valor de 4.453.974 pessetes, l'import de 350.000 pessetes i 2 talons per un import de 15.000 pessetes.
Vers les 20'15 hores, en una vitrina tancada de la joieria L. G. D'O., després d'haver-se apoderat i d'haver utilitzat la clau que l'obria, mercaderia per valor de 1.653.225 pessetes.
Foren controlats a la frontera del Riu Runer, quan procedien a abandonar el Principat.
En l'escorcoll practicat el Servei de Policia, descobriren :
La totalitat de la mercaderia sostreta a la joieria LUSAN que ha estat restituïda al seu legítim propietari.
Part, d'un valor de 50.000 pessetes, de la mercaderia sostreta a la botiga F., que va ser restituïda al seu legítim propietari.
Joies per valor de 195.000 pessetes i el rellotge Cartier, sostrets a la joieria F. D. L., que foren restituïdes al seu propietari o tenedor.
Joies per valor de 577.500 pessetes sostretes a la joieria l'A. D'O., que foren restituïdes al seu legítim propietari.
Part, d'un import de 946.900 pessetes, de la mercaderia sostreta a la joieria L. G. D'O., que va ser restituïda al seu legítim propietari.
El Servei de Policia, trobà igualment en possessió de Badía la quantitat de 1.227.000 pessetes, de Pombo 77.000 pessetes i 1.500 francs francesos i de Salcedo 3.755 pessetes.
El 24 d'agost del 2000, Badía, s'adreçà a l'agent de policia titular del carnet professional núm. 238, que assegurava la seva custòdia a la Seu de la Justícia, en els termes següents: "tota la policia sois uns cabrons".
Afegí: "jo no tenia cap pistola, quan surti de la càrcel compraré una i tu ets el primer de la llista", fent l'acció de tenir realment una arma a les mans i de disparar.
El legal representant de la joieria L. renuncià a res reclamar, altrament els representants legals dels altres comerços demanen les següents indemnitzacions:
Botiga F., 130.000 pessetes.
Joieria F. D. L., 784.040 pessetes.
Joieria L'A. D'O., 4.226.474 pessetes.
Joieria L. G. D'O., 706.325 pessetes.
RESULTANT: que per aquests fets Badía, dit avui Sevillano, fou condemnat en situació de rebel·lia processal per sentència dictada en data 20 de juny del 2002 com a responsable penalment en concepte d'autor dels delictes majors de robatori, de furt, d'amenaces envers un funcionari de Justícia i dels delictes menors de furt i d'injúries lleus contra els Agents de l'autoritat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUATRE ANYS DE PRESÓ, a la multa de QUATRE MIL EUROS, a l'expulsió definitiva del Principat i al pagament solidari, juntament amb els altres processats Pombo, Salcedo i Romeu, de les despeses processals causades i de la responsabilitat civil.
Que una vegada notificada la sentència al condemnat, en data 30 de març del 2011, aquest interposà recurs d'audiència.
Que donat trasllat al Ministeri Fiscal aquest informà per escrit de data 13 d'abril del 2011 que estimava procedent el recurs formulat interessant s'assenyalés dia i hora per la celebració del judici oral.
RESULTANT: que a l'acte de la vista oral la lletrada Sra. Julián, advocada de Badía, ratifica el seu escrit de recurs, demanant prèviament la nul·litat de les declaracions efectuades pel seu defensat davant el Servei de Policia, en mèrits de la sentència del Tribunal Constitucional de data 7 de setembre del 2010.
No discuteix els fets relatius als robatoris i furts pels quals fou condemnat, però sí qüestiona les amenaces i injuries vers els agents de l'autoritat.
Posa de relleu el temps transcorregut des de la data dels fets (11 anys) i des de la sentència condemnatòria (9 anys) lapsus de temps més que suficient per haver encarrilat la seva vida, sent un error de joventut, doncs tenia 21 anys. Actualment resideix a França on té feina estable i també família. Els perjudicats van ser degudament indemnitzats.
Demana li sigui d'aplicació el nou Codi Penal per ser més favorable, entenent que hi hauria prescripció de pena pel que fa als delictes menors.
Sol·licita que la pena a imposar en data d'avui, tenint en compte el temps transcorregut i la indemnització dels perjudicis soferts, no superi l'any de presó i l'absolució del delicte d'amenaces. Subsidiàriament demana que la pena, en aquest darrer cas, sigui tota condicional, sense imposició de multa i el temps d'expulsió, màxim, per 5 anys.
Finalment demana la seva llibertat provisional.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal demana la confirmació de la sentència, no havent-hi elements que desvirtuïn les proves ja practicades a l'anterior vista oral.
No s'oposa a la qüestió prèvia plantejada de nul·litat de les declaracions efectuades per Badía davant el Servei de Policia sense assistència lletrada, de conformitat amb la sentència del Tribunal Constitucional i el canvi legal efectuat. Considera que es més beneficiós per l'encausat l'aplicació del Codi Penal vigent al moment dels fets atès que amb l'actual se li hauria d'aplicar el delicte d'associació il·lícita, sent la pena imposada totalment adequada tant amb un, com amb l'altre Codi Penal.
Posa de relleu que respecte al delicte d'amenaces discutit, l'agent de policia va confirmar a l'acte del judici oral els fets, afegint que no s'oposa a l'aplicació dels indults pertinents però sí a la llibertat provisional sol·licitada.
RESULTANT: que per aute de data 19 de maig del 2011, degudament notificat, i atenent el deliberat no es donà lloc a la petició de llibertat efectuada.
CONSIDERANT:
que respecte a la qüestió prèvia plantejada per la defensa a l'inici de la vista oral, sent una petició ja repetidament resolta pels Tribunals i sobre la que no hi ha oposició ni discussió del Ministeri Fiscal, procedeix declarar la nul·litat de les declaracions efectuades per l'encausat per davant del Servei de Policia, obrant en autes als folis 57 i 58, subsegüents a la seva detenció el 21 d'agost del 2000, de conformitat amb la sentència del Tribunal Constitucional que declara la inconstitucionalitat dels incisos dels articles 24 i 25 del Codi de Procediment Penal que establien l'assistència lletrada al detingut a les 24 hores de la detenció, norma que ha estat derrogada i modificada per la Llei Qualificada 87/2010, nul·litat que afecta única i exclusivament a dites declaracions tal i com es sol·licita.
CONSIDERANT: que de les manifestacions realitzades pel processat Badía (ENTITY_7) en el judici oral realitzat arran del recurs d'audiència interposat contra la sentència de data 22 de juny del 2002 en la qual se'l condemnà en rebel·lia, no desvirtuen els fets declarats provats per aquest Tribunal en dita sentència, tota vegada que aquest es limita a negar haver amenaçat i/o insultat als agents o bé dir que no recorda haver-ho fet, per contra la denúncia de l'agent 238, obrant al foli 119 del sumari, fou degudament ratificada a l'acte de la primera vista oral.
No es discuteixen els fets relatius al robatori i furts pels qual fou condemnat, havent estat ja indemnitzats els perjudicis causats.
CONSIDERANT: que aquest Tribunal participa de la mateixa opinió de la defensa respecte a l'aplicació del nou Codi Penal com a més favorable a l'encausat, compte tingut les penes establertes pels delictes majors de robatori amb força i escalament, tipificat a l'article 199 a) i b), d'un a quatre anys de presó; pel delicte menor de furt de l'article 197, fins a dos anys de presó (sent tanmateix apreciats en la seva modalitat de continuat); la pena de fins a dos anys de presó pel delicte d'amenaces i pena d'arrest (fins a sis mesos) pel delicte menor d'injúries a l'agent de l'autoritat front la pena establerta a l'antic Codi Penal, a saber: pel delicte major de robatori contemplat a l'article 239 la pena de fins a deu anys de presó; pel delicte major de furt de l'article 243 fins a quatre anys de presó; pel delicte major d'injúries de l'article 116 la pena de quatre anys de presó i les penes d'un any de presó i fins a sis mesos de presó pels delictes menors de furt i injúries tipificats als article 328.1 i 286 respectivament, sense que es pugui retenir la pretensió del Ministeri Fiscal que a data d'avui s'hauria d'incloure el delicte d'associació il·lícita, pel qual ni venia processat ni fou condemnat.
Tampoc es pot apreciar l'al·legació de la defensa respecte a la prescripció de les penes imposades pels delictes menors, compte tingut que en ésser una pena única, - en aquell moment i en l'actualitat la modalitat més favorable a l'encausat-, la pena del delicte major engloba i absorbeix les altres penes imposades. Solsament es podria apreciar la prescripció de la pena si es deriva del delicte major.
Fer constar que tant l'article 84 del vigent Codi Penal com l'article 59 de l'antic Codi Penal estableixen el termini de 15 anys pels delictes majors dolosos.
A major abundament la pena imposada és dins el límit de la que correspondria pel delicte major.
CONSIDERANT: que malgrat l'exposat, el Tribunal estima adient, vist el temps transcorregut des de la data de la comissió dels fets com de la sentència condemnatòria i que en l'actualitat el condemnat ha assolit una certa integració i rehabilitació social, reduir la pena inicial imposada en un any, devent de ser condemnat Badía a la pena única pels fets delictius comesos i jutjats en aquesta causa a la pena de tres anys de presó, sent-li d'aplicació el temps complert preventivament l'any 2002.
Que pels mateixos motius i donat que els delictes contemplats als articles 143, 174, 197 i 199.1 no contemplen pena de multa, aquesta haurà de ser retirada.
Que en trobar-se dins dels supòsits contemplats als Decrets d'Indult, acordat en dates 19 d'octubre del 2003 i 8 de setembre del 2010, per SS. EE. dels Coprínceps d'Andorra, per fets anteriors al 19 de setembre del 2003 i 29 de juliol del 2010, de 8 mesos de presó cadascun, procedeix l'aplicació al condemnat, la qual cosa suposa una altra reducció de 16 mesos de presó.
Així mateix procedeix fixar un marc temporal de 15 anys a la pena d'expulsió aplicada.
CONSIDERANT: que en haver estat rescabalats els perjudicis causats no procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar al processat el pagament de les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Badía (ENTITY_7) com a responsable penalment en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, pel delicte major continuat de robatori, pel delicte menor continuat de furt i delictes menors d'amenaces i injúries a un agent de l'autoritat, a la pena de TRES ANYS DE PRESÓ FERMA, a l'EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER UN TERMINI DE QUINZE ANYS i al pagament de les despeses processals causades.
Que procedeix fer aplicació al condemnat Badía (ENTITY_7) dels indults dels Coprínceps de dates 29 d'octubre del 2003 i 8 de setembre del 2010 de 8 mesos de presó cadascun d'ells.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE