Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Sainz Enric ANGLADA FORS
Concepció Baron Mora
Andorra la Vella, vint-i-dos de juny del dos mil dotze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-098-3/10 seguida pel presumpte delicte major de furt amb forçament de porta i escala amb accés il·lícit a casa habitada, en grau de temptativa, contra Badía, nascut el dia 9 de febrer del 1971 a Casablanca (Marroc), fill de Nuñez i de Corbacho, de nacionalitat francesa, casat, de professió venedor, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat i defensat per la Lletrada Sra. Moliner, i contra Agullo, nascut el dia 23 de juny del 1956 a Toulouse (França), fill de Galan i de Julián, de nacionalitat francesa, solter, de professió dependent, i defensat per la Lletrada Sra. Plaza, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Catalá i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT:
són fets provats i així es declara que, el dia 14 de novembre de 2010, vers les 19.30 hores, els processats Badía, nascut el dia 9 de febrer del 1971 i Agullo, nascut el dia 23 de juny del 1956, ambdós de nacionalitat francesa i sense antecedents penals al Principat, posats de comú acord i equipats amb guants de làtex i passamuntanyes, accediren pujant per un fanal, d'una alçada aproximada de 3,5 metres, a la terrassa de l'apartament G1 de l'XXXX, de la vila del XXXX, llogat per Herrera que en el moment dels fets es trobava fora del Principat.
Una vegada en la terrassa, manipularen la porta del menjador amb l'ajut d'un tornavís pla i d'una eina metàl·lica, aconseguint finalment obrir-la trencant un dels vidres i accionant la seva maneta, ocasionant desperfectes quin cost de reparació ascendeix a 100 euros.
Que un cop introduïts a l'apartament, el regiraren cercant de sostreure quelcom de valor, abandonant el lloc sense emportar-se res en ésser requerit el Servei de Policia.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major de furt amb forçament de porta i escala, amb accés il·lícit a casa habitada en grau de temptativa, tipificat i penat als articles 199.1 a) i b) i 199.2 del Codi Penal, sol·licitant que els hi sigui imposada a cadascun d'ells una pena de tres anys de presó part condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament solidari de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, demana que els processats, solidàriament, indemnitzin a la perjudicada Sra. Herrera en l'import de 100 EUR.
RESULTANT: que la defensa de Badía no és mostra conforme amb l'exposició de fets efectuada pel Ministeri Fiscal ni amb la qualificació jurídica dels mateixos, posant de relleu que no hi ha proves ni indicis suficients que demostrin la participació del seu defensat en els fets que se li imputen, per la qual cosa en sol·licita la lliure absolució.
A l'acte del judici oral ratifica les seves conclusions provisionals, afegint que al moment de ser controlat el seu defensat, en evident estat d'embriaguesa, fou trobat dormint en una terrassa al costat de la de l'apartament d'autes i, que les marques i la pols que diuen els policies que duien els processats a l'acte de la vista, no foren constatades en l'informe per ells elaborat.
RESULTANT: que la representació lletrada de Agullo està en total desacord amb l'exposició de fets i la qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal, estimant que el seu representat no va tenir cap intervenció en els delictes que consten en autes, puix que ell solament accedí a la terrassa del pis, donant una explicació als agents de policia que el controlaren, que no té cap sentit, apart de que contínuament canviava la versió, donant-ne varies de contradictòries. En dita terrassa trobaren, a peu de la porta d'entrada, un tornavís de les mateixes característiques dels que portava a l'interior del seu vehicle, segons l'escorcoll efectuat al mateix. Resulta realment curiós que el turisme de la seva propietat, es trobés precisament ben estacionat davant de l'immoble on es produí l'il·lícit esmentat, la qual cosa desvirtua, altra vegada, la versió donada pel processat de que al veure una persona saltar de la terrassa, mentre ell passava conduint per davant de l'edifici, parà bruscament el cotxe, deixant-lo de qualsevol manera, a fi d'anar a constatar el que havia passat en aquell apartament, escalant, curiosament, per una farola que hi ha al costat del mateix, segons ell ha manifestat.
Tanmateix, s'ha d'afegir, "ex abundantia", que les constatacions efectuades pels agents de policia amb el carnet professional núm. P0353 i P0362 respecte a les marques a les mans i a les traces de pols blanca constatades en els dos processats, procedents de l'ús de guants de làtex, tot i que no fou plasmat en l'informe que elaboraren després dels fets, ha estat clarament relatat a l'acte del judici oral; havent d'afegir, al respecte, que en la perquisició efectuada tant al domicili de Agullo, com al de Badía, es trobaren guants de dites característiques, i concretament, en el domicili d'aquest últim, darrera de la porta de l'habitació i a l'interior d'una maleta.
CONSIDERANT:
que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major de furt amb forçament de porta i escalament, amb accés il·lícit en casa habitada, en grau de temptativa, tipificat i penat als articles 199.1 a) i b), 199.2 i 199.3 del Codi Penal, puix que es evident que en el cas enjudiciat, com resulta del relat fàctic, concorren tots els elements configuradors de l'esmentat tipus penal.
CONSIDERANT: que del dit il·lícit penal, en són responsables en concepte d'autors Badía i Agullo, per haver realitzat conjuntament els fets que els integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com ha quedat plenament acreditat amb la prova practicada a l'acte del judici oral, i singularment per les rotundes declaracions dels agents de policia que intervingueren al moment dels fets.
En efecte, la versió del processat Agullo, únic compareixent a l'acte de la vista oral, és totalment inversemblant i contradita per la testifical practicada, puix que els agents de policia han explicat al mateix judici, amb tota mena de detalls, el com i de quina manera foren controlats els dos encausats.
Badía, que es trobava en un cert estat d'embriaguesa, feia l'adormit a la terrassa de l'apartament del costat, havent trobat prop seu uns guants de làtex, que tot i ser tatuador de professió, no s'expliquen en aquell indret. A més, les declaracions efectuades pel testimoni Alvarado i reproduïdes a l'acte de la vista oral, són clares i contundents respecte al fet que Agullo és trobava a la terrassa del referit apartament, no explicant-se la mateixa per cap motiu, si no és, efectivament, per a cometre el delicte que li es imputat.
D'altra part, Agullo fou controlat en la mateixa terrassa del pis, donant una explicació als agents de policia que el controlaren, que no té cap sentit, apart de que contínuament canviava la versió, donant-ne varies de contradictòries. En dita terrassa trobaren, a peu de la porta d'entrada, un tornavís de les mateixes característiques dels que portava a l'interior del seu vehicle, segons l'escorcoll efectuat al mateix. Resulta realment curiós que el turisme de la seva propietat, es trobés precisament ben estacionat davant de l'immoble on es produí l'il·lícit esmentat, la qual cosa desvirtua, altra vegada, la versió donada pel processat de que al veure una persona saltar de la terrassa, mentre ell passava conduint per davant de l'edifici, parà bruscament el cotxe, deixant-lo de qualsevol manera, a fi d'anar a constatar el que havia passat en aquell apartament, escalant, curiosament, per una farola que hi ha al costat del mateix, segons ell ha manifestat.
Tanmateix, s'ha d'afegir, "ex abundantia", que les constatacions efectuades pels agents de policia amb el carnet professional núm. P0353 i P0362 respecte a les marques a les mans i a les traces de pols blanca constatades en els dos processats, procedents de l'ús de guants de làtex, tot i que no fou plasmat en l'informe que elaboraren després dels fets, ha estat clarament relatat a l'acte del judici oral; havent d'afegir, al respecte, que en la perquisició efectuada tant al domicili de Agullo, com al de Badía, es trobaren guants de dites característiques, i concretament, en el domicili d'aquest últim, darrera de la porta de l'habitació i a l'interior d'una maleta.
CONSIDERANT: que no concorren en els processats cap circumstància modificativa de la responsabilitat penal.
CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena, el Tribunal tindrà en compte, a més de la reducció qualificada de l'article 54. 1 del Codi Penal, l'establert a l'article 56 del mateix text punitiu i, singularment la manca d'antecedents penals d'ambdós processats al Principat i la seva concreta situació personal.
La Sala no estima adient donar lloc a l'expulsió temporal sol·licitada pel Ministeri Públic, tota vegada que els fets enjudiciats no es consideren tant greus com per acordar dita mesura.
CONSIDERANT: que tot responsable criminalment d'un il·lícit penal ho és també civilment, de conformitat amb l'establert a l'article 90 del Codi Penal, la qual cosa ha de donar lloc a la corresponen indemnització a favor de la Sra. Herrera per un import de 100 EUR, en concepte de reposició dels vidres trencats a la porta d'accés de la terrassa pels processats.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar als acusats, el pagament solidari de les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Badía i Agullo com a responsables en concepte d'autors, d'un delicte major de furt amb forçament de porta i escalament, amb accés il·lícit en casa habitada, en grau de temptativa, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena, per cadascú, d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un període de suspensió de la pena de dos anys, així com el pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, Badía i Agullo hauran d'indemnitzar, solidàriament, a la Sra. Herrera en la quantitat de 100 EUR.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació, a excepció del processat Badía que essent rebel podrà formular recurs d'audiència.
Així mateix se'l condemna al pagament de les despeses processals causades.
Subir
Diccionario RAE