Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Enric Anglada Fors
Jacques Richiardi
Anna Estragués Armengol
Andorra la Vella, vint-i-vuit de juliol del dos mil quinze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, els recursos d'apel·lació formulats pel Ministeri Fiscal representat per I. A. S. i per Elías, constituïda en acusació particular i els interessos de la qual són defensats per la lletrada Sra. Vara, contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 9 de març del 2015 en el marc de la causa 5300070/14 (anteriorment DM- 070-5/14), sent part apel·lada Vilar, el qual és defensat per la lletrada Sra. ENTITY_6; és ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER : El Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:
"que són fets provats i així es declara que Vilar fou condemnat en data 21 d'agost del 2013, mitjançant Ordenança Penal, en el marc de la causa registrada sota el número OPG- 187-4/13, com autor responsable de tres delictes menors de lesions doloses que requereixen d'assistència mèdica per a la seva curació, com autor responsable d'un delicte menor continuat de maltractaments en l'àmbit domèstic i com autor d'un delicte menor continuat d'amenaces no condicionals efectuades de forma reiterada a l'esposa, imposant-li la pena de dos mesos d'arrest nocturn condicional i qualificat a seguir tractament mèdic per deshabituació a l'alcohol amb un termini de suspensió de la condemna per un període de dos anys per cada delicte menor de lesions i la pena de sis mesos de presó condicional qualificada a no entrar en contacte amb la víctima i a seguir tractament mèdic de deshabituació de l'alcohol, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, i la pena complementària d'abstenció d'entrar en contacte amb la víctima per un període de tres anys, en relació als fets ocorreguts en data 20 d'agost del 2013, 25 de juliol del 2012 i 17 d'octubre del 2012. Que, en execució de la referida Ordenança Penal, per Aute de data 7 d'octubre del 2013, li fou revocada la condemna imposada.
Que per Ordenança Penal de data 13 de setembre del 2013, en el marc de la causa penal registrada sota el número OP-211- 37213, fou novament condemnat com autor responsable d'un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, com autor d'un delicte menor de crebanta-me'n de condemna i per una contravenció penal de lesions doloses, a la pena d'un any de presó condicional i qualificada a no entrar en contacte amb la víctima i a seguir tractament mèdic per a la seva addicció a l'alcohol, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i a la pena complementària d'abstenció d'entrar en contacte amb la víctima per un període de tres anys, pels fets ocorreguts en data 12 de setembre del 2013, 27 d'agost del 2013 i 30 d'agost del 2013.
Que en data 13 de setembre del 2013 (el mateix dia de la imposició de la darrera Ordenança Penal), Vilar malgrat tenir la seva residència habitual a Sant Julià de Lòria, circulava amb el seu vehicle a proximitats del domicili de Elías, radicat a Andorra la Vella, sobre la quina tenia una pena d'abstenció d'entrar en contacte. Que igualment el dia 16 de setembre del 2013, Vilar anà a l'encontre de Elías, mentre aquesta es trobava passejant el seu gos per la vila d'Andorra la Vella, la quina en veure'l, tornà al seu domicili, sortint-ne uns minuts més tard, tornant a trobar-se amb Vilar a l'interior del seu vehicle, mentre ella passejava per la vila d'Andorra la Vella. Que en data 19 de setembre del 2013, mentre ella passejava novament al seu gos a l'alçada dels apartaments D. O. M. U. S., Vilar es va acostar a ella, tot dient-li "tenemos que hablar", marxant ella dels llocs.
Que d'ençà que Vilar ingressà al Centre Penitenciari en compliment de la pena que li va ser revocada per Aute de data 7 d'octubre del 2013, de forma reiterada i constant ha manifestat a altres interns amb els que ha tingut contacte, que tan bon punt quedi en llibertat, anirà a buscar a Elías, dient que "li fotrà d'osties fins que l'arrebenti, que la esclataré quan surti de la presó i la trobi a Galicia".
RESULTANT SEGON : La part dispositiva de la resolució conté el següent pronunciament:
"DECIDIM:
Primer.- Que hem de condemnar i condemnem a Vilar com autor responsable d'un delicte menor continuat de crebanta-me'n de la pena complementària d'abstenir-se d'entrar en contacte amb la víctima, i del delicte menor continuat d'amenaces no condicionals, essent la víctima una de les persona definides a l'article 114 del Codi Penal, tipificats i penats als articles 428.6 i 143 en relació a l'article 143 bis del Codi Penal, a la pena de VINT-I-DOS MESOS (22 mesos) DE PRESÓ FERMA, i la pena complementària de NO ENTRAR EN CONCTACTE AMB LA VÍCTIMA EN UN PERÍODE DE SIS ANYS.
Segon.- Que hem de condemnar i condemnem a Vilar a indemnitzar a Elías en la quantia de 1.000.- euros en concepte de perjudici moral causat arrel dels fets.
Tercer.- Que hem de condemnar i condemnem a Vilar al pagament de les costes processals causades."
RESULTANT TERCER : Contra la referida sentència el Ministeri Fiscal interposa recurs d'apel·lació en temps i forma, per quant entén que la pena imposada no s'adiu a la gravetat dels fets ni a les circumstàncies personals i de conducta del condemnat; és ensems insuficient per donar satisfacció a la finalitat de prevenció general i especial que ha de complir, essent la pena de dos anys de presó ferma sol·licitada pel Ministeri Fiscal més ajustada als fets, a les circumstàncies i sobretot a la necessitat d'evitar la reiteració del delicte, per tot el què demana la revocació de la sentència en el sentit d'imposar al condemnat Vilar la pena de dos anys de presó ferma i la pena complementària de no entrar en contacte amb la víctima per un període de sis anys així com al pagament de les despeses processals causades.
En l'acte de la vista oral, ratifica el recurs interposat.
RESULTANT QUART: La lletrada Sra. Vara, Advocada de Elías interposa igualment recurs d'apel·lació contra la sentència de data 9 de març del 2015 en no mostrar-se d'acord amb el pronunciament efectuat en concepte de responsabilitat civil per quan entén que s'ha de donar lloc a les quanties reclamades pels dies de baixa laboral i despeses mèdiques en tractar-se de perjudicis que són conseqüència directa dels fets d'autes, demanant la revocació de la sentència en aquest sentit i que es condemni tanmateix al Vilar al pagament de les costes processals de la segona instància, inclosos honoraris d'Advocat.
En l'acte de la vista oral, ratifica el recurs interposat.
RESULTANT CINQUÈ: La lletrada Sra. Talavera, Advocada defensora de Vilar s'oposa als recursos interposats.
Pel que fa al recurs del Ministeri Fiscal, indica que la pena imposada ja és molt elevada més si es té en compte que es va condemnar al Vilar en base a afirmacions úniques i exclusives de Elías i amb el sil·logisme que si ja havia comés aquest delicte una vegada, perquè no ho podia tornar a fer.
En quant a la responsabilitat civil , indica que ha quedat acreditat que Elías va estar de baixa laboral i va causar unes despeses mèdiques de visita al psicòleg però no ha quedat acreditat el nexe causal entre aquestes despeses i els fets pel que ha estat condemnat el seu defensat, no havent-hi coincidència temporal.
I per raó de tot l'exposat, demana la desestimació dels recursos i la confirmació de la sentència del Tribunal de Batlles de data 9 de març del 2015.
En l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de contesta als recursos interposats.
RESULTANT SISÈ: El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de contesta al recurs interposat per l'acusació particular manifesta que, tota vegada que aquest es circumscriu a les quanties atorgades en concepte de responsabilitat civil, ho deixa al millor criteri del Tribunal.
En l'acte de la vista oral, ratifica l'escrit de contesta al recurs de l'acusació particular.
Fonaments de dret
S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.
CONSIDERANT PRIMER : Pel que fa al recurs interposat pel Ministeri Fiscal, porta únicament sobre l'extensió de la pena imposada : 22 mesos de presó en lloc dels 24 sol·licitats.
Al respecte val a dir que la pena imposada s'ajusta als criteris legals i apareix com a proporcionada a la naturalesa i gravetat dels fets, havent-se de recordar ensems que és jurisprudència constant dels tribunals que la fixació de la pena, dins dels límits màxim i mínim establerts en la llei penal, és qüestió d'arbitri judicial que correspon al Tribunal que jutja els fets en la primera instància doncs té la immediació pròpia d'aquest primer grau de jurisdicció, la qual cosa li permet abastar un coneixement directe i personal dels fets i de l'acusat que és necessari per imposar la pena proporcionada a la naturalesa, la gravetat del delicte comès i la personalitat de l'acusat. Això no vol dir però que les penes imposades pel tribunal d'instància no puguin ser revisades en grau d'apel·lació, si bé aquesta facultat ha d'exercir-se amb mesura i justificadament quan es pugui considerar que la pena imposada és desproporcionada en relació a la gravetat dels fets i a les circumstàncies concurrents, el que no és en absolut el cas d'autes, per tot el què procedeix la desestimació del recurs interposat pel Ministeri Fiscal i en aquest sentit, la confirmació de la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 9 de març del 2015 .
CONSIDERANT SEGON : Pel que fa al recurs interposat per l'acusació particular, porta exclusivament sobre la responsabilitat civil i en concret sobre la desestimació de les quantitats reclamades en concepte de baixa laboral i despeses mèdiques.
Al respecte de la responsabilitat civil, la sentència del Tribunal de Batlles ha establert que :
"Vilar indemnitzarà a Elías en la quantia de 1.000.- euros corresponent al perjudici moral causat, atès que, i malgrat no resti acreditat en autes cap pericial psicològica que quantifiqui aquest perjudici, cal posar de relleu que no es pot obviar per part d'aquest aquest Hble. Tribunal, el fet que Elías ha estat seguida els dies 13, 16 i 19 de setembre del 2013 per la persona que ha estat la seva parella durant més de vint anys i la quina ha estat condemnada, entre d'altres, pel delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, contravenció penal de lesions i delicte menor de crebanta-me'n de pena complementària d'abstenció d'entrar en contacte amb la víctima, amb el trastorn psicològic que aquests fets provoquen en la persona que és víctima d'aquest tipus de delicte, pel què cal considerar que sí li ha comportat un perjudici moral, consistent en, com a mínim, la por causada. Així mateix, també és obvi, a criteri d'aquest Hble. Tribunal, que en la situació en la quina es trobava Elías (a l'haver estat víctima de violència de gènere) el fet de rebre i conèixer que la mateixa persona profereix amenaces vers la seva integritat física des del Centre Penitenciari, també comporta un perjudici, encara que sigui mínim, a la persona sotmesa a aquest tipus de violència.
En quant a les despeses mèdiques i l'abonament d'aquella quantitat que resulti acreditada en període d'execució de sentència en concepte dels dies que Elías no va poder anar a treballar per motiu de baixa laboral, no havent cobrat el 100% del salari, cal posar de relleu que no resta acreditat en autes, ni a través de cap informe psicològic, ni a través de cap altre mitjà idoni a aital efecte, que existeixi una relació directa entre els fets d'autes i un eventual menyscapte en la salut de na Elías que hagi requerit de tractament mèdic i baixa laboral (...)"
I aquest Tribunal no pot més que compartir aquesta argumentació per quan de l'examen de les actuacions se'n desprèn que efectivament, no consta en autes cap pericial psicològica de ENTITY_7; que per acreditar la seva reclamació, aquesta darrera ha aportat únicament un certificat mèdic inicial (foli XXX) on apareix que va causar baixa laboral per un període de set dies a comptar del 4 de setembre del 2014, i un certificat del Dr. OBIOLS, de data 27 d'agost del 2014 .
No obstant, els fets que porten causa ocorregueren en data 13, 16 i 19 de setembre del 2013 i a comptar del 7 d'octubre del 2013, per tant gairebé un any abans, el que no permet concloure, en defecte d'altra prova, que hi hagi relació de causa a efecte entre aquests fets i les despeses reclamades, relació que cal establir de forma indubitada per poder donar lloc a la quantitat reclamada.
Tot i així, la situació de la víctima ha estat degudament considerada pel Tribunal de batlles que, tot i constatar l'absència de pericial psicològica en la persona de Elías li atorga una quantitat forfetària en concepte de perjudici moral, per tot el què procedeix igualment la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència apel·lada.
CONSIDERANT TERCER : La desestimació dels recursos comporta, de conformitat amb el què disposen els articles 175 i 181.c del Codi de Procediment Penal, no efectuar especial condemna en costes.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que desestimant els recursos d'apel·lació interposats pel Ministeri Fiscal i la lletrada Sra. Vara, actuant en nom i representació de Elías, confirmem íntegrament la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles de data 9 de març del 2015, declarant d'ofici les despeses processals causades.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE