Sentència
-2155-
SENTÈNCIA de 12 de febrer de 2004
Acomiadament del treballador: requisits del preavís.
- Preavís notificat al treballador mitjançant carta certificada amb acús de recepció i la seva procedència
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Gibert va començar a treballar pel compte de l'empresa Moliner durant el mes de març del 2002, mitjançant un salari mensual de 900 EUR i fou acomiadat per carta de data 2 d'agost del 2002. El dia 27 de setembre del 2002, el Sr. Gibert va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la societat Moliner, en reclamació de la quantitat de 503,03 EUR en concepte de salari dels 17 dies del mes d'agost; de 295,90 EUR en concepte de preavis; de 88,77 EUR en concepte de vacances; de 443,85 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament indegut; de 1.500 EUR en concepte d'indemnització per tracte vexatori i contrari a la dignitat de la persona; més els interessos legals devengats.
II.- La societat Moliner es va oposar a totes les pretensions de la part actora.
III.- Per sentència de data 15 de juliol del 2003, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va estimar parcialment la demanda del treballador i va condemnar la societat Moliner a pagar al Sr. Gibert l'import de 400,93 EUR amb els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i les costes processals.
IV.- Contra aquesta resolució, la societat Moliner ha interposat recurs d'apel·lació.
V.- La part que recorre manifesta: que la sentència impugnada afirma que el lliurament en mà de la carta d'acomiadament va respectar els drets del treballador; que en aquestes condicions l'acomiadament es produïa en data 2 d'agost de 2003 i el moment a partir del qual s'ha de començar a comptar el termini de preavis es a partir d'aquesta mateixa data; que el fet de que posteriorment es trametés la carta per correu certificat no va comportar nou acomiadament, sinó una confirmació de l'acomiadament que ja s'havia produït en data 2 d'agost.
FONAMENTS DE DRET
I.- L'article 8 del Decret sobre el contracte de treball del dia 15 de gener de 1974, disposa que en els contractes per temps indefinit, l'empresari no pot acomiadar el treballador sense donar-li un preavis que serà, com a mínim, de 15 dies, si porta menys d'un any al servei de l'empresa, d'un mes si porta més d'un any i menys de dos al servei de l'empresa, de 3 mesos si porta més de dos i menys de 5, i de 6 mesos, si porta més de 5 anys. La notificació a partir de la qual deuran computar-se els esmentats terminis es farà per escrit, mitjançant carta certificada amb acusament de rebuda, computant-se el termini a comptar de la data de recepció.
II.- En el cas d'autes no és controvertit que el dia 2 d'agost del 2002, la societat Moliner va lliurar en mà una carta d'acomiadament al Sr. Gibert, i que el mateix es va negar de rebre dita carta i signar-la; que l'empresa va enviar la carta esmentada per correu certificat, que fou rebuda pel treballador el dia 12 d'agost, donant-li un preavis de 15 dies a comptar del dia 2 d'agost.
III.- Si la jurisprudència considera que un lliurament d'una carta d'acomiadament en mà, pot constituir un acomiadament correcte en cas que els drets dels treballadors hagin estat respectats, és a condició que el mateix treballador accepti de rebre la carta i de prendre coneixement del seu contingut. El mitjà de comunicació i de notificació normal i legal d'un acomiadament, és la carta certificada amb acusament de rebuda i mai es pot obligar un treballador acceptar un lliurament de la carta d'acomiadament directament en mà. Per tant, si el treballador es nega a rebre la carta, no hi ha notificació regular de l'acomiadament i l'empresa ha de comunicar la carta per la via formal del correu certificat el que fa que l'acomiadament produirà efecte només a comptar de la data de recepció de la carta. En conseqüència, en el present litigi, com que el treballador no va acceptar la notificació directa de la seva carta d'acomiadament, el comiat del Sr. Gibert va començar a produir efecte només a comptar del dia de recepció de la carta certificada, i més concretament del dia 12 d'agost del 2002. De la mateixa manera, d'acord amb les disposicions de l'article 8 del Decret sobre el contracte de treball, el termini de preavis s'havia de computar a comptar de la data de recepció de la carta d'acomiadament, i no a comptar del dia on la notificació de l'acomiadament no es va poder fer per raó del refús autoritzat del treballador i que per tant no va produir cap efecte jurídic.
IV.- En conseqüència en computar el termini de preavis a comptar d'una data que no podia correspondre a la data d'acomiadament per manca de notificació real al treballador, la societat Moliner ha vulnerat les disposicions legals vigents regulant l'acomiadament del treballador, imposant la confirmació de la sentència recorreguda.
V.- La desestimació del recurs origina la imposició de les costes processals a la part recorrent.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs d'apel·lació de la societat ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles del dia 15 de juliol del 2003 en totes les seves disposicions; condemnar a la societat Moliner al pagament de les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE