Aute

SENTÈNCIA DE 20 DE GENER DE 2005

Recurs d'apel·lació: desestimació del recurs que es limita a reproduir adduïts amb anterioritat i desestimats en la primer instància

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els autes de núm. 015-7/98, tramitats pel procediment ordinari, instats per la Sra. Porras contra els germans Porras, Herrera, Quesada i Castillo i contra el Sr. Esparza, el 22 de març de l'any passat l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar una Sentència en la qual va decidir estimar en part la demanda i desestimar totalment la reconvenció, i va condemnar els defenents de forma mancomunada, a pagar a l'agent la quantitat de 30.460,53 euros amb els interessos legals a comptar des de la data de la contesta a la demanda i el pagament de les costes.

II.- Disconformes els defenents amb tal resolució, van interposar aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat tramitat en aquesta Sala segons allò que ordenen les disposicions legals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- El I CONSIDERANT de la Sentència dels Batlles dóna una resposta desestimatòria completa a l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció oposada pels defenents a la contesta. Aquell Considerant argumenta abastament les raons per les quals el préstec en qüestió no és mercantil sinó civil i que, per tant, no li és aplicable la prescripció triennal sinó la general trentenària ; argumentació i conclusió de la Sentència que els recurrents no rebaten perquè es limiten a reproduir allò que ja havien al·legat a la contesta a la demanda sense refutar els sòlids fonaments dels Batlles. Aquesta Sala no pot més que confirmar plenament i total els fonaments de la Sentència sobre aquest punt. Resten així contestades per aquesta Sala, amb tal acceptació, les al·legacions primera i segona de l'escrit dels recurrents.

II.- El III CONSIDERANT de la Sentència dels Batlles dóna també una resposta completa a la sustentació dels apel·lants que pretenien la nul·litat del préstec que ha motivat el litigi. La sentència argumenta i conclou en la seva plena validesa.

Els apel·lants tampoc combaten els fonaments de la Sentència sobre aquest extrem, per la qual cosa escau igualment confirmar aquella en aquest punt perquè no és propi del recurs d'apel·lació reproduir allò ja al·legat a la primera instància i rebutjat per la sentència dels Batlles sense desvirtuar ni combatre els seus fonaments, tant menys quan aquest fonaments són totalment encertats i acceptables.

Queda així refusada l'al·legació tercera dels recurrents.

III.- L'escrit d'aquests darrers passa de la conclusió tercera (que acabem d'esmentar) a la cinquena (sense que hi hagi la quarta).

I la cinquena fa referència a la pretesa amortització del préstec sense tampoc rebatre els fonaments que desenrotlla el IV CONSIDERANT de la Sentència apel·lada els quals, per consegüent, resten intangits en el recurs, a pesar que la Sentència fa una valoració acurada de la prova practicada.

Cal per tant confirmar també aquell IV CONSIDERANT de la Sentència i rebutjar la conclusió quinta dels apel·lants.

IV.- I les conclusions sisena i setena , que són les últimes, redunden en arguments propis dels recurrents que tampoc refuten els de la Sentència (CONSIDERANTS V a VII).

Caldrà, conseqüentment, desestimar totalment el recurs d'apel·lació.

Aquesta Sala ha explicat en moltes resolucions que en el recurs d'apel·lació la part que recorre ha d'exposar les raons de la seva discrepància amb la Sentència de primera instància ; que no és escaient limitar-se a reproduir els arguments adduïts amb anterioritat i ja analitzats i desestimats en aquella instància. I que si en comptes de contradir i de criticar la sentència ,dediquen l'apel·lació a repetir allò que ja havien adduït, sense desvirtuar els fonaments desestimatoris de la resolució de l'anterior instància, desnaturalitzen l'essència del recurs d'apel·lació el qual, en aquestes condicions, s'hauria de desestimar, com escaurà per fer en el cas.

V.- El rebuig total del recurs determinarà la imposició expressa de costes als recurrents.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR aquest recurs d'apel·lació; CONFIRMAR en tot la Sentència apel·lada; i CONDEMNAR els recurrents al pagament de les costes del recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE