Sentència
SENTÈNCIA 2005-06 DE 15 DE MARÇ DE 2005
URBANISME. Definició dels límits d'edificació d'una parcel·la- JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA. Correspon a la Jurisdicció civil el coneixement de les qüestions de propietat. RECURS D'APEL.LACIÓ. S'ha de fer una crítica raonada de la sentència impugnada i no procedeix una mera reproducció dels arguments de la demanda.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència de 7 de gener de 2004, va desestimar la demanda formulada per l'entitat "Benítez" contra l'Hble. Comú d'Encamp, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'11 de desembre de 2002, confirmada en alçada per la Comissió Tècnica d'Urbanisme el 21 de març de 2003, que va definir els límits d'edificació de la parcel·la de terreny anomenada "Prat de Baró".
2n.- La representació de la societat agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, mitjançant el qual s'impugnen els pronunciaments de la mateixa en tres aspectes diferents, que es refereixen a la naturalesa civil o administrativa de les pretensions contingudes en la demanda, a la modificació de la vialitat prevista en aquest àmbit, i a la manca de justificació tècnica de les resolucions impugnades.
3r.- La representació del Comú d'Encamp ha impugnat el recurs, argumentant que la part agent planteja en realitat qüestions relatives a la titularitat de determinades parcel·les, sobre les quals correspon pronunciar-se a la Jurisdicció civil, davant de la qual ja ha plantejat l'agent la corresponent acció.
4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar els arguments que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- L'objecte d'aquest procés versa sobre l'examen de la legalitat de les resolucions administratives impugnades, que van determinar els límits d'edificació de la parcel·la de l'agent situada al "Prat de Baró" de la Parròquia d'Encamp.
El primer dels motius de disconformitat de l'agent amb les esmentades resolucions del Comú i de la Comissió Tècnica d'Urbanisme consisteix en què s'han considerat com a vials i com a zona non aedificandi sengles porcions de terreny de les quals l'agent manifesta ser-ne titular, i que van ser objecte d'arrendament al Comú mitjançant un contracte que va ser subscrit el 20 de juliol de 1991.
Sobre aquest punt s'han de confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada, ja que l'agent planteja en realitat una qüestió de propietat que, segons una reiterada jurisprudència, queda fora de l'àmbit d'aquesta Jurisdicció, ja que correspon als tribunals civils la resolució dels litigis referents al dret de propietat, així com els que afecten tota classe de béns, siguin públics o privats, amb excepció de l'examen de la legalitat de les actuacions administratives emparades en potestats exorbitants del dret comú, com les que s'atribueixen a l'Administració en matèria possessòria.
De fet, com posen de relleu ambdues parts, ja s'han exercitat davant de la Jurisdicció civil les accions encaminades a determinar la titularitat dels terrenys litigiosos, de manera que s'ha d'estar al resultat d'aital procés, i no és procedent realitzar ara cap pronunciament sobre l'objecte del plet civil, amb ocasió d'haver-se fixat per part de l'Administració comunal els límits d'edificació de la parcel·la, a petició de l'agent.
Tercer.- Pel que fa a la modificació de la vialitat prevista anteriorment en la zona del "Prat de Baró", el recurs es limita substancialment a donar per reproduïdes les al·legacions realitzades en primera instància, i en especial les contingudes en l'escrit de demanda, la qual cosa justificaria per si sola la desestimació del mateix, ja que l'objecte de l'apel·lació no és altra que la crítica raonada de la sentència impugnada, i no la mera reproducció dels arguments que es van plantejar inicialment.
En tot cas, la recurrent no fa referència ni, per això, desvirtua de cap manera els raonaments de la sentència apel·lada sobre l'aplicació de l'article 10 de l'Ordinació general d'urbanisme i construcció de la Parròquia, segons el qual les amplades mínimes dels vials situats en la zona A són fins i tot superiors a les que ha tingut en compte la resolució impugnada.
En conseqüència, s'ha de desestimar el present motiu d'impugnació.
Quart.- En darrer terme, procedeix confirmar també els pronunciaments de la sentència apel·lada sobre la manca de justificació tècnica de les resolucions administratives. A més de les consideracions anteriors, cal destacar, com ho fa el Tribunal a quo, que no s'ha plantejat en aquest procés la pràctica d'una prova pericial que pogués confirmar les al·legacions de l'agent sobre el caràcter irracional i desproporcionat del traçat viari que recullen les resolucions impugnades.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la societat "Benítez" contra la sentència dictada el 7 de gener de 2004 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE