Sentència
SENTÈNCIA 2005-58 DE 7 D'OCTUBRE DE 2005
PERMIS DE PORT D'ARMA
El Ministre de Justícia i Interior es competent en matèria de possessió, us i circulació de les armes - L'acte impugnant no desconeix els principis de legalitat, de seguretat jurídica i interdicció de tota arbitrarietat.
A N T E C E D E N T S D E F E T
El Sr. Salamanca va interposar recurs contra la resolució del Govern de data 12 de maig de 2004, confirmant en alçada la decisió del Ministre de Justícia i Interior del 29 de desembre del 2003 sol·licitant la declaració de nul·litat de ple dret i el restabliment de la vigència i validesa del permís de port d'arma núm. 897, de la categoria D.
En la sentència del 2 de març del 2005, el Tribunal des Batlles ha desestimat la demanda formulada pel Sr. Salamanca.
En el seu recurs d'apel·lació de data 17 de maig del 2005, el Sr. Salamanca manifesta principalment que:
-la menció que efectua l'article 76.3 del Decret d'Armes als Veguers és inaplicable;
-la manca de competència amb la que va actuar el Ministre de Justícia i d'Interior suposa al mateix temps una clara conculcació al Principi de legalitat, de seguretat jurídica i de la interdicció de tota arbitrarietat;
-el Sr. Salamanca demana la condemna de la part demandada a satisfer les costes processals.
El Sr. Salamanca ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 28 de juny de 2005.
En la seva contesta de data 2 de juny del 2005, el M.I. Govern manifesta principalment que:
-la Secretaria d'Estat d'Interior és competent en matèria d'ordre públic, per tant en matèria de possessió, us i circulació de les armes;
-tampoc s'infringeixen els principis de legalitat, de seguretat jurídica i interdicció de tota arbitrarietat
El M.I. Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 30 de juny del 2005.
Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia .
Segon.- En el seu recurs d'apel·lació, el Sr. Salamanca estima que el Ministre de Justícia i Interior no era competent per prendre una decisió basada sobre les disposicions de l'article 76 del Decret dels Veguers sobre port d'arma del 3 de juliol de 1989. En conclou que la decisió constitueix una via de fet i que és nul·la de ple dret en aplicació de l'article 48.a del Codi de l'Administració.
Tercer.- La solució del present litigi implica que es recordin les condicions de transició de l'ordre jurídic pre-constitucional a l'ordre jurídic post-constitucional.
Els Veguers eren una institució sorgida de l'organització medieval, en la qual els Coprínceps tenien la facultat de nomenar els Veguers per assegurar la justícia al Principat. Per extensió, els Veguers han tingut atribuïda la competència en matèria de manteniment de l'ordre públic: per l'execució d'aquesta missió, disposaven del comandament de la Policia i eren competents per legislar en matèria d'ordre públic. És sobre aquest fonament que s'havia establert el Decret del 3 de juliol de 1989 sobre port d'arma, que es relaciona evidentment amb el manteniment de l'ordre públic.
Durant l'adopció de la Constitució, era indispensable d'assegurar la continuïtat de l'Estat, especialment en la matèria essencial de l'ordre públic. És amb aquest objectiu que s'han adoptat les disposicions transitòries de la Constitució i, particularment, la disposició tercera. En el seu apartat 1, aquesta disposició estableix: «Els serveis institucionals dels Coprínceps, les competències i funcions dels quals han estat encomanades per aquesta Constitució a altres òrgans de l'Estat, seran objecte de traspàs als òrgans mencionats».
Com s'ha indicat més amunt, els Veguers formaven part dels «serveis institucionals dels Coprínceps» i estaven doncs subjectes a aquesta disposició.
En aplicació d'aquest text ha intervingut un decret de data 9 de juny del 1993 (BOPA del 16 de juny de 1993). Aquest decret disposa en el seu article 1: «Corresponen al Cap de Govern totes les competències en matèria d'ordre públic». El decret s'ha dictat en aplicació de la disposició transitòria tercera ja citada i en referència del títol V de la Constitució que preveu les competències del Govern i, en particular, l'article 72-2 que disposa que el Govern «dirigeix la política nacional i internacional d'Andorra. Dirigeix també l'administració de l'Estat i exerceix la potestat reglamentària».
El Govern esta sotmès a l'autoritat del Cap de Govern (article 72-2 de la Constitució), que és aleshores competent per acordar delegacions de competències als ministres. És en aquest marc que han intervingut, especialment, els decrets de data 11 de gener de 1996, el qual va delegar tota competència en matèria de policia al Secretari d'Estat d'Interior per decret de data 12 de gener de 1995 i ulteriorment al Ministre d'Interior per decret de data 7 de maig de 1997.
Resulta del conjunt d'aquestes disposicions que el Ministre de Justícia i Interior era competent per prendre la resolució del 29 de desembre de 2003 i el recurs s'ha de rebutjar en aquest punt.
Quart.- Resulta igualment de les disposicions citades precedentment que l'acte impugnat no desconeix els principis de legalitat, de seguretat jurídica i d'interdicció de tota arbitrarietat.
El recurs ha de ser igualment rebutjat en aquest punt.
Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Salamanca.
Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Govern núm. 30622/2004 de data 12 de maig del 2004, i amb ella de la decisió del Ministre de Justícia i Interior del 29 de desembre del 2003, és conforme a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE