Sentència
Núm. de Protocol: AD-0064-1/04 TSA: 82/05
S E N T È N C I A NÚM. 47-2006
PARTS:
Apel·lant: Porras
Representant: Espada
Advocat: Canals
Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ORDINO
Representant: Giner
Advocat : Luís
Apel·lada: M.I. GOVERN
Representant: Vara
Advocat: Castilla
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juny de 2006
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0064-1/2004.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- En l'execució d'una sentència dictada per aquesta Sala, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència 2005-128, de 9 de novembre de 2005, va desestimar la pretensió de Porras de que se li reconegui una penalització per retard en el lliurament de l'obra contractada inferior a la que li fixa HBLE. COMÚ D'ORDINO i d'una altra banda va declarar que en la present causa no es pot analitzar el càlcul dels interessos sens perjudici de plantejar-ho en el marc de l'execució duna altra causa: la AD- 030-2/99.
2.- Porras interposa un recurs d'apel·lació sol·licitant que el càlcul d'interessos es decideixi en aquesta causa per economia processal i que l'import de la penalització sigui la justa, que és la que emana dels informes pericials que consten a les actuacions, inferior a la que admet HBLE. COMÚ D'ORDINO i que avala la sentència, i com a qüestió nova introdueix correccions en els càlculs que consten en les sentències de les que aquesta causa n'és execució.
3.- La representació processal de HBLE. COMÚ D'ORDINO s'oposa en la seva impugnació a l'apel·lació defenent que la inadmissibilitat del tractament dels interessos declarada per la sentència és correcta, i que el càlcul de la penalització per retard es va fer de conformitat a allò establert en el plec de clàusules del contracte.
4.- El dia 24 de maig de 2006 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han pogut fer les manifestacions més adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La quantificació de la penalització pel retràs en el lliurament de l'obra que ha de suportar Porras ha estat molt debatuda; aquesta Sala, en la sentència 02-19, de 19 d'abril de 2002, va substituir la fixada en la sentència aleshores apel·lada -de 48.502,16 EUR- per la que es justifiqués pel HBLE. COMÚ D'ORDINO en la liquidació final, i en l'aute 19-03, de 20 d'octubre de 2003 va posar en relleu la incorrecció d'aferrar-se, sense més justificació, per part de HBLE. COMÚ D'ORDINO, i en execució de sentència, a la xifra calculada pel Tribunal de Batlles.
En el nou càlcul fet en l'execució, HBLE. COMÚ D'ORDINO, partint de la realitat no qüestionada de què l'obra s'havia de lliurar el 13 de febrer de 1995 i es va lliurar el 30 de juny de 1995, justifica la quantitat esmentada aplicant un 0,25 % setmanal a partir del 13 de febrer, un 0,50 % setmanal a partir del 13 d'abril i un 1 % a partir del 10 de maig i fins el 30 de juny de 1995, càlcul que dona el mateix que va calcular la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles: 48.502,16 EUR.
La part apel·lant considera que la penalització justa és la que neix dels càlculs efectuats el dia 11 de juliol de 2002 per l'arquitecte de HBLE. COMÚ D'ORDINO Sr. Criado (16.783,23 EUR) i ve a ratificar el perit Sr. Morillo (13.391,58 EUR) mentre la sentència ara recorreguda, a la vista de què els càlculs fets anteriorment i mantinguts per HBLE. COMÚ D'ORDINO (48.502,16 EUR) no han estat rebatuts; que l'informe del Sr. Morillo introdueix un element que no es pot tenir en compte per ser nou (també cal contar les obres fetes fora del pressupost) i que les interrupcions de l'execució de l'obra per inclemències meteorològiques formaven part del risc del contractista per la qual cosa no justifiquen el retard, confirma el càlcul de HBLE. COMÚ D'ORDINO.
La part apel·lant, sense qüestionar els períodes d'interrupció de l'obra ni el càlcul fet per HBLE. COMÚ D'ORDINO en aplicació de l'article VI.3 del plec de clàusules del contracte, que permeten aplicar penalitzacions entre el 0,25 i l'1 %, insisteix en que el que cal determinar és una indemnització justa, que és la que es va quantificar el dia 11 de juliol de 2002 i ve a ratificar la valoració del Sr. Morillo.
Tanmateix, tot i que les consideracions que s'aporten per justificar aquesta pretensió puguin tenir un valor moral en la mesura que l'empresa contractista s'ha vist abocada a una difícil situació econòmica a conseqüència de les circumstàncies que van envoltar l'execució de l'obra de construcció de la nau de vehicles al camp de neu Ordino-Arcalís, la legislació de contractes i el que preveuen les clàusules contractuals constitueix la referència inexcusable a l'hora de quantificar les sancions per retràs en el lliurament de l'obra per part del contractista, i el cert és que, com diu la sentència, el càlcul que fa HBLE. COMÚ D'ORDINO s'até a la normativa exposada i no és abusiu.
En aquest punt convé remarcar:
que contràriament a allò que sosté la part apel·lant, en l'acta de recepció definitiva de l'obra d'11 de juliol de 2002 no hi consta cap compromís formal de HBLE. COMÚ D'ORDINO d'acceptar el càlcul fet pel Sr. Criado ans al contrari, s'hi afirma que la Corporació mai l'ha acceptat;
que el dictamen pericial emès per l'entitat E. a instàncies del Tribunal de Batlles avala el mètode i la forma de càlcul realitzat per HBLE. COMÚ D'ORDINO, xifrant la penalització per retràs en 47.115,78 EUR;
que el dictamen del perit de la part agent Sr. Morillo -que tot i que amb variants a l'hora de fixar els percentatges de penalització aplica el mateix mètode- no es pot tenir en compte perquè justifica l'inici dels treballs amb retard per causa d'unes condicions meteorològiques excepcionalment dolentes que per aquesta raó no eren previsibles quan es va signar el contracte i per un increment dels treballs a realitzar, fora de contracte, i un increment dels amidaments en diverses partides que no han quedat prou demostrats ni es justifica la seva incidència en el retard i que a més formen part del risc i ventura que el contractista ha d'assumir, com s'ha vingut a dir en les sentències dictades en les causes de les que prové la present.
Tercer.- En relació al càlcul dels interessos, és correcte el raonament de la sentència en el sentit de que havent-hi un altre procediment on consten els elements de fet i de dret necessaris per calcular els interessos de demora de HBLE. COMÚ D'ORDINO en el pagament de la quantitat que deu a Porras, el principi d'economia processal que addueix aquesta entitat no autoritza a tractar en aquesta causa allò que te el seu tractament adequat en un altre litigi, perquè el tractament de cada pretensió en el marc processal que li correspon respon a un principi que se superposa a l'anterior: el de resoldre amb totes les garanties que a les parts han de dispensar els òrgan jurisdiccionals i de fer- ho amb coneixement de tots els elements processals necessaris per resoldre justament.
Quart.- Finalment, la part apel·lant introdueix en aquesta segona instància una qüestió nova, com l'és l'esmena d'uns càlculs econòmics que es van fer per aquesta jurisdicció en les sentències de la que l'apel·lada porta causa, però la pretensió no es atendible perquè s'havia d'haver fet, o bé per via d'aclariment en qualsevol de les sentències dictades fins ara, però ni en aquesta primer instància ni menys com qüestió nova en la segona.
Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies que determinin un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Porras contra la sentència 2005-28, de 9 de novembre de 2005, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma, sense fer pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE