Sentència
TSJC-284/06
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, 26 d'abril de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Vélez va presentar davant de l'Hble. BATLLIA, demanda a tramitar per via de procediment laboral, contra la societat Manso, en reclamació de la quantitat de 1.379,74 EUR amb els interessos legals corresponents, en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent.
II.- La societat Manso es va oposar a les pretensions de la part agent, contestant que l'acomiadament no esta realitzat de forma indeguda, ja que en el mateix escrit d'acomiadament es fa referència als motius que donen lloc al mateix, justificant-lo clarament en l'escrit de notificació concretament a les queixes realitzades per Canals SL, existint un abús de confiança reiterat amb perjudicis greus per l'empresa.
III.- Per sentencia de data 8 de novembre del 2006, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant la demanda de la part agent, va condemnar a la societat Manso a satisfer al Sr. Vélez la quantitat de 1.379,74 EUR amb els interessos legals des del dia 6 de juny del 2005, així com a pagar les costes processals causades.
IV.- Contra aquesta resolució la societat Manso ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta que no pot considerar-se l'acomiadament del Sr. Vélez com una contravenció de les disposicions de l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball, ja que l'acomiadament efectuat tant les causes com els fets imputats han quedat suficientment clars i precisats així com a degudament acreditats en les testificals efectuades en el judici de proves, havent acomplert els requisits formals establerts a l'article 72 de la llei sobre el contracte de treball.
II.- La problemàtica que s'ha de resoldre, es la de determinar si l'acomiadament del Sr. Vélez s'ha fet de manera procedent, complint els requisits de forma exigits per l'article 72 de la llei sobre el contracte de treball que estipula que l'avís de comiat ha de fer-se exposant la seva causa, mitjançant carta certificada amb avis de recepció o mitjançant l'entrega directa al treballador que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data i, si aquest es nega a signar, en presencia de testimonis. Resulta d'aquestes disposicions, que l'exposició de la causa de l'acomiadament ha de fer-se per escrit i únicament per carta. En cas d'autes, l'empresa va lliurar a ma el dia 29 de març del 2005 al Sr. Vélez, una carta segons la qual es comunicava al treballador que "degut a les continues queixes referents al vostre rendiment a l'obra Canals, on desenvolupeu actualment la vostra feina" estava acomiadat, donat un abús de confiança reiterat amb perjudicis greus envers aquesta empresa". Aquesta carta, que no precisa quines son les queixes a les quals es fa referència, ni tampoc quins son els actes comes pel treballadors que constitueixen un abús de confiança reiterat, no compleix els requisits formals de l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball. En efecte, una jurisprudència ara ben assentada, exigeix que l'exposició de la causa de l'acomiadament no sigui genèrica, sinó que ha de precisar de manera suficientment clara i precisa, encara que sigui succinta, els fets concrets que han motivat l'acomiadament. En el present cas, l'avís de comiat no conté cap fet concret imputat al treballador, sinó d'una banda, una referència general a queixes relacionades al rendiment del treballador a l'obra Canals, sense especificar dites queixes, i d'altra banda, a un abús de confiança reiterat que no queda determinat en la carta. Importa poc que al moment de l'acomiadament l'empresari hagués comunicat al treballador els fax de queixes enviats pel client de l'empresa, atès que l'article 72-11-2 de la Llei obliga que la causa de l'acomiadament sigui exposada en la carta o en un document adjuntat a la mateixa, i no en qualsevol altra document no lliurat oficialment al treballador.
III.- En conseqüència, s'ha de desestimar el recurs de la societat Manso i confirmar la resolució impugnada que ha fet una aplicació del dret ajustada als fets.
IV.- La desestimació del recurs imposa de posar les costes processals a càrrec de la part recorrent.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la societat Manso.
Confirmar la sentencia del Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 18 de novembre del 2006, en tots els seus extrems;
Condemnar a la societat Manso al pagament de les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE