Aute

TSJC- 241/06

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 d'abril de 2007.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Barberá va interposar demanda, de data 14-6-2006, envers la Sra. Gálvez segons la qual sol·licitava el pagament de 3.343.69 Euros, amb més els interessos legals i les costes processals.

En data 19-7-2006, la part defenent va presentar escrit, en virtut del qual demanava que es desestimés la demanda i s'imposessin les costes processals a la part agent.

Per escrit, de data 27-7-2006, la part agent manifestava que li havia estat abonat l'import de 1.671,85 euros i 1.750,39 euros i que "desistia" de la reclamació del principal, però expressava la seva voluntat que es continués el procés respecte de les costes processals. La part defenent, per escrit de 13-9-2006, es va oposar a que es continués el procés respecte de les costes processals, per entendre que esdevenia una situació abusiva.

II.-L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 20-9-2006, en el qual va resoldre el que segueix: "ACORDA: tenir per desistida a la Sra. Barberá de la demanda formulada en data 14 de juliol d'enguany contra la Sra. Gálvez sense fer especial condemna en costes, procedint-se a l'arxiu de les actuacions".

III.- La part agent ha interposat recurs contra l'Aute d'instància i, en data 4- 12-2006, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix, demana que es procedeixi a la revocació de la resolució dictada a la instància. Per el contrari, la part defenent, per escrit de contesta a les conclusions, de data 14-12-2006, i en consonància amb els arguments continguts en el mateix va demanar que es procedeixi a la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de la part recurrent fonamenta el seu recurs en els següents greuges o motius. En primer terme, considera que l'Aute de 25 de setembre de 2006 posa de manifest que la part agent ha desistit de la demanda, quan no ha estat així, encara que es va emprar de forma indeguda el terme "desistiment". Afegeix que no hi ha cap circumstància especial que justifiqui la no condemna en costes de la part defenent. En segon terme, entén que, respecte de la condemna en costes, les costes que s'originen arrel del present plet civil res tenen a veure amb la causa penal de la qual es deriva la minuta d'honoraris que es reclama.

II.- Si s'analitza la resolució d'instància, l'Aute de 25-9-2006, en el mateix s'assevera que la part agent desisteix del deute principal reclamat i que el desistiment esdevé un mode excepcional d'acabar la relació jurídico-processal. D'acord amb les anteriors coordenades, té per desistida a la part agent de la demanda interposada en data 12 de juliol de 2006.

Aquesta Sala no pot compartir els arguments de la resolució d'instància. En efecte, la representació processal de la part agent interposa demanda en la qual sol·licita la reclamació d'una quantitat, relativa a la prestació d'un serveis professionals, amb més els interessos legals i les costes processals. Consta acreditat que, una volta interposada la demanda, se li fa pagament de la quantitat de 1.671,85 euros. Al respecte, argumenta la part defenent que la manca de pagament de la quantitat de 1.671,85 Euros, en concepte del segon pagament de la minuta de la Lletrada agent. No es va efectuar per una errada bancària, com acredita amb el document que es troba al foli 38. Malgrat això, s'ha de posar de manifest que l'error per l'entitat bancària del deutor no pot ésser atribuït al creditor, de manera que s'ha d'entendre que l'esmentat pagament no es va portar a terme en el moment convingut, sense que pugui imputar-se al creditor les conseqüències de la manca de diligència de l'entitat financera, i sense perjudici de les accions que la deutora pugui exercir envers ella pels danys i perjudicis que es puguin desprendre d'aquesta errada.

I és en aquest context que la part agent manifesta que desisteix del deute principal, però explícitament sol·licita que es continuï el procés iniciat per les costes processals. I aquesta pretensió de la part agent i recurrent esdevé de tot punt adequada, tota vegada que, exercitada una acció en reclamació de quantitat i desistida de la continuació de la mateixa respecte del principal, atès que s'ha vist obligada com a creditora a impetrar l'auxili judicial, té el dret a demanar que es segueixi el procés quant a les costes processals, a fi que l'òrgan judicial es pronunciï sobre la procedència o no del pagament de les mateixes per la part defenent. I serà en aquest àmbit, on s'hauran d'examinar per part de l'òrgan judicial d'instància els arguments de la defenent sobre l'existència de pactes entre les parts litigants relatius a una renúncia a les costes processals. Si bé emprar el terme "desistiment" no esdevé correcte des d'un punt de vista processal, perquè el que hauria estat adequat fóra demanar la continuació del procés i que les quantitats rebudes després de la litispendència s'imputessin a la íntegra reclamació, de manera que en fase d'execució de sentència es pogués procedir a la liquidació exacta del crèdit de la part agent envers la defenent.

Per tot el que s'ha exposat, s'escau procedir a la revocació de la resolució d'instància, de manera que es refusa l'arxiu de les actuacions decretat a la instància i s'ordena la continuació del procés en ares a la determinació o no de la imposició a la part defenent de les costes processals.

III.- En relació a les costes processals d'instància, ja s'ha raonat sobre la necessitat de continuar el procés principal i que sigui l'òrgan judicial d'instància el que determini respecte de la imposició de les mateixes. Quant a les costes processals d'aquesta alçada, no esdevé oportú imposar les costes de la mateixa, atès l'èxit del recurs (cfr. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la part agent contra l'Aute de data 20 de setembre de 2006 i revocar la seva part decisòria en el sentit d'ordenar la continuació del procés civil endagat per la part agent. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE