Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-288/06

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 14 de juny de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 3 de març del 2005 la representació processal de la companyia d'assegurances "Amorós", entitat asseguradora del bar-restaurant de l'Hostal- Pensió M., va formular demanda contra la societat "Vilar" i contra la Cia. d'assegurances "Sandoval" en reclamació de la quantitat de 27.562,60 euros als quals ascendia la indemnització pagada al seu assegurat pels danys produïts per l'explosió que va tenir lloc al citat local com a conseqüència de l'actuació de la demandada.

II.- El dia 24 de març del 2005 la representació processal de la societat "Vilar" i de la Cia d'assegurances "Sandoval" va contestar a la demanda oposant-se a la suma que es reclamava i sol·licitant que es condemnés a la companyia "Sandoval" a pagar a l'agent la suma de 18.323,59 euros i a "Vilar" a pagar-ne 300, imposant a l'adversa la totalitat de les costes judicials ocasionades.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica reiterant els seus arguments.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 16 de novembre del 2006 condemnant solidàriament a la societat "Vilar" i a la companyia "Sandoval" a abonar a l'agent la suma de 21.764,87 euros, més interessos legals des de la fermesa de la resolució, imposant les costes judicials a les defenents.

V.- Contra la citada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Vilar" i de la companyia d'assegurances "Sandoval" i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demanda la seva revocació únicament en el sentit de eximir a les seves mandants del pagament de la totalitat de les costes ocasionades en la instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a únic motiu del recurs la representació de les societats "Vilar" i "Sandoval" al·lega que en la Sentència que es recorre l'Hble. Tribunal de Batlles li ha imposat indegudament les costes de la instància, ja que l'agent sol·licitava la suma de 27.562,60 euros i la Batllia ha condemnat a les seves mandants al pagament de la quantitat de 21.764,87, tenint en compte que, segons el seu parer, la jurisprudència d'aquest Tribunal no ha assentat que en els judicis civils seguits en els procediments ordinari i abreujat s'imposin les costes judicials al defenent quan no s'hagi estimat la totalitat de la demanda.

És cert que quan l'estimació de la demanda és parcial el procedent és no imposar les costes a cap de les parts litigants, ja que s'entén que estava justificada la pretensió de l'agent i també ho estava la negativa de la defenent a aplanar-se a la mateixa. No obstant, en el supòsit que s'accedeixi substancialment a allò que es sol·licita a la demanda és correcte imposar les costes al defenent, considerant que les raons que van portar a l'agent a interposar la demanda eren en el seu conjunt més justificades que no pas les del defenent per oposar-s'hi, evitant així que la desestimació d'una petita part de les seves pretensions comporti que el demandant hagi d'assumir les costes que li hagi generat un procediment que s'ha vist obligat a endegar per tal de veure satisfets els seus drets. Així ho ha establert aquest Tribunal en diverses Sentències entre les que cal destacar la de 22 de juliol del 2004, la de 18 de desembre del 2006 i, indirectament, la de 30 de març del 2007.

És cert també que no existeix cap norma que disposi quan l'estimació de la demanda és substancial i quan no ho és, de tal manera que el Tribunal ha de prendre aquesta decisió discrecionalment tenint en compte essencialment la proporció en la què s'estima la demanda, però valorant igualment en casos dubtosos altres circumstàncies del litigi que poden portar a que no s'imposin costes a cap de les parts o que se li imposin al defenent. El primer supòsit és el que es contempla en la Sentència d'aquesta Sala de 11 de novembre del 2002, que destaca clarament que pren la decisió malgrat l'estimació de la demanda havia estat substancial, donant a entendre que la norma en aquest cas seria imposar-les a la part vençuda, mentre que el segon és el que ha portat a l'Hble. Batlle a imposar les costes al defenent en la Sentència que ara es recorre.

II.- En el cas present, entenem que la diferència existent entre allò sol·licitat, 27.562,60 euros, i allò concedit, 21.764,87 euros, no és prou rellevant per considerar que l'estimació va ser clarament substancial, ja que no estem parlant d'una diferència relativament petita entre petició i condemna, i que el fet que el deutor no consignés la quantitat que se li reclamava, ni aquella que reconeixia deure, no és al nostre parer suficient per entendre que va actuar de mala fe al oposar-se al procediment i per aquest motiu imposar-li les costes de la instància.

III.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta instància en virtut del que disposa el capítol 10 de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Vilar" i de la Cia. d'Assegurances "Sandoval" contra la Sentència de data 16 de novembre del 2006 que REVOQUEM PARCIALMENT sols en allò que fa referència a les costes de la instància, de tal manera que cada part haurà de suportar les seves i les comunes per meitat, sense fer tampoc especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE