Sentència

TSJC-104/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 d'octubre de 2007

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 13 de febrer del 2006 la representació processal de la Izquierdo va formular demanda contra la societat Ramirez en reclamació de la suma de 7.630.03 euros, més l'interès legal corresponent a comptar del dia 2 de febrer del 2006, o subsidiàriament a comptar de la contesta a la demanda, i fins el seu total i efectiu pagament, quantitat que la seva mandant va haver d'abonar al seu assegurat per tal de compensar-lo pels danys que aquest havia patit com a conseqüència de l'incendi que va tenir el seu origen a la botiga de la demandada, així com la suma de 414,58 euros, import dels honoraris del perit que havia avaluat els danys, més la totalitat de les costes judicials.

II.- L'Aute de 29 de març del 2006 va estimar la petició de la Izquierdo per tal que s'acumulés a l'anterior demanda un altre formulada per ella en data 21 de març del mateix any igualment per la contra Ricart i pels mateixos fets.

III.- La representació processal de la societat Ramirez i de la companyia d'assegurances Ricart va formular excepció peremptòria de manca de litisconsorci passiu necessari, entenent que calia demandar també a la Propietat de l'edifici a on es trobava el local comercial de Ramirez, així com a la seva companyia d'assegurances, i, subsidiàriament, contestava i s'oposava a la demanda argumentant que no s'havia provat que la seva mandant hagués incorregut ni tant sols en culpa levíssima en la producció del sinistre i oposant-se, en tot cas, al càlcul de l'import dels danys que feia la demandant i al pagament dels honoraris del perit per les raons que exposava.

IV.- El dia 19 de març del 2007 l'Hble. Batlle va dictar Sentència desestimant l'excepció de litisconsorci passiu necessari formulada, desestimant igualment la demanda en tots els seus extrems i condemnant a la part demandant a les costes del procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Izquierdo en data 13 de juny del 2007 i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es condemni a la demandada al pagament de la suma de 7.630,03 euros.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 22 de febrer del 2005 es va produir un incendi a l'edifici conegut amb el nom de C.R., situat a l'XXXX. És pacífic també que el sinistre es va iniciar al local comercial de la societat Ramirez que es troba a la planta baixa del citat immoble i, pel que sembla, en un dels focus de la botiga que es va encendre, ja que aquesta va ser la informació que es va donar als bombers en un primer moment, com posa de relleu el comunicat d'actuació del Cos Especial de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament (folis 14 i 17), a on es constata a més que els bombers van trobar que el magnetotèrmic dels focus de l'entrada havia saltat (foli 18).

S'ha provat igualment que el citat incendi va afectar a les dependències del Ministeri de Salut i Benestar del Principat, que es troben a sobre del local a on es va iniciar el sinistre, omplint de fum i sutge les seves instal·lacions, de tal manera que va ser precís netejar tot el que hi havia dins i pintar les parets, com es posa de relleu a la carta que la Sra. Palomo, Secretària d'Estat de Salut, va dirigir al Sr. Moliner, Director de Pressupost Patrimoni del Ministeri de Finances, en data 23 de febrer del 2005 (foli 25). Com a conseqüència d'això la Izquierdo, entitat asseguradora del M.I. Govern d'Andorra i part demandant en aquest procediment, va encarregar un peritatge que va portar a terme el Sr. Mercader i en ell es va valorar el cost de reparació dels danys soferts per les dependències governamentals en 7.630.03 euros (folis 26 a 29), quantitat que el M.I. Govern reconeix haver rebut de la citada entitat asseguradora en el document que consta al foli 34.

II.- Atesos aquests fets, la ORG_0 va formular demanda reclamant a l'entitat que ella considerava responsable del sinistre la suma que ella havia pagat a la seva assegurada, més els honoraris del perit que va emetre el dictamen procedent per tal de valorar els danys. No obstant, l'Hble. Batlle va desestimar les dos peticions del demandant, entenent que el dictamen en què es valoraven els danys que va produir el sinistre a les dependències del Ministeri de Salut i Benestar era de caire extrajudicial, redactat pel propi perit de la companyia, i en el què no especificava ni el temps concret emprat per portar a terme les tasques necessàries per reparar-los, ni el nombre de persones que les van realitzar, ni altres detalls que poguessin justificar l'import que es reclamava, limitant-se a realitzar una breu descripció dels treballs efectuats i sense que tampoc posteriorment s'hagués practicat, ni aportat, cap altre prova per acreditar aquest cost, com ara les factures corresponents. D'altra banda, la Sentència recorreguda desestimava igualment la reclamació de l'import dels honoraris del perit, considerant que es tractava d'uns informes previs necessaris per la presentació de la demanda que no formaven part del dany la reparació del qual es reclamava.

III.- El recurs formulat per la companyia demandant no impugna la decisió de l'Hble. Batlle de desestimar la seva petició de pagament dels honoraris del perit, sinó que es limita a oposar-se a la desestimació de la reclamació de l'import pagat a la seva assegurada. Com a primer greuge contra aquesta decisió el recurrent argumenta que el fet que la reclamació es fonamenti en un informe extrajudicial fet per un perit de la companyia no pot comportar la desestimació de la demanda i aquest argument s'ha d'admetre. El dictamen aportat va proporcionar a la companyia asseguradora la prova de la veracitat del dany que l'assegurat al·legava (foli 25) i del cost de les reparacions precises per retornar les instal·lacions al seu estat anterior, de tal manera que l'informe fet per una persona de la seva confiança era suficient per justificar el pagament de la indemnització procedent, sense que fos necessària cap altre valoració externa dels danys si l'entitat perjudicada estava conforme amb la suma que se li pagava. És cert que la demandant no ha aportat cap altre prova de la veracitat dels danys patits pel seu assegurat, ni cap altre justificant del cost que va entendre que suposava la seva reparació, però l'informe del Ministeri de Salut i Benestar acredita l'existència dels danys, cal presumir que si la Companyia asseguradora va pagar aquesta suma i no una inferior és perquè la va considerar correcta i està fora de tot dubte que aquest va ser l'import abonat al M.I. Govern del Principat. D'altra banda, la demandada no ha contradit aquest informe amb cap altre ni extrajudicial, ni judicial, quan una companyia d'assegurances havia de saber perfectament la importància d'encarregar ella també el seu propi dictamen quan va conèixer que s'havia produït el sinistre, de tal manera que si la prova que aporta el demandant no s'ha obtingut en el curs del procediment, el demandat no ha intentat provar el contrari ni dins, ni fora d'ell.

IV.- El recurrent s'oposa igualment a l'argumentació de la Sentència que ara es recorre en el sentit que el dictamen en el que es fonamenta la demanda no especifica suficientment com s'ha calculat l'import dels danys, ja que no s'aporten dades objectives, com ara les factures abonades, però cal tenir en compte que l'informe es va fer abans de que es portessin a terme les reparacions i preveient el seu cost, sense que li fos precís a l'asseguradora que el seu perit fes constar en ell el temps que aquestes requeririen, ni el nombre de persones que hi haurien de participar, sempre que la perjudicada no s'oposés a la suma que se li pagava. D'altra banda, la demandant va pagar una determinada indemnització per la reparació dels danys que havia sofert la seva assegurada, però va ser aquesta qui va portar a terme les reparacions en base a ella, de tal manera que si algú disposava de les factures emeses era el Ministeri de Salut i Benestar del Principat i no pas la demandant. Per aquesta raó, l'asseguradora en tenia prou amb l'informe del seu perit que valorava els danys, encara que fos globalment, per pagar al seu assegurat la indemnització procedent i ara en té prou amb presentar el rebut de pagament d'aquesta indemnització per reclamar el seu import al que es considera responsable dels danys.

V.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament ni respecte de les costes de la instància, ja que s'ha estimat parcialment, ni respecte de les d'aquesta alçada en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Izquierdo contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 19 de març del 2007 que REVOQUEM PARCIALMENT, en quan condemnant a les societats Ramirez i Ricart a pagar a Izquierdo la suma de set mil sis-cents trenta euros amb tres cèntims (7.630,03 euros), més l'interès legal corresponent a partir de la contesta a la demanda i fins el seu total i efectiu pagament, confirmant els demés punts de la Sentència recorreguda, però sense fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància, ni respecte de les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE