Sentència

TSJC- 195/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de desembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Pombo va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment abreujat, contra el Sr. Miró, en reclamació de la quantitat de 8.600 EUR, més els interessos legals corresponents, en concepte de retorn d'aquesta dita quantitat lliurada al demandat en contraprestació del traspàs d'un negoci que no s'ha pogut dur a terme.

II.- El Sr. Miró es va oposar a les pretensions de la part agent, contestant que mai ha tingut cap tipus de pactes de la cessió d'explotació del referit negoci.

III.- Per sentència de data 25 de maig del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda del Sr. Pombo en tots els seus extrems, imposant a aquest darrer les costes judicials ocasionades.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Pombo ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Resulta de les proves que consten en autes, que el Sr. Pombo va abonar al Sr. Miró, entre el 25 d'octubre del 2004 i el 10 de juny del 2005, unes quantitats per un valor total de 8.600 EUR. El centre de la problemàtica que s'ha de resoldre rau en el concepte i origen d'aquests pagaments, ja que ambdues parts donen dels fets una versió contradictòria. Segons la part agent, dits pagaments corresponen a un pacte verbal format entre les parts, segons el qual el Sr. Miró es va comprometre a la cessió de l'explotació del negoci ORG_0 al Sr. Pombo, a canvi per aquest darrer de saldar els deutes que l'explotador en aquell moment, el Sr. Gálvez va contreure; més concretament, el preu fixat per dur a terme l'esmentat traspàs fou de 10.000 EUR a satisfer fraccionàriament. En canvi pel Sr. Miró, mai hi ha hagut cap tipus de pacte verbal de la cessió d'explotació del negoci amb el Sr. Pombo, sinó que va existir relacions personals econòmiques entre el Sr. Gálvez i el Sr. Pombo, aliens en tot moment amb ell mateix.

II.- Difícilment es pot compartir la relació dels fets donada pel Sr. Miró si es considera, com ho posa de relleu la part apel·lant, que es desprèn del document del dia 4 de gener del 2006 (foli 38) que fou el dia 1 de juny del 2005 que els Srs. Miró i Gálvez varen signar un contracte privat de cooperació i col·laboració per portar a terme l'explotació del negoci M., aleshores que els pagaments del Sr. Pombo es van fer entre el dia 25 d'octubre del 2004 i el 10 de juny del 2005, és a dir en un període on el Sr. Gálvez encara no explotava el referit negoci. Per explicar aquesta anomalia el Sr. Miró declara que en realitat el Sr. Gálvez va estar explotant el negoci M. des del mes de juny del 2004 fins el 4 de gener del 2006 en virtut d'uns acords verbals que posteriorment es formalitzaren de manera escrita perquè el Sr. Gálvez no pagava mai amb regularitat; i que fins i tot el Sr. Pombo va treballar una temporada a l'establiment juntament amb el Sr. Gálvez. El Sr. Gálvez va confirmar que el Sr. Pombo s'havia interessat per l'adquisició del negoci i que van explotar l'esmentat bar conjuntament i que el Sr. Pombo va pagar una determinada quantitat al Sr. Miró en concepte de lloguers endarrerits, passant a ser soci del referit bar. S'ha de constatar que encara que sigui versemblant que el Sr. Gálvez hagi explotat el negoci abans de la signatura del contracte escrit de cooperació i de col·laboració amb el Sr. Miró, i que durant un temps aquesta explotació es va fer amb el Sr. Pombo, això no vol dir que s'hagi de donar fe a la versió del Sr. Miró que pateix de moltes deficiències i de justificacions. En efecte, encara que no consti en autes el contracte escrit del dia 1 de juny del 2005 format entre els Srs. Miró i Gálvez, es desprèn del document del dia 4 de gener del 2006, que es tractava d'un contracte de cooperació i col·laboració entre les parts, el que imposa una explotació conjunta del negoci. Per tant, si el Sr. Pombo va manifestar el seu interès a adquirir el negoci i va treballar-hi una temporada amb el Sr. Gálvez, el Sr. Miró no ho podia ignorar, ja que havia de donar el seu consentiment a aquesta modificació del contracte, sobre tot si com ho diu el Sr. Gálvez, el Sr. Pombo va passar a ser soci. A més a més el Sr. Miró no prova que hi hagi hagut lloguers endarrerits per part del Sr. Gálvez i que els abonaments realitzats per l'agent corresponien a aquest endarreriments; ni tan sol precisa l'import del lloguer convingut entre les parts. Atès aquestes circumstàncies no es pot valorar la clàusula quarta del document de data 4 de gener del 2006 que afirma que el Sr. Gálvez reconeix i manifesta que és l'únic i sol responsable dels temes personals econòmics que pugui tenir amb el Sr. Pombo referent a l'explotació del negoci M., essent totalment aliè dels mateixos el Sr. Miró.

III.- Si la versió del Sr. Miró manca de consistència, en canvi la del Sr. Pombo esta corroborada per dos testimonis els Srs. Pastor i Sanz que varen declarar que un diumenge del mes d'octubre o de novembre vers les 21 h, van presenciar l'acord verbal entre les parts segons el qual, el Sr. Miró es va comprometre a traspassar el negoci a favor del Sr. Pombo a canvi de que aquest darrer es fes càrrec de les despeses pendents i abonés la suma de 10.000 EUR. No existeix en autes cap raó de posar en dubte l'autenticitat i la realitat dels dits testimoniatges que s'han doncs de valorar. En tot supòsit, el cert és que el Sr. Pombo va pagar al Sr. Miró la quantitat de 8.600 EUR, sense que el mateix pugui justificar que el Sr. Pombo hagi beneficiat d'una qualsevol contraprestació, el que suposa un enriquiment injust. S'ha doncs de revocar la sentència impugnada i d'estimar les pretensions del Sr. Pombo que resulten suficientment acreditades per les proves que consten en autes.

IV.- L'estimació del recurs i de la demanda de la part agent imposa de posar les costes processals a càrrec de la part recorreguda.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 25 de maig del 2007;

Estimar la demanda del Sr. Pombo i en conseqüència, condemnar el Sr. Miró a restituir a la part actora, la quantitat de 8.600 EUR, amb els interessos legals meritats a comptar de la contesta a la demanda; així com a satisfer les costes processals d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE