Sentència

TSJC- 236/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de desembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Peña va presentar davant de l'Hble. BATLLIA, demanda laboral contra el Sr. Ricart, titular administratiu de l'establiment comercial Hotel P., en reclamació de la quantitat de 11.203,75 EUR, en concepte de preavís, compensació econòmica i indemnització per acomiadament improcedent; i en pagament de la pensió que li correspon en mèrits de l'assegurança d'invalidesa pactada en el seu contracte de treball, amb efectes des del mes de gener del 2005; amb els interessos legals corresponents.

II.- El Sr. Ricart es va oposar a les pretensions de la part actora, contestant que el treballador mai va notificar la seva invalidesa a l'empresa, sinó tot al contrari, li va fer creure, aportant certificat mèdic per a corroborar-lo, que es trobava de baixa laboral fins el 4 de febrer del 2005; que assabentat que el Sr. Peña es trobava d'alta laboral des del dia 1 de gener del 2005, va constatar que el treballador no s'havia personat a l'empresa per a treballar almenys des del dia 1 de gener del 2005, i doncs havia abandonat el seu lloc de treball per un període superior a 3 dies laborables consecutius sense causa justificada, fet que permet l'acomiadament justificat.

III.- Per sentència de data 27 de juny del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar íntegrament la demanda del Sr. ENTITY_4; imposant-li les costes processals. Contra aquesta resolució el Sr. Peña ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- És pacífic que per contracte escrit de data 1 d'abril del 2003, el Sr. Peña fou contractat per una durada indefinida, pel Sr. J.M.D., Director de l'Hotel P., en qualitat de segon de cuina, mitjançant un salari de 1.689,70 EUR mensuals bruts. A més a més, les parts varen pactar que a partir del tercer mes treballat el Sr. Peña tindrà dret a una assegurança complementària de la CASS amb una assegurança vida, durant la vigència del contracte laboral. El dia 29 de juliol del 2003 el Sr. Peña va patir d'un greu dolor a l'esquena que va provocar el seu atur de treball per malaltia des d'aquell moment i ininterrompudament fins el mes de desembre del 2004, moment en el qual la CASS va notificar al treballador que presentava una invalidesa provocant una disminució de la seva capacitat de guany d'almenys un 66%, i va atorgar-li una pensió d'invalidesa per malaltia del grup primer, amb alta laboral en les condicions fixades per la referida invalidesa a comptar del 1 de gener del 2005. El dia 15 de març del 2005 l'empresa va notificar al Sr. Peña una carta d'acomiadament per abandó del treball per un període superior a 3 dies laborables consecutius sense causa justificada. A partir d'aquí, cada part dona dels fets una versió contradictòria. El Sr. Peña pretén que en el mateix moment en que va ser declarada la seva invalidesa laboral, va desplaçar-se a l'empresa per notificar a aquesta la nova situació socio-laboral en que es trobava. Posteriorment, es va novament desplaçar-se a l'empresa que no va assignar-li cap tasca desprès del final de l'atur de treball i de la declaració d'incapacitat. En canvi, el Sr. Ricart afirma que a partir del 4 de febrer del 2005, el treballador no va presentar més baixa ni alta mèdica; que en la setmana del 7 al 10 de març del 2005 l'empresari va posar-se en contacte amb la CASS que va informar-lo que el Sr. Peña es trobava d'alta mèdica des del 1 de gener del 2005, el que fa que el dia 15 de març, l'empresa va enviar al treballador una carta d'acomiadament, atès que feia més de 2 mesos que se li havia atorgat l'alta mèdica i que aquest no s'havia personat en el seu lloc de treball, no havent advertit l'empresa de que li havia estat atorgada l'alta mèdica, així com la invalidesa de grup I. El primer jutge va desestimar les pretensions del Sr. Peña i aquest considera que és perquè els seus arguments no van ser correctament entesos i valorats per part del Tribunal a quo, reiterant els mateixos en tràmit d'apel·lació.

II.- La problemàtica que s'ha de resoldre és la de determinar si, en el seu dia, el Sr. Peña va comunicar al seu cap la decisió de la CASS atorgant-li una invalidesa i l'alta laboral a comptar del dia 1 de gener del 2005. S'ha prèviament de posar de relleu que el Sr. Ricart no pot fer la prova negativa que el Sr. Peña no li ha notificat la decisió de la CASS del 29 de desembre del 2004. Pertoca doncs al treballador provar que si que va assabentar l'empresa de la referida decisió i de la seva alta laboral al moment escaient, obligació que li incumbeix. Força és de constatar que no consta en autes la prova de la notificació de l'invalidesa i de l'alta mèdica del Sr. Peña a l'empresari. En efecte, si és cert que desprès del 1 de gener del 2005 el Sr. Peña va presenciar-se a l'empresa, només fou per cobrar els talons de l'assegurança pactada juntament amb el contracte de treball, i mantenir una conversa de cortesia a la recepció de l'hotel, però que mai , segons tots els empleats que varen testimoniar en judici de proves, el mateix va encontra el Sr. Ricart per tal de notificar-li la decisió de la CASS. Per tant no està acreditat que a comptar del 1 de gener del 2005 l'empresa coneixia perfectament la situació mèdica i laboral del Sr. Peña, i això com més menys, que el treballador va presentar a l'empresa el 4 de gener del 2005 un full de baixa per 30 dies suplementàries, i això malgrat i en contradicció amb la decisió de la CASS. Tampoc no es pot admetre com prova de la informació de l'empresa, els contactes de la mateixa amb la companyia d'assegurança prop de la qual fou subscrita la pòlissa d'assegurança del treballador juntament amb el contracte de treball, atès que es tracta d'una part aliena a la relació estrictament laboral i que l'obligació d'assabentar l'empresari de la seva situació mèdica incumbeix directament al treballador i no a qualsevol entitat estrangera a la referida relació. En conseqüència s'ha de constatar que a comptar del 1 de gener del 2005, data d'alta laboral, el Sr. Peña no prova que s'hagués presentat en el seu lloc de treball per tornar a realitzar les seves tasques, durant més de 3 dies laborables consecutius, ço que justifica el seu acomiadament sense preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, d'acord amb les disposicions de l'article 72-7 de la Llei sobre el contracte de treball.

III.- És cert que la carta d'acomiadament ha de precisar els fets concrets imputats al treballador, de manera que el mateix pugui defensar-se. Nogensmenys en el supòsit contemplat a l'article 72-7 de la Llei sobre el contracte de treball, és a dir l'abandó del treball per un període superior a 3 dies laborables consecutius sense causa justificada, no hi ha res a afegir, perquè aquest motiu no necessita més desenvolupament per ésser concret. Per tant, la carta d'acomiadament lliurada al Sr. Peña per l'empresa, que exposa el motiu de l'acomiadament per l'abandó del lloc de treball per un període superior a 3 dies laborables consecutius sense causa justificada, compleix els requisits legals de forma exigits tant per la Llei com la jurisprudència.

IV.- Pel que fa a la reclamació del recorrent respecte a les indemnitzacions degudes en virtut de l'assegurança continguda en el contracte de treball, s'ha també de desestimar les pretensions del Sr. Peña per una raó evident que és la manca de legitimació passiva del Sr. Ricart. La pòlissa d'assegurança a favor dels treballadors de l'empresa, continguda en el contracte de treball, correspon a un contracte d'assegurança de grup, contractada per l'empresa per tots els seus assalariats, que beneficien d'aquest avantatge material, prop d'una societat d'assegurança, en el present cas, la societat ORG_0. Dit això, l'assegurador que ha de fer-se càrrec de la garantia del risc garantit, no és l'empresa sinó la companyia d'assegurança. L'empresa no té cap obligació contractual d'indemnització, sinó únicament la de pagar les primes d'assegurança pel seu personal per tal de mantenir vigent la pòlissa de grup. El contracte d'assegurança de grup és un contracte amb adhesió obligatòria; per tant del sol fet de la relació laboral amb l'empresa, el treballador esdevé un assegurat individual de la companyia i ha de formular totes les seves reclamacions a aquesta, en virtut de la relació contractual que s'ha format entre ell mateix i la companyia, derivada del seu contracte de treball.

Decisio

V.- La desestimació del recurs imposa posar les costes processals a càrrec de la part que recorre.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació del Sr. ENTITY_4; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 27 de juny del 2007 en tots els seus extrems;

Condemnar el Sr. Peña al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE