Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 096/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de setembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Arcos va presentar davant de l'Hble. BATLLIA, demanda laboral contra la societat Bonet en reclamació de les quantitats de 90.100,96 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat ; de 390 EUR en concepte de part proporcional de la gratificació de Nadal, amb els interessos legals corresponents, i en declaració a la CASS dels imports esmentats i de la suma de 2.717,45 EUR corresponent a la part dels salaris percebuts i no declarats.

II.- La societat Bonet es va oposar a totes les pretensions de l'agent, contestant que l'acomiadament del demandant fou del tot justificat ; que mai el treballador ha percebut una gratificació per Nadal, i que ha regularitzat voluntàriament prop de la CASS l'error comés relatiu a la cotització dels imports rebuts en concepte de salari pel treballador.

III.- Per sentència de data 12 de març del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant en part la demanda de l'agent, ha condemnat a la societat Bonet a pagar al Sr. Arcos la suma de 23.770,22 EUR, sense que hi hagi lloc als interessos legals sol·licitats, i amb imposició de les costes a la societat defenent.

IV.- Contra aquesta resolució, ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius de greuges del Sr. Arcos són en essència els següents: aquesta part recurrent considera :

1. que per calcular l'indemnització s'ha de retenir la data d'inici de la primera relació laboral, és a dir el 15 de desembre de 1991, ja que si va marxar voluntàriament de l'empresa el dia 25 d'octubre de 1999, va tornar al cap de 3 setmanes sota condició de mantenir les mateixes condicions laborals i sobretot els anys d'antiguitat ; 2) que el salari mitjà que s'ha de tenir en compte per calcular l'indemnització correspon a 2.401,51 EUR; 3) que en raó de les circumstàncies de l'acomiadament que va comportar una humiliació del treballador, s'ha d'ampliar l'indemnització a un mes de salari més per any treballat a l'empresa; 4) que pel que fa a les declaracions dels mesos de maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre i novembre del 2005, Bonet va declarar i regularitzar uns imports incomplets.

II.- La societat Bonet considera que la sentència impugnada ha fet una incorrecta valoració de la prova practicada en autes, ja que no existeix cap contradicció o incongruència entre el contingut de les 3 cartes que foren notificades al treballador el dia 23 d'octubre del 2006, i que la carta d'acomiadament retreu clarament al Sr. Arcos la seva manca d'assistència a la reunió convocada per la direcció de l'empresa el mateix dia 23 d'octubre de 2006 a les 15 hores on almenys 16 persones l'esperaven per començar a posar en pràctica els canvis d'organització i reestructuració acordats aquest mati.

III.- És pacífic que el Sr. Arcos va començar a treballar pel compte de la societat Bonet al mes de desembre de 1991 fins al mes d'octubre de 1999 on va desistir-se voluntàriament del contracte de treball; que al mes de novembre de 1999 va tornar pactar un nou contracte de treball amb la societat ENTITY_5; que el dia 23 d'octubre del 2006 l'empresa va lliurar en mà al Sr. Arcos 3 cartes, dues d'advertiment i una d'acomiadament; que els fets, qualificats d'abusos de confiança envers l'empresari, que justifiquen els advertiments són els següents: "avui 23 d'octubre de l'any 2006 quan a les 8 hores se li ha comunicat que s'havia d'ocupar de la feina referent a la neteja de cuines, xemeneies i rius, i vostè s'ha negat a fer-ho", i "avui 23 d'octubre de l'any 2006 quan, a requeriment de l'empresa a les 15 hores havia d'acompanyar al Sr. Téllez a visitar uns clients i, vostè, ha desobeït una ordre directe de direcció no presentant- se al despatx i, en lloc d'això, estava al Centre Comercial Pyrénées amb la Sra. Alfaro" ; que la carta d'acomiadament imputa al treballador la manca de puntualitat greu i reiterada en el treball, i mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, la seguretat i la higiene en el treball o a l'execució del contracte, motius contemplats en els articles 72,5 i 11 de la Llei sobre el contracte de treball i concretitzats pels fets següents: "avui 23 d'octubre de l'any 2006 quan, la direcció de Bonet l'ha convocat a les 15 hores al despatx per una reunió referent a la seva feina i vostè no s'ha presentat i ni tant sols ha trucat per justificar la seva absència, desobeint una ordre directe de direcció". A més a més l'empresa considera que els fets concrets esmentats constitueixen un acte de deslleialtat o abús de confiança envers l'empresari i incompliment de l'obligació de no competència, establerts en el punt 1 de l'article 72 de la llei sobre el contracte de treball.

IV.- Per determinar si l'acomiadament del Sr. Arcos està o no justificat, s'ha de considerar únicament la carta d'acomiadament. No obstant això, llevat de que sigui molt inhabitual i fins i tot estrany que una empresa lliures a un treballador, 3 cartes el mateix dia per reprotxar-li 3 fets concrets comès també el mateix dia, força és de constatar com ho ha fet el primer jutge, que malgrat l'esforç d'explicació de l'empresa, resulta de la estricta lectura d'una de les cartes d'advertiment que el dia 23 d'octubre del 2006, a requeriment de l'empresa, a les 15 hores, el Sr. Arcos havia d'acompanyar al Sr. Téllez a visitar una clients, aleshores que segons la carta d'acomiadament, el mateix estava convocat el dia 23 d'octubre del 2006 a les 15 hores al despatx de l'empresa per assistir a una reunió. Existeix doncs per qualsevol persona llegint aquestes dues cartes, una contradicció evident respecte a el que havia de fer el Sr. Arcos a les 15 hores el dia 23 d'octubre del 2006. Ara bé, es desprèn dels testimoniatges dels Srs. Téllez, Mena, Palau, que en realitat, el matí del 23 d'octubre del 2006 el Sr. Arcos fou convocat per assistir a una reunió que s'havia de celebrar a les 15 hores i que no va presenciar-se a aquesta reunió ja que a les 15 hores es trobava al centre comercial Pyrénées. És doncs acreditat en autes, que el dia 23 d'octubre a les 15 hores el Sr. Arcos estava convocat a una reunió en el despatx de l'empresa i que no va comparèixer, sinó que es va presentar al despatx cap a les 17 hores 30.

V.- Essent acreditats els fets imputats al Sr. Arcos en l'avís de comiat, per que l'acomiadament del treballador sigui justificat, l'empresa ha d'establir que els referits fets constitueixen uns dels motius d'acomiadaments contemplats en l'article 72 de la llei sobre el contracte de treball. La carta d'acomiadament es basa sobre els punts 1, 5 i 11 del article esmentat que són : (1) La comissió d'un acte de frau, deslleialtat o abús de confiança envers l'empresari o incompliment de l'obligació de no competència o del pacte de dedicació exclusiva; (5) La manca de puntualitat greu i reiterada en el treball; (11) Mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, la seguretat i la higiene en el treball o a l'execució del contracte. La no presentació del Sr. Arcos a una reunió a la qual estava convocat per l'empresa correspon a una manifestació de morositat per part del treballador que s'oposava a la nova organització de la feina imposada per l'empresa. No es tracta doncs ni de la comissió d'un acte de frau, deslleialtat o abús de confiança envers l'empresari o d'un incompliment de l'obligació de no competència, motius continguts en el punt 1 de l'article 72 de la Llei i reproduïts en la carta d'acomiadament. En canvi si que es pot considerar que arribar al despatx de l'empresa amb més de dues hores de retard, com fou el cas en autes, constitueix el motiu del punt 5 del referit article, és a dir manca de puntualitat. Nogensmenys, la norma legislativa exigeix que a més de ser greu la manca de puntualitat imputada ha de ser reiterada, ço que no és el cas en la carta d'acomiadament. És cert que la manifestació de morositat reprotxada al Sr. Arcos correspon a un mancament a les obligacions relatives al bon ordre i la disciplina de l'empresa o a l'execució del contracte. Dit això, per justificar un acomiadament sense preavís ni compensació, el mancament ha de ser greu o reiterat. En el present cas, no es pot considerar que l'únic mancament imputat al Sr. Arcos en la carta d'acomiadament constitueix un acte suficientment greu en el sentit de l'article 72 de la Llei per justificar un acomiadament d'immediat, atès en particular, la confusió que ha pogut crear en la ment del treballador la carta d'advertiment on se li demanava d'acompanyar al Sr. Téllez a visitar un client a la mateixa hora a la qual estava convocat a una reunió en el despatx de l'empresa. En conseqüència s'ha de confirmar en caràcter injustificat de l'acomiadament patit pel Sr. Arcos.

VI.- Respecte a l'indemnització que ha de percebre el treballador a conseqüència del seu acomiadament injustificat, s'ha prèviament de descartar els motius del recurs relatius a l'antiguitat i a l'ampliació del quantum de l'indemnització. En efecte, l'antiguitat està directament relacionada a la durada de la relació laboral. En cas d'autes, si és cert que el Sr. Arcos va començar a treballar pel compte de Bonet al mes de desembre de 1991, el mateix va rescindir el contracte de treball al mes d'octubre de 1999, perdent així a partir d'aquesta data tota la seva antiguitat a l'empresa. Si també és cert que el Sr. Arcos va tornar a prestar els seus serveis a Bonet a comptar del mes de desembre de 1999, no consta en autes la prova suficient de que fou reintegrat a l'empresa amb la seva antiguitat anterior, com ho sosté el mateix. Quan es tracta d'una exoneració exorbitant del dret comú pactada entre les parts, el conveni ha d'ésser clar i expressat, el que no es el cas en el present litigi. De la mateixa manera, res en les circumstàncies del litigi justifica que s'hagi d'incrementar l'import de l'indemnització prevista a l'article 76 de la Llei sobre el contracte de treball, ja que l'acomiadament s'ha fet de forma regular i sense cap humiliació particular del treballador.

VII.- Pel càlcul del salari mitjà del treballador durant els darrers 12 mesos, d'acord amb les disposicions de l'article 76-6 de la Llei sobre el contracte de treball, s'ha de tenir en compte el salari realment pagat i no el declarat. Resulta de la comprovació dels butlletins de salari dels mesos de octubre i novembre del 2005, i de les fulls de declaració a la CASS, que per els referits mesos el salari abonat al Sr. Arcos fou respectivament de 2.603,83 i 2.355,08 EUR, aleshores que el salari declarat fou respectivament de 2.411,48 i de 2.290,78 EUR. Per tant el salari mitja mensual del Sr. Arcos durant els darrers 12 mesos de feina s'estableix a la quantitat de 2.396 EUR. Partint d'una antiguitat de 6, 9 anys, l'import de l'indemnització del Sr. Arcos en concepte d'acomiadament injustificat ascendeix a la suma de 23.898EUR.

VIII.- Respecte a les declaracions de salari a la CASS fetes de manera incomplet per l'empresa, s'ha de posar de relleu que l'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball estableix que les accions derivades del contracte de treball prescriuen als tres anys. Tractant-se d'una prescripció d'ordre públic, com ho precisa l'article 3 de la mateixa llei (els manaments de la present Llei son imperatius), aquesta prescripció, tant com la caducitat, es pot apreciar d'ofici. Per tant el Sr. Arcos no pot reclamar res per als anys 1998 i 1999. Pel que fa als mesos de desembre 2003, gener i febrer del 2004, maig a novembre del 2005, la comprovació entre els butlletins de salari corresponents, les declaracions fetes a la CASS i la regularització posterior realitzada per l'empresa resultant dels documents de la CASS que consten en autes, estableix que queda pendent de regularització les quantitats respectives següents : 329,43 ; 139,72 ; 145,66 ; 167,80 ; 189,14 , 249,92 ; 61,24 ; 164,40 , 191,90 i 64,30 EUR, el que fa un total de 1.703,51 EUR al qual s'ha de condemnar la societat Bonet a cotitzar-lo prop de la CASS.

IX.- La desestimació del recurs de la societat Bonet i l'estimació, encara que sigui molt parcialment del recurs del Sr. Arcos imposa en matèria laboral, de posar les costes judicials de segona instància a càrrec de l'empresa.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5; Estimar parcialment el recurs del Sr. Arcos,

Reformant la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 12 de març del 2008, condemnar a la societat Bonet a satisfer al Sr. Arcos la quantitat de 23.898 EUR i a cotitzar prop de la CASS la quantitat complementaria de 1.703,51 EUR en concepte de salari; i a pagar les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE