Sentència

TSJC- 0016/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'abril de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Gomila va presentar davant de l'Hble Batllia, demanda laboral contra el Sr. Elías en reclamació de la quantitat de 13.256,99 EUR en concepte d'hores extraordinàries realitzades del dia 15 de novembre del 2004 fins al dia 15 de febrer del 2006 (13.101,74 EUR), i en concepte de part proporcional de vacances de l'any 2006 (155,25 EUR).

II.- El Sr. Elías va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que quan la Sra. Gomila es va incorporar al negoci ORG_0, feia 5 anys que les parts convivien i que tenien una filla de dos anys; que a ORG_0 l'actora tenia un càrrec de confiança, i era la única a part d'ell mateix, que disposava de clau; entrava i sortia quan li convenia per afers personals i prenia les decisions pròpies dels encarregats; que aquest càrrec de confiança no està subjecte a l'horari laboral de 8 hores.

III.- Per sentència del dia 17 de desembre del 2008 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant integrament la demanda de l'agent, va condemnar al Sr. Elías a satisfer a la Sra. Gomila la suma global de 13.256,99 EUR en conceptes d'hores extraordinàries realitzades i no pagades en el període compres entre el 15 de novembre del 2004 i el 15 de febrer del 2006, i a tenor de la part proporcional de vacances de l'any 2006, les quals han de merèixer la deguda regularització prop de la CASS , amb condemna en costes a l'empresari.

VIII.- Contra aquesta resolució el Sr. Elías ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que la pròpia agent confessa que era la única encarregada del negoci, sense cap control de les seves entrades i que prenia decisions a nivell de negoci per sobre d'altres empleats; a més a més, cobrava entre el 20 i 33% més que els altres empleats; que provada la condició d'encarregada de la companya del patró, s'ha de concloure que no estava subjecte al rigor horari dels empleats comuns; que els testimoniatges que consten en autes no proven que la Sra. Gomila labores més de 8 hores, ni els dissabtes.

II.- Els fets incontrovertibles son els següents: al final de l'any 2000, el Sr. Elías va obrir sota la denominació ORG_0, un negoci de cafeteria i bar, amb elaboració i venda de productes de fleca i de pizzes, amb connexió a ordinadors; al mes de maig de l'any 2001, la Sra. Gomila, que convivia amb el Sr. Elías, va incorporar-se al negoci fins al dia 15 de febrer del 2006; desprès, la parella es va separar. S'ha prèviament de posar de manifest que malgrat haver treballat 5 anys en el negoci, mai la Sra. Gomila va reclamar el pagament d'hores extraordinàries, i que fou només quan es va separar de manera conflictiva amb el seu company sentimental, que va iniciar el present plet, és a dir mes de 21 mesos desprès de la finalització de la relació laboral. Aquestes consideracions poden deixar pensar que el procediment actual descansa més en una represàlia encontra el Sr. Elías que en un dret laboral obvi de la Sra. Gomila.

III.- La Sra. Gomila ha reconegut en la seva confessió en judici de proves que tenia el sentiment d'ésser la única encarregada del negoci, que ningú controlava a quina hora entrava al negoci i que prenia decisions a nivell del negoci per sobre dels altres empleats. Encara que no es pot considerar que la Sra. Gomila desenvolupava un càrrec de confiança perquè, com ho ha molt encertadament declarat el primer jutge, no s'estableix que gestionava el negoci, és a dir: dirigir tot el personal, fer les comandes de productes, fixar els preus de venda al públic etc, s'ha de constatar que la mateixa gaudia d'un càrrec privilegiat, a l'igual del càrrec de l'esposa del patró d'una botiga. Dit això, pertoca a la demandant provar les seves al·legacions i particularment que realitzava les hores extraordinàries que avui reclama. Aquesta prova no consta en autes. En efecte, llevat dels testimoniatges del Sr. Carnero i de la seva novia Sra. Quesada, que van ésser taxats per ésser els mateixos, amics amb la Sra. Gomila i que s'han, per tant, d'examinar amb molta cautela, cap dels altres testimoniatges estableixen que la Sra. Gomila treballava de dilluns a dissabte de les 3 hores a les 13 hores. En efecte, de les declaracions dels testimoniatges obrant en autes en resulta que els clients del negoci han pogut constatar la presencia de la Sra. Gomila al bar ORG_0, com a màxim, de les 6h de la matinada fins a les 13h, i això de dilluns a divendres; que si alguns pensen que, tenint en compte que quan arribaven al negoci a les 6 o 6,30 del mati, ho trobaven tot preparat, la Sra. Gomila havia de començar la feina un parell d'hores abans d'obrir el negoci, això només són suposicions personals que no tenen cap valor probatòria.

IV.- Respecte a la reclamació de la Sra. Gomila en concepte de part proporcional de vacances, força és de constatar que en tràmit d'apel·lació, el Sr. Elías no esgrimeix cap critica de la resolució recorreguda, el que determina la seva confirmació sobre aquest punt del litigi.

VI.- L'estimació parcial del recurs imposa de no fer especial condemna en costes processals de segona instancia.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs del Sr. ENTITY_5;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 17 de desembre del 2008, en el sentit de condemnar al Sr. Elías a satisfer a la Sra. Gomila la quantitat de 155,25 EUR en concepte de part proporcional de vacances amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, amb declaració de l'esmentada quantitat prop de la CASS, i a pagar les costes processals de primera instancia.

Sense fer especial imposició de les costes judicials de segona instancia.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE