Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 133/09
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 22 d'octubre de 2009
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 7-12-2007 es va dictar Aute, essent la seva part decisòria la que segueix: "Primer.- Declarar en estat de cessació de pagaments i fallida a la societat G.P. SL
Segon.- Nomenar Administradors indistints i solidaris de la mateixa als Srs. Arcos i ENTITY_9; i controladors a les lletrades Sra. Jover i Sra. Caro.".
II.- Els Srs. Mercader i Morell van interessar, per escrit de 13-10-2008, l'extensió de la fallida als Srs. Vélez i Azorin.
En data 7-11-2008, l'administració judicial va informar favorablement l'extensió de la fallida a favor del Sr. Vélez.
III.- L'Hble. Tribunal de Batlles ha dictat Aute, de 20-3-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Primer.- Aprovar judicialment l'estat de crèdits definitiu de la societat G.P. SL;
Segon.- Decretar en estat de cessació de pagaments i fallida al Sr. ENTITY_4;
Tercer.- Nomenar administradors judicials dels béns i drets de la cessació de pagaments i fallida del Sr. Vélez, amb caràcter indistint i solidari, els Srs. Arcos i ENTITY_9; els quals hauran de procedir a efectuar les operacions previstes als articles 60 i concordants del Decret de cessació de pagaments i fallida, de data 4 d'octubre de 1969, una volta hagi acceptat el càrrec per al qual han estat nomenats;
Quart.- Nomenar controladors de la cessació de pagaments i fallida del Sr. Vélez, a les lletrades Sra. Jover i Sra. ENTITY_11;
Cinquè.- Donar publicitat a la resolució mitjançant Edictes als taulers de les parròquies, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra i a la premsa, fent constar que dins els trenta dies següents a comptar de la publicació, tots els creditors del Sr. Vélez hauran d'entregar als administradors els justificants de llurs crèdits per a la verificació i per a què s'efectuï la relació corresponent".
IV.- La representació processal del Sr. Vélez ha interposat recurs contra la resolució dictada a la instància i, en data 22-06-2009, es va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, es sol·licitava la revocació de l'Aute d'instància. Per el contrari, l'administració judicial va presentar, en data 14-07-2009, escrit de contesta a les conclusions, en el qual demanava que fos els que van interessar la pretensió d'extensió de la fallida a la persona del recurrent, els que haurien de contestar les conclusions i, subsidiàriament, que es resolgués el que considerés la Sala.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius en els que fonamenta la part recurrent el seu recurs són els següents. En primer terme, entén que existeix una incoherència entre el supòsit que es preveu a l'article 69.2 del Decret de 4- 10-1969 i el primer paràgraf del present apartat. Així, si de la documentació comptable no es pot imputar al Sr. Vélez l'ús de béns socials com a propis, que no s'aprecien actes de mala fe, no es pot asseverar després que no s'han efectuat actes de gestió o administració per a afavorir la capacitat econòmica de la societat. En segon terme, considera que la sentència, quan indica que ens trobem en el present cas en l'exercici d'una activitat comercial personal baix la cobertura d'una persona jurídica (art. 69.2), no s'ha valorat correctament la prova.
II.- El present recurs no pot prosperar per les raons que, a continuació, s'exposen. En primer terme, el que fa la resolució d'instància és justificar el perquè no s'escau la declaració de fallida en atenció a actuacions fraudulentes o constitutives de mala fe, a l'igual que s'argumenta que no es pot considerar que els béns socials s'han emprat per a finalitats pròpies. Malgrat el que s'acaba d'exposar, i d'aquí que no es pugui titllar d'incongruent la resolució d'instància, l'apartat segon de l'article 69 del Decret de 4 d'octubre de 1969 permet justificar l'extensió de la fallida si s'exercita una activitat comercial personal sota la cobertura d'una persona jurídica. I des d'aquest punt de vista, no es pot tampoc convenir amb el recurrent que s'hagi valorat inadequadament la prova.
En efecte, si bé consta a les actuacions que el recurrent va efectuar aportacions patrimonials al compte de la societat, del material probatori s'extreu que la societat fou constituïda l'any 1993, que des de l'any 2001 el recurrent és l'únic titular de tots els títols que representen el capital social, així com qui desenvolupa els càrrecs de gestió i administració de la mateixa, de forma que desenvolupa la seva activitat mercantil o empresarial a través d'aquesta forma social, amb la qual cosa aconsegueix allò que és propi de les societats capitalistes, com és la limitació de responsabilitat. Consegüentment, i amb anterioritat a la nova regulació de les societats (que permet la societat unipersonal, però sempre que en la denominació de la mateixa s'adverteixi aquest extrem, de forma que els tercers que contracten amb la mateixa coneguin aquesta dada), la societat, com a persona jurídica, requeria de l'existència d'una pluralitat de socis, i quan el soci esdevenia únic era coneguda la jurisprudència d'aquesta Sala que qüestionava l'existència real de la societat i determinava la responsabilitat personal del soci. D'acord amb les consideracions anteriors, s'escau la confirmació de la resolució d'instància, tota vegada que de la prova que es troba a les actuacions es pot constatar l'existència d'un soci únic, encarregat de la gestió i administració de la societat, de manera que l'activitat empresarial de la persona física es confonia amb la de la persona jurídica, i justifica, de conformitat amb allò que es contempla a l'apartat segon de l'article 69 del Decret de 4-10-1969, l'extensió dels efectes de la fallida a l'àmbit personal del recurrent.
III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició al recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Vélez contra l'Aute, de data 20-3- 2009, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE