Aute

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0260/09

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 25 de febrer del 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Julián va interposar demanda de modificació de mesures adoptada per Aute de 4 de juny de 2008, confirmat per Aute d'aquesta Sala Civil de 23 de desembre de 2008. En concret, sol·licita la rebaixa de la pensió d'aliments de 700 euros mensuals a 450 euros mensuals.

Per escrit de 6 de març de 2009 la representació processal de la Sra. Carnero es va oposar a la demanda i així mateix ho va fer el Mgfic. Ministeri Fiscal per escrit de 6 de març de 2009.

II.-En data 11 de setembre de 2009, l'Hble. Batlle va dictar Aute, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Desestimar la demanda de modificació dels efectes de la Resolució de mesures de separació provisionals formulada pel Sr. Julián per escrit de data 20 de febrer del 2009 contra la Sra. Carnero, i sense fer especial imposició de les costes processals causades".

III.- El Sr. Julián va interposar recurs contra la resolució dictada a la instància i, en data 23 de novembre de 2009, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix va sol·licitar la revocació de l'Aute d'instància. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda va contestar a les conclusions, per escrit de 22 de desembre de 2009, i va demanar que es procedís a la confirmació de la resolució d'instància, amb més la imposició de les costes processals. Tanmateix, el Ministeri Fiscal, per informe de 14 de desembre de 2009, va instar la confirmació de la resolució d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que l'Hble. Batlle incorre en una errada en l'apreciació de la prova, atès que s'han deixat de percebre els ingressos de l'empresa S. de 1.080 EUR mensuals, i que no s'obtenen des del mes d'abril del 2008. Afegeix que les imposicions són ajudes familiars que provenen de la seva germana i que la Batllia ha invertit la càrrega de la prova, tota vegada que ha entès que esdevenen un complement de la nòmina. En segon terme, manifesta que des que el menor dels fills ha deixat d'anar a la guarderia, les despeses no són les mateixes perquè l'escola andorrana és gratuïta, a excepció del menjador.

II.- Respecte dels motius del present recurs, aquesta Sala ha tingut ocasió, en reiterades vegades, de posar de manifest que la pensió d'aliments s'ha de determinar en funció de dos paràmetres diversos: el patrimoni i les rendes de la persona obligada a satisfer- la i les reals necessitats del menor. En el cas que ens ocupa, el recurs s'adreça a qüestionar, precisament, que, per una part, s'han rebaixat els ingressos del pare i, per l'altra, han disminuït les reals necessitats del menor.

Pel que fa al primer extrem, s'ha d'assenyalar que no ha existit cap inversió de la càrrega probatòria per part del jutjador a quo, sinó que el que fa l'òrgan judicial és apreciar que des del mes de maig de 2008 i fins el mes de febrer de 2009 s'han realitzat imposicions en efectiu en el compte corrent del recurrent, de manera que els ingressos que obté esdevenen superiors als estrictament provinents de la seva nòmina. I des d'aquesta òptica, encara s'escau afegir dos extrems més: un, que els ingressos nets del recurrent no se situen en els 1800 euros mensuals, sinó que, d'acord amb la realitat dels mesos de juny a octubre de 2009, la mitjana, sense computar la paga extraordinària, es troben per sobre els 2.100 euros mensuals. I dos, que no es pot convenir amb el recurrent que els seus ingressos s'hagin vist reduïts a la baixa, de forma que li impedeixin abonar una pensió mensual de 700 euros, atès que els seus ingressos, sigui quina sigui la procedència dels mateixos, en còmput mensuals, superen sobradament aquests 2.100 euros mensuals.

En relació al segon extrem, la part recurrent considera que les necessitats del menor Pol s'han vist reduïdes, de manera que procedeix la reducció de la pensió d'aliments. Aquesta Sala tampoc pot convenir en aquest extrem. En primer terme, perquè la reducció només abastaria al fill Pol i no a l'altre fill. En segon terme, per quant si s'examinen les circumstàncies del cas, ressurt que amb la pensió de 700 euros, per molt que les despeses de guarderia de 290 euros desapareguin, s'ha de fer front a l'escolarització del menor i al menjador de l'escola andorrana (al voltant de 65 euros), a les despeses de lloguer (2/3 de 730 euros), als subministres de llum, aigua i calefacció, així com a les despeses de lleure, roba i previsió, de forma que el quantum de la pensió es revela com adequat pel subveniment de les necessitats dels menors.

Per consegüent, l'eradicació de les despeses de guarderia d'un dels menors, posada en relació a la totalitat de les necessitats dels menors no justifica la reducció de la pensió d'aliments.

III.- L'especial natura dels interessos en conflicte justifica la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada, malgrat la confirmació de la resolució dictada a la instància (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del SR. Julián contra l'Aute de l'Hble. Batlle, de data 11 de setembre de 2009, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE