Aute
Núm. de Protocol: SS-0040-3/08 TSA: IN:17/09
A U T E 12-2010
PARTS:
Apel·lant: Criado Representant: Águila Advocat: Salamanca
Apel·lada: CASS Representant : Gibert Advocat : Pombo
A la vila d'Andorra la Vella, el 12 d'abril de 2010
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- Aquesta Sala, en la sentència número 102-2009, d'11 de desembre, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Criado contra la sentència número 2009-069, de 19 de maig, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que va confirmar.
2.- La representació processal de la part agent presenta un incident de nul·litat de la sentència amb l'argument de que es vulnera el dret constitucional a la jurisdicció per vulneració del principi de congruència de la sentència.
3.- La representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat a l'incident demanant la seva desestimació.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Els elements de fet necessaris per resoldre el present incident són els següents: la Caixa Andorrana de Seguretat Social va donar d'alta l'assegurada perquè la patologia que patia és crònica y per tant no li corresponia el règim transitori de la baixa laboral i a més ja podia reprendre el treball. L'assegurada interposa una demanda en la que sol·licita el manteniment de l'alta mèdica però no sol·licita declaració d'invalidesa, demanda que la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles desestima i que aquesta Sala confirma.
En ambdues instàncies, les sentències indiquen que tot i que no procedeix la baixa mèdica, la patologia psiquiàtrica de la Sra. Grau mereix la consideració d'una invalidesa malaltia, però -i ho diu el fonament segon de la nostra- "aquesta pretensió no ha estat feta en la present causa", sentència que afegeix que les simptomatologies de la Sra. G. "no justifiquen una baixa mèdico-laboral sens perjudici de la gravetat de les mateixes".
En definitiva, la sentència d'aquesta Sala ha considerat ajustada al Dret la finalització de l'atur de treball perquè les lesions de la Sra. G. es troben consolidades i tot i que les lesions poden ser constitutives d'una invalidesa, no es pot declarar aquesta situació perquè la part agent no l'ha demanat.
Segon.- Amb aquests antecedents, la part que formula l'incident considera que la nostra sentència ha incorregut en incongruència "perquè, tot i constatar que la meva principal no podia reprendre el treball (és a dir, just el contrari del que disposava la resolució impugnada de la CASS) desestima la demanda afirmant que, en tot cas, procediria una invalidesa, qüestió que, com la mateixa sentència reconeix expressament, constitueix una pretensió que no ha estat feta en la present causa", i afegeix que "la sentència només es podia pronunciar en relació a si la resolució de la CASS -instant a la meva representada a reprendre el treball- era o no ajustada al Dret, i no podia justificar la seva resolució en base a la procedència d'una eventual invalidesa que ningú no ha al·legat ...".
Per tal de centrar l'abast d'aquest incident convé remarcar que la incongruència de les sentències com a vici invalidador de les mateixes és predicable quan el fallo és contradictori en sí mateix, o bé quan el fallo és contradictori amb el raonament de la sentència, o bé quan el fallo res te a veure amb les pretensions de la demanda o del recurs d'apel·lació.
Cap d'aquestes situacions es fa valer en l'incident, que no tracta la incongruència des del que és realment, en el sentit que ha quedat sintèticament exposat, per la qual cosa s'hauria de desestimar l'incident. L'apel·lant demanava que se li mantingués la baixa mèdica per considerar que les lesions no estaven consolidades i la sentència li desestima aquesta pretensió, que és la única exercida.
No obstant, intentant donar resposta a allò que hem transcrit, la sentència es limita a confirmar la declaració d'alta mèdica perquè "a l'hora de valorar les possibilitats de millora amb tractament, que justificarien el manteniment de la baixa mèdica, cap metge tractant informa en el sentit de que això sigui possible" i indica, també, que "les prestacions d'assegurança malaltia han de cessar quan procedeix l'alta mèdica, amb o sense declaració d'invalidesa".
Per tant, aquesta Sala no ha justificat la confirmació de l'alta mèdica en base a "la procedència d'una eventual invalidesa que ningú no ha al·legat" com diu qui formula l'incident sinó en que les lesions -siguin invalidants o no- es troben consolidades, ja que si s'hi troben no és possible mantenir la situació de baixa mèdica.
Convé insistir que el que demanava la part apel·lant era el manteniment de la baixa mèdica i això és l'únic que s'ha analitzat, en congruència amb les seves pretensions, sense perjudici que aquesta Sala hagi volgut palesar la sorpresa de que atès l'abast de les lesions i la seva evident consolidació no s'hagi demanat subsidiàriament la declaració administrativa i jurisdiccional d'invalidesa.
Per tot el que s'ha exposat procedeix desestimar l'incident amb imposició de costes a la part que l'ha proposat.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda desestimar l'incident de nul·litat amb imposició de costes a la part que l'ha proposat.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Subir
Diccionario RAE