Sentència
Núm. de Protocol: SS-0042-2/09 TSA: 10/10
S E N T È N C I A NÚM. 61-2010
PARTS:
Apel·lant: Bermudez Representant: en nom propi Advocat: Codina
Apel·lada: CASS Representant: Roda Advocat : Morillo
A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de setembre de 2010
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0042-2/09.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de data 7 de gener de 2010 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Bermudez contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 29 d'abril, 4 de maig i 30 de juny de 2009 i que es reconegués que l'accident de trànsit que va patir el 12 de novembre de 2007 tenia caràcter laboral, en haver-se produït en el trajecte des del seu lloc de treball fins al seu domicili.
2n.- Disconforme amb aquesta resolució, la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual defensa que va patir un accident in itinere que mereix la consideració d'accident de treball, i que el fet de no haver formulat la declaració corresponent en el termini de les 48 hores següents als fets no impedeix que s'apreciï posteriorment la veritable naturalesa dels mateixos.
3r.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.
4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com resulta del contingut de les actuacions, el recurrent va patir un accident de treball en data 12 de novembre de 2007, que va determinar una fractura amb aixafament de columna dorsal a nivell D3-D4, amb cervicàlgia residual lleugera, i pèrdua de dos incisius. Es va declarar l'atur de treball a la C.A.S.S., però sense cap indicació de que es tractés d'un accident laboral, de manera que es va aplicar el règim de la invalidesa per malaltia, sense oposició per part de l'agent.
El 16 de març de 2009, més d'un any i quatre mesos de produir-se aquests fets, l'interessat va al·legar davant de la C.A.S.S. que l'accident s'havia produït en el trajecte des del lloc de treball fins al domicili, per la qual cosa era aplicable la normativa reguladora dels accidents laborals. L'entitat parapública va desestimar aquesta petició, en considerar que la declaració d'accident de treball no s'havia fet dins del termini de 48 hores que contempla el Reglament Tècnic, i aquesta decisió ha estat confirmada per la sentència que es objecte del present recurs d'apel·lació.
Tercer.- Com a qüestió prèvia, convé fer referència a les al·legacions de la part recurrent sobre la indeguda -al seu parer- denegació de la prova testifical que va proposar en la primera instància.
Cal tenir en compte, però, que l'objecte d'aquesta prova testifical no és altra que la d'acreditar el lloc i el moment en què es produir l'accident de trànsit que va patir l'interessat, qüestions que no són realment debatudes per les parts, de manera que s'ha de considerar innecessari aquest mitjà de prova, de manera que resulta ajustada a dret la denegació de la mateixa per part del Tribunal a quo.
Quart.- Segons l'article 13 del Reglament Tècnic, s'ha d'entendre com accident de treball tot accident ocorregut en el lloc de treball i durant l'exercici de l'activitat, ocasionat per una acció violenta i exterior, que produeixi una lesió a l'organisme del treballador. També mereix la mateixa consideració l'accident que es sofreixi en el trajecte comprès entre el domicili i el lloc de treball, a condició de que no s'hagi produït cap parada innecessària ni cap modificació anormal del trajecte.
D'altra banda, l'article 11, en relació amb el 15, i l'article 19.6, tots ells del Reglament Tècnic, disposen que la declaració d'atur de treball s'ha de dipositar o adreçar a la C.A.S.S. dins les 48 hores següents a l'inici d'aquest atur. Com bé diu la sentència apel·lada, la fixació d'aquest breu termini té la finalitat de permetre la realització de les verificacions que siguin necessàries.
Cinquè.- En el cas que ara s'examina, s'ha produït un retard superior a un any i quatre mesos en la declaració de l'accident de treball. En conseqüència, resulta evident que el recurrent no ha respectat el termini legal i, d'aquesta manera, ha impedit que la C.A.S.S. pogués realitzar, in tempore non suspecto, les comprovacions encaminades a determinar la veritable naturalesa de l'accident.
Tanmateix, no es tracta tan sols en aquest cas d'un simple incompliment de caràcter formal. Cal considerar que concorren altres dues circumstàncies que justifiquen la denegació de la sol·licitud de l'agent. En primer lloc, no existeix cap fet que permeti considerar justificada la demora en la declaració de l'accident de treball. En segon lloc, i més rellevant, l'accident de trànsit va rebre el tractament que correspon a l'assegurança malaltia, i això amb ple coneixement i consentiment de l'interessat, que no va formular cap oposició fins setze mesos després.
En aquestes condicions, s'ha de considerar plenament ajustada a dret la denegació de la sol·licitud de l'agent i, en conseqüència, s'ha de rebutjar el seu recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Bermudez contra la sentència dictada el 7 de gener de 2010 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE