Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-088/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 28 d'octubre de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 16 de maig del 2007 la representació processal del Sr. Almansa va formular demanda contra els Srs. Porras i Marti, sol·licitant que es declarés que, com a conseqüència de l'usdefruit atorgat en testament pel Sr. Luís a favor de la Sra. Canales aquesta només podia disposar tant intervivos com mortis causa de les rendes dels béns de tota classe que formaven part del relictum del citat senyor, que es declarés igualment que els diners que es trobaven al compte corrent número 4- 89-20221-01-6 obert a la ORG_0 a nom de la Sra. Canales provinents de les rendes mensuals de lloguer del local situat a la casa propietat del seu mandant, almenys des de la data de defunció de la Sra. Canales en endavant, eren propietat d'Almansa i que es condemnés als demandats a lliurar al seu mandant aquelles sumes i saldos que haguessin adquirit, amb més els corresponents interessos legals des de la data en què els van adquirir, més les costes del procediment.

II.- La representació processal del Sr. Porras va contestar a la demanda en data 11 de juliol del 2007 sol·licitant que es declarés que la Sra. Canales era la propietària del fons que es trobaven dipositats als seus comptes bancaris i que el Sr. Marti va adquirir-los legítimament en tant que hereu seu. Subsidiàriament, demanava que, si resultava que algun dels comptes de la citada senyora es va nodrir amb diners provinents del comptes privatius del Sr. Luís, es determinés l'import dels mateixos, així com les rendes generades per ells a comptar de la defunció de la Sra. Canales. En ambdós casos sol·licitava que es fixés l'import de les rendes dels béns que formaven part de l'herència del pare del demandant a comptar de dita data, declarant el dret de l'agent a la seva percepció, malgrat estimava que aquest pronunciament no es podria executar respecte d'aquells dret havents del Sr. Marti que no eren part de la causa.

III.- Els ignorats hereus del Sr. Marti van continuar en situació de rebel·lia, malgrat haver estat degudament citats, la part agent va renunciar a formular el seu escrit de rèplica i tant la representació processal del Sr. Almansa, com la del Sr. Porras, van presentar els seus respectius escrits de conclusions opportunament.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 27 de gener del 2010 desestimant íntegrament la demanda interposada pel Sr. Almansa contra el Sr. Porras i els ignorats hereus del difunt Sr. Marti, absolent a tots els defenents de la pretensió condemnatòria exercitada en llur contra per l'instant del plet i condemnant a aquest darrer a assumir les costes del procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Almansa i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de declarar que els diners que es trobaven al compte número 4-89-20221-01-6 obert a "Banca Mora" a nom d'Canales provinents de les rendes de lloguer mensual del local situat a la casa propietat del seu mandant, almenys des de la data de defunció de la Sra. Canales en endavant, són propietat del Sr. Almansa, imposant als demandats les costes de les dues instàncies.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix a les presents actuacions que l'agent és l'hereu del seu pare, el Sr. Luís (foli 65), ni que la Sra. Canales va ser nomenada usufructuària universal pel seu marit, ni que a aquesta la va succeir el seu germà, el Sr. Marti, atès que aquest va morir intestat (foli 127). Tampoc és objecte de debat que entre les propietats del Sr. Luís es trobava la casa situada a l'XXXX, en els baixos de la qual existia un local que va ser arrendat l'any 1991 per una durada de 20 anys, ni que el nu propietari d'aquest immoble mentre va viure la Sra. Canales era el Sr. Almansa per haver-ho declarat així la Sentència d'aquesta Sala de 11 de juliol del 2002.

D'altra banda, sent la Sra. Canales usufructuària universal del patrimoni relicte pel seu espòs, resulta indiscutible que les rendes generades per aquest local li pertanyien metre va viure i, per tant, van fer trànsit al seu hereu en el moment de la seva mort, mentre que les que es van abonar a partir d'aquell moment corresponien al que havia estat nu propietari en mans del qual es va consolidar l'usdefruit, sense que calgui que aquesta Sala es pronunciï expressament en aquest sentit.

Pel que fa a les rendes que es poguessin haver generat posteriorment a la mort de la Sra. Canales, la Sentència d'aquesta Sala de 11 de juliol del 2002 va estimar la demanda formulada pel Sr. Martin contra la Sra. Durán, condemnant a aquesta darrera a lliurar a l'agent la possessió mediata de l'immoble en qüestió de la què aquesta gaudia amb tots els fruits i accessions des de la data de la mort de la citada senyora. Això no és obstacle, no obstant, a que si s'hagués demostrat en el present procediment que en els comptes corrents dels què havia estat titular la Sra. Canales es van ingressar sumes provinents de l'arrendament del local citat una vegada produïda la seva mort, fos procedent declarar que aquestes pertanyien a l'agent com aquest defensa.

II.- Ateses aquestes consideracions, cal constatar que la Sra. Canales va morir en data 15 de març de 1995 (foli 126) i que de l'extracte del compte número XXXX del qual la citada senyora era titular a "Banca Mora" es dedueix que en dates 25 d'abril del 1995 i 26 de maig del mateix any s'hi van abonar dos rebuts domiciliats de 111.725 ptes., que és l'import que, d'acord amb les manifestacions de l'agent, es cobrava com lloguer de l'esmentat local, import que d'altra banda es correspon, amb el lògic increment degut al pas del temps, amb el pactat per aquest arrendament en data 1 de setembre del 1991, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 11 de juliol del 2002.

Per aquestes raons, considerem que de la valoració conjunta de les dades que consten a les actuacions i a manca de prova en contrari, es dedueix que aquestes sumes, que en l'actualitat es corresponen amb la de 1.342,66 euros, provenien de les rendes percebudes pel lloguer del local arrendat als baixos de la casa propietat del Sr. Almansa i per tant li pertanyien.

III.- Pel contrari, no s'ha acreditat que en el citat compte s'ingressessin altres quantitats en aquest concepte i, malgrat les manifestacions de l'entitat "Banca Mora" en el sentit de que la documentació d'aquell any va quedar afectada per una inundació i, per tant, no es podia consultar pot haver dificultat una prova en aquest sentit, cal destacar que li hagués estat molt fàcil a l'agent citar com a testimoni a l'arrendatària del local, que ell mateix identifica com la Sra. Girona, per tal aclarir a quin compte va ingressar el citat lloguer durant els mesos posteriors a la mort de la seva usufructuària i durant quant temps ho va fer. D'altra banda, el mateix recurrent reconeix en el seu recurs que la Sra. Durán, que fins a la data de la Sentència d'aquesta Sala abans esmentada gaudia de la possessió de l'immoble, va demanar en un determinat moment a l'arrendatària que li satisfés el lloguer mensual directament a ella, sense que s'hagi acreditat que aquesta petició es fes una vegada passats dos anys des de la mort de la Sra. Canales, com afirma el recurrent, circumstància que tampoc li hauria estat difícil provar a l'agent.

Ateses les anteriors consideracions, considerem procedent estimar parcialment el recurs formulat pel Sr. Almansa, declarant que les citades sumes li pertanyien

III.- L'estimació del recurs formulat per la representació processal del Sr. Almansa i la naturalesa declarativa de la petició del recurrent comporta que no es faci especial pronunciament ni respecte de les costes de la instància, ni respecte de les d'aquesta alçada de conformitat amb la possibilitat que recull el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Almansa contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles el dia 27 de gener del 2010 que REVOQUEM íntegrament, ESTIMANT en part la demanda formulada pel Sr. Almansa i DECLARANT que la suma de 1.342,66 euros que es va ingressar en el seu moment al compte número 4-89-20221-01-6 de l'entitat "Banca Mora" del qual era titular la Sra. Canales provenia del lloguer mensual del local propietat del Sr. Almansa i per tant li pertanyia, sense fer especial pronunciament ni respecte de les costes de la instància, ni pel que fa a les generades per aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE