Sentència
Núm. de Protocol: AD-0122-1/08 TSA: 033/10
S E N T È N C I A NÚM. 72-2010
PARTS:
Apel·lant: Carretero
Representant: Galan
Advocat: Campillo
Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ANDORRA
Representant: Andrade
Advocat: Castilla
Apel·lada: M.I. GOVERN
Representant: Canals
Advocat : Pera
A la vila d'Andorra la Vella, el 3 de novembre de 2010
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0122-1/08.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2010-46, de 26 de febrer, va desestimar la demanda formulada per la representació dels Srs. Carretero i va declarar que la desestimació del seu recurs d'alçada per la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 20 de desembre de 2007 és ajustada al Dret.
El recurs d'alçada ho era contra el Pla d'ordenació urbanística parroquial d'Andorra la Vella i concretament contra les determinacions que afecten la seva propietat, en la Unitat d'Actuació PP-SUR-17 Estadi.
2.- Contra la sentència els agents interposen un recurs d'apel·lació demanant que la qualificació urbanística atribuïda a la seves propietats, de Z4 (edificació aïllada intensiva) sigui substituïda per la de Z6 (edificació per definició volumètrica), pretensió que els ha estat desestimada en la sentència apel·lada.
3.- La representació del Govern considera que les determinacions que conté la UA PP-SUR-17 Estadi s'han adoptat seguint els criteris de discrecionalitat propis de l'activitat urbanística de planejament i no vulneren cap disposició legal, per la qual cosa demana la desestimació del recurs d'apel·lació.
4.- El Comú d'Andorra la Vella reitera que en les conclusions de la primera instància va demanar la nul·litat de la prova pericial per que no es va seguir el procediment adequat per la designació del perit, que fou el proposat per la pròpia part que va demanar la prova, i que en emetre el dictamen no va convocar mai el Comú, i afirma, en conseqüència, que la sentència no podia basar-se en una prova practicada amb un vici que la invalida en origen. Pel que fa al fons, manifesta que les determinacions de la Unitat d'Actuació s'ajusten a la legalitat i en conseqüència demana la desestimació del recurs d'apel·lació amb imposició de les costes de l'apel·lació a la part apel·lant.
5.- El Comú d'Andorra la Vella formula un recurs d'apel·lació en el que demana que s'imposin als agents i ara apel·lants les costes de la primera instància jurisdiccional.
6.- El dia 22 de setembre de 2010 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han fet les manifestacions més adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Els apel·lants, propietaris de finques en la unitat d'actuació PP-SUR-17 Estadi, mostren la seva disconformitat amb la qualificació que el Pla d'ordenació urbanística parroquial d'Andorra la Vella els atribueix (de Z4 (edificació aïllada intensiva) i demanen que sigui substituïda per la de Z6 (edificació per definició volumètrica), pretensió que els ha estat desestimada en la sentència apel·lada.
La sentència indica que el planificador condiciona la qualificació d'un sòl a les característiques físiques actuals i si la zona Z4 comprèn les àrees de sòl urbà en un entorn amb edificacions aïllades amb parcel·la gran on es permet l'agrupació d'habitatges en forma de bloc corresponia a la part agent demostrar que el seu terreny no es troba en un entorn com el exposat per treure-li la qualificació de Z4.
El apel·lants argumenten que la sentència no ha tingut en compte, en absolut, la prova pericial practicada; posen en relleu que el perit que ha emès dictamen davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, al analitzar les tipologies i els entorns de les finques que han rebut la qualificació de Z4 i de Z6, arriba a la conclusió -pàgina 9 del seu dictamen- de que "la lògica urbanística de la franja Z6 que es preveu tot al llarg de l'Avinguda Tarragona és la que li pertocaria al terreny que ens ocupa, per proximitat al teixit urbà consolidat, per topografia, i per estar ja consolidat. Pel que no és coherent que tinguin una qualificació diferent de Z4". (En realitat, el que vol dir el perit en aquest paràgraf és que si els terrenys de comparació tenen qualificació de Z6 no és coherent que els dels srs. A. tinguin una qualificació diferent de la Z6).
El perit te en compte -pàgina 8 del dictamen- que el que ha volgut el planificador és qualificar gairebé tota la franja de terrenys que confronta amb l'Avinguda Tarragona com Z6, i la segona línia, encara per consolidar muntanya amunt i a una cota de més alçada com Z4, essent la següent franja, més llunyana, Z3, amb volumetria i densitat més petites, i accepta que seguint aquest plantejament, que considera coherent urbanísticament, el terreny dels Srs. A. quedi com Z4.
Però és arribats a aquest punt on el perit, acollint-se a que el terreny dels Srs. A. no es troba a la mateixa cota que els demés de la Z4, molt més alta, sinó que es troba a la mateixa cota que la qualificació Z6 a l'alçada de la Avinguda Tarragona i tenint en compte que el terreny està envoltat per uns terrenys més consolidats a Nord, és quan arriba a la conclusió que hem explicat abans, de que no és coherent atribuir als terrenys citats una qualificació diferent de la Z6.
La documentació gràfica i fotogràfica que il·lustra el peritatge, no permet, tanmateix, avaluar si la topografia de les zones Z4 i Z6 a les que es refereix imposa un tractament de la dels Srs. A. diferent a Z4 i més proper a Z6 o a Z2, com demanaven en la primera instància, ja que no s'ha aportat un plànol topogràfic que, a escala adequada, permeti constatar si la orografia dels terrenys fa impossible una distribució coherent dels usos previstos en el planejament en funció de les tipologies d'edificació que s'hi preveuen; en conseqüència, aquests arguments no poden ser tinguts en compte a l'hora de resoldre el recurs, que s'ha de resoldre en funció del que expliquem tot seguit.
Tercer.- Des del punt de vista de la finalitat de la UA Estadi en sòl urbanitzable que analitzam, els plans d'ordenació urbanística parroquial, en els sòls que classifiquen com urbanitzables, han de preveure -article 72.2.c) de la LOGTU- el desenvolupament dels sistemes de l'estructura general d'ordenació urbanística i el traçat de les vies de comunicació. I si s'examinen els objectius que recull la fitxa del PP-SUR-17 Estadi s'observa que el primer punt és l'obertura d'un nou carrer de 25 metres d'amplada, bàsic de la xarxa viària, paral·lel al riu pel costat sud i com a continuïtat cap el casc antic d'Andorra.
Per tant, el nou vial de 25 metres, clarament grafiat en el plànol a escala 1/3000 que forma part de la documentació del Pla, s'erigeix en element determinant a l'hora de distribuir els usos residencials que es volen implantar en l'àmbit de planejament. I des d'aquesta perspectiva, el planificador situa a una banda del vial (la més propera a l'Avinguda Tarragona) tota la clau Z6 i a l'altra banda del vial (on es troba la finca dels apel·lants) tota la clau Z4.
La coherència d'aquest plantejament no es pot deixar sense efecte pels arguments que la part agent i el perit judicial utilitzen per obtenir el canvi de qualificació, i més quan aquest Tribunal no actua atenent a criteris d'oportunitat sinó que com aplicador estricte del Dret, només pot analitzar les qüestions que se li sotmeten a consideració des del seu ajustament, o no, a la legalitat, que en aquest cas ha estat totalment respectada.
El que acabem d'exposar determina la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència.
Quart.- La representació processal del Comú, davant la posició dels apel·lants, que demanen que es tingui en compte la prova pericial practicada en la primera instància, ha reiterat que davant la Batllia va demanar la nul·litat de la prova per tal com es va designar el perit escollit per l'agent i perquè abans d'emetre el dictamen, i contràriament al que deia l'acta d'acceptació del càrrec, no va convocar mai el Comú, i afirma, en conseqüència, que la sentència no podia basar-se en una prova practicada amb un vici que la invalida en origen. Pel que fa al fons, manifesta que les determinacions de la Unitat d'Actuació s'ajusten a la legalitat i en conseqüència demana la desestimació del recurs d'apel·lació amb imposició de les costes de l'apel·lació a la part apel·lant.
Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Carretero contra la sentència número1010-46, de 26 de febrer, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segons instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE