Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-155/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 30 de novembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 15 de juliol del 2009 la representació processal de la societat "Vélez" va formular demanda contra "Zapata" en reclamació de la suma de 35.813,65 euros, import dels treballs efectuats per la seva mandant per compte de la defenent consistents en la instal·lació elèctrica del C.E.A., més els interessos legals procedents a comptar de la contesta a la demanda, més les costes del procediment.

II.- La representació processal de la societat "Zapata" va formular excepcions peremptòries de manca de litisconsorci passiu necessari, ja que entenia que calia demandar igualment a la societat "Vives", que va ser qui va dirigir els treballs, i al "Machado", que era la propietària de l'obra coneguda com "A.", i de manca de legitimació passiva, ja que la seva mandant sols actuava com coordinadora de les obres que es van realitzar al Centre i, subsidiàriament, va contestar a la demanda oposant-se a la mateixa amb l'argument que ella no havia percebut de la propietat la suma reclamada perquè, segons els propietaris de l'obra, aquesta no es corresponia amb els treballs efectuats.

III.- Mitjançant escrit presentat en data 23 de setembre del 2009 l'agent va renunciar al tràmit de rèplica.

IV.- El Tribunal de primera instància va dictar sentència en data 28 d'abril del 2010, amb la següent part dispositiva: "Estimo íntegrament la demanda formulada per la representació processal de "Vélez" i condemno a "Zapata" a pagar a l'agent la suma de 35.813,65 euros, més els interessos legals meritats des de el dia 2 de setembre del 2009 i fins que fos íntegrament satisfeta, més les costes del procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de "Zapata" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda formulada contra ella, imposant a l'adversa les costes de les dues instàncies.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La recurrent no s'oposa a la decisió de la Sentència d'instància de desestimar les excepcions que en el seu dia va plantejar, atès que tant la societat propietària de l'obra, com el representant de l'agent van manifestar en el curs de les actuacions que fou "Zapata" qui va contractar els serveis de "Vélez", malgrat ella estima el contrari. No obstant, s'alça contra la Sentència recorreguda substancialment per dos motius: perquè, segons entén, l'agent no ha provat haver fet els treballs quin import reclama, i perquè tampoc ha acreditat que la seva mandant hagués percebut el seu import de la propietat.

II.- Pel que fa a l'argument que l'agent no prova haver fet els treballs quin import reclama, cal destacar que és cert que al fax que consta al foli 130 de les actuacions "Zapata" va fer saber a "Vélez" que la propietat no estava d'acord amb les factures que havia presentat pel fet que, segons el seu parer, estaven "inflades" i que, per aquest motiu, es negaven a liquidar-li la suma de 22.673,10 euros, considerant que aquest descompte l'havia de suportar la societat agent. També és cert que el Sr. Pérez, representant de "Vélez" reconeix en la seva confessió en judici que el Sr. Carranza, que segons manifesta en les seves declaracions és president i gerent de la societat "Vives" i que la defenent reconeix que era la persona que portava la direcció facultativa de l'obra, va dir-li que la propietat no estava d'acord amb la factura presentada per aquesta societat, així com tampoc amb la d'altres industrials (foli 210 en relació al 186).

No obstant, el desacord amb la factura en qüestió no es referia a la qualitat de la tasca portada a terme per l'agent, ja que el Sr. Carranza afirma al respondre a les preguntes que se li formulen (foli 227 en relació al 179) que els treballs efectuats per "Vélez" van ser realitzats a la seva satisfacció, trobant-se conforme amb el material emprat i el mateix es dedueix del document que consta al foli 129 amb el segell de dita societat. En el mateix sentit, el Sr. Recio, que és, segons afirma, el major accionista de la societat "Machado" propietària de l'obra en construcció coneguda com "A.", manifesta que els treballs efectuats per l'agent es varen portar a terme a la seva satisfacció, trobant-se conforme amb el material elèctric subministrat (foli 227 en relació al 180) i el mateix es dedueix del document signat pel mateix senyor que consta al foli 128.

Pel contrari, de les declaracions del Sr. Carranza (foli 228 en relació al 187) ressurt que el problema era que les factures no es corresponien amb allò pactat per la societat propietària de l'obra amb "Zapata" i el mateix es dedueix de les declaracions del Sr. Recio (foli 232 en relació al 188) que manifesta que no era cert que la propietat estigués en desacord amb les factures presentades per "Vélez", sinó que el que succeí és que no van estar d'acord amb les presentades per "Zapata" que incloïen totes les certificacions dels industrials i que el desacord feia referència a la certificació d'aquesta societat i no pas a les dels industrials (foli 232 en relació al 188). D'altra banda, aquesta conclusió concorda amb allò que manifesta el Sr. Pérez al contestar en nom de "Vélez" al fax de l'adversa en què se li manifesta aquesta disconformitat (foli 131) quan argumenta que el preu per hora facturat era aquells acordat amb "Zapata", atès que treballaven de nit i els festius, i que mai se li va indicar "que els materials s'havien de facturar a cost".

De la valoració conjunta i racional d'aquestes proves es dedueix que la oposició de la propietat a pagar les factures que se li van presentar es fonamentava en el criteri de que el preu de les tasques que s'havien portat a terme era superior al que s'havia acordat amb "Zapata" i, per aquesta raó, cal entendre que qui va incomplir allò pactat va ser aquesta societat i no pas l'agent, a la qual no podien afectar els acords als que la societat que l'havia contractat pogués haver arribat amb la propietària de l'obra.

Altrament, els arguments que fonamenten la oposició a la demanda es refereixen a que les factures no es corresponien amb el treball realitzat, ja que hi havia albarans no signats i una factura no estava acompanyada de l'albarà corresponent, fets que dins del conjunt de les proves aportades per l'agent no tenen excessiva rellevància si no s'acredita que el treball que reflecteixen les factures que es reclamen no es va fer i que, en tot cas, no proven que els preus facturats fossin excessius, circumstancies que la defenent podia haver acreditat aportant a les actuacions un peritatge que demostrés aquests extrems.

Per últim, cal significar que l'agent ha aportat a les actuacions les factures i albarans que acrediten la veracitat de les seves reclamacions, com a mínim de manera indiciaria, comptant a més amb la conformitat de la propietària de l'obra, mentre que la defenent no ha provat que els treballs efectuats per l'agent fossin defectuosos o els preus facturats excessius, sense que consti que mai hagués protestat pel seu import fins que la propietat es va negar a abonar-los, raó per la qual qui no ha portat a terme l'activitat probatòria pertinent per defensar els seus arguments ha estat la defenent.

III.- Com a segon motiu del seu recurs argumenta la recurrent que l'agent no ha provat que ella hagués cobrat de la propietat l'import que se li reclama, però aquest motiu tampoc es pot estimar, ja que ni és l'agent qui ha de provar aquest cobrament, ni és tampoc rellevant que la defenent no hagi acreditat quin descompte li va fer la propietat sobre les factures presentades per l'agent, ja que el document que consta al foli 201 no ho especifica i les dades que consten al fax aportat al foli 130 són exclusivament manifestacions de part, ni per quins motius, perquè aquests fets no poden tenir cap mena de repercussions sobre la reclamació de l'agent, tenint en compte que les relacions entre "Zapata" i la propietària de l'obra són irrellevants per ella en quan no en formava part.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Zapata" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 28 d'abril del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE