Aute

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-254/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 4 de desembre del 2006 la representació processal de la Sra. Luís i el Sr. Galván van signar una transacció judicial en virtut de la qual acordaven dividir-se entre ells l'Edifici M-R, radicat al XXXX, d'acord amb les precisions que s'hi recollien, i adjudicar-se els lots corresponents.

II.- La representació processal de la Sra. Luís va sol·licitar l'execució forçosa de l'esmentada transacció en data 2 de juny del 2009 i es va dictar la Providència corresponent el dia 1 de març del 2010.

III.- El dia 18 de maig del 2010 el Sr. Galván va presentar un escrit a la Batllia manifestant que les dues parts havien incomplert la transacció signada en el seu dia, raó per la qual no es podia donar lloc a la seva execució.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute en data 7 de juny del 2011 declarant executat l'objecte de la transacció de 4 de desembre del 2006, sense perjudici que les divergències sorgides arrel de la divisió de la finca i reparació dels lots corresponent a l'Edifici anomenat M-R, radicat al Carrer X d'Encamp, haguessin de ser dirimides en el marc d'un procediment contradictori i condemnant al Sr. Galván al pagament de les despeses processals causades a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat, fins al moment de l'atorgament de l'escriptura de la divisió de finca i reparació dels lots corresponents al citat edifici.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Galván i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial, deixant sense efecte la imposició de costes que en ell s'efectua i imposant les d'aquesta segona instància a la Sra. Luís amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el seu escrit de conclusions el Sr. Galván manifesta que la seva disconformitat respecte de l'Aute del què demana la revocació es limita al punt relatiu a la imposició de costes, ja que ell entén que no s'ha de fer especial pronunciament sobre les de la instància i s'han d'imposar a l'adversa les d'aquesta alçada.

Argumenta la recurrent que la resolució d'instància li imposa a ell les costes del procediment, atès que no ha complert voluntàriament la transacció que les parts van signar el dia 4 de desembre del 2006, però que, en aquell moment, l'immoble objecte de la mateixa no es trobava totalment acabat i restaven pendents un seguit d'obres i treballs per poder procedir a l'atorgament de l'escriptura de divisió de finca i adjudicació de lots, fet que es posa de relleu a la mateixa transacció, perquè en ella s'acorda nomenar uns professionals per tal que redactessin la documentació necessària, que tot just es va acabar el dia 28 de setembre del 2010. No obstant, aquest argument no es pot estimar, ja que de la interpretació del citat acord es dedueix que aquest fet no impedia l'atorgament de l'escriptura de divisió de l'edifici entre els litigants i, per tant, que no eximia al recurrent de la seva responsabilitat en el retard de l'execució de la transacció.

En efecte, en l'esmentada transacció es va pactar que l'escriptura d'adjudicació de les unitats immobiliàries de referència es formalitzaria davant de Notari en el termini màxim de tres mesos a comptar de la signatura de la mateixa, és a dir el 4 de març del 2007, i de les actuacions resulta que es va signar tres anys més tard degut a la oposició del recurrent. L'argument que aquest exposa en el sentit de que si no es va fer va ser perquè l'immoble no es trobava totalment acabat no es pot admetre, perquè la divisió es podia portar a terme sense perjudici d'aquest fet i el breu termini proposat per atorgar l'escriptura reforça aquesta conclusió, ja que, com manifesta el mateix recurrent, aquesta documentació sols es va acabar més de tres anys després.

És cert que en la citada transacció es va acordar nomenar a un arquitecte i als lletrats de les parts per tal que redactessin i preparessin la documentació necessària a l'efecte, però aquest no es pot referir a la precisa per l'acabament de l'obra, com defensa el recurrent, sinó a la què es requeria per portar a terme la divisió horitzontal de l'edifici, ja que en el paràgraf anterior a aquesta decisió s'acorda que el compte corrent destinat al pagament de les despeses comuns de l'immoble continuaria indivís per tal d'atendre-les, així com les derivades de la divisió horitzontal de l'edifici i de les obres que fossin precises pel seu correcte funcionament.

II.- Com a segon motiu d'oposició, manifesta el recurrent que entre la data en la qual l'adversa va presentar la demanda d'execució i aquella en la què es va dictar la corresponent Providència va transcórrer un any, de tal manera que fins el dia 17 d'abril del 2010 ell desconeixia l'existència de la demanda d'execució i, per tant, no se li pot imputar un retràs en el compliment de les seves obligacions.

No obstant, el temps transcorregut entre la data de presentació de la demanda d'execució i la corresponent Providència no era obstacle per tal que el Sr. Mas atorgués la corresponent escriptura, ja que la demanda anava dirigida a que s'obligués al defenent a portar a terme una actuació a la què s'havia compromès molt abans.

III.- Defensa igualment el Sr. M. que l'èxit parcial de la demanda d'execució aconsellava la no imposició de costes, però tampoc aquest motiu es pot estimar.

En efecte, és cert que la Sra. Luís en la seva demanda sol·licitava l'execució forçosa de la transacció judicial a la què van arribar les parts per obtenir, d'una part, l'escriptura de divisió i adjudicació de la finca prevista en la mateixa i, d'un altre el corresponent passament de comptes, relatiu a les despeses comuns de l'edifici M-R amb reposició per l'adversa de les quantitats de les quals s'havia apoderat indegudament i que la resolució que és objecte del present recurs estima únicament la primera d'aquestes peticions. No obstant, malgrat l'estimació ha estat parcial, cal entendre que l'objecte principal de la demanda era la divisió de la cosa comuna i aquesta petició es va concedir i el fet que no s'estimés la petició de passament de comptes no va ser degut a què no fos procedent, sinó a què aquests punts no estaven expressament regulats a la transacció que s'executava, de tal manera que calia dirimir-los en un altre procediment.

D'altra banda, l'actuació del defenent justifica igualment que l'Hble. Tribunal de Batlles no hagi seguit el criteri del venciment objectiu a l'hora d'imposar les costes de la instància, tenint en compte la mala fe amb la què aprecia que va actuar al llarg de tot el procediment d'execució de la transacció signada per les parts.

IV.- Per últim, defensa el Sr. M. que si algú ha incomplert la transacció ha estat la Sra. Luís, ja que ell mai es va negar a l'atorgament d'escriptura, sinó que va ser la manca de comunicació entre les parts allò que va forçar que l'adversa requerís la intervenció de la Batllia.

Pel que fa a aquest punt del recurs, és cert que el fet que la citació la fes la Policia del Principat no resulta en aquest cas rellevant, ja que del document de citació que consta al foli 379 es dedueix que el Servei de Policia del Principat, al què l'Hble. Batlle va sol·licitar la localització del Sr. Galván, el va citar al Carrer X d'Encamp, que és el mateix lloc que constava a l'ordre judicial (foli 376) i el mateix a on se'l havia citat anteriorment (foli 344), raó per la qual no es pot entendre que aquesta localització fos en absolut dificultosa. No obstant, cal entendre que si l'Hble. Tribunal ha fet referència a la necessitat de recórrer al Servei de Policia per tal de citar al defenent com a criteri per justificar la imposició de comptes ha estat per posar de relleu que, fins i tot en el darrer moment, el defenent es va negar a col·laborar voluntàriament per tal d'executar la transacció que havia signat tres anys abans.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Galván contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 7 de juny del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE