Aute

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-268/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 16 de febrer del 2010 la representació processal de la Sra. Jover va formular demanda contra el Sr. Morales manifestant que en data 5 de setembre del 2005 es va dictar Sentència en virtut de la qual es va acordar atribuir la pàtria potestat del menor Mercader, nascut de la relació sentimental mantinguda entre la seva mandant i el defenent, als dos progenitors i la seva guarda i custòdia a la Sra. Jover, fixant una pensió d'aliments a càrrec del Sr. Morales i en favor del nen de 350 euros mensuals, més la meitat de les seves despeses extraordinàries i establint un règim de visites que descrivia, decisió que va ser confirmada per la resolució d'aquesta Sala de 27 d'abril del 2006. Manifestava igualment que, en data 2 de gener del 2008, els litigants van atorgar un conveni regulador, que va ser ratificat per l'Aute de data 31 de juliol del 2008, en virtut del qual es modificava el citat règim, confiant la guarda i custòdia del menor als dos progenitors, igual que la seva pàtria potestat, sense establir per tant pensió d'aliments, i acordant que per atendre a les despeses del nen obririen un compte que seria alimentat a parts iguals pels seus pares d'acord amb les necessitats del menor. Atès que, segons manifestava, el Sr. Morales havia incomplert diverses vegades el citat règim, sol·licitava que s'atribuís la guarda i custòdia del nen a la seva mare, es fixés una pensió d'aliments a càrrec del pare envers el seu fill de 350 euros mensuals, més la meitat de les seves despeses extraordinàries i s'establís un règim de visites a favor del Sr. Morales consistent en caps de setmana alterns i la meitat de les vacances, així com onomàstiques i dates assenyalades, imposant a l'adversa les costes del procediment.

II.- El Sr. Morales va contestar a la demanda en data 30 de març del 2010 oposant-se a la mateixa, negant que hagués incomplert el conveni subscrit per les parts i defensant que la guarda i custòdia compartida pels dos progenitors era beneficiosa pel nen, raó per la qual sol·licitava la desestimació de totes les peticions de l'adversa i que es condemnés a la Sra. Jover al pagament de les costes del procediment atesa la seva temeritat i mala fe.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 21 de juny del 2011 desestimant la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Jover contra el Sr. Morales i absolent al defenent de tots els pediments de l'agent, sense fer especial pronunciament sobre les costes generades pel procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Jover i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs, argumenta la Sra. Jover que el conveni signat pels litigants en data 2 de gener del 2008, en virtut del qual aquests acordaven modificar el règim establert per la Sentència de 5 de setembre del 2005, confirmada per la d'aquesta Sala de data 27 d'abril del 2006, establint un custòdia compartida pels dos progenitors en relació al seu fill menor, estava viciat per pressions i amenaces de l'adversa envers la seva mandant, que a més a més no va ser assessorada per cap professional del dret a l'hora de signar-lo. D'altra banda, afirma igualment que el citat conveni es va homologar incomplint les normes processals adients i els drets fonamentals de la Sra. Jover, ja que es va portar a terme mitjançant una simple compareixença dels signants sense valorar els interessos del menor.

Malgrat els arguments de la recurrent, l'examen dels documents que consten a les actuacions porten a aquesta Sala a rebutjar aquest primer motiu del recurs.

II.- Pel que fa a les manifestacions de la Sra. Jover en el sentit que el conveni en el què es fonamenta la Sentència d'instància va ser signat per ella sense assessorament d'un advocat i com a conseqüència de les pressions i amenaces del Sr. Morales, cal tenir en compte, en primer lloc, que el citat acord no revestia cap complexitat des del punt de vista jurídic i, per tant, es tractava d'una decisió personal que havia de prendre la recurrent sense que li fos precís cap assessorament legal. Pel que fa a la intimidació a la què afirma haver estat sotmesa, cal posar de relleu que el 18 de juliol del 2008, és a dir sis mesos després haver signat el conveni, els Srs. Morales i Jover van comparèixer davant l'Hble. Batlle ratificant l'acord al què havien arribat, com es destaca en l'Aute de 31 de juliol d'aquell any, sense que la recurrent manifestés en cap moment la seva disconformitat amb les mesures acordades, que durant dos anys es van posar en pràctica sense protesta.

D'altra banda, per tal que es pugui entendre que un acord està viciat per intimidació cal que aquesta sigui determinant (Digest 4,2,9-1), el mal amb el què s'amenaça ha de ser imminent i greu (Digest 4,2,9 pr), ha de ser veritable i real (Digest 4,2,7), ha de provocar un temor racional i fonamentat que indueixi a la persona a emetre una declaració de voluntat (Digest 4,2,6), requisits que no s'han acreditat en el cas present, ja que no s'ha provat que l'amenaça que la recurrent diu que va proferir el Sr. Morales de denunciar-la a França per frau a la Seguretat Social fos determinant de la seva decisió de modificar el règim de guarda i custòdia del seu fill que s'havia seguit fins aquell moment, ni es pot entendre que aquesta amenaça fos tant greu que obligués a la recurrent a renunciar a tenir en exclusiva la guarda del menor.

Per últim, aquest motiu tampoc es pot estimar atès que la Sra. Jover l'al·lega per primera vegada en aquesta alçada, ja que en la seva demanda sol·licitava la modificació del conveni subscrit per les parts atès que el Sr. Morales l'havia incomplert, de tal manera que els motius que ara oposa la recurrent per oposar-se a la decisió de la Sentència d'instància no es poden estimar sense causar una greu indefensió a l'adversa que no s'ha pogut defensar davant d'aquestes manifestacions.

III.- En segon lloc, la recurrent al·lega la nul·litat del procediment emprat per l'homologació del citat conveni mitjançant l'Aute dictat en data 31 de juliol del 2008, ja que entén que es va atorgar amb la simple compareixença dels litigants i un informe del Ministeri Fiscal, sense valorar l'interès del menor, ni valdre's de cap altre prova que avalés la seva correcció. No obstant, l'article 61 LQM respecte de l'aprovació del conveni regulador de la separació dels esposos disposa que aquest ha de comprendre tots els aspectes exigits per les disposicions dels articles 52 a 57 i ha de ser aprovat per la jurisdicció civil, que ha de vetllar perquè els drets d'ambdós cònjuges i els dels fills restin suficientment protegits, i aquests requisits es van observar al dictar l'Aute que homologava el conveni signat pels Srs. Morales i Jover, ja que la intervenció del Mgfc. Ministeri Fiscal en el procediment era garantia de que aquest no era contrari als interessos dels menor que en aquell moment tenia cinc anys, de tal manera que no es pot entendre que s'hagi produït cap violació del procediment que comporti la seva nul·litat, ni cap vulneració dels drets constitucionals de la Sra. Jover.

IV.- Argumenta per últim la recurrent que el règim de guarda i custòdia compartida pels seus progenitors no és beneficiós pel seu fill, provoca moltes duplicitats i no es basa en una bona entesa entre el Sr. Morales i la seva mandant. No obstant, no s'ha acreditat que el nen hagi patit cap mena de perjudici mentre aquest règim s'ha mantingut vigent, és a dir des del mes de juliol del 2008 fins el moment present.

En aquest sentit, d'acord amb l'informe psicològic realitzat per la psicòloga Sra. Caro (foli 139 i ss), en Mercader demostra una clara preferència pel seu pare en una diversitat de situacions, mentre que preferiria a la seva mare en cas de confidencialitat i d'haver de compartir un viatge i, malgrat considera responsable a la seva mare dels problemes de comunicació entre els seus progenitors i manifesta no sentir-se molt a gust amb ella, expressa la seva necessitat de poder gaudir d'un vincle afectiu amb la Sra. Jover que li transmeti seguretat, de tal manera que el nen considera que la relació amb els seus pares en condicions d'igualtat és beneficiosa per ell i, en tot cas, més aviat es decanta pel seu pare que per la seva mare.

Altrament, els informes socials de dates 2 i 5 de maig del 2011, que s'aporten als folis 299 i ss i 307 i ss de les actuacions, destaquen que no es detecta cap problemàtica de desatenció envers el menor, encara que la relació conflictiva que mantenen els seus progenitors pot estar tenint incidència respecte d'ell. En el mateix sentit, l'informe de la psicòloga Sra. Corbacho posa de relleu (foli 339 i ss) que el menor acusa la tensió existent entre els seus pares, però a l'escola presenta una actitud bona i un adient rendiment, és alegre i molt comunicatiu i manifesta que li està bé passar una setmana amb cada progenitor, raó per la qual la Sra. Corbacho conclou que seria partidària de prosseguir amb l'actual règim de custòdia compartida, ja que d'altre manera alteraríem un equilibri que el menor ha anat construint amb força esforç. Per últim, en l'exploració judicial (foli 381) el nen manifesta que alternativament es troba en companyia de cadascun dels seus progenitors durant una setmana sencera, que al seu parer aquest repartiment és correcte, no desitjant que aquest règim canviï tota vegada que es troba molt bé en companyia de tots dos.

Per totes aquestes raons, entenem que l'estabilitat que precisa el menor passa en aquest moment per mantenir una situació que, pel que sembla, es desenvolupa correctament i els conflictes i les divergències que existeixen entre els litigants no són conseqüència del règim de guarda i custòdia compartida del seu fill, que no s'aprecia que els hagi fet augmentar, sinó produïdes pel trencament de la relació afectiva que els unia i per el desig de influir en l'educació del nen, de tal manera que es manifestarien en qualsevol circumstància. El que sí és cert és que el Sr. Morales i la Sra. Jover han de fer un esforç per fer desaparèixer les tensions existents entre ells, perquè és evident que aquestes afecten a en Mercader i, en aquest sentit, és precís exhortar-los per tal que, en benefici del seu fill i a fi d'aconseguir el seu benestar psicològic, deixin de banda els seus interessos i disputes personals i tinguin exclusivament en compte les necessitats d'afecte, estabilitat i seguretat emocional del menor.

V.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les costes generades en aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Jover contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 21 de juny del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE