Aute

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-326/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de gener de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat "P, SL" va ser condemnada, mitjançant sentència del 25 de maig de 2007, a satisfer a la ORG_0 la quantitat de 14.400 euros, amb unió dels interessos al tipus legal meritats per aquella quantitat des del dia 27 de maig del 2005, així com al pagament de les costes judicials causades, amb expressa menció dels honoraris d'advocat i de procuradora.

II.- En data 28 d'abril de 2009, la representació processal de la ORG_0 va sol·licitar el lliurament de la suma de 14.400 EUR, la qual havia estat dipositada per la societat defenent el dia 11 de maig de 2005. L'administració judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat "P, SL" va refusar l'entrega de l'esmentada quantitat, al·legant que la quantitat feia part de la massa activa de la fallida.

III.- Per Aute del 20 de maig de 2011, el Tribunal Unipersonal del Batlle va resoldre el següent: "1.- Procedir a l'execució de la causa B-0547-5/2005 en els termes sol·licitats per la representació de la Comunitat de propietaris de l'edifici X en el seu escrit del 28.IV.09, això és, sobre la quantitat de 14.400.- EUR dipositada en la causa; 2.- Embargar la quantitat predita en compliment de l'ofici d'execució tramès en data 14.V.11 des de la causa EX-0013-4/2009 seguida a instància de C, SL contra COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI X; 3.- Trametre la quantitat predita a la causa EX-0013-4/2009, una vegada aquest Aute sigui ferm i definitiu; 4.- Arxivar definitivament la causa".

IV.- Contra aquesta resolució, l'administració judicial de la cessació de pagaments i fallida ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la resolució recorreguda vulnerava els drets dels altres creditors de la fallida de la societat "P, SL" puix la suma dipositada no havia sortit del patrimoni del fallit; que l'import de 14.400 euros va ser dipositat per poder efectuar recurs contra la decisió de la Batllia, de conformitat amb l'article 34.15 de la llei de propietat horitzontal; que els creditors desconeixien el contingut de l'Aute apel·lat; que calia respectar la igualtat entre els creditors privilegiats; que esqueia revocar l'Aute, en el sentit de considerar que la suma dipositada feia part de la massa de la fallida i no se'n podia disposar.

II.- La qüestió objecte d'aquest recurs és eminentment jurídica i consisteix en resoldre si una quantitat dipositada dins un procediment de propietat horitzontal, als efectes de respondre del pagament de despeses comunitàries, ha de formar part o no de la massa activa d'una fallida. La sentència d'instància respon per la negativa i aquest criteri s'ha de confirmar.

Si es combinen l'article 13.2 de la llei de propietat horitzontal ("Els deutes a favor de la comunitat derivats de l'obligació de contribuir al sosteniment de les despeses generals corresponents a les quotes impagades tenen la consideració de crèdits preferents i s'imposen a qualsevol altre, inclosos els hipotecaris, amb l'excepció dels crèdits salarials en els termes que estableixi la legislació laboral, així com les sumes degudes a la CASS") i els articles 14 i 32 del Decret sobre cessació de pagaments i fallides ("... els creditors beneficiaris ... de privilegis especials mobiliaris i immobiliaris, no formen part de la massa" i "La resolució constatant la cessació de pagaments suspèn totes les accions individuals ... exceptuant aquelles que gaudeixin d'un privilegi especial ..."), es desprèn que la normativa vigent autoritza la reducció o separació de la massa de determinats béns del fallit, els quals no han de ser destinats a la satisfacció de tots els creditors, sinó només a aquells que gaudeixen d'un dret privilegiat sobre els mateixos. L'aplicació analògica de la denominada "separatio ex iure crediti", que constitueix una excepció a la vis atractiva del concurs, ha de fer-se extensiva també a la quantitat de 14.400 EUR que va dipositar la societat "P, SL" el dia 11 de maig de 2005 (foli 20.a). En efecte, la pròpia recurrent va indicar, en el seu moment, que els repetits 14.400 EUR corresponien "a la quantitat reclamada a la meva mandant en concepte de despeses comunitàries impagades en el marc de la causa B-0547-5/2005", de manera que aquesta afectació realitzada per la part deutora i ara fallida ha de seguir el mateix règim que el bé immoble que garanteix el dret de crèdit de la COMUNITAT. A més, en el cas d'autes, una realització singular i separada de les unitats immobiliàries de "P, SL" -aparentment sense connexió amb l'activitat empresarial de la societat- esdevindria desproporcionada en presència d'una quantitat líquida afectada precisament a eixugar la totalitat de les derrames pendents.

La recurrent esmenta també que els drets dels demés creditors de la fallida de la societat "P, SL", com també aquells dels altres creditors privilegiats, podrien ser vulnerats. És cert que existeix aquesta possibilitat, en particular en presència de deutes salarials. Això no obstant, no escau oblidar que l'oposició a l'Aute de la Batllia queda formulada per l'administració judicial de la fallida de "P, SL" que ha de conèixer, a bastament, l'estat dels crèdits i més quan aquest argument s'invoca, per primera vegada, en fase d'apel·lació (17 de novembre de 2011) i superats quatre anys des del seu nomenament (3 d'abril de 2007). Compte tingut que es pressuposa el coneixement per part dels administradors del passiu de la societat "P, SL", els hi pertocava l'acreditació de les seves informacions i, almenys, la comunicació de l'execució present -en el seu paper de defensors dels drets de la fallida- als altres creditors privilegiats als efectes d'interposar, eventualment, una terceria de millor dret. En tot cas, els drets dels eventuals creditors privilegiats haurien de quedar garantits mitjançant les unitats immobiliàries de la societat fallida.

El mateix succeeix quant a la finalitat del dipòsit dels 14.400 euros. Aquest mitjà defensat per la societat fallida i que predica la consignació judicial per poder formular recurs, és nou però endemés el dipòsit no tenia per objectiu la preservació del dret al recurs -que no es va exercir- com resulta indiscutiblement de l'escrit del foli 20.a.

III.- Malgrat la desestimació del recurs, atès que el recurs versa sobre una qüestió de dret i que no existia jurisprudència al respecte, essent defensable, des d'un punt de vista tècnic, la tesi de la part recurrent, s'ha d'entendre que concorren circumstàncies excepcionals que justifiquen la no imposició a la part recurrent de les costes processals (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat per l'administració judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat "P, SL";

Confirmar l'Aute de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 20 de maig del 2011 en tots els seus extrems;

No efectuar especial condemna en costes judicials en aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE