Aute

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-362/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per sentència de data 28 de desembre del 2004, la "C A" de G (ITALIA) va incrementar, a partir de la data de la resolució de primera instància, fins a 750 EUR, l'import de la pensió de divorci a favor de la Sra. Villalba i a càrrec del Sr. Cano. Aquesta resolució fou decretada executiva al Principat d'Andorra, segons sentència d'aquesta Sala Civil de data 18 de març del 2010.

La Sra. Villalba va formular demanda d'execució de la referida sentència estrangera.

II.- El Sr. Cano va contestar que en la seva situació no podia es comprometre a satisfer mensualment una suma superior a 700 EUR pels endarreriments, a més de la pensió que cada mes va vencent, i va fer la proposta d'aixugar el seu deute de forma fraccionada. La Sra. Villalba va oposar-se a les propostes del Sr. Cano.

III.- Per Aute de data 30 de setembre del 2011, modificat per Aute de data 14 d'octubre del 2011, l'Hble. Batlle va actualitzar el deute i declarar que la suma que el Sr. Cano ha de pagar es de 36.266,63 EUR, requerint-lo del pagament mensual de l'import de 853,75 EUR en concepte de pensió a partir del mes d'octubre de 2011, imposant les costes de l'incident al Sr. Cano.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Cano ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que l'Aute impugnat ha recaigut en un procediment en el que ha estat i està en indefensió per quant s'ha obviat el tràmit de contesta a la demanda que li permetia oposar-se a la mateixa i obrir el corresponent incident d'execució; que el document n°19 de la Sra. Villalba no té el menor valor probatori d'ésser una fax en italià del que no consta ni la font ni la vigència de les normes que conté; que respecte als documents n° 21 i 22, cap d'aquests constitueixen mitjans adequats per provar de forma indubitada les costes judicials italianes, taxes i demés despeses; que l'Hble. Batlle solament comptabilitza 3 pagaments de pensions, però en realitat, durant els altres 11 mesos anteriors a la data de l'Aute recorregut, ha satisfet la pensió en curs, més 700 EUR d'endarreriment, és a dir uns altres 7.700 EUR; i per aquests motius sol·licita que es dicti resolució: 1) declarant que s'ha de retornar els autes a primera instància, de forma que se li dóna tràmit per a la contesta a la demanda d'execució formulada per l'adversa, 2) subsidiàriament, desestimant la pretensió de la Sra. Villalba de que li satisfaci els imports que reclama per costes judicials de procediment italià, en no haver estat degudament acreditat, 3) reduint l'import de les pensions endarrerides fins el 30 de setembre del 2011 en les quantitats de 4.000 EUR, 700 EUR i 849 EUR així com en altres 7.700 EUR, és a dir, d'un total de 13.249 EUR, 4) declarant que no es podrà aplicar els interessos italians a les sumes objecte de reclamació, en no haver estat degudament acreditat, 5) sense costes per la legitimitat d'aquest recurs.

II.- El Decret de data 4 de febrer de 1986, regulant l'execució de resolucions judicials, modificat pels articles 92 a 96 de la LTPJ, estableix que: En les obligacions de pagar una quantitat de diners, si aquesta és liquida, el Ponent del Tribunal de Batlles o al Batlle requerirà al deutor per que faci el pagament dins el termini que s'assenyali; si no hi ha conformitat, el Ponent del Tribunal de Batlles o el Batlle, segons correspongui, citarà a ambdues parts perquè compareguin amb els mitjans de prova pertinents; practicades les proves, el Tribunal de Batlles o, en el seu cas, el Batlle resoldrà fixant la liquidació o indemnització.

En el present cas, per Providència d'execució de data 30 de setembre del 2010, l'Hble. Batlle va requerir al Sr. Cano per tal que faci efectiva al despatx de la Batllia, en el termini de 15 dies, les quantitats següents:

Pensió de divorci no abonada des del mes de setembre del 2008 fins al mes d'abril de 2010........... 15.000 EUR, Actualització de la pensió pendent,

Pensió de divorci a partir del mes de maig de 2010 pendent,

Despeses recurs d'apel·lació:

Costes processals .............................. 89 EUR

Honoraris....................................... 1.500 EUR

Despeses generals pendent,

Despeses processals primera instancia........... 4.000 EUR Costes legals de primera instancia pendent,

El que fa un total de 20.589 EUR.

L'Hble. Batlle va donar trasllat d'aquesta Providència d'execucio al Sr. Cano, el qual no va manifestar cap disconformitat amb la mateixa, sinó que va exposar que no podia satisfer mensualment una suma superior a 700 EUR pels endarreriments, i va proposar d'aixugar el seu deute de forma fraccionada.

Per conseqüent l'Hble. Batlle va respectar escrupolosament les normes de procediment en matèria d'execució de sentències civil, i si, en tràmit de contesta a la Providència d'execució, el Sr. Cano no va oposar-se al contingut de la mateixa, sinó que només va al·legar que no podia pagar la quantitat reclamada, no pot avui pretendre haver estat en situació d'indefensió. Per tant s'ha de rebutjar el primer motiu de recurs.

III.- Respecte a la reclamació en concepte de costes judicials italianes al pagament dels quals fou condemnat el Sr. Cano, la mateixa es fonamenta en un correu per fax de l'advocat italià al seu homòleg andorrà, exposant les normes italianes regulant les despeses judicials. El Sr. Cano es limità a refusar el fax esmentat, però sense acreditar de cap manera que el seu contingut no sigui autèntic o que les normes que conté no siguin les aplicables. Per tant, no hi ha cap raó de descartar dit document. Pel que fa als interessos legals, s'ha de mantenir el mateix raonament, ja que el document on consten correspon a una publicació sobre internet contra la qual el recurrent no oposa cap element probatori contrari.

IV.- Quant a les sumes que el Sr. Cano pretén haver satisfet durant els 11 mesos anteriors a la data de L'aute impugnat, força és de constatar que el recurrent no acredita cap pagament fet a la Sra. Villalba llevat dels que va comptabilitzar l'Hble. Batlle, ço que determina confirmar la resolució apel·lada.

V.- La desestimació del recurs imposa condemnar la part que recorre al pagament de les costes processals de segona instància, en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs formulat pel Sr. ENTITY_5;

Confirmar la resolució dictada el dia 30 de setembre del 2011, modificada per Aute de data 14 d'octubre del 2011, en tots els seus extrems; imposant les costes judicials de segona instància al Sr. Cano.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE