Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0051-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-030/12

S E N T È N C I A NÚM. 83-2012

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Andrade

Advocat : Viñas

Apel·lant: Tejada

Representant: Galan

Advocat: Morales

A la vila d'Andorra la Vella, el quatre d'octubre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0051-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Tejada va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 14 d'abril del 2011, confirmant en alçada la decisió del 15 de febrer de 2011, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i declarant el seu dret a percebre una pensió d'invalidesa per accident laboral del 50% i la condemna en costes judicials de la part adversa.

2.- En la sentència de l'1 de març de 2012, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. Tejada, en el sentit que ha reconegut el seu dret a la percepció d'una pensió d'invalidesa per accident laboral del 30%.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 27 d'abril de 2012, la CASS manifesta principalment que:

la limitació de la mobilitat dorso-lumbar venia donada per l'important sobrepès de l'assegurat (111 kg per una alçada de 1,69 m), incidint el volum de l'abdomen en el test de Shöber;

el test de shöber (10-12,5 cm segons els forenses) no justificava classificar la rigidesa lumbar com a molt important.

4.- El Sr. Tejada tampoc es mostra d'acord amb la resolució adoptada per la secció administrativa de la Batllia i això pels motius que segueixen:

no podia trobar una ocupació sedentària, degut a la seva edat i manca de formació professional;

no treballava actualment i experimentava una reducció molt significativa dels seus ingressos;

l'article 8 del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social permetia determinar l'element professional mitjançant la comparació del salari global mig del sector dels pintors industrials i el lloc de treball que se li consideri adequat;

esqueia dictar una nova sentència, en el sentit de reconèixer-li una pensió del 40% (30% de l'element objectiu + 10% de l'element professional a determinar).

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La CASS i el Sr. Tejada s'alcen contra la sentència d'instància perquè consideren que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació errònia del material probatori que obra a les actuacions. La secció administrativa de la Batllia ha reconegut una IPP del 30% a l'assegurat, derivada de l'accident laboral produït el dia 2 de febrer de 2009. La CASS manté que aquesta ha d'establir-se en 15 punts, mentre que el Sr. Tejada estima que als esmentats 30 punts, s'hi ha d'afegir altres 10 en concepte d'element professional.

Començarem pel recurs que ha formulat la CASS. La parapública entén que l'Hble. Batlle ha sobrevalorat la rigidesa lumbar del demandant perquè: a) no es tenia en consideració el volum del seu abdomen i b) l'índex de Schöber no corresponia a una seqüela molt important.

El primer greuge s'ha de descartar, tota vegada que els forenses -òrgan imparcial- han afirmat que l'obesitat o abdomen globulós no té incidència en la mesura de l'índex de Schöber (foli 112). De fet, l'informe de l'àrea de control sanitari de la CASS ni tan sols fa esment a aquesta eventual interferència.

Respecte de l'abast invalidant de la lumbàlgia, els pèrits judicials afirmen que l'índex és de 10-12,5 cm, com també que els signes de Lasègue i de Néri són negatius i, per tant, no dolorosos. El Sr. Tejada no porta cap tipus de faixa dorso-lumbar, ni segueix tractament mèdic pel que fa la lumbàlgia ni realitza rehabilitació funcional. Segons el barem de l'UNCSS, les molèsties funcionals del raquis dorso-lumbar s'avaluen com segueix: discretes (5-15 punts), importants (15-25 punts) i molt importants (25-40 punts). L'índex de Schöber mesura objectivament la rigidesa, és normalment de 10-15 cm (veure paràgraf 3.2 del barem francès) i tota reducció del diferencial per sota de 5 cm és signe de rigiditat. En el cas que ens ocupa, aquesta diferència és significativa (2,5 cm., foli 98), però no "molt important" com ho suggereix el dictamen dels forenses, tota vegada que elegeix la forquilla superior de les tres existents per establir la seva valoració. Compte tingut que el repetit barem preveu tres escales i que el demandant presenta un índex que es troba exactament a la meitat de la flexió considerada com a "normal", aquesta Sala considera adequada i proporcionada l'atribució de 20 punts d'IPP.

Quant al recurs del Sr. Tejada, es queixa de l'absència de presa en consideració de l'element professional. Compte tingut que el recurrent no ha tornat a treballar i que el Govern no ha determinat encara els salaris globals mitjans cotitzats pel conjunt de treballadors de cada grup de professions equivalents (article 8.b del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social), escau remetre'ns a la disposició transitòria cinquena de l'esmentada norma. Això no obstant, la seva aplicació requereix una limitació de la capacitat de treball igual o superior al 50%, percentatge que no assoleix el Sr. Tejada. Aquest darrer també argumenta que no podia trobar una ocupació sedentària per raó de la seva edat i manca de formació. Aquests paràmetres subjectius no estan contemplats en la normativa vigent, els quals només fan referència a la disminució salarial patida a resultes de l'accident laboral o malaltia professional.

Per tot l'exposat, procedeix l'estimació parcial del recurs d'apel·lació de la CASS i la desestimació d'aquell del Sr. Tejada.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals de cap instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Desestimar el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Tejada contra la sentència 2012-028, de 1 de març de 2012, dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle.

Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la CASS i revocar la sentència recorreguda en el sentit de reconèixer al Sr. Tejada una pensió d'invalidesa per accident de treball del 20% a títol de l'element objectiu, amb efectes des del mes de març de 2011.

No es fa pronunciament sobre el pagament de costes judicials de primera i segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència a la Secció Administrativa de la Batllia del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE