Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-222/12
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La companyia Manso va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat Sanz i contra la companyia Carnero, en reclamació de la quantitat de 26.275,71.-EUR, majorada amb els interessos legals a comptar de la data de la contesta a la demanda, en concepte de reembossament de les indemnitzacions satisfetes per la demandant a conseqüència del sinistre d'aigua que es va produir el dia 26 de juny de 2008, juntament amb condemnació dels demandats al pagament de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
II.- La societat Sanz i la companyia Carnero varen plantejar l'excepció de prescripció de l'acció, i sobre el fons del litigi, varen oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que la societat Sanz no té cap responsabilitat en la producció del sinistre d'autes.
III.- La companyia d'assegurances Vélez va formular demanda a tramitar pel procediment abreujat, contra la Mercader i contra la companyia Manso, en reclamació de la quantitat de 7.160,57.-EUR, majorada amb els interessos legals a comptar del dia 15 de gener del 2009 en concepte de reembossament de l'indemnització satisfeta al Sr. Plana a conseqüència del sinistre d'aigua del dia 26 de juny del 2008, i de la quantitat de 309.-EUR majorada dels interessos legals a comptar del dia 24 de desembre del 2008, o subsidiàriament de la data de contesta a la demanda, en concepte d'honoraris de pèrit, més les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
IV.- La Mercader i la companyia Manso varen sol·licitar la crida en garantia de la societat Sanz així com de la seva companyia d'assegurances Carnero.
Per Aute de data 6 de novembre del 2009 es va donar lloc a la referida crida en garantia de la societat Sanz i de la companyia Carnero.
V.- Segons Aute de data 27 de gener del 2010, es van acumular els autes d'ambdós procediments esmentats.
VI.- Per Sentència de data 5 de setembre del 2012 l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir:
que en els autes enregistrats amb el número seqüencial 0408-3/2009 ha de prosperar íntegrament la demanda principal, condemnant doncs solidàriament a la societat Sanz i a la companyia Carnero a indemnitzar a la companyia Manso en la suma global de 26.275,71.-EUR, augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el dia 17 d'octubre del 2009, amb condemna en costes dels vençuts, segons s'ha raonat en el II Considerant;
que en els autes enregistrats amb el número seqüencial B-0901-1/2009 ha de reeixir del tot la demanda principal pel que afecta a la societat CONSTRUCCIONS Sanz SL i a la companyia Carnero, el que comporta que aquests darrers, solidàriament entre ells, hagin d'indemnitzar a la companyia Vélez en les sumes de 7.160,57.-EUR i de 309.-EUR, ambdues incrementades dels interessos legals produïts segons s'ha descrit anteriorment;
que en els darrers autes ha d'absoldre i absol lliurement de tots i cadascun dels pediments de contrari, a la Mercader i a la companyia ENTITY_4;
que les costes generades d'ambdós processos acumulats s'hauran de subjectar a allò decidit en el II Considerant.
VII.- Contra aquesta resolució, la societat Sanz i la companyia Carnero han interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- En base del seu recurs la societat Sanz i la companyia Carnero manifesten: que no ha restat degudament acreditat en autes que la societat Sanz fos la causant de l'embussament de la claveguera comunal de l'edifici R., i menys encara quan resulta que de les proves practicades no se'n desprèn que la causa de l'embussament de la claveguera comunal provingués de les obres realitzades en el seu dia per aquesta societat; que no es pot traslladar vàlidament a la societat Sanz, la responsabilitat que podria incumbir a l'empresa Salcedo, com a possible responsable directe de l'acte i/o omissió causant del dany; i menys encara quan ens trobem davant d'una reclamació per responsabilitat extracontractual; que en relació a la demanda formulada per la companyia Vélez, s'escau estimar l'excepció peremptòria de prescripció formulada en l'escrit de contesta a la demanda, ja que d'ençà de la data de producció del sinistre (26 de juny de 2006) fins el dia en el qual es va acordar la citació a judici de les parts recurrent (Aute de data 6 de novembre de 2009) es va escolar amb escreix la prescripció anyal assentada per la Lex Aquilia; que de la mateixa manera la citació contra la Mercader i de la seva companyia asseguradora hauria d'haver estat interposada abans del dia 26 de juny de 2009 i no pas el mateix dia 26 de juny de 2009; que subsidiàriament, atesos els principis de congruència i dispositiu que regeix tot procediment judicial civil, no procediria condemnar a les parts recurrents a satisfer qualsevulla quantia i/o concepte a la companyia d'assegurances Vélez, puix la mateixa no ha interessat aital condemna en període d'al·legacions; que no s'adiu a dret ni a raó condemnar a aquestes parts que recorren al pagament de les costes processals ocasionades en un judici que no ha estat instat contra les mateixes i en el qual aquestes darreres únicament han estat cridades en garanties; que la constant jurisprudència dels Tribunals andorrans ha assentat que no es poden acceptar les reclamacions derivades i relatives a informes tècnics efectuats a instància de part i al marge del procediment judicial.
II.- Són fets pacífics: que en data 26 de juny de 2008 es va produir un sinistre d'aigua que va afectar al Conjunt Residencial R. radicat al XXXX, concretament al garatge dels blocs B i C, i a les unitats immobiliàries planta soterrani -1, porta primera i porta segona del Bloc C, totes propietat del Sr. ENTITY_9; que la causa del sinistre esmentat resulta del col·lapse del col·lector general de l'Hble. Comú que, degut a fortes pluges, no va poder absorbir tot el cabal d'aigua i va provocar que l'aigua sobreeixís pels wàters dels pisos de la planta -1, inundant els mateixos i també el garatge; que l'inspecció per càmera del canal va revelar que en un punt determinat del col·lector, hi havia diverses brutícies al seu interior que el va taponar.
III.- S'ha de resoldre prèviament la qüestió de la prescripció de l'acció instada per la companyia Vélez contra la Mercader i la seva companyia d'assegurances Manso.
Tractant-se d'una demanda de responsabilitat extracontractual regulada per la Lex Aquilia, l'acció de la part actora prescriu en un any. Ara bé, la jurisprudència sempre ha considerat que no essent el termini de prescripció de l'any de la Llei Aquilia, un termini processal sinó civil, s'ha de computar de data a data. Per tant, atès que el sinistre es va produir el dia 26 de juny del 2008, el termini de prescripció de l'acció en responsabilitat extracontractual va finalitzar el dia 26 de juny del 2009. La demanda de la societat Vélez contra la Mercader i contra la seva companyia d'assegurances, es va presentar el mateix dia 26 de juny de 2009, i doncs, no ha prescrit l'acció instada.
Establerta la no prescripció de l'acció de la societat Vélez contra la Mercader i contra la companyia Manso, ara s'ha d'examinar la prescripció de la demanda formulada per aquestes parts defenents contra la societat Sanz.
Tractant-se, no d'una demanda directa de la part agent, sinó d'una crida en garantia interposada per les parts defenents a la demanda de la societat Vélez, la demanda formulada contra la societat Sanz no està sotmesa a la prescripció anyal de la Llei Aquilia, ja que correspon a una ampliació del litigi, ja instat en el termini degut. En efecte, la referida prescripció anyal interessa únicament l'acció en judici, de tal manera que una vegada l'acció interposada en el termini d'un any, la demanda és vàlida i importa poc que una o més parts siguin cridades posteriorment al judici. A més a més, i en tots els supòsits, la presentació d'una demanda interromp la prescripció respecte a totes les parts que puguin ser interessades al plet, de tal manera que interrompuda la prescripció el dia 26 de juny per la presentació de la demanda de la societat Vélez, la demanda contra la societat Sanz formulada mitjançant una crida en garantia continguda en les conclusions de la Mercader i de la companyia Manso de data 21 de setembre del 2009, fou interposada en el termini d'un any succeint la data d'interrupció de la prescripció.
En conseqüència, s'ha de desestimar l'excepció de prescripció de l'acció plantejada per la societat Sanz.
IV.- Respecte a la demanda presentada per la societat Vélez en contra de la Mercader i de la seva companyia d'assegurances Manso, la mateixa no pot prosperar.
En efecte, sí és cert que pertoca a la referida Comunitat de Propietaris de mantenir els elements comuns de l'immoble en bon estat de funcionament, i en el present cas de mantenir degudament neta i lliure de tot obstacle la canonada de desaigües, en canvi, resulta de la carta de l'Hble. Cònsol Major del Comú d'Escaldes- Engordany, de data 26 d'abril del 2010, que l'indret concret de la canonada on es va produir l'embussament d'aigua el dia 26 de juny del 2008 a la urbanització R., es troba en el col·lector general del Comú d'Escaldes- Engordany, i per tant, fora de la responsabilitat de l'obligació de manteniment dels elements comuns de la Comunitat de Propietaris de l'esmentada urbanització. En conseqüència, s'ha de desestimar la demanda de la societat Vélez no tant sols contra la Mercader i contra la seva companyia d'assegurances Manso, per no ésser la dita Comunitat de Propietaris responsable del manteniment de la canonada on es va produir l'embussament causa del sinistre, sinó àdhuc contra la societat Sanz, ja que aquesta darrera fou cridada al litigi en garantia de les parts defenents, i no pot ser condemnada en el cas que les parts que la van cridar, siguin elles mateixes, condemnades. La crida en garantia només té per objecte de garantir front a la part demandant les condemnes que puguin afectar les parts demandades. Tot això sense perjudici de que la societat Vélez torni a formular una demanda directament contra la societat Sanz i la companyia Carnero.
V.- Pel que fa a la demanda formulada contra la societat Sanz i la seva companyia d'assegurances Carnero, per la companyia Manso, s'ha de determinar si la responsabilitat del col·lapse del col·lector general que va originar el sinistre s'ha d'imputar a aquesta primera societat.
És cert que no existeix en autes la prova material concreta i fefaent de que fou la societat Sanz la qui va abocar runes al col·lector comunal provocant el col·lapse del mateix. En canvi sí que existeix una xarxa de presumpcions que fa arribar a aquesta conclusió.
En efecte, dels testimoniatges i peritatges obrant en autes, se'n desprèn que l'embussament de la canonada, en l'origen del sinistre, resultava de diverses brutícies, tal com fustes, fibres, terra... runes de construccions (informe pericial del Sr. ENTITY_10), un tros de tub, terra i fusta (Sr. ENTITY_11), un tros de bloc d'obra molt usat, arena, herbes i fulles (Sr. ENTITY_12), un tros de tub (informe del Sr. ENTITY_13), és a dir que en tot supòsit, és incontrovertible que la causa de l'obstrucció del col·lector comunal és imputable a deixalles provinents de les obres de construcció del Conjunt Residencial R. que es van finalitzar poc temps abans del sinistre.
Això establert, força és de constatar que fou la societat Sanz l'empresa a la que la societat promotora del Conjunt Residencial va encarregar la realització de l'obra, amb l'ajuda d'altres empreses, com Salcedo pel que fa als treballs de lampisteria i calefacció.
És cert que no s'ha acreditat que les runes que tapaven la canonada i en particular el tros de tub, provenien dels treballs de Sanz, o al contrari, de Salcedo. Nogensmenys, s'ha de posar de manifest: que d'una banda, tal com ho va manifestar el responsable de l'empresa Salcedo, era la societat Sanz que assumia les tasques de coordinació de les empreses que intervenien en l'obra que l'obligaven a efectuar una correcta supervisió i control de tots els treballs realitzats; i que d'altra banda, resulta del informe pericial del Sr. Vaquero que en el moment del peritatge, el responsable de la societat Sanz va reconèixer que van ser els causants d'abocar runa al col·lector provocant el col·lapse del mateix.
En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució apel·lada que va condemnar a la societat Sanz, solidàriament amb la seva companyia d'assegurances Carnero, a pagar a la companyia Manso, la quantitat de 26.275,71.-EUR, ja satisfeta per aquesta darrera companyia al seu assegurat, Sr. Plana, en concepte d'indemnització dels danys ocorreguts a conseqüència del sinistre d'autes.
VI.- L'estimació del recurs en el procediment amb número seqüencial B-0901-1/2009 determina imposar les costes processals de la Mercader i de la seva companyia d'assegurances Manso, d'ambdues instàncies, a la part actora, i les costes processals, també d'ambdues instàncies, de la societat Sanz SA i de la companyia Carnero, a les parts defenents, la Mercader i la seva companyia d'assegurances Manso.
La desestimació del recurs en els autes registrats amb número seqüencial 0408-3/2009 imposa condemnar a la part recurrent el pagament de les costes judicials de segona instància.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar en part el recurs de la societat Sanz i de la companyia ENTITY_6;
Revocar la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 5 de setembre del 2012 en el sentit de desestimar la demanda de la societat Vélez contra la Mercader i la seva companyia d'assegurances Manso, i de deixar sense efecte la crida en garantia de la societat Sanz i de la companyia Carnero, sense perjudici de que la societat Vélez formuli, si li sembla escaient, una demanda directament contra aquestes darreres parts; amb condemna en costes compartida segons s'ha raonat en l'apartat VI;
Confirmar-la íntegrament pel que fa a les seves disposicions relatives a la demanda de la companyia Manso, objecte del procediment registrat sota el número seqüencial 0408-3/2009, amb condemna de la societat Sanz i de la companyia Carnero a pagar les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
Subir
Diccionario RAE