Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-231/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat ORG_0 va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Rius, en reclamació de la quantitat de 40.820,45.-EUR juntament amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte de pagament de mercaderies subministrades, més les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- El Sr. Rius va plantejar la qüestió de prejudicialitat penal a la qual va oposar-se la part agent.

Mitjançant Aute de data 1 de setembre del 2009, l'Hble. Batllia va donar lloc a la suspensió provisional del procediment.

Segons Aute de data 13 d'octubre del 2009 la Secció d'Instrucció número 3 va decretar el sobreseïment provisional de les actuacions penals, i a conseqüència d'aquesta decisió, es va ordenar la continuació dels autes civils per Providència del dia 13 d'octubre del 2010.

III.- Sobre el fons del litigi el Sr. Rius va contestar que va constituir una societat anomenada ORG_1 amb el Sr. ENTITY_5; que durant el mes de gener de 2008, el Sr. Codina i el seu empleat, Sr. Recio van anar adquirint mercaderia a prop de la societat ORG_0 que aquesta va facturar al negoci L., sense el consentiment del Sr. ENTITY_4; que donada la bona relació existent entre les parts, el Sr. Rius va acceptar abonar a la societat ORG_0 les quantitats corresponents a la mercaderia lliurada pel compte del Sr. Codina, amb l'advertiment que no es lliurés més material a càrrec del Sr. ENTITY_4; que no obstant el dit advertiment la societat ORG_0 va continuar venent tant al Sr. Codina com al Sr. Recio material que facturava a L.; que en conseqüència, el Sr. Rius mai ha comprat ni facturat el material objecte de la present reclamació.

IV.- Per Sentència de data 27 de juliol del 2012, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, estimant la demanda de la part actora, va condemnar el Sr. Rius, a pagar a la societat ORG_0, la quantitat de 40.820,45.-EUR augmentada dels interessos legals des de la data de contesta a la demanda, amb imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

V.- Contra aquesta resolució el Sr. Rius ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que si és cert que el Sr. Rius va consentir puntual i exclusivament, una sola vegada que la societat ORG_0 lliurés mercaderia al Sr. Codina per compte del primer, això no pot comportar el consentiment extensiu del Sr. Rius per a que el Sr. Codina adquirís material prop de la societat ORG_0 per compte del primer, durant els mesos següents; que és la societat ORG_0 que tenia la càrrega de provar que existia un consentiment exprés i continuat, efectuat pel Sr. Rius, per a que el Sr. Codina pogués retirar mercaderia prop de ORG_0 per compte de la L.; que en el negat cas que el consentiment efectuat pel Sr. Rius per a que el Sr. Codina adquirís material el dia 8 de gener de 2008 provoqués una aparença negocial que permetés al Sr. Codina adquirir material per compte de L., la negativa del Sr. Rius per a fer-se càrrec del rebut corresponent a la factura del mes de febrer de 2008 desmoronava (sic) aquella aparença; que ha quedat provat que el Sr. Rius no va signar del seu puny i lletra cap dels albarans quin import és objecte de reclamació; que en el negat cas que es pogués considerar que el Sr. Rius va donar el seu consentiment per a que el Sr. Codina pogués adquirir material prop de la societat ORG_0 per compte de L., aquest consentiment seria únicament per aquell material retirat personalment pel Sr. Codina i no per aquell retirat per terceres persones que desconeix aquesta part quines són; que el fet que el Sr. Codina utilitzés el camió del Sr. Rius per a adquirir algun material a prop de la societat ORG_0 no contribueix a concretar l'aparença a la que fa referència el Tribunal a quo; que a major abundament, no ha quedat provat que el Sr. Rius es personés mai a les instal·lacions de la societat ORG_0 amb aquell camió; que els documents acreditatius en que durant els mesos de març, abril, maig i juny de 2008 es van efectuar exportacions d'articles de ferro expedides a nom del negoci L., no poden tenir valor probatori per a recolzar la teoria de l'aparença negocial, doncs no reuneixen cap requisit formal de que ha estat efectivament el negoci L. qui ha efectuat les exportacions; que el Tribunal a quo no ha valorat el fet de que la prova pericial hagi conclòs, que les signatures estampades en els albarans no són del puny i lletra del Sr. Rius, ni tampoc el fet que mai el Sr. Recio, ni el Sr. Codina, autors de la signatura d'alguns dels albarans objecte de reclamació, han tingut cap relació laboral amb el negoci L.

II.- És pacífic que entre el mes de febrer i el mes de maig del 2008, la societat ORG_0 va subministrar al negoci L., del qual n'era titular el Sr. Rius, diverses mercaderies per un preu facturat global de 40.820,45.-EUR, que va romandre impagat.

El Sr. Rius no nega que es va lliurar la mercaderia esmentada, però manifesta que la mateixa fou comprada pels Srs. Codina i Recio pel compte del primer, sense el seu consentiment. Aquesta argumentació no pot prosperar de cap manera pels motius que segueixen.

La part recurrent reconeix que va consentir, a l'inici de l'any 2008, que la societat ORG_0 lliurés mercaderies al seu negoci L. malgrat que aquestes hagin estat comprades pel Sr. Codina, amb el qual projectava de constituir una societat mercantil anomenada ORG_1, i va acceptar pagar tota la mercaderia subministrada al mes de gener.

En presentar-se a les instal·lacions de la societat ORG_0 amb el Sr. Codina, en acceptar que aquell compri mercaderia per subministrar al negoci L., i també en pagar la factura al respecte, el Sr. Rius va crear una situació de mandat aparent a favor del Sr. Codina i del seu empleat Sr. Recio, autoritzant a la societat ORG_0 a considerar que aquests darrers actuaven en representació del Sr. Rius, o almenys amb el seu consentiment.

III.- El Sr. Rius pretenia que es tractava d'un consentiment puntual i que per tant la societat ORG_0 no havia de subministrar ni facturar al negoci L., més mercaderies comprades pel Sr. Codina després del mes de gener.

Tampoc aquest argument no pot prosperar, ja que, d'una banda, pertocava al Sr. Rius informar a la societat ORG_0 que el mandat aparent consentit al Sr. Codina s'havia retirat, i que d'altra banda, el comportament del Sr. Rius, que va tenir lloc el dia 6 de maig del 2008, tal com resulta dels testimoniatges que consten en autes, de passar a recollir a les instal·lacions de la societat ORG_0, amb el seu propi camió, la mercaderia comprada pel Sr. Codina, corrobora el contrari, és a dir, que aquest darrer sempre va actuar en representació o amb el consentiment del Sr. Rius, i això independentment del fet de la persona que va signar els albarans, o del fet que ni el Sr. Codina ni el seu empleat, Sr. Recio, mai hagin estat assalariats del negoci L.

IV.- A més a més, s'ha de considerar que mai el Sr. Rius no va fer cap queixa, cap manifestació ni reserva quan li foren presentades les factures avui reclamades. També es desprèn de la documentació que consta en autes, que una part de la mercaderia facturada fou exportada pel Sr. Rius a Espanya, on el mateix realitzava una obra amb el Sr. Codina a Montferrer (foli 214, testimoniatge del Sr. ENTITY_7).

En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució recorreguda que ha fet una encertada aplicació del dret als fets de la causa.

V.- La desestimació del recurs determina imposar les costes de segona instància a la part que recorre.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 27 de juliol del 2012, en tots els seus extrems, i condemnar a la part recurrent al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE