Sentència
TSJC-300/13
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data 29-03-2010, la representació processal de la Sra. Castrillo actuant com a titular del comerç Zurita, va presentar demanda a judici verbal a tramitar pel procediment civil abreujat en reclamació de quantitat contra la Ramirez, demanant que es condemnés la demandada a pagar-li la quantitat de 10.354,78.-euros en concepte de 4 factures d'honoraris impagades, més els interessos legals des de la contesta a la demanda, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'Advocat i de Procurador.
II.- Per Sentència de data 03-09-2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir "Que estimant parcialment la demanda formulada per la Sra. Castrillo, en la seva qualitat de titular del comerç Zurita, contra la Ramirez, escales A, B, C i aparcament, he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat total de 9.132,78.-euros, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia l0 de maig del 2011, tot el qual fent imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.".
III.- Contra aquesta resolució, la representació de la Comunitat ha interposat recurs d'apel·lació, demanant la seva revocació i la desestimació de la demanda amb imposició de les costes a la part agent.
La representació de la Sra. Castrillo demana la seva íntegra confirmació amb imposició de les costes a la part recurrent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- El primer greuge de la part recurrent és que el primer jutjador ha incorregut en incongruència omissiva pel fet de rebutjar certes de les seves argumentacions justificant la seva oposició a les factures sense però fer cap fonamentació fàctica o jurídica.
Ressurt de les actuacions que, en el marc d'un contracte verbal, la demandant va ser encarregada de l'administració de la Comunitat des de l'any 2003 fins al 30-06-2010, dia de la notificació per burofax del cessament del seu càrrec decidit el 12-04-2010.
La seva reclamació es fonamentava sobre 4 factures que van quedar impagades ja que Briones va considerar que la demandant havia comés irregularitats en la seva gestió.
Per contestar al primer greuge, s'ha de dir en primer lloc que no existeix cap "incongruència omissiva" puix la Hble. Batlle, va contestar als arguments del defenent, motivant que "el present plet, el quin se cenyeix únicament a la reclamació de quantitat de les factures detallades per la part agent. I en aquest sentit cal esmentar que ne serà objecte de cap argumentació per no tenir cap relació ni vinculació amb les pretensions de la part agent :
la queixa efectuada per la part defenent, davant del Col·legi Professional d'Agents i Gestors immobiliaris d'Andorra en relació a la conducta de la Sra. Castrillo.
el fet. que la Sra. Castrillo tingués o no (atès que la part agent ho nega) la delegació de vots del promotor de l'immoble, el quin tenia la majoria de coeficient, en la reunió convocada el dia 22 de març del 2010.
el fet que la Sra. Castrillo invertiria els diners de la comunitat en fons de renda variable.
la pretesa reclamació per part de la Sra. Castrillo dels honoraris corresponent als anys 2003-2007 per import de 5.692.- euros, per quant la mateixa part agent ja manifesta que aquest import no és objecte de la present reclamació.
les denúncies contra l'administrador, els insults proferits en les reunions i el pretès lloguer d'una plaça de garatge."
Una altra cosa és la pertinència de l'argument emprat pel primer jutjador, i al respecte hem de dir que no podem ratificar aital motivació.
En el marc d'un contracte de serveis pertoca a la part que reclama el pagament dels seus honoraris acreditar la realització dels treballs i de contrari pertoca a la part que s'oposa al pagament de les factures establir una manca de diligència en la realització de les tasques.
Per conseqüent, el fet d'establir o no les irregularitats reprotxades a la immobiliària i per conseqüent un eventual incompliment contractual té transcendència puix pot fonamentar en totalitat o en part l'oposició de la demandada i no podia el Tribunal a quo afirmar que els reprotxes fets per la demandada no tenen vinculació ni relació amb les pretensions de l'agent.
Dit això, de l'estudi acurat de les proves aportades en autes força és de constatar que no s'han acreditat les irregularitats reprotxades (com són: no portar correctament la comptabilitat, no convocar degudament una reunió extraordinària, abusar d'una delegació de vots, invertir els diners de la comunitat en fons de renda variable sense que la Comunitat en tingui coneixement, reclamar honoraris prescrits, fer transferències bancàries directes al seu favor, sostreure correu de la bústia d'un propietari, denúnciar il·legítimament el nou administrador, proferir insults en les reunions, llogar una plaça de garatge sense el consentiment del propietari...).
El que ressurt de les actuacions és que els últims mesos de gestió van ser conflictius però de cap manera s'ha acreditat una conducta de la Sra. Castrillo contrària a la bona praxis o que hagi actuat amb mala fe o en violació de les seves obligacions contractuals i professionals.
Al respecte, força és de constatar que la queixa efectuada davant del Col·legi Professional de l'AGIA no va donar lloc a cap resolució(foli 147).
Els testimoniatges dels propietaris, als quals la part defenent i ara recurrent dona especial importància són insuficients, en primer lloc perquè tenen un interès directe al litigi i en segon lloc perquè no són recolzats per proves documentals suficients i no aporten elements prou precisos i circumstanciats per establir la versió de la part defenent.
II.- El segon motiu del recurs és substancialment que el Tribunal ha fet una errònia valoració de la prova en considerar que quasi totes les factures eren justificades.
Però, apareix que les factures sobre la base de les quals el Tribunal Unipersonal ha condemnat la part defenent ( tres de les quatre objecte de reclamació) corresponen a uns treballs realitzats.
Més precisament, pel que fa la factura 1/2010, per un import de 1551,36.-euros (foli 32), correspon als honoraris de l'Administració de la C.P. per la Escala A B2 i BI de gener a juny de 2010 i als honoraris en relació a la reunió extraordinària del 22-03-2010, calculats seguint les normes de l'AGIA i l'import dels quals no es va discutir en primera instància.
Al respecte, la controvèrsia ha sorgit sobre la qüestió de determinar a quina data s'havia de considerar que la immobiliària havia cessat la seva missió.
Però, el fet que és en la reunió de 12-04-2010 que es va decidir la rescissió del contracte no alliberava Briones de notificar degudament dita decisió a Zurita per tal de fixar una data certa i indiscutible al final de la missió i per conseqüent de la responsabilitat professional de l'agencia.
En aquestes condicions, tots els treballs realitzats fins al 30-06-2013 són deguts.
Pel que fa la factura 6/2010 (foli 35) per un import de 2554,78.-euros, correspon al 50% dels honoraris d'administració de les Escales B, C i pàrquings. L'import d'aquesta factura no es va discutir en primera instància sinó el fet que, segons la part defenent, es tractava d'una nova factura però pels mateixos conceptes que la factura 1/2010.
Però, coincidim amb l'Hble. Tribunal Unipersonal en el fet de constatar que, compte tingut dels imports de cada una de les dues factures, de l'import dels honoraris cobrats els anys anteriors, de la redacció de les factures, es tracta sense dubte de factures distintes fonamentades en conceptes i treballs diferents i no de factures fictícies com ho pretén la part recurrent.
Pel que fa la factura 2/2010 (foli 33) per un import de 5008,64.-euros, correspon als honoraris per l'Administració de la C.P. per l'any 2009. El litigi rau en la qüestió de determinar si aquests honoraris ja havien estat pagats però, malgrat la asseveració de la part recurrent, s'ha acreditat en autes que la immobiliària cobrava els seus honoraris per any vençut i en l'absència de la prova d'un pagament en 2010, hem de considerar que els honoraris de 2009 contemplats en la factura 2/2010 queden impagats.
III.- Malgrat la desestimació del recurs de Briones, atès que dita desestimació es fa en part per motius jurídics diferents dels del primer jutjador, queda justificat no efectuar especial pronunciament sobre les costes de segona instància en virtut del que atorga la Novel·la 82,10.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs de la Ramirez i CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 03-09-2013;
NO EFECTUAR especial imposició de les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE