Sentència

TSJC-383/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 15 d'abril del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment abreujat núm. B-1000-2/2011, instades pel Sr. Julián contra el Sr. Pera i la companyia "Ferreras", en data 12 de novembre del 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Que estimant la demanda formulada pel Sr. Julián i he de condemnar i condemno solidàriament al Sr. Pera i a la companyia d'assegurances Ferreras a satisfer la suma de 1.732,04.- euros a favor del Sr. Julián, més els interessos legals a comptar de la data de contesta la demanda, a saber el dia 13 de setembre del 2011. Segon.- Que he de desestimar i desestimo en tots els seus termes la demanda formulada per la representació processal del Sr. Pera i de la companyia d'assegurances Ferreras contra Sr. Julián, havent d'absoldre a aquest darrer de les pretensions que contra ell s'hi contenen. Tercer.- Fer imposició a la part defenent i actora reconvencional de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència".

II.- El Sr. Pera i la companyia "Ferreras" han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita el refús de la demanda de la part adversa i l'estimació de la seva demanda reconvencional, tot condemnant la part adversa a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Els arguments revocatoris són els següents: el croquis de l'accident deixava establert que la col·lisió va tenir lloc a l'interior d'una corba; la topada només s'explicava per raó de la manca de visibilitat; era d'aplicació l'article 17 del Codi de la circulació i no el 18; el Sr. Julián hauria hagut d'aturar-se en arribar a la corba pronunciada si havia advertit prèviament la presència del vehicle que pujava; no s'acreditava la localització dels danys del seu propi vehicle.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Julián va interposar demanda en responsabilitat civil extracontractual contra el Sr. Pera i la companyia "Ferreras" per raó d'un accident de circulació produït el dia 18 de desembre del 2010 a la carretera de Vila. L'agent va explicar que mentre circulava en sentit descendent, va observar l'arribada, en sentit contrari i a bastanta velocitat, del vehicle conduit pel Sr. Pera. I que malgrat ell es va esvorar a la seva banda dreta, l'altre vehicle no ho va fer, colpint la part davantera central d'aquell contra el lateral davanter esquerra de l'automòbil del Sr. Julián.

El Sr. Pera i la companyia "Ferreras" es van oposar a la demanda, argumentant que la responsabilitat havia de recaure exclusivament en el Sr. Julián. En efecte, els demandats informaven que els conductors no es podien veure, tota vegada que l'accident es va produir a l'interior d'una corba molt pronunciada. I que, en tot cas, competia al Sr. Julián d'aturar-se abans d'agafar la corba si havia advertit anteriorment la presència del Sr. Pera. Per tant, el Sr. Pera formulava demanda reconvencional en ordre a ser indemnitzat pels danys causats.

L'Hble. Batlle ha estimat la demanda i refusat la reconvenció, doncs dedueix, per la localització dels danys, que el Sr. Pera circulava pel mig de la calçada.

II.- Com bé conclou l'Hble. Batlle, es desconeix el lloc exacte on va ocórrer l'accident. Si observem el croquis que figura dins la declaració amistosa (foli 20), no es desprèn indiscutiblement que l'accident tingués lloc dins una corba mancada de visibilitat. És més, en la pròpia declaració de sinistre que efectua el Sr. Pera prop de la seva companyia d'assegurances, es relata el següent: "Els dos vehicles piquen de front en carretera molt estreta i sense preferència" (revers del foli 45), sense fer-se referència, de cap mena, a una corba especialment complicada. Per tant, no queda provat que l'accident es produís dins una corba difícil.

Es desconeix també si els vehicles circulaven a una velocitat apropiada. L'abast dels danys no demostra, aparentment, un xoc de gravetat.

Segons el correu electrònic del foli 47, quines informacions no es discuteixen, la carretera té, en aquella zona, una amplada de només 3,60 metres, circumstància que impossibilitava, pràcticament, el passatge dels dos vehicles alhora, doncs compten cadascun amb una amplada de 1,70 metres (Ford Focus del Sr. ENTITY_4) i de 1,84 metres (Mitsubishi L200 del Sr. ENTITY_5).

No consta en autes la presència d'alguna senyal vertical indicant la prioritat de pas. Els recurrents invoquen l'article 17 del Codi de la circulació ("A les carreteres de gran pendent, on l'encreuament presenti dificultats afegides, té preferència de pas el vehicle que circuli en sentit ascendent, sempre que les vies confluents siguin de la mateixa categoria ..."). Aquest precepte no és d'aplicació a defecte de conèixer la pendent dels llocs i, a més, per l'absència d'encreuament. Per tant i a manca de norma específica que regeixi la preferència de pas, cal acudir a l'article 3.2 del Codi de la circulació que imposa d'extremar les precaucions en els passos estrets.

Força és de constatar que no s'assevera quin va estar el comportament de cada conductor quan es van trobar a proximitat i menys encara si algun d'ells es va aturar totalment, com aconsellava la prudència exigible al cas. Les fotos del vehicle del Sr. Julián (foli 24) permeten apreciar, fins i tot, que el capó també presentava danys (i no només el lateral), de manera que res exclou, degut a l'estretor de la carretera, que el Sr. Julián ocupés també l'altre carril doncs el seu eix estava només a 10 cm de distància del costat esquerre del cotxe.

En aquestes condicions i a manca de producció de proves suplementàries, la demanda havia de ser desestimada a defecte d'acreditar-se la culpa del Sr. Pera.

III.- De la mateixa manera, la reconvenció no pot prosperar perquè la seva base fàctica -l'accident produït dins la corba- no ha quedat provada.

IV.- Els dubtes fàctics que envolten el litigi aconsellen la no declaració de costes judicials de primera instància.

V.- L'estimació parcial del recurs d'apel·lació suposa no efectuar especial condemna en costes judicials segons autoritza la novel·la 82, Capítol 10.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Pera i la companyia "Ferreras"; REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 12 de novembre del 2013; desestimar la demanda del Sr. ENTITY_4; desestimar la demanda reconvencional del Sr. ENTITY_5; absoldre els litigants de les pretensions recíproques. Sense efectuar especial condemna en costes judicials en cap de les dues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE