Sentència
TSJC-304/13
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d’Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la societat Codina, va formular demanda civil en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari, en data 27-02-2009, contra el Sr. Herrera, la companyia Arnau, i la societat Vendrell, demanant que es dictés sentència condemnant solidàriament les parts demandades :
al pagament de la suma de 600.680.-euros corresponent al cost de reparació dels danys i desperfectes afectant tres immobles i derivant d'una mala concepció així com d'una mala execució i direcció de l'obra al pagament dels interessos legals a partir del dia 20- 04-2005 o subsidiàriament des de la contesta a la demanda,
al pagament de la totalitat de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a determinar en tràmit d’execució de sentència.
II.- La representació processal del Sr. Herrera i de la companyia Arnau, va formular excepció de manca de litisconsorci passiu necessari tot i oposant-se a la demanda.
La representació processal de la societat Vendrell, (avui Vendrell SLU) va presentar el seu escrit de contesta.
La part agent va contestar a l’excepció plantejada tot i renunciant a presentar escrit de rèplica.
Després que s’hagin practicat les proves, les parts van presentar els seus escrits de conclusions, essent precisat que la part agent va precisar el seu petitum sol·licitant la condemna solidaria del Sr. Herrera i de la companyia Arnau, (aquesta fins al límit de pòlissa, és a dir 300.506,05.-euros) a pagar-li la suma de 554.691.- euros, i la condemna de la societat Vendrell, a pagar-li la suma de 45.989.-euros.
III.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 03-09-2013 decidint: “Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal de la societat Codina contra el Sr. Herrera, ORG_1 i ORG_0, hem de condemnar i condemnem al Sr. Herrera, a pagar a la part agent, solidàriament amb la companyia Arnau, fins al límit de l’assegurança, la suma de 554.691.- euros, i igualment hem de condemnar i condemnem a la societat Vendrell SLU a pagar a la part agent la quantitat de 45.989.- euros, ambdues quantitats incrementades amb els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 15 de setembre del 2009, fent imposició de les costes judicials ocasionades a la part defenent, segons els percentatges esmentats en l’últim paràgraf de IV CONSIDERANT.”.
IV.- Contra aquesta resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de la societat Vendrell SLU, així com la del Sr. Herrera i la companyia Arnau.
La representació processal del Sr. Herrera i la companyia Arnau, demana la revocació íntegra de la Sentència de primera instància i la desestimació de la demanda amb imposició de les costes d’ambdues instàncies “als responsables d’autes”. Subsidiàriament, sol·licita que es fixés el quantum indemnitzatori en un màxim de 64.590,08.-euros, sense que se li faci cap imposició de costes.
La representació processal de la societat Vendrell SLU, demana la revocació parcial de la resolució recorreguda en el sentit de desestimar la demanda interposada contra la seva mandant i de condemnar a l’adversa a pagar les costes d’ambdues instàncies. Demana, a més, la desestimació del recurs del Sr. Herrera i la companyia Arnau.
La representació processal de la societat Codina, sol·licita la desestimació de ambdós recursos amb imposició de les costes als recurrents.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat en autes que la societat Codina, propietària des de l’any 1990 d'un terreny ubicat “Cañete” al terme d'Escàs, parròquia de LA MASSANA, va promoure l’edificació d'un conjunt immobiliari de tres blocs de tres plantes de cinc apartaments sobre garatge, destinat a Aparthotel i anomenat “residencial BACCARA”.
Un primer projecte de construcció havia sigut elaborat pel Sr. Cañete i la societat C.E. havia començat els treballs d’excavació, però aquest projecte va ser interromput.
Aleshores, l’arquitecte Sr. Herrera va ser encarregat del nou projecte de construcció i de la direcció d'obra. L’arquitecte va basar el seu projecte en l'estudi geològic realitzat pel geòleg Sr. Farré.
En data 29-11-1997, la societat Codina, i la societat Vendrell, van firmar un contracte de societat civil per dur a terme el projecte, la primera aportant el terreny excavat i les diverses autoritzacions, i la segona encarregant-se de realitzar les obres de construcció.
Començades les obres, el mur de contraforts de la planta del garatge va caure en raó de fortes pluges i s'ha degut tornar a fer.
Les relacions entre les parts van conèixer disputes i vicissituds.
En el decurs del mes d'agost del 2000, es van constatar esquerdes al mur del garatge.
Al juny del 2001 es va omplir de terra la part posterior del bloc del garatge que donava al talús i a partir d'aquell moment les esquerdes i desperfectes es van agreujar.
Es va ancorar un muret que es trobava en límit del riu i a uns deu metres del bloc del garatge.
A l’octubre del 2001, unes bigues del garatge van començar a desformar-se.
En data 22-11-2001, la societat Codina, i la societat Vendrell, van formalitzar un nou contracte pactant donar per acabades llurs relacions contractuals.
A l’abril del 2002, es van finalitzar uns treballs de reforç.
En data 17-09-2002, la societat Codina, va presentar una querella criminal en contra dels arquitectes. En aquest marc es va nomenar com a perit al Sr. Salcedo per descriure els danys, les seves causes i valorar-los.
Per Sentència de data 14-09-2007, el Sr. Herrera va ser condemnat com a autor responsable de la contravenció penal d’imprudència amb resultats de danys, però per Sentència de data 02-10-2008, el Tribunal de Corts va declarar la prescripció de l’acció penal.
II.- Els deures de congruència i de motivació fan necessari examinar en primer lloc el recurs del Sr. Herrera i de la companyia Arnau, i en segon lloc el recurs de la societat Vendrell SLU.
III.- Hem de començar contestant al segon greuge del recurs del Sr. Herrera i de la seva companyia asseguradora ja que concerneix l’excepció de manca de litisconsorci passiu necessari i que la seva estimació faria impossible examinar la resta del recurs.
La part recurrent torna a afirmar que per una correcta integració subjectiva de la litis era necessari interposar la demanda també contra la companyia d'assegurances de la societat Vendrell SLU.
Afegeix que no pot existir cap responsabilitat entre la companyia Arnau, i la societat Vendrell SLU, ja que no tenen cap vinculació contractual i que la condemna no pot esser solidària entre elles.
Pel que fa l’excepció de manca de litisconsorci passiu necessari, el que cal i calia determinar és si la part agent tenia l’obligació de dirigir la seva demanda també en contra de la companyia d’assegurances de la societat constructora a fi de fer-la concórrer al procés, perquè deixar-la fora del procés provocaria el risc que es dictin Sentències incompletes, contradictòries i es provoqui indefensió. Però tal supòsit no existeix en el cas d’autes, doncs en matèria d’assegurances, la relació solidària que existeix entre el causant del dany i la seva companyia asseguradora faculta el creditor adreçar- se contra el causant del dany o contra l’asseguradora o els dos. Per tant, el fet de demanar solament contra la societat Vendrell SLU, no va impedir una correcta formació de la litis.
Pel que fa el segon aspecte invocat , és a dir l'absència de solidaritat entre la companyia Arnau, i la societat Vendrell SLU, només s'ha de constatar que el tribunal, després de determinar la part de responsabilitat entre els demandats, no els ha condemnat solidàriament entre ells sinó que ha condemnat d’una banda la constructora i d’altra banda, solidàriament el Sr. Herrera i la companyia Arnau, la seva companyia asseguradora, fins al límit de l'assegurança.
IV.- Com altre motiu de recurs la part recurrent sosté que és fent una parcial i poca acurada valoració de les proves que el Tribunal ha considerat l’existència d'una responsabilitat del Sr. Herrera.. Argumenta en essència que: 1) el tribunal ha omès prendre en consideració uns fets provats; 2) que el tribunal es va centrar en el peritatge de Salcedo obviant la resta dels informes; 3) que de l'informe del Sr. Salcedo no es desprèn que el projecte del Sr. Herrera estigués mal elaborat ni que fos el responsable de les esquerdes; 4) que dels informes del Sr. Narváez es desprèn que l'arquitecte no ha fet una indeguda projecció o càlcul del projecte sinó que és la mala execució de les jàsseres de l'aparcament per la constructora que va ser la causa dels danys i 5) que la Sentència no deixa clar quina va ser la causa del sinistre.
Malgrat l’afirmació contrària de la part recurrent, sí que ressurt de la Sentència que el tribunal ha valorat tots els elements de prova, havent-se de recordar que el jutge té l'obligació de donar una resposta motivada a totes les pretensions correctament adduïdes però no ha de contestar a tots els arguments de les parts.
És veritat que el Tribunal va donar especial importància a l'informe realitzat per Salcedo en el marc dels presents autes. És cert també que l'objecte del dit peritatge judicial, realitzat a instància de la societat Vendrell SLU, era circumscrit a relacionar els treballs que no foren correctament executats per aquesta darrera corresponents a vicis de construcció i a determinar el percentatge de responsabilitat en cas de coresponsabilitat, així com el cost de reposició.
Nogensmenys, per respondre a aquesta missió el pèrit ha realitzat un anàlisis i una síntesi de totes les pericials anteriors, és a dir tant els peritatges de parts que el peritatge judicial del Sr. Salcedo.. Per tant, no es pot reprotxar al tribunal d’haver obviat els altres informes, als quals, a més, es refereix en la seva motivació.
Pel que fa la qüestió de fons, i al contrari de les afirmacions de la part recurrent, la responsabilitat del Sr. Herrera ressurt clarament de l’informe del pèrit judicial Sr. Salcedo, així com de l’informe del perit judicial Salcedo..
S’ha acreditat que els danys venen essencialment d’un problema d’empentes de terra i d'estabilitat del talús posterior i no únicament de la mala realització de les jàsseres com ho pretén l'arquitecte.
Més precisament, resulta d'aquests informes que van existir dos problemes, primer una concepció defectuosa, i segon, una mala direcció de l'obra amb una mala execució de l'obra per part de la constructora.
L’informe del Sr. Salcedo estableix inequívocament que el projecte era mal elaborat i que l’estudi geològic, explícitament orientat a l'estudi de l'estabilitat del talús posterior als edificis, com estructura provisional en fase d'obra i no definitiva, era massa simplista per donar prou garanties de l’estabilitat del talús posterior als edificis en fase definitiva. Precisa en particular que:
l'obra es va realitzar segons les indicacions d'aquest estudi i es va comprovar la seva correcció ja que el talús va romandre estable mentre es realitzaven els treballs, amb el benentès que un talús pot romandre estable durant un període limitat de temps, però amb el pas dels anys, tornar-se inestable i crear una situació d'empentes que no estava prevista,
el projecte realitzat pel Sr. Herrera preveia l'existència d'empentes de terres, ja que es va disposar uns contraforts importants, però no hi ha justificació dels càlculs del mur de contraforts i no es troba en cap moment un càlcul de l'estructura sotmesa a les empentes de terres motivades pel replè,
els contraforts presentaven una deformabilitat excessiva en la base d'unió amb els altres elements de formigó armat de l'estructura,
el Sr. Herrera no va fer un bon càlcul per considerar l’acció de les terres sobre l’edifici, el projecte a nivell d’estructura era del tot insuficient i l’aplicació de les empentes sobre l’estructura tal com va ser dissenyada provocava una situació estructural inadmissible,
l'estructura tal com fou dissenyada no era admissible, segons la normativa de formigó armat vigent en aquella època, degut a què es superaven varis estats límits,
l'estructura de formigó armat realment construïda presentava una sèrie de deficiències en l’execució (baixa qualitat de l'acabat de l'estructura de formigó armat, a nivell de posada en obra, control poc acurat de la compactació, recobriments mínims, mala execució dels junts de formigonat) que posava de manifest un nivell de control per part de la direcció d'obra i un nivell de correcció per part de la constructora que podien ésser qualificats com a molt deficients,
les deficiències constatades podien arribar a posar en dubte la durabilitat de l’edifici,
fins i tot un dels contraforts no tenia sabates de fonamentació, podent haver estat construït a una cota errònia essent el contacte amb el contrafort inexistent o molt deficient,
l’evolució de l'estructura va ser negativa des dels primers mesos després de realitzar el replè,
va existir una manca de control de la direcció facultativa de l'obra així com tant una negligència de la seva part, tant pel que fa l’elaboració del projecte de construcció com pel que fa l’execució de l'obra, és a dir, en les tasques de direcció tècnica de l'obra, traduït en una manifesta manca de control per part de la direcció d'obra, provocant una evolució negativa de l'edifici,
aquestes mancances van ser agreujades per les deficiències manifestes en l’execució per la manca de professionalitat de l'empresa constructora.
Aquesta especial transcendència de la qüestió de les empentes de terra és confirmada pel enginyer Sr. Plaza..
De l’informe d'aquest darrer (quin va portar a la realització d’un pilotatge per tal d’estabilitzar els edificis) resulta que “la posada en càrrega del trasdós dels edificis va produir una redistribució de les tensions aplicades pels fonaments al terreny, concentrant-se aquestes en la part anterior de l'edifici. Pensem que aquesta concentració de càrrega molt propera a la càrrega de ruptura del terreny va produir una deformació d'aquest. Com a conseqüència de la deformació es va produir una nova redistribució de la tensió sota els fonaments, que d'una distribució trapezoïdal tendeix a una distribució triangular incompleta, amb descompressió parcial del terreny....Sigui quina sigui la distribució real de tensions sobre el terreny... considerem que el sistema de fonamentació existent no pot transmetre les càrregues al terreny amb el factor de seguretat recomanat. Considerem que cal efectuar una modificació del sistema de fonamentació per tal d'assegurar una correcta transmissió de les càrregues al substrat.”
Al respecte, es pot notar que en la seva declaració de data 05-05-2003 davant del Hble. Batlle penal, el Sr. Herrera va manifestar, en relació a les esquerdes, que hi havia diferents interpretacions i que la que semblava més possible és que podia ser una deformació de les bigues del sostre del garatge per algun assentament de l’edificació en el moment d’omplir de terres la part posterior de l’edificació.
Compte tingut de tots aquest elements, difícilment pot sostenir la part recurrent que la responsabilitat dels danys s'hauria d'imputar exclusivament a la constructora.
Per desvirtuar aquests elements, la part recurrent fa valdre els informes de l'arquitecte Sr. Narváez dels quals treu la conclusió que és la mala execució de les jàsseres de l'aparcament per la constructora que va ser la causa dels danys.
Però no s’ha de perdre de vista que es tracta d’un perit de part designat per la companyia del Sr. Herrera, element que no li treu tota força probatòria però que ha de portar a valorar les seves conclusions amb molta cautela. És cert que afirma dit arquitecte que “la problemática que padece el edificio no procede necesariamente del suelo” i precisa que els danys “proceden básicamente de un infradimensionado inicial de proyecto de la jácena A del aparcamiento... con el agravante de la modificaciones y posibles deficientes constructivas introducidas en fase de ejecución que muy probablemente han situado el ligero déficit inicial en crítico...”.
Dit això, tot i criticant “la obsesión técnica” del Sr. Salcedo en relació a la qüestió de les terres, precisa també que són les característiques del talús natural existint després de l’excavació que van servir per l’estudi geotècnic de 1997 i van determinar els paràmetres geotècnics del sol i el projecte de fonamentació, tot i reconeixent que dit estudi només ha consistit en una inspecció ocular sense sondeig ni prospecció i que per tant resulta poc fiable.
Per tant, les observacions del Sr. Narváez, que a més no són incompatibles amb una concurrència de culpes, són insuficients per contradir les constatacions precises, motivades, documentades i coherents del pèrit judicial establint la responsabilitat del Sr. Herrera..
Els fets invocats pel Sr. Herrera és a dir que desconeixia l’existència de la societat civil, que l’estudi del Sr. Farré va ser acceptat pel Govern, que les relacions amb la demandant varen ser complicades i que aquesta i la constructora haurien fet canvis sense dir-li, o encara que ell havia proposat una solució per arreglar les esquerdes però que no es va dur a terme, no poden modificar el fet que és responsable de l’aparició dels danys afectant la residència per haver realitzat un projecte deficient i per haver fallat en la direcció de l'obra.
En aquestes condicions, és amb raó que el Tribunal de Batlles ha considerat una concurrència de culpes entre l’arquitecte i la constructora.
V.- El tercer motiu d’apel·lació és que el Tribunal ha fet una repartició arbitrària dels percentatges de responsabilitat i únicament en base al peritatge de Salcedo sense motivar-ho i vulnerant així el seu dret a obtenir una decisió motivada.
Ressurt clarament de la Sentència que el Tribunal va efectuar la repartició dels percentatges de responsabilitat en base a la repartició feta per Salcedo a partir de l’estudi de les factures dels treballs de reparació.
En efecte, ressurt de l’informe de Salcedo que la suma de totes les factures adjuntades a l’informe del pèrit Sr. Salcedo (629.637,52.-euros) pertanyen a treballs de reparacions ja fets, pagats per la propietat i justificats amb les factures recopilades.
A partir d’aquesta base, el pèrit ha relacionat cada una d’aquestes factures, en funció de la seva data, dividint- les segons si les reparacions corresponien a una mancança en la fase de projecte o en la fase d’obra, determinant alhora el percentatge imputable a la societat Vendrell SLU, tot i tenint en compte el fet que uns treballs contemplats en les factures van ser realitzats després que la constructora hagi deixat de participar en l’obra.
D’aquesta manera, el pèrit ha determinat que dels 629.637,52.-euros, un total de 48.206,61.-euros s’havia d’imputar a la societat Vendrell SLU, (val a dir 7,65%), sense però precisar a qui s’havia d’atribuir l’altra part.
En base a aquests càlculs, el Tribunal ha fixat la part de responsabilitat de la societat Vendrell SLU, en 7,65% i la del Sr. Herrera en 92,35%.
Per tant, no es pot considerar que es tracta d’un criteri arbitrari.
Nogensmenys, no compartim aquest criteri de repartició.
En efecte, aquest estudi de les factures, sí que permet establir la realitat i el abast del perjudici però és insuficient per determinar el percentatge de responsabilitat de cada responsable en la esdevinença dels danys.
Com explicat abans, la pericial sol·licitada per la societat Vendrell SLU tenia un objecte limitat i constitueix un enfocament parcial de la qüestió que no permet precisar la gravetat dels mancaments respectius dels responsables. El que cal, per determinar la part de responsabilitat respectiva de l’arquitecte i de la societat constructora, és avaluar, en base a tots els elements tècnics i de fet existint en autes, en quina mesura la intervenció de cada responsable ha produït els danys. És solament un cop determinades les causes i la repartició entre elles que dit repartició es pot aplicar al perjudici.
Ara bé, s'ha establert en autes, com motivat en el IV.- CONSIDERANT, que la causa dels danys és a la vegada el projecte deficient de l'arquitecte, així com la mala direcció de les obres per part seva i la mala execució de les mateixes per la constructora.
És d’importància apuntar que quan el pèrit Sr. Salcedo va comparèixer davant del Hble. Batlle penal per fer uns aclariments en relació al seu peritatge, va precisar que la manca de cura per part de la constructora en l’execució de les obres va agreujar el cost de reparació però que si no hi hagués hagut aquesta mala execució, igualment l'edifici hauria presentat la mateixa patologia provocada pel defecte de concepció.
En consideració de tot l'exposat anteriorment, atès el caràcter essencial de les deficiències de l'arquitecte tant en fase de projecte com en fase d'obra, quines han portat inevitablement a l’aparició dels danys, comparat a les mancances de la constructora que han agreujat les de l’arquitecte, considerem que la repartició de responsabilitat s'ha de fer atribuint 80% d'aquesta a l'arquitecte i 20% a la constructora.
La sentència recorreguda s'ha doncs de revocar en el sentit d'aplicar dita nova repartició i de condemnar solidàriament el Sr. Herrera i la companyia Arnau, a pagar la suma de 480.544.-euros en lloc de 554.691.-euros, sempre en el límit de l'assegurança.
VI.- El quart greuge és que la valoració dels danys no s'ajusta a la realitat del perjudici i que els diferents pèrits han fet una valoració molt inferior. Sosté que els treballs dels quals es reclama el pagament eren majoritàriament innecessaris i el perjudici real no supera 64.590,09.-euros corresponents al reforç estructural de les jàsseres.
Però la valoració invocada per la part recurrent correspon a l’anàlisi del Sr. Narváez atribuint els danys a una mala execució de les jàsseres per part de la constructora quan al contrari com s'ha detallat en el V.- CONSIDERANT, l'estudi de les factures fet pels pèrits judicials Sr. Salcedo i Salcedo correspon a la reparació dels danys provocats per la culpa dels defenents, en particular el cost del reforç del 2002 necessari per evitar el col·lapse de l’estructura, i aquest perjudici s'ha d'indemnitzar íntegrament.
VII.- L’últim motiu de recurs recau sobre la qüestió de les costes doncs considera que l’estimació va ser parcial i no se li podia imposar les costes.
El Tribunal d’instància ha decidit imposar les costes aplicant la mateixa proporció que la que va aplicar per determinar la part de responsabilitat dels defenents.
Al respecte, hem de dir que la imposició de les costes processals es regeix pel principi objectiu del venciment, i a títol d’excepció la Novel·la 82, Capítol 10, atorga al jutge la facultat de declarar en la seva sentència que les parts no estan obligades a l’import de les costes.
Això, pot ocórrer quan si es pot determinar per exemple si era raonable i justificada l’oposició dels defenents a la demanda, és a dir, si tenien un motiu que justifiqués la defensa, la iusta causa litigandi.
En el cas d’autes, força és de constatar que l’estimació no va ser parcial com ho sosté la part recurrent ja que es va estimar quasi íntegrament la demanda salvat pel que fa al punt de partida dels interessos.
Nogensmenys, entenem que la causa era confusa, fet que justifica l’aplicació de la NOVEL·LA.
En efecte, les discussions mantingudes entre les parts abans de l’inici del judici com els acords formalitzats entre elles, la dificultat per esbrinar la causa del sinistre fent imprescindible la realització de varies pericials tant de part com judicials, són unes circumstàncies particulars que constitueixen una justificació suficient de l’oposició dels defenents a la demanda, encara que la decisió final de l’afer no els hi hagi estat a tots favorable.
Per tant aquest aspecte de la Sentència també s’ha de revocar decidint no fer cap imposició de les costes de primera instància.
VIII.- L’estimació encara que parcial del recurs de la representació processal del Sr. Herrera i la companyia Arnau, determina no fer imposició de les costes d'aquesta alçada pel que fa al seu recurs.
IX.- El motiu del recurs de la societat Vendrell SLU, rau en el fet que no existeix cap prova que la mala execució des treballs li és imputable i per aplicació del contracte firmat amb la societat Codina, en data 22-11- 2001, no se li pot demanar cap pagament ja que la part agent ha assumit realitzar els treballs inacabats a les seves costes; que no és responsable dels treballs realitzats posteriorment al 22-11-2001. Afegeix que no se li pot oposar el peritatge del Sr. Salcedo i que no es mostra conforme amb l’informe de Salcedo en relació a l’anàlisi que el pèrit va fer de les factures ja que no permet determinar si les reparacions corresponents a una feina realitzada per la societat Vendrell SLU, o a una feina posterior al contracte del 22-11-2001.
Però, tal com s’ha detallat en els IV.- i V.- CONSIDERANT, sí que existeix responsabilitat de la societat Vendrell SLU, i en la proporció que s'ha determinat de 80% pel arquitecte i de 20% per la constructora.
Pel que fa la qüestió del contracte, és cert que en data 22-11-2001, la societat Codina, i la societat Vendrell SLU, van firmar un contracte per tal de posar fi a llurs relacions contractuals per anticipació i liquidar les quantitats degudes a la constructora.
En aquest conveni les parts van pactar expressament que la totalitat dels treballs duts a terme per part de la societat Vendrell SLU, estan correctament executats, i que per consegüent la societat Codina, no té res a reclamar-li per raó de la realització d’aquells treballs de construcció, amb reserva de tots vicis de construcció i/o vicis ocults.
És cert que al moment de firmar dit contracte les parts coneixien l’existència d'uns problemes constructius doncs la societat Codina havia presentat la querella en contra dels arquitectes (i no de la societat Vendrell SLU), però és solament desprès de la designació del Sr. Salcedo a l’octubre del 2003 que la part agent va conèixer l’existència dels vicis imputables a la societat constructora.
Per tant, el contracte permetia a la part agent introduir la seva demanda en contra de la societat Vendrell SLU.
Pel que fa el peritatge del Sr. Salcedo, no és perquè va ser realitzat en el marc dels autes penals que no podria ser oposat a la societat Vendrell SLU, doncs aquest informe va ser incorporat en autes i utilitzat per Salcedo. La representació processal de la part apel·lant ha pogut fer valdre tota l’argumentació que li semblava oportuna en relació als elements tècnics que el dit informe exposa.
A partir del moment on queda determinat la seva part de responsabilitat en l’esdevinença dels danys, s'ha d'aplicar dit percentatge al perjudici.
Aleshores, poc importa la data en la que es va emetre una factura ja que el criteri d'imputabilitat és determinar si dita factura correspon a la reparació d'un dany causat pel demandat.
Ara bé, l’import del perjudici tal com motivat en el VI.- CONSIDERANT correspon als imports fixats pels perits judicials i en particular per l'informe de Salcedo, el qual va ser realitzat a instància de la societat Vendrell SLU.
Per acabar, s'ha de precisar que la modificació de la repartició dels percentatges de responsabilitat no pot portar a modificar l'import al qual s'ha condemnat la societat Vendrell SLU en efecte la part agent ha demanat la condemna de dita societat a pagar-li l'import de només 45.989.-euros (en consideració d'un percentatge de responsabilitat de 7,65%) i la prohibició de jutjar ultra petita, impedeix pronunciar una condemna superior.
X.- Pel que fa la qüestió de les costes de primera instància la representació de la societat Vendrell SLU, sol·licita la seva imposició a la part agent però al respecte hem de repetir les consideracions del VII.- CONSIDERANT justificant no fer cap imposició.
Malgrat la desestimació del recurs de la societat Vendrell SLU, atès les consideracions precedents i la revocació parcial de la Sentència, considerem que, de conformitat a la faculta que atorga als tribunals la Novel·la 82, Capítol 10, escau no fer cap imposició de costes de segona instància pel que fa el recurs de la societat Vendrell SLU.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR en part el recurs interposat per la representació processal del Sr. Herrera i la companyia Arnau, en el sentit de condemnar al Sr. Herrera, solidàriament amb la companyia Arnau, fins al límit de l'assegurança, a pagar a la societat Codina, l'import de 480.544.-euros en lloc de 554.691.-euros, sense efectuar cap imposició de costes de primera instància, tot i confirmant la Sentència del Hble. Tribunal de Batlles de data 03-09-2013 en la resta dels seus pronunciaments;
DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la societat Vendrell SLU;
NO EFECTUAR cap imposició de les costes processals de segona instància en relació als dos recursos;
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
Subir
Diccionario RAE