Sentència

TSJC-018/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment abreujat de separació matrimonial núm. B-0994-3/2012, instades pel Sr. Plaza contra la Sra. Suárez, amb reconvenció d'aquesta darrera, en data 20 de novembre del 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- declarar la separació matrimonial dels cònjuges Srs. Plaza i Suárez, dispensant-los dels deures que els són imposats a resultes d'haver contret matrimoni -com l'obligació de convivència regulada en l'article novè de la Llei Qualificada del Matrimoni de 30 de juny de 1995-. Fent-se menció que la fermesa de la present resolució té com efecte i determina la dissolució del règim econòmic del matrimoni; Segon.- establir la pàtria potestat conjunta dels dos progenitors respecte del fill menor comú de nom Palmer -nascut el dia 25 de gener del 2006 a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell d'Escaldes- Engordany i comptant doncs actualment amb set anys i nou mesos d'edat-; Tercer.- atribuir la guarda i custòdia del fill comú a la mare Sra. ENTITY_5; Quart.- fixar el règim de visites segons disposa el VI.- Considerant. Cinquè.- establir una pensió per aliments de quatre-cents euros (400.- EUROS) mensuals destinada a les necessitats del fill menor, que serà satisfeta pel Sr. Plaza dins dels cinc primers dies de cada mes, a comptar del proper mes de desembre, a la Sra. Suárez (amb precisió de la modalitat de pagament i de revisió en el VII.- Considerant). I tot això sense fer declaració especial sobre les costes d'aquesta instància, procedint-se a la inscripció d'ofici d'aquesta sentència prop del Registre Civil del Principat d'Andorra, i això una volta aquesta esdevingui ferma".

II.- El Sr. Plaza ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la instància.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, en el sentit d'obtenir la guarda compartida del fill menor, alternant setmanes entre els progenitors, més repartiment per meitats de les vacances escolars i de les despeses extraordinàries. Subsidiàriament, el recurrent sol·licita que la pensió per aliments s'estableixi en 240 EUR/mes i que el règim de visites sigui de dijous a diumenge cada setmana i meitat de les vacances.

Els arguments revocatoris són els següents: gaudia d'un règim ampli de visites per Aute de data 31 d'octubre i 23 de novembre del 2012; els fets denunciats per la part adversa no quedaven acreditats; la Sra. Suárez no havia seguit les pautes i visites recomanades per l'Equip d'atenció integral a la dona; el fill tenia unes despeses mensuals ordinàries de 240 EUR; la progenitora tenia un salari superior al seu, compartia habitatge i despeses amb un familiar i rebia ajudes econòmiques de Govern.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent discuteix principalment el refús de la instància de donar lloc a la seva petició de guarda compartida del fill menor, que compta actualment amb 8 anys. En aquest sentit, la sentència autoritza que el Sr. Plaza gaudeixi de la companyia del seu fill, els caps de setmana alterns (des de la sortida del col·legi o a partir de les 20h del divendres fins el matí del dilluns) i la meitat de les vacances escolars i determinats dies assenyalats.

Com es recorda en la sentència 355/07 d'aquesta Sala de data 24 d'abril del 2008, "L'atribució compartida de la guarda i custòdia sols és recomanable quan existeix una bona entesa entre els pares del menor ..." i força és de constatar que aquest no és, manifestament, el cas d'autes. Els nombrosos incidents entre els esposos demostren la mala relació existent, qual cosa resulta incompatible amb l'organització que requereix el sistema perseguit pel recurrent.

Segons l'arxiu central del Servei de Policia, la Sra. Suárez ha cursat, en vuit ocasions, denúncies contra el Sr. Plaza (14, 16 i 17 de novembre del 2011, 12 i 20 de març del 2012, 26 i 30 de juliol del 2012, 14 de setembre del 2012, folis 395-396). El Sr. Plaza va ingressar, fins i tot, en presó preventiva per la presumpta comissió dels delictes de descobriment de secrets, coaccions i violació de domicili, esdeveniments relacionats amb la conducta mantinguda amb la seva esposa. La llibertat va ser decretada el 8 de novembre del 2012, però condicionada a no entrar en contacte amb la Sra. Suárez. Sembla ser que l'interessat va desobeir l'ordre judicial pocs dies desprès (foli 396).

Hi ha altres elements objectius per constatar, novament, la dificultat dels contactes. En efecte, en la declaració prestada davant el Servei de Policia el dia 21 de setembre del 2007, el recurrent ja reconeixia haver amenaçat de tirar un tret a la Sra. Suárez i d'haver-la colpejat en el passat (foli 129). El mateix dia, l'interessat va ser condemnat, per Ordenança penal, a la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional (foli 131). En una altra declaració del 29 de novembre del 2011, fruit d'una nova discussió conjugal, va admetre haver-li proferit insults (foli 153). Un nou incident va tenir lloc el 12 de març del 2012, en què el recurrent va confessar que perseguia a la Sra. Suárez pel carrer a títol de "broma" (foli 200). El 17 d'octubre del 2012, Sr. Plaza admetia haver encomanat a un amic seu, un any abans, la tasca de fotografiar la seva esposa si es trobava en companyia d'un altre home (foli 258).

Per acabar, la deterioració del lligam entre ambdós queda també reflectida en l'informe social del Ministeri de Salut i Benestar del 14 d'agost del 2013 (foli 103 bis).

Per tant, en aquestes condicions, la guarda compartida no apareix raonable ni aconsellable pels interessos del menor.

II.- El recurrent sol·licita, subsidiàriament, un règim de visites ampli, de dijous a diumenge cada setmana, més la meitat de les vacances. El Tribunal a quo ha fixat el règim usual de caps de setmana alterns i meitat de les vacances escolars.

En el marc de l'expedient de mesures provisionals de l'article 63 de la LQM, els litigants van decidir el 23 de novembre del 2012, de mutu acord, que les visites en favor del pare serien de dijous a les 19.15 fins el diumenge a les 17.00-17.30 (foli 30). La decisió va ser homologada per Aute del mateix dia (folis 32-38). Pel que sembla, aquest règim s'havia seguit, regularment, des de que la Sra. Suárez va abandonar el domicili familiar vers la meitat del mes de novembre del 2011 i fins l'adopció de la sentència actualment combatuda. En base a aquest precedent, l'apel·lant no entén el canvi del criteri de l'Hble. Batlle.

És cert que la motivació podia ser més àmplia, als efectes d'esvair qualsevol sospita sobre l'arbitrarietat judicial. Això no obstant, l'informe de la psicòloga Sra. Cano conclou que l'infant pateix un trastorn adaptatiu en resposta al procés de separació conflictiu entre els seus pares. La perícia posa de manifest com el comportament del menor s'ha empitjorat d'ençà la separació de cossos dels progenitors i que el seu estat anímic s'empitjora quan es troba amb el pare. En efecte, la psicòloga explica, arran de les entrevistes mantingudes amb el menor, com es passen els contactes amb el pare, especialment com aquest pregunta, insistentment, sobre les actuacions de la mare i de la seva nova parella, la qual insulta. Afegeix que el progenitor vol que el nen vigili a la mare i que el fa plorar perquè voldria la reunificació de la família.

Es tracta efectivament d'un peritatge de part, però res permet deduir que sigui parcial. Si l'apel·lant no es mostrava d'acord amb les seves conclusions, res el privava d'aportar un contra-informe, però no ho feu. En aquestes condicions, aquesta Sala dóna plena credibilitat a la tasca de la psicòloga Sra. Cano i que concorda amb el caràcter invasiu que ha mostrat la biografia del Sr. Plaza.

Per tant, l'Aute del 23 de novembre del 2012 va confirmar un modus vivendi que havia fracassat i que calia esmenar, adoptant-se un règim de visites més limitat. I en fer-ho posteriorment la sentència de la instància, cal confirmar, ara, la seva correcció.

III.- Per acabar, el recurrent persegueix que la pensió alimentosa sigui fixada en 240 EUR enlloc dels 400 EUR concedits per la instància.

Els progenitors van gaudir d'un salari brut mig de 1.215 EUR/mes (Sr. Plaza, foli 435) i de 1.432 EUR/mes (Sra. Suárez, folis 121-122) durant l'any 2012. Res acredita que la mare comparteix el pis amb un familiar. La Sra. Suárez reconeix que només percep una ajuda pel menjador escolar. Per contra, aquest Tribunal considera que els ingressos del recurrent són majors als declarats, tota vegada que en el seu compte bancari, apareixen aportacions quin origen es desconeix (1.248,16 EUR: desembre 2011; 1.271,50 EUR: abril 2012; 1.200 EUR i 596 EUR: maig 2012; 300 EUR: juny 2012; 150 EUR i 200 EUR : juliol 2012) i a més ajudes importants del seu pare, per import superior a 10.000 EUR. En aquestes condicions i compte tingut que les despeses del menor s'avaluen, com és costum, entre 600 i 800 EUR, la pensió alimentosa a càrrec del pare apareix correcta.

IV.- La naturalesa familiar del conflicte aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_4; CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 20 de novembre del 2013; no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE