Sentència
Núm. de Causa: TC-094-4/12 Núm. de Rotlle: TSJP-08/14
SENTÈNCIA 12-2014
PARTS:
Recorrent: Sr. Vilar
Advocada: Sra. Miró
Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL
Recorregut: Sr. Zurita
Advocada: Sra. Sancho
M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, catorze de juliol del dos mil catorze.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 29 de gener del 2014 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de lesions doloses que per a la seva curació han requerit el seguiment de tractament mèdic posterior a la primera assistència. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte.
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 29 de gener del 2014 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem a Vilar, com a responsable penalment en concepte d'autor, d'un delicte major de lesions doloses que per la seva curació han requerit el seguiment de tractament mèdic posterior a la primera assistència patides per Zurita en data 6 d'abril del 2012 vers les 4.45 hores.
El Tribunal de Corts, malgrat tot i amb bon criteri, ha reconegut la responsabilitat del processat en la comissió d'aquest delicte malgrat les seves negatives. De l'informe de lesions de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell se'n desprèn que Zurita en data 6 d'abril del 2012 presentava concretament una ferida frontal que va requerir punts de sutura compatibles amb una "contusió directa caiguda". L'informe médico-forense realitzat a l'atenció del Servei de Policia i acompanyat de fotografies, descriu no solament una ferida a la regió frontal dreta sinó també múltiples equimosis al rostre i una erosió cutània a la regió dorsal dreta a nivell de les costelles inferiors.
Tant davant del Servei de Policia com davant del Batlle instructor així com a l'acte de la vista oral, Zurita, -que desconeixia la identitat del processat i no tenia cap animadversió envers ell- ha identificat de manera formal, clara i reiterada, Vilar com un dels autors dels fets comesos per un grup de cinc persones i dels quals B en formava part o fins i tot en seria el cap.
La víctima relata l'agressió en dues etapes successives, Vilar propiciant-li dos cops de puny i quatre persones més guiades per aquest darrer tirant-se-li a sobre quan es trobava vers la porta d'accés al local nocturn "caient a terra, propinant-li cops de punys i algun cop de peu al rostre, braços, esquena"
El testimoni del Sr. Sanç, persona que va separar el perjudicat dels seus agressors i que ha identificat amb certesa i de manera reiterada al Sr. Vilar, davant del Servei de Policia, el Batlle instructor i a l'acte de vista Oral, com un dels agressors de la víctima afegint que "li va donar cops de puny i desprès els altres també van pegar al P"
Aquest testimoni ha indicat no tenir cap animadversió envers Vilar. Contràriament a les pretensions de la defensa, tant els fets descrits per la víctima com aquells descrits pel testimoni són perfectament compatibles amb les ferides que consten als documents mèdics i especialment, la ferida al front susceptible de provenir dels cops propiciats mentre Zurita es trobava al terra.
No es pot exigir d'una víctima que ha patit una agressió de grup, una descripció extremadament precisa de cada un dels cops propiciats pels diferents agressors i identificar-ne les conseqüències físiques de cada un.
D'altra banda, Vilar no pot invocar ni la presència de quatre persones no identificades ni l'absència de prova sobre la identitat de l'autor de l'agressió per intentar sostreure's a la seva responsabilitat penal doncs són coautors d'un delicte aquells que realitzen conjuntament el fet delictiu participant d'un dol compartit que deriva d'un comú acord i en virtut del qual s'entén que accepten implícitament el que cadascun d'ells faci. Cada coautor essent penalment responsable d'un sol i mateix acte delictiu.
En quant a les proves testificals favorables al processat i recollides a l'acte de la vista oral, la Sra. Martin, parella sentimental de Vilar d'ençà nou anys, declarà que la nit d'autes a la discoteca ORG_0 no es va separar mai de la seva parella el qual no va participar en cap baralla. Compte tingut dels lligams afectius existents entre aquest testimoni i l'acusat, aquesta prova testifical és insuficient per descartar les declaracions del perjudicat i del Sr. Sanç.
Pel que fa les declaracions del Sr. Ferrer suposant que es trobés a la discoteca ORG_0 la nit del 5 al 6 d'abril del 2012, aquest ha indicat a la vista oral que " va veure al Sr. B aquella nit i a la seva companya. No va veure pegar-se amb ningú al Sr. B. No té constància que hi hagués cap baralla..." precisant malgrat tot que "no pot afirmar que B hagués participat en cap baralla".
De fet, aquest testimoni es limita a indicar que no va tenir coneixement, el dia dels fets al local nocturn, de cap baralla, elements contraris a la realitat de l'agressió patida pel Sr. Zurita.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: Que Vilar nega ésser l'autor de les lesions doloses que per a la seva curació han requerit el seguiment de tractament mèdic posterior a la primera assistència patides per Zurita en data 6 d'abril del 2012 vers les 4.45 hores.
El Tribunal de Corts, malgrat tot i amb bon criteri, ha reconegut la responsabilitat del processat en la comissió d'aquest delicte malgrat les seves negatives. De l'informe de lesions de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell se'n desprèn que Zurita en data 6 d'abril del 2012 presentava concretament una ferida frontal que va requerir punts de sutura compatibles amb una "contusió directa caiguda". L'informe médico-forense realitzat a l'atenció del Servei de Policia i acompanyat de fotografies, descriu no solament una ferida a la regió frontal dreta sinó també múltiples equimosis al rostre i una erosió cutània a la regió dorsal dreta a nivell de les costelles inferiors.
Tant davant del Servei de Policia com davant del Batlle instructor així com a l'acte de la vista oral, Zurita, -que desconeixia la identitat del processat i no tenia cap animadversió envers ell- ha identificat de manera formal, clara i reiterada, Vilar com un dels autors dels fets comesos per un grup de cinc persones i dels quals B en formava part o fins i tot en seria el cap.
La víctima relata l'agressió en dues etapes successives, Vilar propiciant-li dos cops de puny i quatre persones més guiades per aquest darrer tirant-se-li a sobre quan es trobava vers la porta d'accés al local nocturn "caient a terra, propinant-li cops de punys i algun cop de peu al rostre, braços, esquena"
El testimoni del Sr. Sanç, persona que va separar el perjudicat dels seus agressors i que ha identificat amb certesa i de manera reiterada al Sr. Vilar, davant del Servei de Policia, el Batlle instructor i a l'acte de vista Oral, com un dels agressors de la víctima afegint que "li va donar cops de puny i desprès els altres també van pegar al P"
Aquest testimoni ha indicat no tenir cap animadversió envers Vilar. Contràriament a les pretensions de la defensa, tant els fets descrits per la víctima com aquells descrits pel testimoni són perfectament compatibles amb les ferides que consten als documents mèdics i especialment, la ferida al front susceptible de provenir dels cops propiciats mentre Zurita es trobava al terra.
No es pot exigir d'una víctima que ha patit una agressió de grup, una descripció extremadament precisa de cada un dels cops propiciats pels diferents agressors i identificar-ne les conseqüències físiques de cada un.
D'altra banda, Vilar no pot invocar ni la presència de quatre persones no identificades ni l'absència de prova sobre la identitat de l'autor de l'agressió per intentar sostreure's a la seva responsabilitat penal doncs són coautors d'un delicte aquells que realitzen conjuntament el fet delictiu participant d'un dol compartit que deriva d'un comú acord i en virtut del qual s'entén que accepten implícitament el que cadascun d'ells faci. Cada coautor essent penalment responsable d'un sol i mateix acte delictiu.
En quant a les proves testificals favorables al processat i recollides a l'acte de la vista oral, la Sra. Martin, parella sentimental de Vilar d'ençà nou anys, declarà que la nit d'autes a la discoteca ORG_0 no es va separar mai de la seva parella el qual no va participar en cap baralla. Compte tingut dels lligams afectius existents entre aquest testimoni i l'acusat, aquesta prova testifical és insuficient per descartar les declaracions del perjudicat i del Sr. Sanç.
Pel que fa les declaracions del Sr. Ferrer suposant que es trobés a la discoteca ORG_0 la nit del 5 al 6 d'abril del 2012, aquest ha indicat a la vista oral que " va veure al Sr. B aquella nit i a la seva companya. No va veure pegar-se amb ningú al Sr. B. No té constància que hi hagués cap baralla..." precisant malgrat tot que "no pot afirmar que B hagués participat en cap baralla".
De fet, aquest testimoni es limita a indicar que no va tenir coneixement, el dia dels fets al local nocturn, de cap baralla, elements contraris a la realitat de l'agressió patida pel Sr. Zurita.
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Vilar.
2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 29 de gener del 2014 en la causa TC-094- 4/12.
3.- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs inclosos els honoraris d'advocat de l'actor civil
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE