Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-069/14
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juliol del 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 21-02-2011, la representació processal de la Sra. Pla va formular demanda contra el Sr. Manso, sol·licitant la modificació parcial del conveni regulador de separació matrimonial aprovat per Sentència de data 13 de juny del 2006, en el sentit de modificar l'import de la pensió que el Sr. C. ha de satisfer a la Sra. T. i això d'ençà el mes de juny del 2009, fixant l'import de la pensió que en cap cas podrà ser inferior al salari mínim de 929,84.- EUR, i fent expressa condemna al Sr. C. de la totalitat de les costes judicials causades, incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procuradora.
II.- El Sr. Manso va contestar a la demanda en data 28-03-2011 oposant-se a les pretensions de l'adversa, argumentant que la seva situació de jubilat no li permetia fer front a cap pensió o que aquesta no es podia fixar en un import superior a 200.-euros.
III.- Per Sentència de data 16-09-2013, el Tribunal unipersonal del Batlle va decidir "Que estimant parcialment la demanda formulada per la Sra. Pla contra el Sr. H.F.C., he de modificar i modifico l'import de la pensió que el Sr. C. ha de satisfer a la Sra. T. i que es troba contemplat en el pacte Tercer e) del Conveni de 30- 04-2004 fixant que aquesta serà de 684.- EUR mensuals en lloc dels 1.800.- EUR previstos; desestimant les restants pretensions i sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals.".
IV.- Contra la citada Sentència formula recurs d'apel·lació la representació del Sr. Manso, demanant la seva revocació en el sentit de declarar que no ha de satisfer cap pensió a favor de la Sra. T. i subsidiàriament i pel cas que es determinés que aquesta s'ha de fixar, fixar-la en la suma de 200.-euros al mes.
La representació processal de la Sra. Pla demana la confirmació íntegra de la resolució, amb imposició de les costes processals a l'apel·lant.
V.- Per aute d'aquesta Sala de data 11 juliol del 2014 es va decidir desestimar la pretensió probatòria adduïda per la representació processal del Sr. H.F.C., mitjançant l'escrit de conclusions presentat en tràmit d'apel·lació, consistent en què per a millor proveir es requereixi a la CASS a fi que lliuri certificació del llistat de les despeses mèdiques sufragades pel Sr. C. d'ençà l'any 2013.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Es pacífic que en data 10-06-2004, el Sr. Manso i la Sra. Pla, casats des del dia 12-02-1969, van protocol·litzar un conveni de separació de data 30-04- 2004 quins pactes van ser ratificats per Sentència del 13-06-2006.
El pacte tercer, apartat e) ("PENSIÓ PER L'ESPOSA")de dit conveni disposa que: "el Sr. H.F.C. ingressarà durant els cinc primers dies de cada mes i a comptar del dia 7 de maig del 2004, una pensió mensual de mil vuit-cents euros (1.800.- EUR) al compte bancari que la Sra. Pla li indiqui.
Aquesta pensió s'actualitzarà automàticament a principis del mes de maig de cada any d'acord amb l'índex de preus al consum que fixa el Govern d'Andorra.
Ambdues parts convenen que l'import de la pensió podrà ésser objecte de renegociació una volta es produeixi la jubilació laboral i professional del Sr. H.F.C. Amb el ben entès que l'import de la pensió de la Sra. Pla que resulti d'aquesta possible i futura renegociació haurà de permetre portar a la compareixent una vida digna ( ... ) les parts acorden que la pensió que s'abonarà a la Sra. Pla a comptar del primer dia de maig de 2004 serà vitalícia, és a dir que s'abonarà mentre visqui la Sra. Pla. Alhora i a més a més de l'esmentada pensió el Sr. H.F.C. també assumirà i pagarà fins que la Sra. Pla compleixi 65 anys, la cotització a la CASS de la compareixent en règim d'autònom (classe E, no assalariats)".
Fins al mes de juny del 2009 el Sr. Manso va pagar la pensió, la qual ascendia en aquell moment l'import de 2.101,05.-euros, així com la cotització.
Però, per carta de 02-07-2009, va comunicar a la Sra. Pla que després de la seva jubilació en juny del 2009 es trobava en la impossibilitat de satisfer-li la pensió i en suspenia el pagament.
A partir d'aquell moment va deixar de satisfer dita pensió en els termes pactats en el conveni.
II.- El recurs del Sr. Manso rau en el fet que, al seu parer, la solució pràctica del Tribunal de reduir la pensió d'un 62% en consideració d'una reducció dels seus ingressos d'un 62% no és raonable ni justa. Argumenta que les seves despeses no s'han reduït sinó que queden les mateixes; que fins a la seva jubilació sempre ha respectat la seva obligació de pagar la pensió i després d'aquesta ha satisfet l'import de 200.-euros; que ha cotitzat prop de la CASS pel compte de la Sra. Pla i aquesta ha percebut la suma de 21.606.-euros i percep una pensió de jubilació de 2.003,64.-euros; que és propietària d'un pis a la Cortinada i d'un pis a França percebent un lloguer de 380.-euros; que la Sra. Pla percep més ingressos que ell ja que només percep 2500.-euros i ha de pagar un lloguer i una hipoteca; que va patir problemes de cor i ha de fer front a despeses mèdiques.
El recurs formulat pel Sr. Manso reitera els arguments de la contesta en el sentit que el canvi de circumstàncies en la seva situació econòmica justificaria que la pensió fixada en el conveni regulador aprovat per Sentència l'any 2006 es redueixi a 0 euro o subsidiàriament a 200.- euros, que és el màxim que, segons afirma, li és possible pagar.
Però, el Sr. Manso, s'ha compromès en el conveni a satisfer a la Sra. Pla una pensió vitalícia i per tal que sigui procedent una modificació de les mesures acordades en aquest conveni homologat judicialment, és precís que s'acrediti que s'ha produït un canvi substancial de circumstàncies que d'haver existit amb anterioritat haguessin comportat l'adopció d'unes mesures diferents.
A més, pel fet que el conveni va ser ratificat judicialment s'ha de presumir, en consonància amb l'article 61 de la llei qualificada del matrimoni, que s'ha vetllat a la suficient protecció dels drets d'ambdós conjugues.
Així, el fet que hagi satisfet la pensió fins al juny del 2009, que hagi cotitzat a la CASS en benefici de la Sra. Pla, com el fet que aquesta és propietària del pis de la Cortinada i del pis de França, només són conseqüències del conveni atorgat en el seu temps.
De la mateixa manera, els pagaments parcials que va realitzar ençà del mes de juny del 2009, ho van ser en mèrits del conveni al qual quedava sotmès fins a acordar una renegociació amb la Sra. Pla o que recaigui una resolució judicial modificant els termes del conveni.
III.- Pel que fa a la qüestió concreta de l'import de la pensió, el conveni havia previst els canvis que la jubilació de l'obligat comportaria, ja que justament preveu una renegociació.
És obvi que aquesta renegociació s'havia de fer en consideració dels efectes que la jubilació tindria sobre la situació patrimonial.
Però, aquesta revisió no pot permetre tornar a plantejar tot l'equilibri del conveni lliurament atorgat i ratificat judicialment.
Nogensmenys, com destaca l'Hble. Batlle, aquests principis s'han de combinar amb el criteri de proporcionalitat que sempre ha d'existir entre les necessitats del creditor i les possibilitats de l'obligat.
Si apliquem aquestes consideracions a la realitat de la situació respectiva de les parts, hem de constatar que és innegable que la jubilació del Sr. Manso va alterar substancialment els seus ingressos, doncs mentre percebia un salari de 6.481.-euros percep una pensió de 2.457,67.- euros, el que correspon efectivament a una reducció d'aproximadament 62%.
Ha de fer front a un lloguer de 750.-euros i a les despeses habituals, despeses que comparteix amb la seva parella, la situació de la qual queda desconeguda.
L'estudi dels comptes a ANDORRA (essent precisat que la documentació d'autes revela l'existència d'un compte prop del Banco X. sobre la situació del qual no s'ha aportat cap element) no revela cap element financer rellevant.
Deu més de 190.000.-euros en concepte de préstec hipotecari (foli 227).
És propietari, en data 20-03-2011, de vuit vehicles (cotxes i motos), però tots, menys un Citroën C6 , tenen més de 20 anys, i de fet paga una quota anual de 230.- euros a l'A.V.A. i una de 80.-euros a C. A més, apareix que almenys fins al mes de febrer del 2011, és a dir al moment de la demanda, pagava la taxa de tinença d'un vehicle HYUNDAI TUCSON, i la d'un vehicle RENAULT Megane, però que no s'ha aportat cap justificatiu en relació a la situació de dits cotxes.
També és propietari a ANDORRA d'un terreny hipotecat de 53M2 amb un assecador de tabac construït al damunt situat a Arans, i participacions en la societat en liquidació I., SL.
Pel que fa la Sra. Pla, malgrat les afirmacions del Sr. Manso, apareix que té l'estatus de persona assegurada voluntària, però no percep cap pensió de jubilació sinó un pagament mensual de Govern de 584.-euros i els lloguers del pis a França per una mica menys de 400.- euros.
Així, és clar que no es podia fixar la pensió al nivell del salari mínim com ho pretenia la demandant, ja que hauria constituït una càrrega desproporcionada pel Sr. Manso.
Però, tampoc s'ha justificat la pretensió del defenent per tal que se l'alliberi de les seves obligacions.
Finalment, el criteri del primer jutjador, de disminuir la pensió en la proporció de la disminució d'ingressos que li va suposar el fet de jubilar-se, és coherent i adaptat.
En aquestes condicions, les proves suplementàries sol·licitades pel recurrent eren innecessàries com s'ha resolt mitjançant l'aute de data 11-07-2014.
Per tot l'exposat s'ha de desestimar el recurs i confirmar la sentència.
IV.- Tractant-se d'un litigi de caire familiar, de conformitat amb la jurisprudència d'aquesta Sala no escau fer expressa imposició de costes d'aquesta.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Sr. Manso contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 16-09-2013 que CONFIRMEM íntegrament, sense efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE