Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-135/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juliol del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment de mesures paterno-filials núm. B-0824-2/2013, instades per la Sra. Martin contra el Sr. Esparza, en data 6 de març del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer- Adoptar, de conformitat amb l'article 63 de la Llei Qualificada del Matrimoni i en relació amb la Sra. Martin i el Sr. Esparza, les mesures paterno-filials següents: - La pàtria potestat del menor Sanç (7 anys) romandrà compartida entre ambdós progenitors. - Atribuir l'ús del domicili familiar i el mobiliari que s'hi conté a la Sra. P.. - Establir un règim de guarda i custòdia compartida entre ambdós progenitors, de forma setmanal, de tal manera que el progenitor que correspongui anirà a recollir el menor el dilluns a la sortida de l'escola i el reintegrarà el dilluns següent al matí. Ara bé, tenint en compte l'informe pericial elaborat per la Sra. Ayuso, s'haurà d'efectuar un seguiment psicològic del menor per tal de vetllar pel seu normal desenvolupament i benestar. Que així mateix, el progenitor custodi s'obliga a facilitar el contacte telefònic del menor amb l'altre progenitor, a diari, per un temps no inferior a un quart d'hora. - Establir el següent repartiment de les vacances escolars: Per les festivitats de Nadal i Setmana Santa es repartiran per meitats. Per les vacances nadalenques s'estableix per meitats establint que durant els anys senars el menor restarà amb la mare des de la sortida de l'escola fins a les 12 hores del dia 31 de desembre, i els anys parells el menor restarà amb la mare des de les 12 hores del dia 31 de desembre fins a la tornada de l'escola. Per Carnestoltes i Tot Sants es repartiran per períodes sencers, establint que els anys parells el menor restarà amb el pare la Setmana de Tot Sants i amb la mare la setmana de Carnestoltes i a la inversa els anys senars. Pel que respecta als 15 dies de Pasqua per meitats, establint els anys parells el menor restarà amb la mare la primera meitat i la segona amb el pare i a la inversa els anys senars. Respecte les vacances d'estiu es repartiran per meitats de forma quinzenal els mesos de juliol i agost. Les primeres meitats dels esmentats mesos el menor restarà en companyia de la mare els anys senars i en companyia del pare els anys parells. Comprometent-se les parts a comunicar-se el lloc on passaran les seves vacances en companyia del menor, si la seva intenció és passar-les fora del país, així com a facilitar un número de telèfon, a efectes de localització. Establint que els dies festius de juny i setembre, s'aplicarà el règim de custòdia compartida que regirà per la resta de l'any. Les onomàstiques i aniversaris de cada progenitor, el fill haurà de poder compartir-los amb el progenitor de que es tracti. En relació a l'onomàstica i aniversari de l'infant, cada progenitor li pertocarà un any de forma alterna iniciant-se aquest amb la progenitora. - Cadascun dels progenitors s'haurà de fer càrrec de les despeses que generi el menor mentre aquest resti sota la seva custòdia, tot plegat havent d'establir ensems l'obligació de sengles progenitors de satisfer per meitat les despeses extraordinàries del menor. Segon.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades. Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades i al Magnífic Ministeri Fiscal".

II.- La Sra. Martin ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació parcial de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, en el sentit d'establir que la guarda del fill menor se li havia d'atribuir, com també de fixar una pensió alimentícia en l'import de 350 EUR mensuals.

Els arguments revocatoris són els següents: el pare no havia sol·licitat la guarda compartida fins el refús de la mare d'acceptar una pensió de 150 EUR/mes; l'interès del Sr. L. en l'educació del fill era molt reduït; el Sr. L. no s'implicava en el seguiment mèdic del fill i no dedicava temps suficient al joc; l'informe pericial destacava que la custòdia compartida no era viable actualment, degut a la conflictivitat existent i la manca de predisposició; la guarda compartida requeria dues premisses que descuidava el Tribunal a quo; el menor s'orientava malament en el temps i seguia la voluntat del progenitor; la manca de comunicació entre progenitors era total; el menor vivia malament la conflictivitat existent; el nen estava desorientat amb el nou règim i sol·licitava el restabliment de l'anterior.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Martin queda reduït a determinar si el règim de guarda compartida del fill menor Sanç (7 anys) que ha adoptat la instància, li resulta beneficiós. La part apel·lant entén que no ho és i manté que l'Hble. Batlle ha valorat incorrectament les proves que figuren a les actuacions.

II.- El Tribunal a quo ha realitzat una valoració acurada de les proves i ha confiat la guarda del menor a cada progenitor per setmanes. Per tant, aquesta Sala no veu motius suficientment poderosos per alterar aquesta solució.

En efecte, per començar, tot i que aquest criteri no esdevé indispensable, el fill va deixar clar "que està igual de bé amb el pare que amb la mare" i que li agradaria "passar una setmana amb cada un dels progenitors" (foli 246). De fet, com bé avança el propi fill (mateix foli), s'ha establert una situació de guarda compartida de fet, perquè l'infant passa totes les tardes amb el pare (des de la sortida de l'escola i fins les 19- 20 hores) més els caps de setmana alterns (amb pernoctació aleshores). A l'ensems, res demostra que el pare hagi manipulat al nen, perquè el seu desig va ser manifestat lliurement tant davant l'Hble. Batlle que davant la perit judicial.

Aquesta darrera, tractant-se de la psicòloga Sra. Ayuso, va concloure el següent: a) ambdós progenitors "tenen unes circumstàncies personals adients per a garantir el desenvolupament psicoafectiu del seu fill" (foli 221), b) "el vincle afectiu que manté el Sanç amb els seus progenitors és igualitari" (mateix foli), c) "els dos progenitors mantenen una dinàmica diària similar i transmeten missatges igualitaris al menor, amb l'objectiu de fomentar les seves qualitats humanes" (foli 223) i d) "el més idoni per al menor seria un règim de custòdia compartida" (foli 216).

És cert que la psicòloga va recomanar que, abans d'instaurar la guarda compartida setmanal, calia ampliar progressivament les pernoctacions i establir una mediació "per solucionar la notable conflictivitat existent entre els progenitors" (foli 228). La instància no ha seguit aquesta proposta. El jutjador no es troba lligat pel criteri dels experts sinó per l'interès superior del menor. I la solució adoptada s'ha de presumir encertada perquè no s'aporta cap dada objectiva -de fàcil producció- que demostri que el fill no és feliç amb el nou règim de visites o que es trobi "desorientat" com al·lega la mare. Tanmateix, no resulta desencertat el criteri de l'Hble. Batlle perquè l'anterior sistema de visites no era molt allunyat de l'actual, doncs només diferia per la manca de pernoctació entre setmana en el domicili patern. Respecte de "la notable conflictivitat" entre els Srs. P. i L., la circumstància de que les seves versions divergeixin sobre aspectes relativament secundaris i fins i tot fútils (qui portava el nen al metge, assistia a les reunions amb els mestres o jugava més amb el nen ...) o que només comuniquin mitjançant e- mails o suports similars, no constitueix un obstacle suficientment rellevant per excloure una guarda compartida. S'ha de suposar que es tracta d'una conseqüència temporal de la ruptura sentimental i que el temps hi posarà remei en presència de progenitors responsables. Resultaria contrari als interessos d'un menor privar-lo de mantenir contactes equilibrats amb els seus pares pel simple fet de que no mantenen un diàleg normalitzat, fruit, com ja s'ha dit, de les ferides produïdes per una ruptura sentimental (veure també TSJC- 75/12 del 31 de juliol del 2012). El mateix cal dir sobre la mediació entre els progenitors. La Justícia no pot obligar a que dues persones majors s'entenguin si no ho desitgen i, menys encara, si no ho aconsegueixen sigui en detriment d'un tercer de bona fe, com és el cas d'en Sanç

La confirmació d'aquest extrem del recurs fa innecessari examinar la petició de pensió alimentosa, tota vegada que, com bé assenyala l'Hble. Batlle, els ingressos dels progenitors són molt similars.

Si ens interessem amb més detall en els demés greuges de la Sra. P., aquests tampoc són suficientment rellevants per rectificar la sentència apel·lada. Així les coses, no existeix cap prova concloent sobre el desinterès mostrat anteriorment pel Sr. L. en relació amb la progressió escolar o la salut del nen. De totes maneres, els progenitors acostumen a repartir-se les tasques domèstiques segons les seves afinitats o horaris laborals, i el factor de no assistir regularment a les reunions no significa que l'absent no s'interessi al resultat de la reunió o examen mèdic ulteriorment.

III.- Malgrat la desestimació del recurs d'apel·lació, la matèria en joc aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials ni de primera ni segona instància (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_4; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 6 de març del 2014; sense efectuar especial condemna en costes judicials de primera i segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE